Coses a dir

La Ribera d’Ebre és una comarca d’uns 22.000 habitants (Idescat), situada al sud-oest del Principat. Té 14 municipis dels quals Móra d’Ebre n’és la capital (5.642 hab); Riba-Roja d’Ebre és el municipi situat més al nord-oest de la comarca, té poc més de 1.100 habitants. Tivissa és un municipi situat al sud-est de la comarca (1.600 hab.), que disposa d’un macroabocador atorgat el 2004, que havia de tenir una vida útil de 10 anys i continua obert (aquí més dades). Se n’ha ampliat la capacitat fins a triplicar la inicial, i sembla ser que la ràpida tramitació del projecte va ser deguda a pressumptes irregularitats. A la pràctica, el macroabocador  havia de servir per recollir residus municipals de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat, i una part del Baix Camp i del Baix Ebre; i els industrials de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Priorat, el Baix Ebre, l’Alt i el Baix Camp, i puntualment del Tarragonès; però en aquest article d’investigació s’explica que “Avui en dia, la brossa que hi entra equival a la que generen conjuntament els municipis de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i l’Hospitalet de Llobregat” (2015).

“La Ribera d’Ebre és una comarca que paga un preu ambiental molt alt amb l’abocador de Tivissa, la nuclear d’Ascó i la contaminació de l’embassament de Flix associat a Ercros. Té el PIB més alt de Catalunya per la central nuclear d’Ascó, tanmateix aquest PIB no es correspon a la realitat econòmica que viu la societat de la comarca, on la renda familiar disponible es troba per sota de la mitjana de Catalunya i amb una creixent despoblació“. Això ho diu Susanna Abella al seu excel·lent article: Terres de l’Ebre: macroabocador de Catalunya? Us el recomano sencer.

A finals de l’any 2018 ens despertàvem amb la notícia d’un altre projecte de macroabocador a la Ribera d’Ebre, aquesta vegada a la zona nord. Evidentment, està estratègicament ubicat dins del terme, lluny del nucli habitat i en zona limítrof a altres municipis de la demarcació lleidatana (Almatret i Maials). Com explica molt bé Roger Heredia al seu article. I diu també: “Els sembla normal posar un macroabocador de residus industrials a pocs quilòmetres d’una reserva natural plena d’aiguamolls i milers d’ocells en un entorn de natura idíl·lic del riu Ebre?” 

(més…)

Em sorprén la notícia que es publica avui a Vilaweb: “Un estudi conclou que viure a prop d’una central nuclear no comporta un majori risc de patir càncer“. L’estudi el signen l’Institut Carlos III i el CSN (Consell de Seguretat Nuclear). No he trobat cap informació als respectius webs sobre aquest estudi, ni tampoc cap referència a altres diaris. En canvi, he trobat aquest altre estudi fet a Alemanya sobre càncer infantil i Centrals Nuclears: “Un estudio sobre niños que viven cerca de una planta nuclear demuestra que corren mayor riesgo de padecer enfermedades cancerígenas“, diu, (aquí un altre enllaç) entre moltes altres coses: “El resultado, según los investigadores, es incuestionable: mientras más
cerca crecieron los niños a un reactor nuclear, más grande fue el riesgo
de contraer algún padecimiento cancerígeno, y viceversa“. Arran d’aquest informe el diputat Joan Herrera va fer una pregunta al Congreso i va obtenir per resposta que s’havia acordat (el 2006) fer un estudi sobre la incidència del càncer a la població a partir del Instituto Carlos III i el CSN. I aquí hi ha l’informe publicat el 2009 arran d’aquest estudi, on es conclou que “la incidéncia del cáncer en la población no es significativo”.

No ajuda tampoc a la credibilitat del CSN que apareguin informacions com la següent: La nuclear Vandellós II revisa mal válvulas de seguridad desde 1988.  (…) La perdurabilidad del error desde los años ochenta hasta la actualidad
parece responder a una cascada de malentendidos y descoordinaciones
entre distintos departamentos de la nuclear, según ANAV. En 1993, el
área de Garantía de Calidad de Explotación detectó el error y emitió una
orden para subsanarlo. Este y otros departamentos de la nuclear fueron
reenviándose esa misma orden pero modificándola y tergiversando
progresivamente su contenido. Hasta que en 1995 la planta aprobó el
procedimiento erróneo sin notificarlo al CSN ni contrastarlo en ningún
momento con la normativa.(…)


Com ens els podem creure quan fan informes si moltes vegades no els hi arriba la informació o ens l’oculten tot sovint i, a vegades, durant anys.

