Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Publicat el 26 de maig de 2021

Maig: primera quinzena. La legislatura no comença

Acabava l’abril amb Meritxell Serret passant pel Tribunal Suprem i sortint-ne sense mesures cautelars. I comença maig com va acabar abril, amb molts estira i arronsa i sense arribar a cap acord sòlid entre ERC i Junts i amb l’ultimàtum de Pere Aragonés sobre la taula per tal d’arrencar la legislatura.

ERC i CUP ja s’havien posat d’acord al març, però l’acord amb Junts trigava molt en arribar. Jordi Sànchez, secretari general de Junts i negociador, havia dit en una entrevista a La Vanguardia que si no es posaven d’acord deixarien que ERC governés si presentava una alternativa. Setmanes més tard, com s’ha dit, Aragonès va posar data límit a 1 de maig, però, arribada la data encara no hi havia acord i es va produir la segona cimera in extremis a Lledoners per intentar desencallar-lo, però no va prosperar.

Aquella primera setmana de maig van tornar els contactes entre les dues formacions, però Junts anunciava que no hi hauria acord abans del 8 de maig.

Les xarxes bullien amb informacions per tots els gustos, fins que va arribar el 8 de maig que ho va canviar tot.

Ja feia una setmana que ERC havia donat un ultimatum a Junts i semblava que una setmana més de marge era temps més que suficient. Dissabte 8 de maig ens aixecavem amb la notícia que Pere Aragonès convocava una roda de premsa a migdia per a fer un anunci, i aquest no era altre que anunciar que ERC governaria en solitari atès que després de 83 dies de negociacions i de 222 dies de govern en funcions el país necessitava un nou govern. Això va agafar a Junts amb el pas canviat i Sànchez va reaccionar ràpidament dient que sí que hi votarien a favor sempre i quan hi hagués pacte entre ERC la CUP i els Comuns. Els Comuns i JxCat s’havien vetat mútuament a l’inici de les negociacions, per tant tot tornava a ser complicat i difícil.

Diuen que una setmana en política és com un any i pot passar de tot; i així va ser. Declaracions creuades entre ERC i Junts, n’hi havia per a tots els gustos:

Finalment, la CUP hi posa seny (qui ho anava a dir) i fa de mediadora del conflicte convocant als altres dos partits al Parlament per desbloquejar la situació. I arriben a un acord de mínims que engloba quatre punts:

1. Donar una resposta a la crisi social i econòmica que viu el país.

2. Construir un mur de defensa dels drets fonamentals i bàsics que tenen un ampli suport per part de la societat catalana i que no caben en el marc de l’Estat.

3. Prendre la iniciativa i convocar una primera reunió de treball per construir un gran acord nacional per a l’autodeterminació que vagi més enllà de partits polítics i que agrupi l’àmplia majoria social del país favorable a la solució democràtica. Amb el compromís inequívoc que des del diàleg i l’embat democràtic a l’Estat es pugui assolir l’exercici de l’autodeterminació i l’amnistia durant la propera legislatura.

4. Assolir un espai per al debat de l’estratègia independentista més enllà del marc de la governabilitat.

Sembla que les converses tornen, però l’acord encara és lluny.

Mentrestant, Meritxell Serret es presenta davant el jutge i Llarena li comunica que la processa per malversació i desobediència, però la deixa en llibertat.

Acord Aragonès-Sànchez. 17 de maig de 2021. Foto: BTV

I arriba el cap de setmana i tot dona un tomb. Una tongada de reunions entre Aragonès i Sànchez en dos masies diferents durant 19 hores, desencallava el conflicte i el dilluns 17 a primera hora del matí s’anunciava l’acord de govern per a tota la legislatura. S’havia allargat molt la negociació, però finalment sí, les dues formacions independentistes majoritàries arribaven a un acord per formar govern, amb la CUP recolzant, però sense entrar-hi. L’acord calia ratificar-lo, a ERC el Consell Nacional, a Junts una consulta a les bases (encara recordo quan se’n reien d’ERC perquè era assembleària, però es veu que no estava tan malament); encara que la direcció de Junts anuncia que farà president a Aragonès “diguin el què diguin les bases”, si les bases diuen que no, llavors Junts no entrarà a govern. La consulta es va fer la mateixa setmana i les bases van dir que sí amb un nítid 83%.

Ara faltava concretar el calendari d’investidura i conèixer els nous consellers, però això serà en un altre post.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política, per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent