Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Arxiu de la categoria: Parlant de Política

Dia 11 de setembre de 2021, tornem als carrers

0

La pandèmia Covid-19 ens ha mantingut a casa durant un any i mig. Algunes vegades amb confinament, total o parcial. Poques possibilitats de trobades o de manifestacions malgrat aquest darrer dret (manifestació), és un dret que es podia exercir en tota la pandèmia, la prudència va fer que no hi hagués una gran convocatòria l’11 de setembre del 2020. Però arriba el 2021 i, malgrat que els indicadors durant l’estiu no van ser gaire favorables, l’avenç de la vacunació, els costums adquirits i la menor mobilitat van fer que a finals d’agost hi hagués una millora dels ingressos hospitalaris, i això va derivar en tornar a organitzar una gran manifestació per la Diada. Aquest cop, però, sense inscripció prèvia via web o organitzant autocars massius des de comarques. La majoria van optar pel transport privat encara que també hi va haver alguns busos des del territori. I, malgrat que no es va fer una convocatòria tan gran com altres anys, el resultat va ser espectacular vist en directe per televisió. I té raó l’Eduard Voltas quan diu a l’article: “Avui la gent s’ha tornat a trobar, s’ha tornat a veure, ha tornat a dir “ostres, som molts”. I els que s’han quedat a casa i ho han vist per la TV de ben segur s’han dit “a la pròxima, hi vaig””. I sí, té raó, enguany no hi hem pogut ser (per dues raons peludes -gatetes- que ens mantenen a casa des de principis d’agost), però tenim moltes ganes de tornar-hi i, com diu l’Eduard, de veure que som molts, i tornar a les rutines establertes d’abans de la pandèmia quan, tradicionalment, anem a Barcelona a dinar amb una colla i a la tarda a la mani (excepte l’any que va ser a Tarragona, que vam aprofitar per veure la família).

(més…)

Els 9 presos polítics membres del govern surten de la presó

0

I ha arribat el dia de l’indult, 22 de juny, per als primers empresonats del procés. La majoria de presos havien demanat permís per sortir el dia 23 de juny i passar la revetlla en família. Aquell dia, però, van signar per sortir definitivament de la presó. Bé, almenys, per sortir de la presó ara, no sabem si definitivament. Els indults són parcials, revisables i reversibles. És a dir, que poden tornar enrere en qualsevol moment. La inhabilitació era de calaix, no suportarien que tornessin a fer política des de les institucions, saben que són els millors.

El mateix dia 23 hi va haver rebuda a peu de presó, i parlaments.

Tots els presos han estat rebuts als seus llocs d’origen.

(més…)

Juny: Europa truca a la porta

0

Comença juny amb una bona notícia, la justícia europea retorna la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí  que havia estat retirada a principis de març, amb una forta divisió a la cambra europea. Si la retirada de la immunitat va acaparar portades, el seu restabliment ha tingut titulars breus mig amagats a la premsa catalana, o ha estat ignorat per la premsa espanyola; és cert que fa anys que vivim en mons paral·lels: Els principals diaris espanyols amaguen als lectors que Puigdemont torna a tenir immunitat.

Mentrestant, Cuixart i Sànchez ja poden anar a Estrasburg: el TC confirma dividit la condemna per sedició.

Són els mateixos magistrats que ja van fer una dura crítica de la condemna per sedició dels presos polítics.

(més…)

21 de Maig: MHP Pere Aragonès i Garcia

0
Publicat el 12 d'agost de 2021

El cap de setmana del 15-16 de maig es va generar un principi d’acord entre ERC i JxCat per tal de tirar endavant el govern i la legislatura. Les darreres setmanes havien estat agòniques i fins i tot la CUP s’hi havia posat pel mig en el paper de mediador entre els dos partits polítics (veure post anterior). El 21 de maig de 2021 passarà a la història com el dia en què la Generalitat torna a tenir un president d’ERC 82 anys després. El MHP Pere Aragonès i Garcia va estar proclamat president amb 74 vots a favor i 61 en contra. Serà el 132è president de la Generalitat. Desprès de Macià i Companys, Irla i Tarradellas a l’exili.

(més…)

Acaba el curs més difícil

0
Publicat el 22 de juny de 2021

Fa dies que tenia ganes d’escriure sobre com ha anat aquest curs, però he esperat fins a acabar les classes i les sortides de colònies; ara ens queden les recuperacions i el volum d’alumnat al centre ja és molt menor. Podem dir que hem superat la prova, hem fet classes presencials tot l’any, amb restriccions per la pandèmia, però hem pogut fer classes amb més o menys normalitat, i això malgrat alguns experts vaticinaven el pitjor i demanaven no tornar a les aules. Sabem que en altres països han estat confinats o han fet classes telemàtiques per evitar contagis, per tant, cal reconèixer la tasca del Departament d’Educació, de les direccions dels centres i del professorat i alumnat que han fet el possible per tornar la normalitat a les aules tant de primària com de secundària. I no és un fet menor. Assistir presencialment ajuda a tot l’alumnat, el que té recursos i el què no en té tants i, de retruc, als pares que poden treballar (o teletreballar) mentre els fills són a l’escola.

Vídeotrucada amb els partners francesos de l’Erasmus+. Ells estaven confinats a casa.

(més…)

Maig: primera quinzena. La legislatura no comença

0
Publicat el 26 de maig de 2021

Acabava l’abril amb Meritxell Serret passant pel Tribunal Suprem i sortint-ne sense mesures cautelars. I comença maig com va acabar abril, amb molts estira i arronsa i sense arribar a cap acord sòlid entre ERC i Junts i amb l’ultimàtum de Pere Aragonés sobre la taula per tal d’arrencar la legislatura.

ERC i CUP ja s’havien posat d’acord al març, però l’acord amb Junts trigava molt en arribar. Jordi Sànchez, secretari general de Junts i negociador, havia dit en una entrevista a La Vanguardia que si no es posaven d’acord deixarien que ERC governés si presentava una alternativa. Setmanes més tard, com s’ha dit, Aragonès va posar data límit a 1 de maig, però, arribada la data encara no hi havia acord i es va produir la segona cimera in extremis a Lledoners per intentar desencallar-lo, però no va prosperar.

Aquella primera setmana de maig van tornar els contactes entre les dues formacions, però Junts anunciava que no hi hauria acord abans del 8 de maig.

Les xarxes bullien amb informacions per tots els gustos, fins que va arribar el 8 de maig que ho va canviar tot.

(més…)

Març-Abril: Negociacions fallides

0
Publicat el 18 de maig de 2021

La segona quinzena de febrer van començar les negociacions entre els partits independentistes per mirar de formar govern, però va ser al març quan van començar a agafar embranzida. Tot i això, just després de les eleccions, el PSC d’Illa reclamava la presidència i demanava a ERC que li donés suport, però ja sabia que allò no era realista; els partits independentistes tenien una àmplia majoria de 74 escons i gairebé un 52% dels vots i això no ho podien deixar escapar. ERC, com a guanyadora dins el bloc independentista, i PSC, com a guanyador de les eleccions, comencen les rondes de contactes per trobar suports a la seva respectiva investidura. El calendari marcava el 12 de març com a data límit per a constituir el nou Parlament i començar la legislatura. I el 26 el darrer per a fer el debat d’investidura.

El líder d’ERC Oriol Junqueras, a Els matins de TV3 ha demanat generositat i responsabilitat de tots els partits per fer un govern independentista fort, “ampli, transversal i obert”.[notícia aquí]

(més…)

Febrer: Més del 50% del vot és independentista

0
Publicat el 26 d'abril de 2021

Una de les fites que s’havia marcat l’independentisme era superar el 50% dels vots en unes eleccions i això va passar el 14 de febrer de 2021 per primera vegada en la història. Fa bo d’explicar malgrat que la participació va ser baixa, però això no dona menys crèdit als resultats. Molta gent es va quedar a casa qui sap si per por a la pandèmia o per esgotament electoral. El cas és que, com s’ha dit, l’independentisme va superar el 50% dels vots vàlids emesos i això és una gran fita es miri com es miri. Més, tenint en compte que la pandèmia ho ha capgirat tot, que l’enclaustrament obligatori al què hem estat (i estem) sotmesos provoca el patiment de molts. Molts amics estan en ERTO o amb poques perspectives de trobar feina. Veníem d’unes festes de Nadal complicades i anar, només, de casa a la feina i de la feina a casa no és bo per a ningú. En fi, que va anar menys gent a votar, i el que ja era una previsió es va convertir en una realitat. Però la realitat és tossuda i l’independentisme creix en percentatge de vots malgrat tots els esforços per a què sigui el contrari.

