I ha arribat el dia de l’indult, 22 de juny, per als primers empresonats del procés. La majoria de presos havien demanat permís per sortir el dia 23 de juny i passar la revetlla en família. Aquell dia, però, van signar per sortir definitivament de la presó. Bé, almenys, per sortir de la presó ara, no sabem si definitivament. Els indults són parcials, revisables i reversibles. És a dir, que poden tornar enrere en qualsevol moment. La inhabilitació era de calaix, no suportarien que tornessin a fer política des de les institucions, saben que són els millors.
El mateix dia 23 hi va haver rebuda a peu de presó, i parlaments.
Tots els presos han estat rebuts als seus llocs d’origen.
Durant tots aquests anys us he sentit a prop en cada carta, cada gest de suport. Avui hem tancat un cicle d'estima i solidaritat que mai us podré agrair prou. Gràcies per ser-hi sempre! https://t.co/IzyqSfXEfq
— Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) June 25, 2021
Dies després es produeix la trobada d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa amb Marta Rovira a Suïssa.
I dos dies més tard, retrobament de Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Quim Forn amb Carles Puigdemont i Lluís Puig a Waterloo.
A finals d’agost, la justícia escocesa abandona el procés d’extradició contra la consellera Ponsatí. L’estat espanyol torna a perdre a Europa, no ha guanyat cap cas, de fet. El seu advocat, Aamer Anwar celebra la fi del cas contra Ponsatí.
A l’estiu, amb poques notícies, hi ha prou polèmiques: Junqueras escriu una carta a la Sexta (Mirando al futuro) que és ben vista pels barons del PSOE més contraris als indults. La cantarella d’insults d’alguns independentises no es fa esperar, l’acusen d’haver deixat de banda la unilateralitat. Setmanes més tard Jordi Sànchez diu, més o menys, el mateix que Junqueras i genera un titular que no agrada a molts de Junts: “Ningú no proposa la unilateralitat per a exercir-la en aquest moment”, però no hi ha linxament públic, prova que als catalans ens miren en lupa i a ERC amb microscopi.