Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Una mica més a prop…

0
Ens agradi o no preguntar al poble té aquestes coses, a vegades la ciutadania respon clarament i de manera majoritària. Ahir va passar això. Vam tenir una de les participacions més altes en Democràcia, fregant el 70%. Si volíem saber on som, aquí ho tenim, la radiografia del país: CIU 50, ERC 21, PSC 20, PP 19, ICV 13, C’s 9, CUP 3.

Em va semblar increïble la interpretació tant des de la “caverna” espanyola com del PP i C’s (PSC s’hi va afegir i ICV em va decebre prou). També és cert que Mas s’havia posat el llistó molt alt i demanava, en època de retallades i crisi profunda, una majoria per avançar amb fermesa, obviant que no era l’únic partit pel dret a decidir i que vol un Estat propi (= independència). De fet, CIU fa dos anys es va presentar a les eleccions amb el Pacte Fiscal com a gran reclam. Va obtenir 62 diputats. Ara, amb un mandat que vol avançar clarament cap a l’Estat propi, n’ha obtingut 50. Gens malament si tenim en compte els dos anys duríssims de crisi i retallades i l’augment dels votants que segurament s’han emportat altres formacions polítiques a banda dels pactes amb el PP. Toca, per tant, felicitar CIU per ser la primera força amb diferència, amb un escenari desfavorable continuarà tenint la responsabilitat de conduir el país.

ERC ha aconseguir arribar a la 2a posició doblant resultats, però a 29 escons de CIU. Un abisme de separació, encara, però la recuperació d’una formació clarament independentista catapultada fins a la segona posició és un missatge clar al món: ha pujat la independència, avui hi estem una mica més a prop que ahir.

El camí no serà fàcil, cert. En aquest sentit, trobo que és el diari ARA el que més ho encerta: “Mas no ho podrà fer sol“. És certament així. L’independentisme no és patrimoni d’un sol partit, és transversal. Segurament podem trobar independentistes a tots els partits polítics (sí, al PSC també, jo en conec). La manifestació de l’11 va ser multitudinària i ningú, cap partit, pot apropiar-se-la com s’ha vist. Però sí que hi ha una lectura clara dels resultats d’ahir: toca arribar a acords i posar data al referèndum. El mandat del poble així ho determina: 87 diputats a favor, 28 en contra i 20 que encara no se sap. Un bon balanç. Si fos futbol seria per golejada.

Veurem com evoluciona tot plegat en els propers dies. De moment Mas i Junqueras estan d’acord en què hi ha d’haver un referèndum. Caldrà molt diàleg i paciència, però mentre anem endavant és un bon senyal.

Mentrestant els mitjans de comunicació internacionals destaquen la reculada de Mas i l’avenç de l’independentisme d’esquerres. A Madrid poden anar dient missa, mentre el món ens miri i fem les coses bé, tenim les de guanyar.


Tres cosetes per a alegrar la vista i l’oïda:

  1. Entrevista imprescindible: Oriol Junqueras ha parlat avui a molts mitjans de comunicació, he pogut sentir l’entrevista a Catalunya Ràdio: aquí l’àudio “L’objectiu d’ERC és presidir la República catalana no unes conselleries”.
  2. Aquí teniu un Mapa Electoral fet per Vilaweb, excel·lent idea que posa les coses a lloc.
  3. Els partits sobiranistes sumen 344.735 vots més que no al 2010“. Notícia a Vilaweb.

Contra la violència: 25 de Novembre

0
Avui és el Dia Internacional contra la violència contra les Dones. La junta electoral ha prohibit la manifestació que es fa cada 25 de novembre per commemorar la data. Tot i això és important que no quedi eclipsada per les eleccions, cosa avui difícil tenint en compte que, segurament, són les eleccions més transcendentals des que es va re-establir la democràcia per al futur del nostre país.

Aquí us deixo unes dades del 2011 per a reflexionar i pensar-hi:
62 dones assassinades per les seues parelles homes.
5 homes assassinats per les seues parelles dones.
2 homes per les seues parelles homes.
Cap dona assassinada per la seua parella dona.
Dades del Consejo General del Poder Judicial.

Publicat dins de Dona | Deixa un comentari

Diumenge: votaré independència

0
Avui s’acaba la campanya electoral. Hem fet un esprint històric accelerat des de l’11 de setembre i ja toca anar a votar. Passejo pels carrers de Móra i trobo estel·lades penjades als balcons, no moltes, és cert, però més de les que hi havia fa pocs anys i això m’omple d’optimisme; no s’han despenjat després de l’11, hi continuen sent amb l’esperança que aviat podrem votar per decidir si volem ser independents o no. La meua també continua al balcó. Jo vull una Catalunya independent, per això triaré el partit que fa més anys que ho defensa i que té el candidat més ben valorat a les enquestes, un home de seny que té una manera nova de fer política. Junqueras ha sabut fer una transició tranquil·la dins el partit, és un home que busca consens, que té bagatge europeu, que ha fet la campanya més neta de les que es recorden i ha sobresortit per sumar des de molts diversos àmbits per a aconseguir ser alcalde del seu poble sumant complicitats “impossibles“. Els veïns que li fan costat ho expliquen. També li dóna suport Catalunya Sí, una plataforma ciutadana plena de cares conegudes. Avui en un article, també Màrius Serra.
Carod
va fer córrer rius de tinta dient que no sabia a qui votaria, després va dir que ho anava tenint clar. Ahir Carod-Rovira va donar el suport explícit a ERC, i jo que me n’alegro perquè sense ell no seríem on som avui.

Mentrestant, hi ha partits polítics que menteixen i tergiversen dades per crear la por, però ja hem fet molt camí, estem documentats i podem contrarestar els atacs. Sabem on som i què volem i diumenge ens hi juguem molt.

Auguro una llarga nit de diumenge pendents dels resultats. Cada vot serà molt important, sobretot per a les forces menors que lluitaran per la segona posició. Espero que ERC sigui aquesta segona força, espero que s’omplin les urnes de vots independentistes, espero que dilluns sigui el primer dia d’un nou país i puguem encarar amb optimisme el futur…, perquè junts podem fer un nou país per a tothom!

Comença la campanya

0
Ja és més de mitjanit i oficialment ja estem en campanya electoral. Per anar fent boca durant les darreres setmanes hem estat barrejant eleccions autòctones amb les nordamericanes. Dimarts ja vam tenir una bona dosi de política “made in USA”, emocionant i amb final feliç. Ara ens toca a nosaltres.
Les explicacions dels periodistes i de com funciona el sistema de votacions ens posen a anys llum de la democràcia americana. Aquí farem només una votació i prou i molts encara tenen dubtes de si anar-hi o no.
 

Avui (per ahir) s’han publicat dues enquestes, CEO i CIS, que donen resultats molt diferents. Potser l’únic que és vàlid és que hi ha un gran nombre d’indecisos i aquests poden acabar torcent la balança cap a un o altre costat.

Curiós m’ha semblat que en una entri SI i a l’altra entri la CUP, però no tots dos alhora. Com sempre la millor enquesta és la del dia de les eleccions i, de moment, els mitjans de comunicació hi tenen molt a dir…

El diari ARA ha fet entrevistes als candidats amb ni més ni menys que Mònica Terribas com a preguntadora oficial. Posats a fer un rànquing he triat fer-lo dels “m’agrada” i les “piulades” que s’han fet a les entrevistes dels candidats a hores d’ara i és el següent:

Junqueras: 533 / 214
Mas: 255 / 262
Herrera: 199 / 44
Navarro: 108 / 111
Sánchez-Camacho:  79 / 39
López Tena: 30 / 7
Rivera: 0/ 8

Clar que hi ha entrevistes que porten molt poc temps penjades, van començar diumenge per Mas i en decreixent fins a ciutadans avui, i la de Junqueras no té enllaç directe des de la portada. Tot i això, m’ha semblat curiós, si traslladéssim aquestes proporcions a la cambra catalana en Junqueras seria el nou president amb una majoria prou àmplia i abans del 2013 seríem independents… segurament això no anirà així, però és una llàstima.