Font: Vilaweb

(més…)

Al Costat de la Gent

0

Acaba la campanya electoral més estranya de la història. Estem enmig d’una pandèmia des de fa gairebé un any i tot és prou complicat. El 14 de febrer ens hi juguem molt com a país, però confio que, com sempre, quan tenim una urna anem a votar. Perquè és la nostra arma més potent: el vot. Ho hem demostrat moltes vegades, cal tornar-ho a fer, cal tornar a omplir les urnes de vots independentistes i, si em permeteu, que siguin per a Esquerra per a què lideri el camí, la Via Àmplia, cap a la República Catalana.

(més…)

Gener 2021: arriba el tercer grau per als presos polítics

0

Han passat uns mesos des de la darrera entrada al bloc, però és que la pandèmia deixa fer pocs canvis. Si per nosaltres ja és prou complicat per les restriccions imposades, dins la presó l’efecte és multiplicador. Durant mesos no han tingut visites, ni vis a vis, i han romàs tancats a la cel·la moltes més hores de les previstes amb el desgast que això suposa; tot per evitar contagis. I, és clar, no només ells sinó tots els presos. Un cop més pensem amb la Carme i la Dolors que afronten la condemna en presons diferents.

D’altra banda, les vacances de Nadal eren temudes pel previsible retrobament de famílies i amics. Malgrat tots els advertiments i les restriccions es va produir una tercera onada, mentre els presos polítics albiraven la sortida al tercer grau confinats a les cel·les. Començava el gener confirmant que Bèlgica no extraditaria al conseller Puig Gordi. Bona notícia perquè aquesta sentència pot fer trontollar tota la repressió, caldrà anar veient com es desenvolupa tot plegat, però fora de l’Estat els jutges no han donat mai la raó a l’acusació espanyola, en aquest cas pel risc a una vulneració dels drets fonamentals.

Uns dies més tard, 11 de gener, una altra bona notícia, s’arxiva la causa d’Adrià Carrasco, un jove CDR que va fugir a Bèlgica esquivant la repressió i ara pot tornar a la seua ciutat, Esplugues de Llobregat. Uns 150 CDR es concentren per donar-li la benvinguda.

I acaba gener amb una altra bona notícia, si més no, esperada: els presos polítics obtenen el tercer grau una altra vegada, aquest cop per haver complert un quart de la condemna (fa uns mesos també l’havien obtingut per suggeriment de les juntes de la presó, però la dels homes va ser revocada poques setmanes després i, amb la pandèmia, van patir un fort confinament; una presó dins la presó. A les dones se’ls va allargar, però també van acabar sense poder sortir).

(més…)

Dia 15: 1.000 dies

0

El dia 2 de novembre va fer tres anys que Oriol Junqueras i Joaquim Forn dormen a la presó, més de 1.000 dies. Els Jordis ja fa dos mesos que van passar aquesta fita. Diumenge va ser el torn de Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva. Aviat serà el de Carme Forcadell.

Romeva ha escrit un article a El Punt-Avui: “Els pròxims 1000 dies“: “La nit número 1.000 a la presó també ha estat igual que la primera. Res ha canviat. Les idees, insubornables, persisteixen, i totes les fites polítiques i socials que perseguia aleshores continuo perseguint-les ara”. Segur que aquest paràgraf el subscriuen tots els presos polítics, perquè així ho han anat dient per tots els mitjans que han tingut a l’abast. Persisteixen, sense cap mena de dubte, malgrat els 1.000 dies de presó i tots els que vindran.

(més…)

Dies 6 al 31. Un altre octubre intens amb contrast de notícies.

0

L’octubre ha vingut ple i carregat de notícies, algunes bones i altres no tant, anem a fer-ne un repàs.

Començo pel final: el dia 30 van sortir en llibertat els detinguts de l’operació Vólkhov que va començar dimecres 28 i va afectar a una vintena llarga d’independentistes, entre ells, Xavier Vendrell, Oriol Soler i David Madí. Al dia següent Oriol Solé i Xavier Vendrell van ser entrevistats al FAQS (aquí Solé i aquí Vendrell), i Vendrell també a Catalunya Ràdio: Xavier Vendrell: ‘No paeixen que l’1 d’octubre els vam passar la mà per la cara’. Una de les coses més comentades va ser que el jutge va donar credibilitat a unes declaracions en les què Rússia estava disposada a donar suport a la DUI amb deu mil soldats i pagant el deute català, cosa que Rússia es va afanyar a desmentir i a titllar-ho “d’absurditat”.

