Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Arxiu de la categoria: Parlant de Política

Dia 22. Entre el TEDH i l’amnistia

0

La particular aritmètica parlamentària ha propiciat un nou escenari que pot reactivar el malmès ànim independentista després dels estira i arronsa entre els partidaris de les diverses opcions polítiques. Amb el (celebrat) canvi d’estratègia de Junts que ara s’avé a negociar amb el Gobierno, han tornat a passar coses interessants per la necessitat del PSOE dels vots independentistes per a tirar endavant la legislatura. A l’altra banda hi ha PP i VOX i aquests 14 vots tenen encara més valor. Els resultats electorals han permès una reordenació de les prioritats, no deixar sola a ERC en la negociació amb l’Estat i anar tots a una dona més força per aconseguir millors resultats.

Primer va ser el català al Congrés (juntament amb les altres llengües cooficials), i la lluita per l’oficialitat del català a la UE pressionant des de partits, entitats i particulars; paral·lelament, les denúncies presentades ara fa 4 anys han fet el seu recorregut i ara el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) admet a tràmit els recursos dels 9 presos polítics contra la sentència del Suprem, cosa que pot beneficiar l’amnistia, segons Josep Casulleras Nualart.

Raül Romeva no ho pot dir més fort i clar, és una via lenta, però que posarà negre sobre blanc la injustícia del què va passar ara fa 4 anys. De fet, el tribunal demana al regne d’Espanya que s’expliqui abans del 13 de gener sobre les diverses vulneracions de drets humans denunciades. Això ha produït reaccions dels presos polítics arran de la notícia: Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Quim Forn.

(més…)

Dia 19. Català al Congrés

0

Reconec que m’ha emocionat el discurs en català al Congreso de Gabriel Rufian. No és el primer que l’hi sento, però sí que ha estat el primer en fer-lo sencer des de l’hemicicle del Congrés de Diputats. Es miri com es miri és una fita històrica que porta reivindicant ERC des de fa anys i panys. Celebro que l’aritmètica parlamentària i les necessitats pactistes hagin donat aquest fruit importantíssim. Regularitzar les llengües a parlar al lloc on tothom hi és representat hauria de ser el més normal del món i motiu de celebració per un Estat que s’autoanomena “plurinacional”. La llengua és l’expressió d’una cultura i respectar-la és també una manera de respectar els seus parlants. Arriba tard, potser, però arriba i que després de gairebé cinquanta anys de “normalitat democràtica” es pugui fer des del faristol del parlament ens hauria d’alegrar a tots.

Benvinguts, també, a les altres llengües de l’Estat que avui també es poden expressar al Congrés: Euskera, Galego i Aranès.

“Jo vinc d’un silenci

Antic i molt llarg

Jo vinc d’un silenci

Que no és resignat

Jo vinc d’un silenci

Que la gent romprà

Jo vinc d’una lluita

Que és sorda i constant”.

I Rufian ha acabat amb aquest tros dels versos de Raimon, meravellós!

Maig-juliol 2023: d’eleccions municipals a les espanyoles

0

Les eleccions municipals han deixat un nou panorama polític. Fa molts dies que ja sabem que el “procés” està estancat i s’ha anat diluint a partir dels pactes per a les noves alcaldies del període 2023-2027. L’empenta del 2012 al 2019 s’ha anat desfent amb enfrontaments entre independentistes que fan malbé la “unitat”. El “cordó sanitari” que es promovia amb PSC i PP arran del 155 s’ha vist trencat per nombrosos pactes a nivell local o supramunicipal. Al 2019 ja hi va haver el vergonyant pacte de la Diputació de Barcelona entre Junts i PSC, sent els primers àrbitre i podent triar entre els segons o ERC, van preferir els del 155. Ho van justificar llavors perquè era un pacte “local”. A la ciutat de Barcelona Maragall en va ser el guanyador, però un escandalós pacte dels Comuns amb el PSC i Valls, va barrar el pas a què la capital de Catalunya tingués un alcalde independentista. I ara ha tornat a passar. Aquest cop els Comuns han quedat tercers, socialistes segons i el guanyador ha estat Trias que, volent pactar amb l’ERC de Maragall per ser alcalde, s’ha trobat amb la porta als morros “gràcies” a un pacte a tres: PSC, Comuns i PP. Sí, PP, un pacte cuinat des de Madrid per (tornar a) impedir un alcalde independentista.

