Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

15 de novembre de 2021
0 comentaris

Carrers de Tarragona: Apodaca

Juan Ruiz de Apodaca fou un militar espanyol que a finals del segle XIX es feu càrrec de les obres d’ampliació i millora del port de Tarragona, motiu pel qual la ciutat li va dedicar el carrer que comunica el centre amb la part baixa. Comença a la plaça de Prim, on acaba el carrer Unió. Baixant a mà dreta (senars), l’edifici del número 3 havia acollit durant molts anys l’Òmnium Cultural del Tarragonès, on qui això escriu hi havia treballat durant algun temps, i l’Ateneu de Tarragona. Just al davant, una bona col·lecció d’establiments de cuina forana (índia, paquistanesa i colombiana, un rere l’altre) i, per completar l’exotisme, una perruqueria anomenada Las Pirámides. Una mica més avall, el número 12 havia estat la seu de l’emblemàtica Indústria de la Goma, una mena de grans magatzems (parlem dels anys 60, 70 i 80) d’articles de ferreteria, plats-i-olles, estris de plàstic, etc. Avui acull la botiga de roba de segona mà Roba Amiga, de caràcter solidari.

El número 30 és ocupat per un notable edifici modernista, obra de Josep Maria Pujol de Barberà, que començà essent l’Hotel Continental, continuà com a seu del Banc Mercantil de Tarragona i avui és un simple basar xinès, i encara gràcies que l’ocupi un comerç actiu i no un local en lloguer. A la part baixa del carrer, al número 21 s’hi troba Can Domènech, una molt ben assortida botiga de queviures (allò que antigament en dèiem un colmado) amb unes desimboltes dependentes. Més avall, i a l’altra banda (el 44), oferia els seus serveis un bar de llums vermelles; cada matí (quan estava tancat) un repartidor dipositava puntualment La Vanguardia rere la reixa de la porta. Cridava una mica l’atenció.

Per la seva situació, el carrer Apodaca havia estat antigament una artèria important. Una decidida política de revitalització de la part baixa (l’ajuntament tarragoní ja hi ha posat fil a l’agulla) podria retornar al carrer la vitalitat comercial i social que, sens dubte, tingué anys enrere.  De moment, avui només queden de record uns característics i majestuosos llums, molt similars als que il·luminen de nit el carrer Ferran de Barcelona.

[Imatge: Viquipèdia]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!