(més…)

Dia 28. El MHP Torra, inhabilitat. 1 octubre, tres anys.

0

Ja es veia a venir i, finalment, ha arribat el dia, acaba setembre amb la inhabilitació del MHP Torra i ja ens hem tornat a quedar sense president de la Generalitat. En el mentrestant, el vicepresident n’agafarà algunes funcions, però ha deixat clar que ara mateix no tenim president. Un altra vegada, sí, perquè algú feia comptes que en el darrer segle només hi ha hagut dos presidents que no han acabat o afusellats o a la presó o inhabilitats o exiliats, el MHP Maragall i el MHP Montilla, els dos socialistes, la resta n’han passat de tots colors. I bé, la legislatura ja va començar accidentada i sembla que acabarà de la mateixa manera. El MHP Torra ha estat inhabilitat per un any i mig i 30.000€ de multa per no despenjar a temps una pancarta del balcó de Palau, una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics i que C’s es va afanyar a denunciar com a propaganda partidista en període electoral. Casado ja es penjava medalles com si hagués estat el PP, però no.  “La sentència és desproporcionada”, diu Martín Pallín. I contrasta encara més quan al dia següent arriba l’absolució per als processats del cas Bankia. La comparació és brutal.

(més…)

Política i esport? Sí, i tant.

1
Publicat el 28 d'agost de 2020

No sé perquè hi ha gent que pensa que no s’ha de barrejar política i esport o que  política i esport no tenen res a veure. Hi penso cada cop que veig Invictus, que explica la història de la Copa del Món de Rugbi a Sud-Àfrica de 1995 després de dècades d’apartheid. Tanmateix, no cal anar gaire lluny per trobar exemples a diari de política i esport. El darrer d’aquesta setmana mateix als Estats Units d’Amèrica del Nord (USA): L’esport s’atura per protestar contra el racisme “La decisió d’alguns jugadors de la NBA de negar-se a jugar s’ha estès a les lligues de futbol i de beisbol i al torneig de tenis de Cincinnati”. I em ve al cap l’1 d’octubre i el Barça jugant a l’estadi buit mentre fora la policia apallissava les persones que havien anat a exercir el seu dret a vot. Gerard Piqué va anar a votar i va fer declaracions valentes en acabar el partit, però ningú se li va afegir. Hagués estat una oportunitat magnífica, però segurament estèril. “Al final no recordarem els insults dels enemics sinó els silencis dels amics” va dir Martin Luther King.

En un altre ordre de coses no està de menys fer-se ressò que “El Granada expulsa de l’equip un jugador basc per haver-se posat una samarreta de suport als joves d’Altsasu”; es veu que VOX ha protestat i han acabat cedint a les pressions. I hi ha moltes protestes a les xarxes, però no en conec cap d’altres jugadors donant-li suport (un cop més la frase de King ve a la ment).

Són només exemples de la barreja d’esport i política, però n’hi ha molts més.

(més…)

Finals de juliol: judici a la mesa del Parlament, 100.2 i 3r grau

0
Publicat el 2 d'agost de 2020

Després de dos aplaçaments, finalment ha arribat el judici contra els altres membres de la mesa del Parlament i Mireia Boya. Així, Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Mireia Boya han comparegut dimarts 21 de juliol al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Tot just començar, VOX, acusació particular contra els membres de la mesa, ha retirat l’acusació d’organització criminal que els hagués pogut portar a la presó. Aquí podeu veure de què se’ls acusava i quines penes demanaven.

Tots recordem aquell llunyà 6 i 7 de setembre del 2017, Lluís Guinó diu que va ser “una experiència única” i el filibusterisme parlamentari que van practicar les forces unionistes per impedir el normal desenvolupament de la sessió. Van ser sessions llaguíssimes i mesos més tard la Presidenta Forcadell passaria, primer, una nit a la presó i uns mesos més tard hi entraria per afrontar un judici (Judici a la Democràcia, en van dir).

(més…)