Escridassada a Jaume Collboni en la seva estrena a la plaça Sant Jaume

(més…)

5 anys de l’1 d’octubre. Fem repàs.

0

Ara fa 5 anys vaig començar a escriure el què anava passant en un intent d’anar fent memòria dels fets rellevants (enfilall a twitter). Sembla ahir, però sí, ja han passat cinc anys i res del què va passar aquell dia s’esborra de la memòria: va ser l’acte de desobediència col·lectiva més gran de la història recent d’Europa, una Europa que llavors va mirar cap a una altra banda, però que no ha parat d’enviar missatges (des de llavors) des de les institucions democràtiques (també fruit de la feina silent i constant que es fa des de l’exili). La victòria moral va ser gegantina, immensa, inapel·lable, per això no van tenir més remei que venir per la força, quan no tens arguments la violència és l’únic argument. 

Només els feixistes poden pensar que és una bona idea atonyinar a gent pacífica que només vol votar. I mal que em pesi, aquí hi incloc alguns pretesos progressistes que setmanes abans de la data em discutien que poguéssim fer-ho perquè “no era legal” i arribat el moment van fer-se els sords i els cecs, com si res hagués passat o, pitjor encara, justificant la reacció (desproporcionada) de l’Estat perquè (segons ells) “no podíem votar”. Segurament no volien admetre que estaven equivocats. Qui està en contra de les urnes és que no és demòcrata, ras i curt, per molt que diguin que “no era un referèndum autoritzat” (i qui no accepta el resultat de les urnes, tampoc). Catalunya portava molts anys avisant que volia votar per decidir si el seu futur polític havia de ser dins o fora d’Espanya, però les autoritats de l’Estat s’han mostrat sempre granítiques i al·lèrgiques (fins al moment) a qualsevol mena de solució democràtica. Cinc anys després es manté invariable (80%) el tant per cent de catalans que volem votar per decidir el futur polític dins l’Estat.

(més…)

Abril: PEGASUS espia polítics, advocats, activistes…

0
Publicat el 13 de juny de 2022

Dilluns de Pasqua va saltar la notícia tot i què feia molts mesos que els afectats en tenien constància. No és un tema menor que hi hagi espionatge per part d’un estat a activistes, polítics, advocats… tots ells independentistes; sigui a través del seu telèfon, sigui a través del telèfon de persones de l’entorn. El cas és greu perquè atempta als principis democràtics, als drets fonamentals. Segons el New Yorker, l’espionatge va començar al 2018, però se n’han trobat indicis que hi hauria alguns telèfons punxats des d’abans. Tot plegat un gran despropòsit.

L’investigador del Citizen Lab John-Scott Railton en la seva intervenció a la roda de premsa al Parlament Europeu convocada en resposta a l’esclat del cas d’espionatgs ‘Catalangate’

(més…)

3a setmana de Setembre: Taula de diàleg

0

Des que va començar la legislatura un dels principals obstacles entre les dues formacions polítiques independentistes majoritàries és posar-se d’acord en l’estratègia a seguir. ERC aposta per la taula de diàleg (també anomenada, al començament, taula de negociació), que pretén abordar el conflicte polític entre Catalunya i l’estat. Malgrat es van organitzar gran esdeveniments amb una participació altíssima amb el lema “Spain Sit and Talk” que Tsunami Democràtic va repartir en un gran acte al Camp Nou en el Barça-Madrid. Junts és contrari a la taula de diàleg, ara, però va defensar el sit and talk quan Tsunami va irrompre en el panorama polític (setembre 2019) i també abans amb el president Torra demanant diàleg sense condicions a Rajoy (maig 2018). Junts no proposa cap altra alternativa, tot i això, es va avenir a donar un marge de dos any a la legislatura acceptant participar en la taula entre governs. Puigdemont parlava de taula entre governs.  ERC al principi volia que hi fos Junqueras, però el PSOE el va vetar dient que havia de ser entre governs i no entre partits.

(més…)

Dia 11 de setembre de 2021, tornem als carrers

0

La pandèmia Covid-19 ens ha mantingut a casa durant un any i mig. Algunes vegades amb confinament, total o parcial. Poques possibilitats de trobades o de manifestacions malgrat aquest darrer dret (manifestació), és un dret que es podia exercir en tota la pandèmia, la prudència va fer que no hi hagués una gran convocatòria l’11 de setembre del 2020. Però arriba el 2021 i, malgrat que els indicadors durant l’estiu no van ser gaire favorables, l’avenç de la vacunació, els costums adquirits i la menor mobilitat van fer que a finals d’agost hi hagués una millora dels ingressos hospitalaris, i això va derivar en tornar a organitzar una gran manifestació per la Diada. Aquest cop, però, sense inscripció prèvia via web o organitzant autocars massius des de comarques. La majoria van optar pel transport privat encara que també hi va haver alguns busos des del territori. I, malgrat que no es va fer una convocatòria tan gran com altres anys, el resultat va ser espectacular vist en directe per televisió. I té raó l’Eduard Voltas quan diu a l’article: “Avui la gent s’ha tornat a trobar, s’ha tornat a veure, ha tornat a dir “ostres, som molts”. I els que s’han quedat a casa i ho han vist per la TV de ben segur s’han dit “a la pròxima, hi vaig””. I sí, té raó, enguany no hi hem pogut ser (per dues raons peludes -gatetes- que ens mantenen a casa des de principis d’agost), però tenim moltes ganes de tornar-hi i, com diu l’Eduard, de veure que som molts, i tornar a les rutines establertes d’abans de la pandèmia quan, tradicionalment, anem a Barcelona a dinar amb una colla i a la tarda a la mani (excepte l’any que va ser a Tarragona, que vam aprofitar per veure la família).

(més…)

Els 9 presos polítics membres del govern surten de la presó

0

I ha arribat el dia de l’indult, 22 de juny, per als primers empresonats del procés. La majoria de presos havien demanat permís per sortir el dia 23 de juny i passar la revetlla en família. Aquell dia, però, van signar per sortir definitivament de la presó. Bé, almenys, per sortir de la presó ara, no sabem si definitivament. Els indults són parcials, revisables i reversibles. És a dir, que poden tornar enrere en qualsevol moment. La inhabilitació era de calaix, no suportarien que tornessin a fer política des de les institucions, saben que són els millors.

El mateix dia 23 hi va haver rebuda a peu de presó, i parlaments.

Tots els presos han estat rebuts als seus llocs d’origen.

(més…)

Juny: Europa truca a la porta

0

Comença juny amb una bona notícia, la justícia europea retorna la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí  que havia estat retirada a principis de març, amb una forta divisió a la cambra europea. Si la retirada de la immunitat va acaparar portades, el seu restabliment ha tingut titulars breus mig amagats a la premsa catalana, o ha estat ignorat per la premsa espanyola; és cert que fa anys que vivim en mons paral·lels: Els principals diaris espanyols amaguen als lectors que Puigdemont torna a tenir immunitat.

Mentrestant, Cuixart i Sànchez ja poden anar a Estrasburg: el TC confirma dividit la condemna per sedició.

Són els mateixos magistrats que ja van fer una dura crítica de la condemna per sedició dels presos polítics.

(més…)

21 de Maig: MHP Pere Aragonès i Garcia

0
Publicat el 12 d'agost de 2021

El cap de setmana del 15-16 de maig es va generar un principi d’acord entre ERC i JxCat per tal de tirar endavant el govern i la legislatura. Les darreres setmanes havien estat agòniques i fins i tot la CUP s’hi havia posat pel mig en el paper de mediador entre els dos partits polítics (veure post anterior). El 21 de maig de 2021 passarà a la història com el dia en què la Generalitat torna a tenir un president d’ERC 82 anys després. El MHP Pere Aragonès i Garcia va estar proclamat president amb 74 vots a favor i 61 en contra. Serà el 132è president de la Generalitat. Desprès de Macià i Companys, Irla i Tarradellas a l’exili.

(més…)

Acaba el curs més difícil

0
Publicat el 22 de juny de 2021

Fa dies que tenia ganes d’escriure sobre com ha anat aquest curs, però he esperat fins a acabar les classes i les sortides de colònies; ara ens queden les recuperacions i el volum d’alumnat al centre ja és molt menor. Podem dir que hem superat la prova, hem fet classes presencials tot l’any, amb restriccions per la pandèmia, però hem pogut fer classes amb més o menys normalitat, i això malgrat alguns experts vaticinaven el pitjor i demanaven no tornar a les aules. Sabem que en altres països han estat confinats o han fet classes telemàtiques per evitar contagis, per tant, cal reconèixer la tasca del Departament d’Educació, de les direccions dels centres i del professorat i alumnat que han fet el possible per tornar la normalitat a les aules tant de primària com de secundària. I no és un fet menor. Assistir presencialment ajuda a tot l’alumnat, el que té recursos i el què no en té tants i, de retruc, als pares que poden treballar (o teletreballar) mentre els fills són a l’escola.

Vídeotrucada amb els partners francesos de l’Erasmus+. Ells estaven confinats a casa.

(més…)

Maig: primera quinzena. La legislatura no comença

0
Publicat el 26 de maig de 2021

Acabava l’abril amb Meritxell Serret passant pel Tribunal Suprem i sortint-ne sense mesures cautelars. I comença maig com va acabar abril, amb molts estira i arronsa i sense arribar a cap acord sòlid entre ERC i Junts i amb l’ultimàtum de Pere Aragonés sobre la taula per tal d’arrencar la legislatura.

ERC i CUP ja s’havien posat d’acord al març, però l’acord amb Junts trigava molt en arribar. Jordi Sànchez, secretari general de Junts i negociador, havia dit en una entrevista a La Vanguardia que si no es posaven d’acord deixarien que ERC governés si presentava una alternativa. Setmanes més tard, com s’ha dit, Aragonès va posar data límit a 1 de maig, però, arribada la data encara no hi havia acord i es va produir la segona cimera in extremis a Lledoners per intentar desencallar-lo, però no va prosperar.

Aquella primera setmana de maig van tornar els contactes entre les dues formacions, però Junts anunciava que no hi hauria acord abans del 8 de maig.

Les xarxes bullien amb informacions per tots els gustos, fins que va arribar el 8 de maig que ho va canviar tot.

(més…)

Març-Abril: Negociacions fallides

0
Publicat el 18 de maig de 2021

La segona quinzena de febrer van començar les negociacions entre els partits independentistes per mirar de formar govern, però va ser al març quan van començar a agafar embranzida. Tot i això, just després de les eleccions, el PSC d’Illa reclamava la presidència i demanava a ERC que li donés suport, però ja sabia que allò no era realista; els partits independentistes tenien una àmplia majoria de 74 escons i gairebé un 52% dels vots i això no ho podien deixar escapar. ERC, com a guanyadora dins el bloc independentista, i PSC, com a guanyador de les eleccions, comencen les rondes de contactes per trobar suports a la seva respectiva investidura. El calendari marcava el 12 de març com a data límit per a constituir el nou Parlament i començar la legislatura. I el 26 el darrer per a fer el debat d’investidura.

El líder d’ERC Oriol Junqueras, a Els matins de TV3 ha demanat generositat i responsabilitat de tots els partits per fer un govern independentista fort, “ampli, transversal i obert”.[notícia aquí]

(més…)

Febrer: Més del 50% del vot és independentista

0
Publicat el 26 d'abril de 2021

Una de les fites que s’havia marcat l’independentisme era superar el 50% dels vots en unes eleccions i això va passar el 14 de febrer de 2021 per primera vegada en la història. Fa bo d’explicar malgrat que la participació va ser baixa, però això no dona menys crèdit als resultats. Molta gent es va quedar a casa qui sap si per por a la pandèmia o per esgotament electoral. El cas és que, com s’ha dit, l’independentisme va superar el 50% dels vots vàlids emesos i això és una gran fita es miri com es miri. Més, tenint en compte que la pandèmia ho ha capgirat tot, que l’enclaustrament obligatori al què hem estat (i estem) sotmesos provoca el patiment de molts. Molts amics estan en ERTO o amb poques perspectives de trobar feina. Veníem d’unes festes de Nadal complicades i anar, només, de casa a la feina i de la feina a casa no és bo per a ningú. En fi, que va anar menys gent a votar, i el que ja era una previsió es va convertir en una realitat. Però la realitat és tossuda i l’independentisme creix en percentatge de vots malgrat tots els esforços per a què sigui el contrari.

Font: Vilaweb

(més…)

Al Costat de la Gent

0

Acaba la campanya electoral més estranya de la història. Estem enmig d’una pandèmia des de fa gairebé un any i tot és prou complicat. El 14 de febrer ens hi juguem molt com a país, però confio que, com sempre, quan tenim una urna anem a votar. Perquè és la nostra arma més potent: el vot. Ho hem demostrat moltes vegades, cal tornar-ho a fer, cal tornar a omplir les urnes de vots independentistes i, si em permeteu, que siguin per a Esquerra per a què lideri el camí, la Via Àmplia, cap a la República Catalana.

(més…)