Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Arxiu de la categoria: Agressions al territori

Un altre macroabocador a la Ribera d’Ebre? No, gràcies.

0

La Ribera d’Ebre és una comarca d’uns 22.000 habitants (Idescat), situada al sud-oest del Principat. Té 14 municipis dels quals Móra d’Ebre n’és la capital (5.642 hab); Riba-Roja d’Ebre és el municipi situat més al nord-oest de la comarca, té poc més de 1.100 habitants. Tivissa és un municipi situat al sud-est de la comarca (1.600 hab.), que disposa d’un macroabocador atorgat el 2004, que havia de tenir una vida útil de 10 anys i continua obert (aquí més dades). Se n’ha ampliat la capacitat fins a triplicar la inicial, i sembla ser que la ràpida tramitació del projecte va ser deguda a pressumptes irregularitats. A la pràctica, el macroabocador  havia de servir per recollir residus municipals de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat, i una part del Baix Camp i del Baix Ebre; i els industrials de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Priorat, el Baix Ebre, l’Alt i el Baix Camp, i puntualment del Tarragonès; però en aquest article d’investigació s’explica que Avui en dia, la brossa que hi entra equival a la que generen conjuntament els municipis de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i l’Hospitalet de Llobregat” (2015).

“La Ribera d’Ebre és una comarca que paga un preu ambiental molt alt amb l’abocador de Tivissa, la nuclear d’Ascó i la contaminació de l’embassament de Flix associat a Ercros. Té el PIB més alt de Catalunya per la central nuclear d’Ascó, tanmateix aquest PIB no es correspon a la realitat econòmica que viu la societat de la comarca, on la renda familiar disponible es troba per sota de la mitjana de Catalunya i amb una creixent despoblació“. Això ho diu Susanna Abella al seu excel·lent article: Terres de l’Ebre: macroabocador de Catalunya? Us el recomano sencer.

A finals de l’any 2018 ens despertàvem amb la notícia d’un altre projecte de macroabocador a la Ribera d’Ebre, aquesta vegada a la zona nord. Evidentment, està estratègicament ubicat dins del terme, lluny del nucli habitat i en zona limítrof a altres municipis de la demarcació lleidatana (Almatret i Maials). Com explica molt bé Roger Heredia al seu article. I diu també: “Els sembla normal posar un macroabocador de residus industrials a pocs quilòmetres d’una reserva natural plena d’aiguamolls i milers d’ocells en un entorn de natura idíl·lic del riu Ebre?” 

(més…)

El delta de l’Ebre, un ecosistema en perill

0
Publicat el 3 de març de 2014

Ho han tornat a fer. Han aprovat un pla hidrològic que deixarà el delta amb la meitat del cabal ecològic que necessita (com a mínim). Clar que no a tothom li sembla malament. Però la dada d’afegir nous embassaments als 109 que ja s’exploten actualment m’ha trasbalsat [he mirat la dada perquè em semblen molts, però sí]. Cal una inversió de més de 2500 milions d’euros. Tenen diners per al que volen i no dissimulen gaire allò de: als catalans, ni aigua.

Tothom sap que el delta és un ecosistema sensible que ha patit i pateix agressions contínuament (el cargol poma és una de les darreres). Els embassaments el maten lentament perquè un delta necessita sediments per regenerar-se. Al cap i a la fi, el delta és la interacció entre els sediments que arriben pel riu i el mar no és capaç d’erosionar. Per això, a la conca mediterrània tots els rius formen deltes més o menys grans segons la potència del riu que hi arriba. El famós, el que va donar origen a la paraula delta, és el del Nil que té aquesta forma de triangle característica que recorda a la lletra delta majúscula en grec. L’Ebre genera el delta més gran de la península perquè és el riu més cabalós, però només té 320km2. Per què dic només?…

He fet una taula comparativa d’alguns deltes del món per a que ens en fem una idea:

DELTES

EXTENSIÓ Km2

LONGITUD DEL RIU

CONCA

CABAL MITJÀ

ENLLAÇ

Ebre

320

910 Km

85.362 Km2

a Tortosa 614 /s

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ebre

Llobregat

97

170 km

4.948,3 km²

A Martorell: 20,77 /s

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llobregat

Nil

20.000

6.650 Km

3.400.000 km²

2.830 m³/s

http://ca.wikipedia.org/wiki/Nil

Ródano

500

812Km

95.500 Km2

1.820 /s

http://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%B3dano

Po

786 

652 Km

71.057 km²

1.540 /s

http://es.wikipedia.org/wiki/Rio_Po

Mississipi

12.000

3.770 km

3.770 km2

desembocadura: 18.000 /

http://es.wikipedia.org/wiki/Rio_Mississippi

Ganges

105.000

2510 km

907.000 km²

14 270 /s

http://es.wikipedia.org/wiki/Rio_Ganges

 

A la conca mediterrània pràcticament tots els rius tenen un delta associat encara que sigui molt petit (com el Llobregat), això és perquè la Mediterrània és un mar tranquil. També és una zona tranquil·la el golf de Mèxic, on desemboca el riu Mississippi i forma un dels grans deltes del món, encara que ocupa la meitat que el delta del riu Nil, i està a anys llum del delta més gran del món: el del riu Ganges.

Catalunya té una superfície de 31.895 Km2. Imagineu-vos què ocuparia el delta del Nil o del Mississippi si els tineguerem a la vora. Els Països Catalans tenen una superfície total d’uns 70.000 Km2, el delta del Ganges ens sobrepassaria de molt. Els principals problemes d’aquests deltes són la falta d’aportacions com a conseqüència de la construcció de preses al llarg del recorregut, tal com s’explica molt bé en aquest estudi.

Aquí teniu un quadre de les zones humides més importants de la península Ibèrica a banda del delta de l’Ebre, recordem que té 320Km2.

 

Zones humides més importants de la península ibèrica

Extensió

Aiguamolls de l’Empordà

4.824 ha

Parc natural de Donaña

53.709 ha

Parc nacional de Tablas de Daimiel

1.928 ha

1 ha són 10.000 m²

El Camp Nou té 7.140 m²


Tornem al nostre delta. Dic nostre perquè és el que tenim aquí a prop, tot i que estic d’acord amb l’article d’avui de l’Empar Moliner. No cal viure al delta per saber que “Lo riu és vida”, aigües amunt també ho sabem, i si us acosteu a passejar per la vora dels camps veureu que tot el reg és gota a gota, la modalitat que menys aigua usa i la que usa va a parar allà on toca. Impressionant veure els camps de fruiters a la vora del riu, tots, amb el seu reg per degoteig. Que n’aprenguin! que diria aquell.

A banda que el cabal ecològic és molt important (fonamental) per la pervivència del delta, de les espècies animals i vegetals que hi viuen, de les explotacions agrícoles i turístiques, en fi, de tot això i més; també és important el cabal per l’efecte de dilució que té sobre els metalls pesants no desitjats. Dit d’una altra manera, quan el cabal és prou elevat (en èpoques de desgel o pluges intenses), hi ha menys elements contaminants al riu (recordem que s’està descontaminant el pantà de Flix on s’han abocat residus altament tòxics durant 100 anys), i l’aigua té més qualitat i d’això se’n beneficia tothom.

Com que el delta és una zona protegida també a nivell europeu, espero i desitjo que les lleis de més amunt que ens abracen a tots, posin ordre a aquest desori i evitin que mori el delta, perquè, no ho dubteu, si s’aplica aquest pla, en uns quants anys el delta desapareixerà, almenys tal com ara el coneixem.

Alterar l’equilibri natural de qualsevol ecosistema sempre té conseqüències que no podem controlar. Mireu sinó aquest vídeo: Penseu que els llops poden canviar el curs d’un riu? A priori podríem dir que no (què poden tenir a veure uns llops amb que hi hagi més o menys aigua al riu?), però si mireu el vídeo veurem que sí, que tot està connectat, faríem bé de recordar-ho.

I si parlem del tren…

0
Publicat el 28 de maig de 2012
No dic res de nou si afirmo que la xarxa de ferrocarril és obsoleta, els trens cauen a trossos i un recorregut triga avui tant com fa 30 anys. Just ahir mirava altre cop els horaris de tren entre Móra i Barcelona, res de nou en els darrers 30 anys, com a molt s’han perdut trens, és descoratjador; el temps és el mateix i les comoditats inferiors. M’atreveixo a generalitzar-ho a la resta del territori. El país ha avançat, però els trens són els mateixos. Segons publica avui l’AVUIPUNT, només s’ha construït un kilòmetre de tren en els darrers vint anys, mentre s’ha apostat per l’AVE (TAV), fent d’Espanya el país que en té més kilòmetres darrera de la Xina. Sona ridícul i més si tenim en compte que la línia a Albacete es va clausurar per manca de passatgers (una mitjana de 9 al dia): En l’any d’estrena, la línia del Shinkansen entre Tòquio i Osaka va transportar 235.000 usuaris per quilòmetre; la del TAV alemany entre Colònia i Frankfurt, 51.000; el TGV entre París i Lió, 59.000. En canvi, el TAV Barcelona-Madrid no va arribar als 10.000, tot i ser la línia amb més demanda juntament amb el Madrid-Sevilla.

