Higini Anglès i Pàmies fou un destacat eclesiàstic i musicòleg nascut a Maspujols (el Baix Camp) el 1888 i mort a Roma el 1969. Deixeble de Felip Pedrell, s’especialitzà en l’estudi de la música tradicional i de la lírica medieval. Fou cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya durant quaranta anys, membre
Me’n recordo com si fos ahir. Era juny de 1977 i la campanya electoral havia començat. Tant ràdios com cotxes amb altaveus reproduïen insistentment falques publicitàries de les candidatures que concorrien als primers comicis. També les del Pacte Democràtic per Catalunya, una coalició bàsicament formada per Convergència i el PSC de veritat (el de Pallach),
Avui fa set-cents anys exactes que arribà a Tarragona el braç de Santa Tecla, patrona de la ciutat. L’efemèride serà celebrada com es mereix el setembre, a la festa major quan, esperem, la situació sanitària s’hagi pràcticament normalitzat. La possessió de la relíquia fou una iniciativa personal del rei Jaume II, que envià una expedició
Fet a Tarragona és una revista de periodicitat mensual que, com diu el títol, s’ocupa de l’actualitat de la meva ciutat d’adopció i de la seva gent. Aquesta és de les poques publicacions dedicades específicament a la ciutat (l’única?), els temes que toca tenen tots alguna relació amb els habitants de Tarragona i formalment és un
Pèrdua al món polític i cultural tarragoní. Ha mort aquesta matinada Albert Vallvé, regidor, diputat provincial i senador, però sobretot persona popular i estimada de la societat civil de la meva ciutat d’adopció. President del Sindicat d’Iniciativa i casteller dels Xiquets de Tarragona, Vallvé era conegut per representar el personatge de Magí de les Timbales
He tardat cinquanta-dos anys en trepitjar aquest passatge tarragoní que no pot ser més cèntric (es troba situat just al davant del Mercat Central). La raó és ben comprensible: més que un passatge, és un carreró sense sortida ni motius d’especial interès: dues úniques entitats hi estan domiciliades (a banda de dues escales de veïns):
Cèntrica via tarragonina dedicada al pintor reusenc. El seu inici és a la Rambla. A mà esquerra, les restes del que havia estat la Casa Jacas, que una violenta explosió de gas (o això van dir) va fer caure fa uns quinze anys. Seguint una tònica molt habitual els darrers temps, ni s’hi ha construït
Un altre entranyable establiment de Tarragona abaixa la persiana i no la tornarà a obrir. El bar-restaurant La Tartana, a la plaça dels Carros, ha decidit no recuperar l’activitat després del forçós tancament per la crisi sanitària, segons explica una nota que han fixat a la porta de l’establiment els seus propietaris, en Pere i
Aquest carrer, que tothom coneix simplement com August, és una llarga via que transcorre paral·lelament a les rambles Nova i Vella. El seu nom recorda l’estada d’August a Tàrraco cap a finals del segle I aC (a més d’una estàtua seva al Passeig Arqueològic, a la imatge). Té el seu inici (o el final, si
Avui hem conegut la mort de Josep Saltó Estany. Encara que nascut als Omells de na Gaia (l’Urgell), la seva trajectòria empresarial i social va discórrer sempre a Tarragona, on va fundar una empresa de transport de mercaderies, participà en la creació de la FEAT (patronal del transport), fou vocal de la Cambra de Comerç
Entre els centenars de vídeos, fotos, memes i gracietes diverses relacionats amb el virus i la crisi sanitària (més aviat relacionats amb l’avorriment de la gent) ha circulat els darrers dies pels mòbils tarragonins una suposada carta de l’Ajuntament signada per l’alcalde Ricomà i adreçada personalment a cada ciutadà. En ella es notifica que degut
Si avui fos un Divendres Sant normal, faltarien poques hores perquè s’iniciés la Processó del Sant Enterrament de Tarragona. Prèviament, havent dinat, els armats haurien recollit els passos, instal·lats en diferents esglésies i edificis de la ciutat, i els haurien acompanyat a la plaça del Rei, d’on sortiria la comitiva. Si fos un Divendres Sant
La frase la va fer famosa aquell oblidable polític a qui el gos le olía a leche, però cobra un sentit continuat des que va començar el confinament ja fa nou dies (que lent i que ràpid, tot alhora, passa el temps). Us heu adonat del valor del silenci? En aquests dies pot arribar a ser
Ahir ens va deixar a Tarragona, als 98 anys, Francesc Ramos Boquera, un home lliurat en cos i ànima a la promoció popular de l’esport, particularment l’atletisme, una disciplina que practicà fins a una edat molt avançada. Per a la història queda la dada de que fou ell qui organitzà, el 1974, la primera marató
Dia trist per a Tarragona i la cultura. Ens hem assabentat de la mort de Toni Torrell i Camps, l’ànima del bar Poetes. La notícia em transporta a la meva joventut i a alguns moments ben significatius de la meva vida. D’ell en recordo la seva professionalitat dirigint un establiment que fou tota una referència