Les aigües turbulentes

Encara que no estava planificat així, han coincidit en el temps el relleu a la presidència de l’Òmnium Cultural del Tarragonès i l’anunci de Jordi Cuixart de no optar de nou al mateix càrrec a nivell nacional. Ahir, en l’assemblea comarcal de socis la Rosa Maria Codines va passar el testimoni a Zacarías Henar. En la seva retirada, almenys de la primera fila de l’entitat, pertoca agrair-li la seva dedicació i el seu entusiasme. En un moment especialment convuls per a la societat, la política, la llengua i la cultura, la Rosa Maria ha estat al peu del canó en cada batalla, petita o gran, que li ha tocat fer com a representant de la societat civil tarragonina. I tot en un moment de fort creixement de la ja veterana entitat cívico-cultural, amb la complexitat que això comporta, també a nivell comarcal. Mil gràcies, Rosa Maria, per tot el que has fet i per com ho has fet.

Paral·lelament, Jordi Cuixart ha anunciat (com ja s’intuïa que faria) la seva decisió de no seguir com a president d’Òmnium Cultural. Marxa per la seva voluntat, no per la de qui el va posar a la presó, i marxa enarborant un penó de dignitat i d’independència. Llastimosament, els darrers mesos ha hagut de patir un cert qüestionament per part d’alguns sectors independentistes que potser haguessin volgut un president més “polititzat”, fins i tot més “ventilat” o bé, al contrari, algú ben dúctil i mesell als designis dels partits. Res no li ha fet rebaixar l’entusiasme, l’optimisme, la voluntat integradora ni, sobretot, el respecte a l’hora de defensar els seus principis, i això és un valuós exemple a seguir.

[Imatge: Twitter, @rcodines]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!