i més avall continua: (…) “a Castella-la Manxa ja s’havia assolit l’objectiu d’unir amb TAV totes les capitals de província, un repte promès per Aznar en la investidura del 2000 i assumit plenament pel PSOE de Zapatero. Aquest repte ha costat a l’Estat espanyol 45.000 milions i Rajoy en preveu 4.000 més per a enguany. El cafè per a tothom en TAV és considerat avui un somni de grandesa per estudis acadèmics que en neguen la rendibilitat econòmica.

(…) “Albalate i Bel desmunten amb estudis internacionals arguments que han justificat durant dues dècades la inversió en alta velocitat. El tren de passatgers, l’aposta espanyola, no genera activitat econòmica nova ni atreu inversió productiva –sí que ho fa el TAV de mercaderies si serveix zones industrials d’exportació sòlida–. Sí que té impacte en els serveis i el turisme, però en aquest darrer cas l’augment del nombre de viatges entre ciutats va associat a la disminució del nombre de pernoctacions“.

Em pregunto perquè en època de retallades no es racionalitzen més les despeses. Vistos els números de l’AVE (TAV) jo no tindria cap dubte a retallar-ho i invertir in infrastructures que funcionessin o que fossin més necessàries. El corredor mediterrani que uneix ports importants i comercialment és interessant té només una línia. Si vols viatjar de Tortosa cap a València i més enllà ho tens magre per trobar un tren en condicions. Igualment passa del País Valencià cap al nord. Això sí, des de València pots anar a Madrid amb AVE amb un tres i no res. Si continua aquesta política purament partidista que no pensa en el país tindrem la capital, Madrid, més ben connectada amb el no-res de tota Europa, però l’eix Mediterrani tan vital per a la nostra economia quedarà minimitzat. Potser és hora de fer les coses amb seny, no sé si és molt demanar…

FOTO: El tram de Vandellòs del corredor mediterrani és avui encara de via única, un embut que demostra l’oblit que ha patit el tren regional. Foto: TJERK VAN DER MEULEN.

Càncer i energia nuclear

0
Publicat el 9 de juny de 2011

Em sorprén la notícia que es publica avui a Vilaweb: “Un estudi conclou que viure a prop d’una central nuclear no comporta un majori risc de patir càncer“. L’estudi el signen l’Institut Carlos III i el CSN (Consell de Seguretat Nuclear). No he trobat cap informació als respectius webs sobre aquest estudi, ni tampoc cap referència a altres diaris. En canvi, he trobat aquest altre estudi fet a Alemanya sobre càncer infantil i Centrals Nuclears: “Un estudio sobre niños que viven cerca de una planta nuclear demuestra que corren mayor riesgo de padecer enfermedades cancerígenas“, diu, (aquí un altre enllaç) entre moltes altres coses:El resultado, según los investigadores, es incuestionable: mientras más
cerca crecieron los niños a un reactor nuclear, más grande fue el riesgo
de contraer algún padecimiento cancerígeno, y viceversa
“. Arran d’aquest informe el diputat Joan Herrera va fer una pregunta al Congreso i va obtenir per resposta que s’havia acordat (el 2006) fer un estudi sobre la incidència del càncer a la població a partir del Instituto Carlos III i el CSN. I aquí hi ha l’informe publicat el 2009 arran d’aquest estudi, on es conclou que “la incidéncia del cáncer en la población no es significativo”.

No ajuda tampoc a la credibilitat del CSN que apareguin informacions com la següent: La nuclear Vandellós II revisa mal válvulas de seguridad desde 1988.  (…) La perdurabilidad del error desde los años ochenta hasta la actualidad
parece responder a una cascada de malentendidos y descoordinaciones
entre distintos departamentos de la nuclear, según ANAV. En 1993, el
área de Garantía de Calidad de Explotación detectó el error y emitió una
orden para subsanarlo. Este y otros departamentos de la nuclear fueron
reenviándose esa misma orden pero modificándola y tergiversando
progresivamente su contenido. Hasta que en 1995 la planta aprobó el
procedimiento erróneo sin notificarlo al CSN ni contrastarlo en ningún
momento con la normativa.(…)


Com ens els podem creure quan fan informes si moltes vegades no els hi arriba la informació o ens l’oculten tot sovint i, a vegades, durant anys.

