Maig-juliol 2023: d’eleccions municipals a les espanyoles
Les eleccions municipals han deixat un nou panorama polític. Fa molts dies que ja sabem que el “procés” està estancat i s’ha anat diluint a partir dels pactes per a les noves alcaldies del període 2023-2027. L’empenta del 2012 al 2019 s’ha anat desfent amb enfrontaments entre independentistes que fan malbé la “unitat”. El “cordó sanitari” que es promovia amb PSC i PP arran del 155 s’ha vist trencat per nombrosos pactes a nivell local o supramunicipal. Al 2019 ja hi va haver el vergonyant pacte de la Diputació de Barcelona entre Junts i PSC, sent els primers àrbitre i podent triar entre els segons o ERC, van preferir els del 155. Ho van justificar llavors perquè era un pacte “local”. A la ciutat de Barcelona Maragall en va ser el guanyador, però un escandalós pacte dels Comuns amb el PSC i Valls, va barrar el pas a què la capital de Catalunya tingués un alcalde independentista. I ara ha tornat a passar. Aquest cop els Comuns han quedat tercers, socialistes segons i el guanyador ha estat Trias que, volent pactar amb l’ERC de Maragall per ser alcalde, s’ha trobat amb la porta als morros “gràcies” a un pacte a tres: PSC, Comuns i PP. Sí, PP, un pacte cuinat des de Madrid per (tornar a) impedir un alcalde independentista.
Escridassada a Jaume Collboni en la seva estrena a la plaça Sant Jaume
Pedro Sánchez no va deixar passar ni un dia per convocar eleccions espanyoles amb l’esperança que els pactes PP-VOX que s’anaven cuinant fessin reaccionar a l’electorat d’esquerres. La jugada li ha sortit mig bé. Però, encara no havíem paït uns resultats que ja teníem altra campanya electoral picant a la porta.
Mentrestant, a les xarxes es multipliquen les crides abstencionistes, sense saber ben bé amb quin objectiu (bé, sí, de “fotre” als partits independentistes. Hom diria que no ens calen enemics de fora que ja els tenim a casa). És cert que el desencís de tot el procés independentista ha estat molt important; segurament la gestió hagués pogut ser millor, però no hi ha fórmules màgiques i tothom fa el què pot, penso.
De fet, la davallada de vots independentistes ha estat forta, com s’observa a les imatges. Tots en perden, ERC més perquè també partia de més amunt. 700.000 vots independentistes menys al Congrés: ERC perd la meitat dels diputats i la CUP en queda fora.
El panorama que s’obre ara és complicat, en veurem l’evolució els propers dies.
Deixo dues anàlisis interessants de llegir:
https://www.naciodigital.cat/opinio/26344/espanya-capital-waterloo, Eduard Voltas.
Un problema de 600 euros, de Toni Soler.
P.S. 1
L'abstencionisme #nosurrender, com era de preveure, ha estat testimonial. La gran pregunta és perquè milers i milers d'independentistes han votat el PSC. La resposta no és tan òbvia com pugui semblar i de resoldre-la bé en dependrà el futur del moviment republicà català. https://t.co/MfmYhDsFK7
— Francesc Barbero i Escrivà (@francescbarbero) July 24, 2023
P.S. 2
Les Terres de l’Ebre hem perdut veu a Madrid, gràcies a Norma Pujol per la feina feta aquests quatre anys, de ben segur que continuarà treballant per les nostres terres des d’altres àmbits.
Amb un 38%, ERC obté a Flix el millor resultat de tot Catalunya. Sens dubte mèrit de @Normapujol, a qui els seus veïns han sabut reconèixer el seu compromís amb l'Ebre, el país i les persones.
Moltes gràcies per haver estat la nostra veu, ulls i força al Congrés! pic.twitter.com/B17T7VSnam— Francesc Barbero i Escrivà (@francescbarbero) July 24, 2023