Els incidents a Vandellòs II no han estat escassos precisament:

Segon incident en menys d’un mes a la central de Vandellòs II (15/05/2011)

Incident “fals” en la recàrrega de Vandellòs II  (8/02/2011)

Vandellòs II registra un nou incident en una part del sistema d’extinció d’incendis (30/08/2008)
…

Amb el currículum que porten les informacions sobre les Centrals Nuclears és lògic que aquest (suposat) estudi s’agafi en pinces i que ens costin de creure aquests “informes”. D’altra banda contrasta amb la decisió que han pres a Japó: “Japó podria tancar els seus 54 reactors nuclears a l’abril”. Que cadascú en tregui les seues pròpies conclusions.

Ara torna a ser Vandellòs II i fa un mes també. Abans havia estat Ascó I. I anar fent. No sé si ara hi ha més incidents que abans o ara se sap més que abans que hi ha un incident. Recordo la fuita de partícules del 2007, que encara està en judici i que no es va saber fins molt després que havia passat (tot i què potser mai sabrem la veritat). Potser el CSN (Consell de Seguretat Nuclear) s’ha posat les piles en vistes de Fukushima. Ara falta saber si nosaltres en les volem posar també per trobar alternatives menys agressives, menys contaminants, més segures i més sostenibles.

Fotografia: La central nuclear de Vandellòs II TJERK VAN DER MEULEN.

Diuen que no ha passat res greu, diuen que ningú ha estat en perill… diuen. Un accident de nivell 0 a l’escala internacional, no ha sortit res contaminat de la central (?), però una vàlvula ha fet la guitza sense saber-se perquè… i diuen que són segures…

“La central nuclear Ascó I, parada per a la recàrrega de combustible,
ha registrat un vessament d’uns 25.000 litres d’aigua contaminada des
del sistema refrigerant fins al clavegueró de l’edifici de contenció,
sense repercussions per als treballadors i el medi ambient, segons ha
notificat el Consell de Seguretat Nuclear (CSN).El
vessament va tenir lloc el passat dijous durant el calibratge d’un dels
quatre canals de la recirculació semiautomàtica en què es va produir l’obertura no desitjada d’una vàlvula motoritzada d’aïllament dels claveguerons. Com a conseqüència del vessament, es va mullar el calçat de 14 treballadors que en aquell instant eren a la zona. El control radiològic que se’ls va practicar no va registrar contaminació“.

Trist record avui de la primera catàstrofe nuclear més greu de la història. Per desgràcia Fukushima torna a posar l’energia nuclear en dubte com a energia segura, com ens volen fer creure. Mentrestant van sorgint notícies sobre les nostres nuclears més properes: “Ascó I pateix un petit incendi en un edifi auxiliar“. Ja va haver de tancar Vandellòs I fa uns anys arran de l’incident de nivell 3 més greu sofert mai en una central al nostre territori. No hi va haver fuita a l’exterior o, almenys, això van dir (al 2007 hi va haver una fuita de partícules a Ascó i només es va saber gràcies als grups ecologistes, per això estan anant al jutjat aquests dies els responsables de la central, tot i què es neguen a declarar. Potser no sabrem mai quanta radioactivitat es va dispersar a l’exterior de la central… i després volen que ens els creiem quan diuen que tot està sota control…).

En aquest context d’accidents i incidents, pretendre allargar la vida de les centrals nuclears fins al 2021 és irresponsable. Utilitzar una energia que genera uns residus que no sabem com gestionar ni què fer-ne, és irresponsable. Pensar que l’energia nuclear és innòcua i és 100% segura és irresponsable. Ningú pot assegurar que el risc és zero, perquè el risc zero no existeix, dir el contrari és tenir mala fe i voluntat d’engany.

Els estudis ambientals d’Ascó i de Vandellòs demostren que Ascó II és la central amb més problemes. Sergi Saladié portaveu de la CANC, afirma en una entrevista que “Les centrals nuclears del país han arribat a l’edat límit que tenen dissenyada“. Estem jugant amb foc… fem un pas endavant i apostem per altres tipus d’energia abans que sigui massa tard, ens hi juguem molt…

Potser sí que els humans som bastant soques, Txernòbil genera turisme, hi ha gent que s’acosta a la central per immortalitzar-se davant de la major catàstrofe nuclear aliena als alts nivells de radiació que encara hi ha. Encara avui està prohibit fer cap activitat humana en un radi de 30 km al voltant de la central, on els límits radioactius són molt elevats, i això trigarà dècades…

“La comunitat internacional ha hagut de fer una injecció extra de diners,
fins a 550 milions d’euros, per construir un nou sarcòfag que confinarà
per 100 anys les restes de la central, una perillosa runa nuclear amb
la qual ningú no sap ben bé què fer“. I d’aquí a 100 anys què? ningú ho sap, s’espera que les generacions futures trobin alguna solució. No trobeu que això és altament greu i irresponsable?

Hem de buscar alternatives respectuoses amb el medi, hem de buscar cada vegada més l’eficiència energètica i l’equilibri amb el medi ambient i anar tancant les centrals nuclears a poc a poc, sense pressa, però sense pausa. Ens hi va el futur.

Editorial de Vicent Partal: Nuclears, fi del camí.

Els pitjors pronòstics s’han complert i ja tenim el màxim nivell d’un accident nuclear a Fukushima, com va passar a Txernòbil el 1986. Que les autoritats nipones hagin dit ara (un mes després), que la fuita va ser més important del que havien dit en un principi no tranquil·litza, al contrari. Per desgràcia la història de l’energia nuclear està plena de fets amagats i de mitges veritats. Menteixen per a no espantar, o no diuen el que saben, però espanten més mentint o no dient, perquè llavors no se sap mai quan diuen la veritat i si la diuen no te’ls creus.

Conec molta gent que viu de l’energia nuclear. No estar a favor de l’energia nuclear no vol dir que estigui en contra de la gent que hi treballa (cadascú és lliure de fer allò que creu o allò que pot), com tampoc treballar-hi vol dir estar-hi necessàriament a favor (una feina és una feina). La “guerra” entre partidaris de l’MTC i els contraris ja ve de lluny: els que estan a favor de l’energia nuclear perquè ho troben bé o hi viuen, estan a favor d’un cementiri nuclear centralitzat, perquè els hi han dit que no té perill i s’ho han cregut; els que hi estan en contra perquè no la troben bé no es creuen res del que els hi diuen i, per desgràcia, Fukushima els ha tornat a omplir de motius: Fukushima era una central 100% segura contra tsunamis i tifons, els van assegurar als habitants de la zona i s’ha demostrat que no era cert i ara el radi d’evacuació és cada cop més gran. Tanta i tanta gent ha perdut la casa, la feina, el seu entorn proper… i no podran tornar-hi durant dècades i encara no en sabem les conseqüències que pot tenir a nivell mundial. A vegades esperem a que passi una desgràcia per a posar remei al mal, més val prevenir: l’MTC ni aquí ni enlloc i hem de començar a pensar què fem amb les nuclears i quina energia volem utilitzar en el futur.

Fukushima marca el principi de la fi de l’era nuclear, els nostres nets pensaran que érem uns suïcides per utilitzar una energia com aquesta tan alegrement… Ja seria hora que, per variar, es fessin les coses bé.

Foto: “No més Fukushima”, la projecció de Greenpeace a Ascó.

“La comissió europea qualifica la situació al Japó d'”apocalipsi”“.”França eleva a 6 l’accident nuclear del Japó“. “Baixen els nivells de radiació dins la planta de Fukushima, però continuen les evacuacions“. “La tragèdia del Japó és la fi de l’energia nuclear al món“. “Alemanya tanca les 7 centrals nuclears més antigues“…

Viure en una població equidistant entre Ascó (20 km) i Vandellòs (25 km) no tranquil·litza gaire. Estem envoltats de tres centrals nuclears: Ascó I i II, Vandellòs II. Una mica més enllà hi ha Cofrents, que és exactament igual que la de Fukushima, segons diuen els experts. Pel que sembla només Alemanya (i Merkel), tenen seny per començar a tancar les centrals més antigues. I aquí què farem? Quin és el futur nuclear?
Per cert, la zona castigada pel tsunami i on hi ha ubicades les centrals nuclears és la més pobra del Japó, curiosament. Un senyor japonès explicava a la càmera: “Ens van dir que la central (Fukushima) era 100% segura contra tsunamis i tifons, i ens ho vam creure, però ara ja no ens creiem res“. Em semblava sentir gent del nostre territori, el mateix fenomen aquí i a l’altra banda del món. Sembla que a tot arreu s’expliquen les mateixes mentides i sempre hi ha gent de bona fe que se les creu, o potser és que realment els que ho deien s’ho creien per interès propi, però no comptaven amb la força de la natura tan excepcional, tot i trobar-se en un dels llocs del planeta on es poden donar aquestes condicions extremes…
Com sempre als pobres ens toca el rebre, només que quan hi ha una central pel mig som, només, els primers a rebre… acaba rebent tothom.