Els incidents a Vandellòs II no han estat escassos precisament:


Segon incident en menys d’un mes a la central de Vandellòs II (15/05/2011)

Incident “fals” en la recàrrega de Vandellòs II  (8/02/2011)

Vandellòs II registra un nou incident en una part del sistema d’extinció d’incendis (30/08/2008)


Amb el currículum que porten les informacions sobre les Centrals Nuclears és lògic que aquest (suposat) estudi s’agafi en pinces i que ens costin de creure aquests “informes”. D’altra banda contrasta amb la decisió que han pres a Japó: “Japó podria tancar els seus 54 reactors nuclears a l’abril”. Que cadascú en tregui les seues pròpies conclusions.

Un altre incident a Vandellòs

0
Publicat el 15 de maig de 2011

Ara torna a ser Vandellòs II i fa un mes també. Abans havia estat Ascó I. I anar fent. No sé si ara hi ha més incidents que abans o ara se sap més que abans que hi ha un incident. Recordo la fuita de partícules del 2007, que encara està en judici i que no es va saber fins molt després que havia passat (tot i què potser mai sabrem la veritat). Potser el CSN (Consell de Seguretat Nuclear) s’ha posat les piles en vistes de Fukushima. Ara falta saber si nosaltres en les volem posar també per trobar alternatives menys agressives, menys contaminants, més segures i més sostenibles.

Fotografia: La central nuclear de Vandellòs II TJERK VAN DER MEULEN.

Vessen 25.000 litres d’aigua contaminada a l’interior d’Ascó I

0
Publicat el 1 de maig de 2011

Txernòbil, 25 anys

0
Publicat el 26 d'abril de 2011

Trist record avui de la primera catàstrofe nuclear més greu de la història. Per desgràcia Fukushima torna a posar l’energia nuclear en dubte com a energia segura, com ens volen fer creure. Mentrestant van sorgint notícies sobre les nostres nuclears més properes: “Ascó I pateix un petit incendi en un edifi auxiliar“. Ja va haver de tancar Vandellòs I fa uns anys arran de l’incident de nivell 3 més greu sofert mai en una central al nostre territori. No hi va haver fuita a l’exterior o, almenys, això van dir (al 2007 hi va haver una fuita de partícules a Ascó i només es va saber gràcies als grups ecologistes, per això estan anant al jutjat aquests dies els responsables de la central, tot i què es neguen a declarar. Potser no sabrem mai quanta radioactivitat es va dispersar a l’exterior de la central… i després volen que ens els creiem quan diuen que tot està sota control…).

En aquest context d’accidents i incidents, pretendre allargar la vida de les centrals nuclears fins al 2021 és irresponsable. Utilitzar una energia que genera uns residus que no sabem com gestionar ni què fer-ne, és irresponsable. Pensar que l’energia nuclear és innòcua i és 100% segura és irresponsable. Ningú pot assegurar que el risc és zero, perquè el risc zero no existeix, dir el contrari és tenir mala fe i voluntat d’engany.

Els estudis ambientals d’Ascó i de Vandellòs demostren que Ascó II és la central amb més problemes. Sergi Saladié portaveu de la CANC, afirma en una entrevista que “Les centrals nuclears del país han arribat a l’edat límit que tenen dissenyada“. Estem jugant amb foc… fem un pas endavant i apostem per altres tipus d’energia abans que sigui massa tard, ens hi juguem molt…

Potser sí que els humans som bastant soques, Txernòbil genera turisme, hi ha gent que s’acosta a la central per immortalitzar-se davant de la major catàstrofe nuclear aliena als alts nivells de radiació que encara hi ha. Encara avui està prohibit fer cap activitat humana en un radi de 30 km al voltant de la central, on els límits radioactius són molt elevats, i això trigarà dècades…

La comunitat internacional ha hagut de fer una injecció extra de diners,
fins a 550 milions d’euros, per construir un nou sarcòfag que confinarà
per 100 anys les restes de la central, una perillosa runa nuclear amb
la qual ningú no sap ben bé què fer
“. I d’aquí a 100 anys què? ningú ho sap, s’espera que les generacions futures trobin alguna solució. No trobeu que això és altament greu i irresponsable?

Hem de buscar alternatives respectuoses amb el medi, hem de buscar cada vegada més l’eficiència energètica i l’equilibri amb el medi ambient i anar tancant les centrals nuclears a poc a poc, sense pressa, però sense pausa. Ens hi va el futur.

Editorial de Vicent Partal: Nuclears, fi del camí.

Fukushima ja és com Txernòbil

0
Publicat el 13 d'abril de 2011

Els pitjors pronòstics s’han complert i ja tenim el màxim nivell d’un accident nuclear a Fukushima, com va passar a Txernòbil el 1986. Que les autoritats nipones hagin dit ara (un mes després), que la fuita va ser més important del que havien dit en un principi no tranquil·litza, al contrari. Per desgràcia la història de l’energia nuclear està plena de fets amagats i de mitges veritats. Menteixen per a no espantar, o no diuen el que saben, però espanten més mentint o no dient, perquè llavors no se sap mai quan diuen la veritat i si la diuen no te’ls creus.

Conec molta gent que viu de l’energia nuclear. No estar a favor de l’energia nuclear no vol dir que estigui en contra de la gent que hi treballa (cadascú és lliure de fer allò que creu o allò que pot), com tampoc treballar-hi vol dir estar-hi necessàriament a favor (una feina és una feina). La “guerra” entre partidaris de l’MTC i els contraris ja ve de lluny: els que estan a favor de l’energia nuclear perquè ho troben bé o hi viuen, estan a favor d’un cementiri nuclear centralitzat, perquè els hi han dit que no té perill i s’ho han cregut; els que hi estan en contra perquè no la troben bé no es creuen res del que els hi diuen i, per desgràcia, Fukushima els ha tornat a omplir de motius: Fukushima era una central 100% segura contra tsunamis i tifons, els van assegurar als habitants de la zona i s’ha demostrat que no era cert i ara el radi d’evacuació és cada cop més gran. Tanta i tanta gent ha perdut la casa, la feina, el seu entorn proper… i no podran tornar-hi durant dècades i encara no en sabem les conseqüències que pot tenir a nivell mundial. A vegades esperem a que passi una desgràcia per a posar remei al mal, més val prevenir: l’MTC ni aquí ni enlloc i hem de començar a pensar què fem amb les nuclears i quina energia volem utilitzar en el futur.

Fukushima marca el principi de la fi de l’era nuclear, els nostres nets pensaran que érem uns suïcides per utilitzar una energia com aquesta tan alegrement… Ja seria hora que, per variar, es fessin les coses bé.

Foto: “No més Fukushima”, la projecció de Greenpeace a Ascó.

Apocalipsi nuclear

0

La comissió europea qualifica la situació al Japó d'”apocalipsi”“.”França eleva a 6 l’accident nuclear del Japó“. “Baixen els nivells de radiació dins la planta de Fukushima, però continuen les evacuacions“. “La tragèdia del Japó és la fi de l’energia nuclear al món“. “Alemanya tanca les 7 centrals nuclears més antigues“…

Viure en una població equidistant entre Ascó (20 km) i Vandellòs (25 km) no tranquil·litza gaire. Estem envoltats de tres centrals nuclears: Ascó I i II, Vandellòs II. Una mica més enllà hi ha Cofrents, que és exactament igual que la de Fukushima, segons diuen els experts. Pel que sembla només Alemanya (i Merkel), tenen seny per començar a tancar les centrals més antigues. I aquí què farem? Quin és el futur nuclear?
Per cert, la zona castigada pel tsunami i on hi ha ubicades les centrals nuclears és la més pobra del Japó, curiosament. Un senyor japonès explicava a la càmera: “Ens van dir que la central (Fukushima) era 100% segura contra tsunamis i tifons, i ens ho vam creure, però ara ja no ens creiem res“. Em semblava sentir gent del nostre territori, el mateix fenomen aquí i a l’altra banda del món. Sembla que a tot arreu s’expliquen les mateixes mentides i sempre hi ha gent de bona fe que se les creu, o potser és que realment els que ho deien s’ho creien per interès propi, però no comptaven amb la força de la natura tan excepcional, tot i trobar-se en un dels llocs del planeta on es poden donar aquestes condicions extremes…
Com sempre als pobres ens toca el rebre, només que quan hi ha una central pel mig som, només, els primers a rebre… acaba rebent tothom.

Fukushima 4 (de moment), Three Miles Island 5, Txernòbil 7

0

Alguns experts afirmen que hi haurà un abans i un després després de l’accident nuclear de Fukushima (classificat com a 4 en una escala de màxim 7), igual que en el seu moment van suposar un abans i un després Three Miles Island i Txernòbil. El Japó és un país molt avançat, la tercera potència mundial, ningú dubta de la seua tècnica ni de la seua capacitat per fer front a les adversitats. Fa anys que es preparen per un gran terratrèmol, sabien que arribaria tard o d’hora, i ha arribat, però les centrals nuclears, a pesar de totes els mesures de seguretat, no han aguantat (n’hi ha una altra en estat d’alarma al nord del país). També hi ha processats alts directius de centrals nuclears nipones acusats d’amagar informació sobre fuites, i si això passa allà, que és un país seriós, no vull ni imaginar-me en altres llocs (per no dir aquí directament). Es veu que la indústria nuclear és a tot arreu igual…

Marcel Coderch des de l’ARA escriu un interessant article: Una llosa per a l’energia nuclear. A l’article afirma: “
L’accident de Fukushima obligarà a reforçar els sistemes d’emergència,
amb el corresponent augment dels costos, i tornarà a despertar oposició
social. Tot i tenir causes diferents, aquest accident és molt semblant
al que va tenir lloc a la central nord-americana de Three Miles Island
l’any 1979, una data que va significar l’inici de la fi de la primera
era nuclear. Com ara, no s’havia previst la seqüència d’esdeveniments i
es creia que un accident d’aquestes característiques era impossible, com
fins ahir mateix també ho deien d’un altre Txernòbil”.

“Però ara hem vist que no és així: n’hi hauria hagut prou que
l’epicentre del terratrèmol hagués estat més a prop de la central, o que
s’hagués trigat unes hores més a controlar la temperatura interna del
reactor”.

“L’accident de Fukushima, com va passar amb el de Three
Miles Island, pesarà com una llosa sobre el futur de l’energia nuclear
perquè demostra que no hi ha res impossible, ni tan sols en un país tan
curós i avançat com el Japó. Fukushima serà el tsunami de la indústria
nuclear que provocarà l’avortament de l’intent de renaixença que amb
tant delit ha estat preparant una indústria que es resisteix a rendir-se
a l’evidència de la seva perillositat consubstancial
“.

L’arxipièlag del Japó es troba en un punt d’alta perillsitat sísmica i volcànica. Està situat a sobre una vora destructiva, on l’escorça oceànica que travessa el Pacífic, s’enfonsa sota un tros d’escorça oceànica que hi ha enganxada a la placa euroasiàtica. Pertany a l’anomenat cinturó de foc del Pacífic i en són freqüents els sismes (per bé que no tots de tanta magnitut) i també l’activitat volcànica. En efecte, després del terratrèmol (i unes quantes rèpliques que l’han acompanyat de menor intensitat), arriba l’hora ara d’un volcà que ha entrat en erupció al sud del Japó.

Contra l’MTC a Ascó i a cap altre lloc

0

No és que m’hagi instal·lat en el NO a tot, és que trobo (continuo trobant) una bestiesa posar tots els residus nuclears de l’estat en un sol magatzem per molt que diguin que serà temporal. Per molt que els partidaris diguin que és segur. Per molt que diguin que ens en podem refiar. Per molt que diguin que tot anirà bé…
Qui se’n pot refiar quan hi ha hagut incidències a totes les centrals nuclears que s’han acabat sabent de xiripa? (Ascó concentra el 40% de les incidències de les centrals nuclears al 2010). És molt més sensat tenir un magatzem per a cada central o grup petit de centrals i no anar traslladant residus amunt i avall com qui porta una bossa d’escombraries. Si no s’opta per aquesta opció segurament és perquè és més car… més car a la curta, però més eficient a la llarga i, sobretot, s’evitarien les protestes i les “guerres” entre territoris.

Ahir hi va haver una concentració davant la seu de CIU a Móra d’Ebre per tal que el govern refusi la ubicació de l’MTC a Ascó d’una manera clara i contundent. Temo tornar a vuit anys enrera quan anàvem de manifestació dia sí dia també… ara, el resultat va ser positiu: no va venir l’ENRON, no es va fer el transvasament i (per desgràcia) sí que es va fer el macroabocador (2 a 1), i el 2003 va portar un nou govern a Palau. No volem tornar enrere, haurien d’haver aprés la lliçò de que cal defensar el territori.

Diumenge, 7 de novembre

0

Aquest diumenge ve farcidet de coses. Pel que fa a la visita del Papa, tinc un sentiment contradictori com en Joan Vila i Triadú, però a diferència d’ell jo sí que sóc catòlica… Curiós que el 7 de novembre de 1982 també va venir un altre Papa, Joan Pau II (Totus Tuus era el lema de la trobada, encara el guardo de record), i va omplir el Camp Nou. Plovia a bots i a barrals, ho recordo bé.

Però demà passen més coses lluny de la capital. Per començar el dia reivindicatius, com diu la Piga, veniu a Ascó a les 11h a la manifestació contra l’MTC (sí, què hi farem, encara estem així que no se sap res… i els dies passen). I a la tarda a Tivissa arriba el correllengua a les 18.30. Per migdia no hi ha res, però la mani acabarà tard, amb temps per anar a dinar i plantar-se a Tivissa. Sembla que serà un matí de sol (i segurament primer boira com aquests dies anteriors), però val la pena arribar-se a Ascó a fer sentir la nostra veu altre cop.

Les conseqüències d’un cementiri nuclear a Gorleben (Alemanya)

1

La CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) ha fet públic un comunicat sobre l’acte informatiu que va tenir lloc a la Llanterna de Móra d’Ebre divendres passat 16 de juliol. El transmeto íntegrament per a fer-ne difusió:
(el subratllat és meu)

COMUNICAT
DE PREMSA: Èxit de la jornada sobre les conseqüències d’un cementiri
nuclear a Alemanya

El Sr. Martin Donat,
president de la Comissió d’Energia Nuclear i Seguretat Pública del
districte de Lüchow-Dannenberg, i el Sr. Hans Werner Zachow, portaveu de
la l’Associació Agrícola de Gorleben, expliquen a la Ribera d’Ebre els
perjudicis territorials del cementiri nuclear de Gorleben (Baixa
Saxònia).

Gorleben és un petit municipi del
Districte de Lüchow-Dannenberg (1.220 km²), a l’extrem nord-est del
Lander de la Baixa Saxònia, a Alemanya. Té 21,25 km2 i una població de
638 hab. El nucli urbà està a la riba esquerra del riu Elba, i a uns 20
metres sobre el nivell del mar.

L’elecció de Gorleben per acollir el
cementiri nuclear es va realitzar el 1977, i es va basar principalment
en criteris socials i polítics, per l’escassa població i per la
proximitat amb l’antiga frontera la República Democràtica Alemanya.

De fet, en aquest complex hi ha quatre
grans plantes diferents. Per una banda, hi ha dues unitats
d’emmagatzematge provisional per l’emmagatzematge en sec: una per als
vitrificats provinents de França, i l’altra per a provinents directament
de les nuclears alemanyes. Per altra banda, hi ha una planta pilot
d’emmagatzematge geològic i una planta de condicionament

La jornada programada per la CANC per
apropar els problemes derivats d’un cementiri nuclear als càrrecs
electes, als sectors socioeconòmics i la població de la Ribera d’Ebre va
ser tot un èxit, tant de participació com pels continguts. Al matí va
tenir lloc una reunió de treball amb una trentena de càrrecs electes. A
mitja tarda, els invitats es van reunir amb una vintena de persones
provinents dels sectors socioeconòmics. I finalment, al vespre, es va
omplir el Teatre la Llanterna de Móra d’Ebre amb uns 400 assistents.

Els dos convidats van respondre a les
inquietuds dels assistents explicant que després de 30 anys de
funcionament del cementiri nuclear de Gorleben, la zona continua
despoblant-se degut a que el cementiri ha donat pocs llocs de treball i
poc qualificats, i el territori ha esdevingut poc atractiu per a les
empreses.

Efectivament,
el Sr. Martin Donat,
explicà que el cementiri només ha comportat uns quants pocs llocs de
treball per a la població de la zona, i que bàsicament són tasques de
guàrdies de seguretat o de jardineria. El cementiri no ha donat cap lloc
de treball qualificat per la gent del territori.

(continua a vull llegir la resta de l’article)

Per
la seva banda, el Sr. Hans Werner
Zachow destacà que la imatge negativa que ha significat el cementiri
nuclear per al territori, fa que en 30 km. a la rodona els seus productes
agropecuaris no tinguin sortida al mercat.

Per
altra banda, tots dos van destacar
que a la zona no hi ha aparegut cap altra indústria, ni vinculada al
cementiri nuclear, ni a cap altra activitat econòmica. Especialment greu
és la restricció de les llibertats democràtiques i la militarització
que pateix la zona de Gorleben quan es produeixen els transports de
residus radioactius, quan queden conculcats els drets de manifestació i
la zona es ocupada per 20.000 policies.

La
mala imatge de la zona, tant per la
pròpia presència del cementiri nuclear com per la forta militarització,
ha comportat que els habitatges perdin valor patrimonial.

Una
altra qüestió que van destacar
tots dos és la falsa temporalitat del cementiri, ja que existeixen tots
els protocols d’entrada dels residus, però cap protocol de sortida. I
van advertir que la zona que aculli el cementiri de residus radioactius
en superfície té totes les probabilitats per acabar acollint el
cementiri geològic definitiu.

Totes
aquestes conseqüències negatives
d’un cementiri nuclear, refermen el posicionament contrari que manté la
CANC contra la candidatura d’Ascó, tal i com ja han expressat 144
ajuntaments, 12 consells comarcals, les Diputacions de Tarragona i
Lleida, i, per dos cops, els Parlament de Catalunya.

4.227 contra més de 10.000

2
Publicat el 25 de juny de 2010

La plataforma Volem Viure a Flix ha recollit 4.227 signatures a favor de l’MTC (cementiri nuclear) a Ascó, mentre la CANC va recollir-ne més de 10.000 en contra, segons publica avui El PUNT. La balança està desequilibrada cap al NO, doncs, i el sentiment de refús al cementiri nuclear (altrament dit MTC), és gran. Els arguments a favor em semblen irreals. Parlar de llocs de treball en un entorn de crisi és fàcil. La Central Nuclear sempre ha sabut pagar molt bé a qui convenia per a generar menys repulsa o més sentiment a favor. Entenc que moltes famílies hi viuen i que la possibilitat de l’MTC els allargaria la vida laboral amb els (ara ja no tant) generosos sous que paga la Nuclear. Però aquest no pot ser ni l’únic ni el principal argument, perquè entenc que hi ha moltes altres coses a parlar. No paren de repetir que la instal·lació és segura i ho comparen amb l’Holandesa, quan tots sabem a hores d’ara que la projectada a l’Estat és deu vegades més gran que la que es troba als Països Baixos.

Sempre he dit que NO estic en contra de l’MT sinó del C. És a dir, que cal fer un lloc “temporal” per a encabir els residus que aviat saturaran les piscines d’Ascó I i II, doncs segurament sí, però a l’Estat hi ha 10 centrals nuclears amb els residus corresponents, em sembla bastant iresponsable concentrar tots els residus en un lloc concret i, sinó, pregunteu-lo als veïns de El Cabril, que tenen un magatzem de residus de baixa activitat i també els hi van prometre “l’oro i el moro” i així s’han quedat, sense res del que els van prometre i els residus allà.

Jo de l’Estat no me’n refio i en aquests temes encara menys.

foto: Central Nuclear d’Ascó (Ribera d’Ebre).

Divendres 21, amb la CANC a Ascó

0
Publicat el 16 de maig de 2010

Fa uns dies va aparèixer a la bústia de casa un CD editat pel grup veïnal Ribera d’Ebre cantant les excel·lències (i mai millor dit, tot i què la cançò és d’un gust musical dubtós), de tenir un magatzem (àlies abocador-cementiri) de residus nuclears a la comarca (que la cançó digui “Ribera d’Ebre comarca estimada” és realment de mal gust quan serveix per defensar la instal·lació de tantes tones de residus, quin tipus de comarca estimen? o què entenen per estimar?).
Recentment s’ha constituït un altre grup veïnal, el d’Ascó, contra el cementiri nuclear. I és bona cosa veure que la mateixa gent del poble s’organitza, encara que hagi hagut d’anar a fer la presentació al poble del costat.

Divendres 21, la CANC organitza una concentració al mateix Ascó a partir de les 7 de la tarda. Els parlaments a partir de les 8, hi intervindran:

Carlos Bravo, responsable
d’energia nuclear de Greenpeace
Marcel Coderch, enginyer
doctorat al MIT, membre del CADS
Xavier Garcia, periodista i
escriptor
Sergi Saladié, geògraf i
professor de la URV, portaveu de la CANC
L’acte
l’organitza la CANC, cal fer saber que l’acte s’ha hagut de fer amb
aquest format i al carrer, donat que l’
ajuntament d’Ascó
no va cedir cap local
per fer l’acte
informatiu.

I, finalment, divendres passat va tenir lloc un acte a la Llanterna, a Móra d’Ebre, molt ben organitzat per Esquerra i contra el cementiri nuclear, amb la intervenció de Sergi Saladié, Marcel Coderch, Bernat Pellisa i Lluís Salvador. Tots quatre van fer intervencions clares, concises, contundents i ben argumentades contra l’enclavament del cementiri nuclear a la comarca parlant cadascú des de la seua vessant. 

Realment aquesta vegada ¡No Passaran!