Coses a dir

De sempre la Nit de Nadal ha estat la nit de la missa del gall i després el ressopó amb borraines i figues albardades i de cagar el tió els més petits. Quan vaig anar a comprar coriandre i matafaluga per a fer borraines, la senyora de la botigueta de tota la vida em va dir que els més joves ja no coneixen aquesta tradició. A vàries webs de la zona he trobat receptes de com fer-les per a tots els gustos. A casa, però, sempre les hem fet d’aquesta manera:

Cal fer  bollir la matafaluga i el coriandre per a fer un tipus infusió. S’afegeix a la farina i es pasta fins que s’enganxa a la borraina (és una fulla amb punxes que creix a les vores del riu o a llocs humits), i es fregeix amb oli molt abundant per a què quedin surant. Un cop a fora s’ensucren bé i es mengen. Es pot fer el mateix amb les figues obertes per la meitat. Mentre els grans s’ho mengen amb moscatell o vi ranci, els petits caguen el tió.

De cançons de Tió n’hi ha moltes, a casa hem cantat sempre aquesta:

Tronc de Nadal,
caga torrons,
pixa vi blanc,
que és la nit de Nadal.

No caguis arengades,
que són salades.
Caga torrons,
que són més bons.

És una llàstima que l’arxiu Centelles hagi anat a parar finalment a Salamanca (El llegat Centelles ja és a Salamanca i Centelles ja és a Salamanca). He seguit una mica la polèmica i m’ha sorprés l’actitud dels dos germans vers la Generalitat. La impressió que tinc, no sé si equivocada, és que per una rebequeria han donat els arxius a l’Estat Espanyol. Simplement. Potser els diners també hi tenen alguna cosa a veure, clar, però no em crec que les condicions de la Generalitat fossin pitjors que les espanyoles. En aquest cas crec en les paraules del conseller Tresserres (Tresserres acusa els fills de Centelles i el Ministeri de deslleials), i es nota en les paraules dels germans que actuen a la contra: “ens heu dit botiflers i pesseters, doncs ara donem els arxius a Salamanca”, vindria a ser una cosa així. Un arxiu que s’ha venut amb nocturnitat per a evitar polèmiques, però ha deixat un mal regust igualment i, personalment, un empipament gros amb aquests germans pel que han fet amb el llegat del seu pare. Qui sap si amb el temps se’n penediran.
Com a mínim a Salamanca aquestes fotos “catalanes” les entendran.

 _{A la foto els germans Centelles a Els matins. Semblen empipats amb el món i ho han pagat els arxius, que no poden queixar-se.}

L’Associació La Picossa ha rebutjat aquest pla reiteradament amb diferents accions, alguna de les quals un díptic
que va fer arribar a tota la població el passat mes de març.
Anteriorment, l’Ajuntament de Móra d’Ebre havia renovat el conveni amb
l’empresa del parc eòlic de Barbers modificant i millorant acords anteriors: el conveni recull algunes modificacions respecte als convenis anteriors, com la
reducció del nombre de molins, la construcció d’una torre de vigilància
forestal, l’ús del parc eòlic com una aula de formació, ja que podrà
rebre les visites d’escolars i d’entitats, o la contractació de veïns
de la zona per dur a terme les feines de manteniment. En concret, el
projecte de Tàrraco Eòlica preveia la construcció de 28 aerogeneradors
de 1.300 kW de potència nominal unitària, i una potència nominal total
de 31,2 MW, a més de la instal·lació d’una subestació transformadora al
terme de Móra d’Ebre, a l’inici del barranc de Sant Jeroni.

Caldrà veure com evoluciona tot plegat. És important que l’avenç tecnològic per a aconseguir energia neta s’integri de la millor manera possible al paisatge. Em consta que des de l’Ajuntament s’hi ha treballat per a reduir al màxim l’impacte, però segurament no n’hi haurà prou, la Ribera és una comarca cansada de produir energia elèctrica on, a
sobre, curiosament, tenim un servei pèssim, a la mínima pluja se’n va la llum i
en alguns indrets pot trigar hores a tornar i el preu és el mateix que
a qualsevol altre lloc, per tant cap avantatge especial per tenir dues
centrals nuclears a tocar de casa.
El reportatge de 30 minuts de diumenge passat (La fàbrica) va ser demolidor (Cinc anys després de fer-se pública l’existència de 700.000 tones de
sediments tòxics i radioactius al pantà de Flix, procedents de la
química Ercros, el programa “30 minuts” entra al poble i, per primer
cop, a la fàbrica, en un moment en què es debat el tancament o la
continuïtat d’una indústria que durant més de 100 anys ha donat de
menjar a generacions senceres de flixancos.). Si li sumem les dues centrals nuclears, les altres indústries químiques, la futura tèrmica, etc., no és estrany que el panorama sigui desolador; ens han explotat la comarca al límit per a obtenir energia i ja fa temps que en paguem les conseqüències mediambientals; cert és que l’energia eòlica és neta i renovable, però l’impacte visual és molt elevat.  Suposo que es pot entendre que els riberencs n’estem bastant tips de tot plegat.

Esperem que hi hagi prou seny.

M’acaben d’enviar aquest vídeo del programa basc Vaya semanita. És una paròdia, però amb el què ens trobem a vegades aneu a saber si algun dia acabaran així les coses…;-)