Alguns experts afirmen que hi haurà un abans i un després després de l’accident nuclear de Fukushima (classificat com a 4 en una escala de màxim 7), igual que en el seu moment van suposar un abans i un després Three Miles Island i Txernòbil. El Japó és un país molt avançat, la tercera potència mundial, ningú dubta de la seua tècnica ni de la seua capacitat per fer front a les adversitats. Fa anys que es preparen per un gran terratrèmol, sabien que arribaria tard o d’hora, i ha arribat, però les centrals nuclears, a pesar de totes els mesures de seguretat, no han aguantat (n’hi ha una altra en estat d’alarma al nord del país). També hi ha processats alts directius de centrals nuclears nipones acusats d’amagar informació sobre fuites, i si això passa allà, que és un país seriós, no vull ni imaginar-me en altres llocs (per no dir aquí directament). Es veu que la indústria nuclear és a tot arreu igual…

Marcel Coderch des de l’ARA escriu un interessant article: Una llosa per a l’energia nuclear. A l’article afirma: “L’accident de Fukushima obligarà a reforçar els sistemes d’emergència,
amb el corresponent augment dels costos, i tornarà a despertar oposició
social. Tot i tenir causes diferents, aquest accident és molt semblant
al que va tenir lloc a la central nord-americana de Three Miles Island
l’any 1979, una data que va significar l’inici de la fi de la primera
era nuclear. Com ara, no s’havia previst la seqüència d’esdeveniments i
es creia que un accident d’aquestes característiques era impossible, com
fins ahir mateix també ho deien d’un altre Txernòbil”.

“Però ara hem vist que no és així: n’hi hauria hagut prou que
l’epicentre del terratrèmol hagués estat més a prop de la central, o que
s’hagués trigat unes hores més a controlar la temperatura interna del
reactor”.

“L’accident de Fukushima, com va passar amb el de Three
Miles Island, pesarà com una llosa sobre el futur de l’energia nuclear
perquè demostra que no hi ha res impossible, ni tan sols en un país tan
curós i avançat com el Japó. Fukushima serà el tsunami de la indústria
nuclear que provocarà l’avortament de l’intent de renaixença que amb
tant delit ha estat preparant una indústria que es resisteix a rendir-se
a l’evidència de la seva perillositat consubstancial“.

L’arxipièlag del Japó es troba en un punt d’alta perillsitat sísmica i volcànica. Està situat a sobre una vora destructiva, on l’escorça oceànica que travessa el Pacífic, s’enfonsa sota un tros d’escorça oceànica que hi ha enganxada a la placa euroasiàtica. Pertany a l’anomenat cinturó de foc del Pacífic i en són freqüents els sismes (per bé que no tots de tanta magnitut) i també l’activitat volcànica. En efecte, després del terratrèmol (i unes quantes rèpliques que l’han acompanyat de menor intensitat), arriba l’hora ara d’un volcà que ha entrat en erupció al sud del Japó.

No és que m’hagi instal·lat en el NO a tot, és que trobo (continuo trobant) una bestiesa posar tots els residus nuclears de l’estat en un sol magatzem per molt que diguin que serà temporal. Per molt que els partidaris diguin que és segur. Per molt que diguin que ens en podem refiar. Per molt que diguin que tot anirà bé…
Qui se’n pot refiar quan hi ha hagut incidències a totes les centrals nuclears que s’han acabat sabent de xiripa? (Ascó concentra el 40% de les incidències de les centrals nuclears al 2010). És molt més sensat tenir un magatzem per a cada central o grup petit de centrals i no anar traslladant residus amunt i avall com qui porta una bossa d’escombraries. Si no s’opta per aquesta opció segurament és perquè és més car… més car a la curta, però més eficient a la llarga i, sobretot, s’evitarien les protestes i les “guerres” entre territoris.

Ahir hi va haver una concentració davant la seu de CIU a Móra d’Ebre per tal que el govern refusi la ubicació de l’MTC a Ascó d’una manera clara i contundent. Temo tornar a vuit anys enrera quan anàvem de manifestació dia sí dia també… ara, el resultat va ser positiu: no va venir l’ENRON, no es va fer el transvasament i (per desgràcia) sí que es va fer el macroabocador (2 a 1), i el 2003 va portar un nou govern a Palau. No volem tornar enrere, haurien d’haver aprés la lliçò de que cal defensar el territori.

Aquest diumenge ve farcidet de coses. Pel que fa a la visita del Papa, tinc un sentiment contradictori com en Joan Vila i Triadú, però a diferència d’ell jo sí que sóc catòlica… Curiós que el 7 de novembre de 1982 també va venir un altre Papa, Joan Pau II (Totus Tuus era el lema de la trobada, encara el guardo de record), i va omplir el Camp Nou. Plovia a bots i a barrals, ho recordo bé.

Però demà passen més coses lluny de la capital. Per començar el dia reivindicatius, com diu la Piga, veniu a Ascó a les 11h a la manifestació contra l’MTC (sí, què hi farem, encara estem així que no se sap res… i els dies passen). I a la tarda a Tivissa arriba el correllengua a les 18.30. Per migdia no hi ha res, però la mani acabarà tard, amb temps per anar a dinar i plantar-se a Tivissa. Sembla que serà un matí de sol (i segurament primer boira com aquests dies anteriors), però val la pena arribar-se a Ascó a fer sentir la nostra veu altre cop.

La CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) ha fet públic un comunicat sobre l’acte informatiu que va tenir lloc a la Llanterna de Móra d’Ebre divendres passat 16 de juliol. El transmeto íntegrament per a fer-ne difusió:
(el subratllat és meu)

COMUNICAT
DE PREMSA: Èxit de la jornada sobre les conseqüències d’un cementiri
nuclear a Alemanya

(continua a vull llegir la resta de l’article)

La plataforma Volem Viure a Flix ha recollit 4.227 signatures a favor de l’MTC (cementiri nuclear) a Ascó, mentre la CANC va recollir-ne més de 10.000 en contra, segons publica avui El PUNT. La balança està desequilibrada cap al NO, doncs, i el sentiment de refús al cementiri nuclear (altrament dit MTC), és gran. Els arguments a favor em semblen irreals. Parlar de llocs de treball en un entorn de crisi és fàcil. La Central Nuclear sempre ha sabut pagar molt bé a qui convenia per a generar menys repulsa o més sentiment a favor. Entenc que moltes famílies hi viuen i que la possibilitat de l’MTC els allargaria la vida laboral amb els (ara ja no tant) generosos sous que paga la Nuclear. Però aquest no pot ser ni l’únic ni el principal argument, perquè entenc que hi ha moltes altres coses a parlar. No paren de repetir que la instal·lació és segura i ho comparen amb l’Holandesa, quan tots sabem a hores d’ara que la projectada a l’Estat és deu vegades més gran que la que es troba als Països Baixos.

Sempre he dit que NO estic en contra de l’MT sinó del C. És a dir, que cal fer un lloc “temporal” per a encabir els residus que aviat saturaran les piscines d’Ascó I i II, doncs segurament sí, però a l’Estat hi ha 10 centrals nuclears amb els residus corresponents, em sembla bastant iresponsable concentrar tots els residus en un lloc concret i, sinó, pregunteu-lo als veïns de El Cabril, que tenen un magatzem de residus de baixa activitat i també els hi van prometre “l’oro i el moro” i així s’han quedat, sense res del que els van prometre i els residus allà.

Jo de l’Estat no me’n refio i en aquests temes encara menys.

foto: Central Nuclear d’Ascó (Ribera d’Ebre).

Fa uns dies va aparèixer a la bústia de casa un CD editat pel grup veïnal Ribera d’Ebre cantant les excel·lències (i mai millor dit, tot i què la cançò és d’un gust musical dubtós), de tenir un magatzem (àlies abocador-cementiri) de residus nuclears a la comarca (que la cançó digui “Ribera d’Ebre comarca estimada” és realment de mal gust quan serveix per defensar la instal·lació de tantes tones de residus, quin tipus de comarca estimen? o què entenen per estimar?).
Recentment s’ha constituït un altre grup veïnal, el d’Ascó, contra el cementiri nuclear. I és bona cosa veure que la mateixa gent del poble s’organitza, encara que hagi hagut d’anar a fer la presentació al poble del costat.

Divendres 21, la CANC organitza una concentració al mateix Ascó a partir de les 7 de la tarda. Els parlaments a partir de les 8, hi intervindran: