Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Arxiu de la categoria: Música

Suzanne Vega tour a Begur i a Canet-de-Rosselló

0

Diuen que enguany és l’any de la revenja per les vacances que no vam poder fer durant el 2020 i 2021. En aquest cas han estat dos concerts de Suzanne Vega a dos dies de diferència i a 122km de distància.

Fa dos anys Suzanne Vega havia d’actuar al Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guixols, però la pandèmia ho va aturar tot. Durant aquest temps ha fet concerts per internet i algun presencial sense sortir gaire del seu hàbitat natural de Nova York, però finalment tot arriba i enguany fa gira Europea-UK-USA. La gira la porta a visitar Itàlia, França, Bèlgica, UK, Alemanya, Holanda i Catalunya en l’únic concert a tot l’Estat, com ella ens va recordar.

Suzanne Vega a Begur. Fotografia: M.A.G.

Els espectacles en viu són tota una altra cosa, segurament el què dona més normalitat després de la pandèmia, per això Suzanne Vega va agrair al públic dels dos concerts que hi fos i que “celebrés la vida” amb normalitat. Concerts a l’aire lliure, amb cadires (obligatori seure per escoltar Suzanne) i un públic amb ganes de gaudir de l’espectacle.

(més…)

Descobrir Agde

0

A vegades la casualitat et porta a llocs que ni t’havies imaginat. Béziers, Narbonne, Sète… eren llocs que podia situar en un mapa, però no me n’havia adonat que allà, en un raconet, hi surt Agde, le Grau d’Agde i Cap d’Agde. Tres llocs molt propers que atrauen turisme principalment francès, alemany i britànic. Agde es remunta a 2600 anys d’història i és Patrimoni del s. XX per destacar els tipus de construccions entre 1900 i 1975. Ara fa deu anys que fan un festival d’estiu portant bona música al plain d’eau de la Cathédrale d’Agde. Lloc magnífic on l’única pega és que el públic es troba lluny de l’escenari que està situat sobre l’aigua, però el so és boníssim i, la visió del conjunt, fantàstica.

P1120088El 26 de juliol hi van actuar Suzanne Vega i Gerry Leonard i va ser un festival per als sentits. No m’ho esperava tan bonic, ni tan bona acústica. Ni tampoc que el primer del bisos fos Calypso, una cançó preciosa del segon àlbum que ha estat tornada a publicar en el Close Up, Vol. 2 – People and Places i l’única variació del concert que van fer a Sant Cugat fa dues setmanes. Una bona sorpresa que va brillar més encara amb la guitarra de Gerry Leonard i la bona acústica del lloc. Va quedar màgica, com tot el conjunt.

Aquí una actuació en directe de fa 6 anys. És bona la gravació, però encara la recordo més bona ara la versió, si això és possible, i és que el directe guanya sempre sobre el diferit.

I una imatge de l’escenari.

P1120093El concert va acabar amb focs artificials per tancar una vetllada inoblidable. P1120111Agde mereix una visita, i no només això, té platges fantàstiques, amb arena fina i blanca (Grau d’Agde), amb aigües netes, transparents i fresques, i dunes i arbres en comptes de construccions que conviden a restar a la platja fins que ja s’ha post el sol fa estona, coronats per restaurants i cocteleries que amenitzen l’oci nocturn, però és també un destí turístic familiar. La gent, molt amable; el lloc, tranquil i plaent.

En canvi, a l’altra banda, al nord de cap d’Agde, hi ha les platges negres volcàniques plenes de gent. Un gran contrast, però que és molt atractiu paisatgísticament. Un viatge en vaixell per conèixer l’entorn sempre és agraït i et queden les ganes de tornar-hi i de continuar explorant els racons, i anar als vespres a escoltar música en directe, i si és de Suzanne Vega, ja és perfecte, clar!

13620698_10208808272377065_7341953676863058482_n P1120084

 

Suzanne Vega i Gerry Leonard a Sant Cugat

2

Just avui fa un any que era a Roses escoltant Suzanne Vega i Gerry Leonard en concert. Va ser un bon concert, com ens tenen habituats, però l’aire lliure sempre té una mica de problemes de so, no és tant perfecte com en un local tancat on es pot controlar millor i assaborir més bé. En això, guanya per golejada el Baluarte de Pamplona. Va ser un concert memorable, amb so nítid i la descoberta del virtuosisme de Gerry Leonard. Potser, també, perquè feia molts anys que no l’escoltava en directe i des de primera fila (tants com 4 -del 2008- al Palau de la Música a Barcelona, un gran concert, també, el vaig gaudir, clar, però les circumstàncies personals no acompanyaven gaire – estava de set mesos i em sentia cansada tot el dia-). Divendres passat a l’auditori de Sant Cugat va ser un molt bon concert en un lloc molt còmode, ample, bonic… A Pirineos Sur feia un fred que pelava i l’espai, massa obert, no oferia bon so, tot i això, va ser una bona aventura.

P1120016Suzanne Vega ens acostuma a regalar 20 cançons a cada concert. 17+3 bisos. I el darrer bis acostuma a ser Rosemary, una de les meues preferides. A Pamplona i Roses van ser a petició del públic; a Sant Cugat no ho va preguntar, ja deu ser un clàssic. Per suposat no hi van faltar èxits com Caramel, Luka, Tom’s dinner… I tres sorprenents noves cançons del proper àlbum que sortirà a l’octubre: Lover, Beloved: Songs From An Evening With Carson McCullers.

Aquí en teniu la corrua del concert de divendres 15 de juliol, malauradament sense la magnífica guitarra de Gerry Leonard, tot un espectacle en ell mateix.

1. Fat man and dancing girl.

2. Marlene on the wall

3. Caramel

4. Fool’s complaint

5. Crack in a wall

6. Jacob and the Angel

7. Small Blue Thing

8. Gypsy

9. The Queen and The Soldier

10. We of Me (now album)

11. Harper Lee (new song from next album about Carson McCullers) M’ENCANTA!

12. Annemarie (now album)

13. Left of Center

14. I Never Wear White

15. Some Journey

16. Luka

17. Tom’s Dinner

Bisos

18. In Liverpool

19. Tired of Sleeping

20. Rosemary

Un bon concert per al record!

P1120015 P1120022Crònica a The Best Rock Music

Crònica a Nos gusta la Música

 

Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc 2016

0
Publicat el 17 de juny de 2016

Ja fa tres setmanes que vam poder gaudir de Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc. La veritat és que he tingut poc temps per dedicar-me a escriure, però no volia deixar passar l’oportunitat de fer-ho. Van ser tres dies molt intensos!

Anoteu aquests noms: Maria Cabrera i Bikimel. Ens havien encantat a la primera part de l’estada, una descoberta interessant. Aquí en teniu un tast.

Maria Cabrera i Bikimel
Maria Cabrera i Bikimel

I aquí a la llibreria Bassa.  I aquí Maria Cabrera llegeix La Taronja Borda

Però encara n’hi ha més sobre aquesta trobada. Aquí la ressenya a Núvol.

Jordi Llavina i David Carabén
Jordi Llavina i David Carabén

Divendres, certament, va ser el dia més intens d’espectacles, començant al matí amb unes paraules de Montserrat Roig que van captivar tothom i acabant diumenge amb una mica de jazz amb Divadams, amb literatura de Montserrat Abelló. Molt agradable i relaxant.

darreraviolíI llibres, molts llibres per triar i remenar. Ebrencs, és clar. Aquí uns que em vaig firar.

Aquí teniu informació per si en voleu saber més. I no us perdeu la propera edició, segur que val molt la pena. Ara serà el darrer cap de setmana de maig, en comptes del primer de juny com fins ara. Es prova d’esquivar la calor (tropical), de juny, però a vegades la primavera juga fort i cauen aiguats imprevistos. Res important si et pots aixoplugar sota una carpa i tens les tapes de Le Loup i cervesa o vi per anar tirant.

 Divadams

Divadams

 I fins l’any que ve!

 

 

 

 

Sallent de Gállego. Pirineos sur i Suzanne Vega

0
Publicat el 15 d'agost de 2014

Una de les aficions que tinc és, si puc, fer uns quilòmetres per assistir a un concert de Suzanne Vega, la meua cantant americana favorita. I això va ser el que ens va portar fins al Festival Pirineos Sur. A la vall del riu Tena hi ha Lanuza pertanyent a Sallent de Gállego. El lloc és preciós, però el fred va ser considerable tenint en compte que era juliol. A la barra del bar oferien grans gots de caldo calent o gaspatxo, naltros vam optar pel primer.

L’escerani es munta sobre l’aigua i deixa darrere la vista del llac. L‘efecte és molt bonic, però la música no va acabar de sonar del tot bé, encara que potser és una percepció subjectiva del moment degut al fred imperant. Aquella nit el vent que venia del llac era gèlit. Suzanne Vega ho va esmentar un parell de vegades des de l’escenari. Potser això també va contribuir a que l’ambient fos una mica fred. Els artistes quedaven massa lluny del públic. La idea, això sí, és molt bona i el lloc fantàstic, però no em va acabar de convèncer l’acústica. Segurament es necessitava molta potència per fer-ho sentir a l’hemicicle i en obert.

Aquí la cançó sencera.

Va cantar primer Melissa Laveaux, i em va agradar molt, però vam haver d’aguantar el fred una hora més del previst. La gent es va refugiar al bar fins que va sortir Suzanne Vega.

Per la resta, la vall del Tena és un lloc ideal, molt bonic, entre muntanyes. Hi ha més concerts a diferents punts, molts gratuïts. Bon ambient, bona música i bonics paisatges, no es pot demanar més… bé, sí, una mica més de calor per a fer l’estada més agradable.

Suzanne Vega al Festival Pirineos Sur

1
No havia estat mai a la Vall del Tena i va ser tot un descobriment. Paisatges de postal, gent molt amable i disposada a fer-te la vida més fàcil, poblets idil·lics a tocar de llocs meravellosos… res a dir en aquest aspecte, una zona totalment recomanable. Fins allà m’hi va portar, com no, un concert de Suzanne Vega a l’auditori de Lanuza a propòsit del Festival Pirineos Sur. Lanuza  és un llogarret petit i amb conjunt arquitectònic remarcable que està incrustat a peus d’un llac. Certament el Festival reactiva econòmicament la zona a l’estiu i és un bon pol d’atracció turística. Sallent de Gállego, municipi més gran i proper, també és seu d’una part del festival i hi ha concerts gratuïts, fires, exposicions, etc. Una delícia…


Una mica més amunt de Lanuza hi ha una plataforma gran enmig de l’aigua, sorprenen les dimensions i de més a prop més encara. L’auditori de Lanuza és una plataforma unida a terra per dues passarel·les i de cara a unes grades de ciment en forma de teatre grec on s’hi poden asseure unes 2800 persones i en poden arribar a cabre fins a 4500 (dissabte n’érem unes 1500). El lloc és espectacular, això sí. Primera pega, l’escenari queda lluny del públic; encara que seguis a primera fila hi ha uns 14 metres fins al cantant. Com més amunt vas, pitjor, per això han posat una pantalla gegant darrera de l’artista, sinó només l’intueixes, però n’hi hauria d’haver més a altres punts i no només darrera l’escenari. Segona pega, el so no pot rebotar perquè l’escenari està flotant enmig del llac, en conseqüència interpreto que és molt difícil ajustar-ne bé la qualitat (encantada que algú m’ho expliqui bé si vaig errada), i el(s) concert(s) haurien pogut tenir millor qualitat de so; deixem-ho així. Per desgràcia no vaig poder apreciar si Melissa Laveaux era bona cantant, perquè sentia més als instruments que a ella, que és bona instrumentista, per cert. Se’m va fer (molt) llarga l’hora i quart de concert, probablement pel so deficient, la incomoditat dels seients, la llarga espera i el fred siberià. De res d’això ella en tenia cap culpa i certament hi va posar molta voluntat per escalfar l’ambient, cosa d’agrair, però desitjava al màxim escoltar (per fi) Suzanne Vega, com ja suposeu, el veritable motiu de desplaçar-me a un punt tan remot (per a mi), dels Pirineus.

La música de Suzanne Vega la tinc molt apamada i no va sonar tot el bé que hagués hagut de sonar, deixem-ho així. L’espai és massa faraònic per a sentir bons concerts bàsicament perquè l’acústica és dolenta (o potser jo sóc massa tocada i posada en això?). Cert és que el temps tampoc acompanyava, el juliol més fred en anys, em van dir, i deu ser cert, a banda que el festival va començar just el dia anterior i potser no s’hi van posar prou a temps (em van dir dos dies abans), per a controlar bé la qualitat del so i totes les casuístiques. No es sentia prou fort si no és que no erets al davant de tot. De fet, l’entrada al recinte va ser bastant caòtica. Van obrir tard per “problemes tècnics”; uns quants ens vam veure atrapats a l’entrada per uns lectors deficients. El primer concert va començar amb mitja hora de retard sobre l’horari previst quan ja dúiem ben bé una hora i escaig esperant en condicions climàtiques gens favorables (fred i vent que n’augmentava la sensació), cosa que va endarrerir-ho tot i va empipar bona part del personal allí congregat.

Bé, a banda de tot això, vaig poder gaudir de la música de Suzanne Vega, tot i que se’m va fer molt curt, curtíssim (una hora i mitja de durada). Va cantar temes clàssics i també dels nous, i va cloure amb una de les meues cançons preferides Rosemary. El fred la va mantenir amb el cap ben tapat, o per barret o per mocador, i bastanta gent va marxar abans d’hora per no poder suportar més el fred regnant. Certament la nit va ser molt freda i tantes hores en un seient incòmode també acaben passant factura. Això sí, el lloc és preciós per fotografiar, però no per a fer-hi concerts, almenys de música intimista. Tot i això, als meus acompanyants els hi va agradar molt Suzanne, potser perquè no l’havien sentit mai en directe. Potser sí que sóc jo que sóc massa primmirada…

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Suzanne Vega al Baluarte de Pamplona

1
La veu càlida i elegant de Suzanne Vega van omplir diumenge l’auditori Baluarte de Pamplona que va decidir posar-se de llarg en el seu desè aniversari. Concert imprescindible per als vega-addictes, va ser un dels tres concerts que l’artista ha fet a l’Estat espanyol. La cantant novaiorquesa viatja, aquest cop, lleugera d’equipatge en una gira que li serveix per a escalfar motors abans de la publicació del seu nou treball al febrer del 2014. Suzanne Vega, amb la seua guitarra acústica, i Gerry Leonard, amb la guitarra elèctrica (músic habitual en els directes de David Bowie i que va sorprendre per la seua versatilitat i virtuosisme), en va tenir prou per emocionar al públic assistent i entregat des de la primera peça. Suzanne va explicar històries des de l’escenari i va dialogar amb el públic, com és habitual en els seus concerts, mentre feia un repàs del seu repertori i mostrava també alguna de les noves cançons del nou disc que ja ha acabat de gravar (amb ritmes i lletres molt interessants). Va acabar el concert amb Tom’s Diner i Luka, i els bisos van ser per a Calipso, (I’ll never be) your Maggie May i Rosemary, totes tres a petició del públic.

Gràcies per la teua música, Suzanne!


Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Andrea Motis i Joan Chamorro Quartet a l’Artesana de Falset

0
Bon cartell ahir a Falset. No havia estat mai al teatre l’Artesana i em va sorprendre molt positivament. És gran (aforament de 500 persones), per una capital de comarca que no supera els 3000 habitants i que ahir es va veure desbordat en les previsions més optimistes. Hi havia gent de tot arreu, suposo que majoritàriament de Falset perquè hi tocava l’Esteve Pi (que, per cert, em va encantar), bateria habitual del quartet i fill de la població (segons em va confessar una senyora gran que hi havia anat per ell i perquè hi sol anar per fer munt facin el que facin), però també em vaig trobat gent de Móra (d’Ebre), de Flix i de Gandesa. Sort que teníem les entrades d’abans perquè una trentena de persones esperaven anul·lacions per poder entrar a l’espectacle. Al final van acomodar-los dins l’escenari mateix amb cadires improvisades… una curiosa manera de “veure” el concert…
 

No hi ha dubte que hi ha hagut un boom d’Andrea Motis en els darrers mesos. Carles Capdevila ja publicava un article al respecte el 27 de desembre passat (Andrea Motis, la descoberta de l’any). Val a dir que del tot justificadament. Té una veu dolcíssima, però també toca molt bé la trompeta i el saxo, i està molt ben acompanyada per la guitarra de Josep Traver, la bateria d’Esteve Pi i el contrabaix i saxo de Joan Chamorro amb molt ofici al darrera.

Fa de mal dir quanta gent va venir de les comarques veïnes de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, però me’n vaig trobar uns quants mentre intentàvem trobar seient, la platea impossible, i dalt atapeït. Sort que vam trobar un raconet a primera i segona fila de l’amfiteatre. Just allà hi havia els pares de l’Andrea i la Carla Motis (que també va pujar a l’escenari -ukulele Carla li diuen-), que gravaven tot el concert. De fet, d’imatges del concert no en faltaran, molts no van resistir la temptació de tenir imatges, però també hi havia professionals fent-ne un reportatge. Quedarà per a l’anecdotari que una paisana de l’Esteve va haver de sortir a mig concert per haver trencat aigües.

Andrea i el quartet ja van seduir des de la primera cançó. Espectacular Moon river, o My babe just cares for me entre moltes altres i també un Hallellujah que va sortir als bisos per tancar el fantàstic concert. I per molts anys que en puguem seguir gaudint!

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Morir-se d’èxit

0
La notícia de la mort avui de Whitney Houston m’ha arribat per sorpresa. Feia anys que no la seguia, però la seua cançò de referència I will always love you, sempre bategarà a dins meu. Excel·lent veu, excel·lent cançò que va ser el seu èxit principal escampat per tot el món dins la pel·lícula “El Guardaspatlles” (The bodyguard) i que ha venut més de 12 milions de còpies només el single. La banda sonora de la pel·lícula continua sent la més venuda de la història amb 42 milions de còpies, xifres de vertígen, sens dubte, i l’inici d’un èxit que va portar a la fi de la protagonista. Una vida que, segons expliquen les cròniques, va viure marcada des de llavors per les drogues i el que va ser el seu marit aquell mateix any (el meu marit era la meva droga). El matrimoni va acabar tristament amb agressions físiques per totes dues bandes i la seua carrera musical també va entrar en un declivi del que no es va recuperar mai.
Trist final per una gran artista i una gran veu que ens deixa amb només 48 anys i després d’un eslàlom gegant entre drogues, fracassos musicals i sentimentals que la van convertir en una ombra del que va ser. Jo prefereixo recordar-la en el moment del seu màxim esplendor… I will always love you
per aquesta cançò Whitney.

Aquí podeu sentir els seus 10 principals èxits.

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Rosana Arbelo

0
Publicat el 4 de maig de 2011
Fa molt temps que no sentia Rosana (està renovant el web preparant el nou disc i mentrestant hi ha un video missatge), però de casualitat he trobat cançons, noves i no tan noves, que no havia sentit encara. En una època va ser una bona banda sonora (qui no recorda Lunas Rotas o Luna Nueva amb cançons com “A fuego lento”, “Imagínate”, “Si tu no estás aquí”, “Contigo”…). Amb el temps li vaig perdre la pista, potser ha passat una mica el seu moment, però continua tenint lletres molt intenses i que serveixen per a molts estats d’ànim… Es veu que torna a preparar un disc, és una bona notícia.

En la continuació de l’article teniu un tastet de Rosana d’una de les cançons que ha aparegut de casualitat i que no havia sentit i això que té els seus anys, però el temps no passa per a les bones lletres i Rosana té un do especial per a dir les coses…

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Torna Suzanne Vega

0

Suzanne Vega torna a fer gira per Europa i sembla que s’aturarà a Barcelona, al Hard Rock Cafè. Dic sembla perquè al seu web hi està anunciat, però al del Hard Rock de Barcelona no i tampoc es poden comprar les entrades on-line. D’aquí al 26 espero resoldre el misteri. Tot i això, encara que l’hora del concert és bona, essent un dimarts m’és difícil acostar-me a la Plaça Catalunya…

Mentrestant se la pot escoltar en el nou CD que acaba d’editar (i és l’únic que encara no tinc de la seua discografia), o fer revivals de les seues cançons, com aquesta, una de les més antigues… i preciosa!

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Nou disc de Rodamons

3
Publicat el 16 de maig de 2008

El grup de rock Rodamons acaba de treure el seu segon disc “Mama”. Friso per sentir-lo, el primer em va agradar molt…

Mama (2008)

“MAMA es una paraula
instintiva, sincera, polisemica, directa, amb força i, sobretot, carregada
d’intuicio i d’intencio. Sota aquest concepte, RODAMONS defineixen el seu segon
disc, presentant 10 noves cançons que no deixen de ser l’evolucio natural del
seu primer treball (“Temps Millors”).

La banda liderada per Eric Vinaixa
ha assumit la produccio d’aquest segon disc, amb un resultat musicalment mes
madur i sobri, sense renunciar en cap moment a la frescura i al seu segell
descarat, tal i com podem observar en la seva portada.

En aquest treball
podem veure com RODAMONS es consolida en el seu so mes rocker i mes canalla,
deixant veure clarament les influencies de bandes dels setenta, en cançons com
“Famí­lia Rock” o “Esperant algun senyal”. Pero tambe ofereixen una varietat de
colors i registres diferents, amb arranjaments de vent i de corda, que van des
del soul mes emotiu de “Castells d’arena”, fins a les pinzellades simfoniques
mes intimistes d’ “Abans de perdre el nord”, passant pel pop mig temps de
“Fantastic”, la festiva “La senyora Puig”, o arriscant-se amb jocs de veus a
“Gori i Mono”, on deixen veure l’esperit lliure de la banda.

En
definitiva, un disc que mante les arrels del grup oferint nous camins i noves
formes, tant en la seva sensibilitat com en el seu so.”

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Suzanne Vega: Beauty & Crime

0


Suzanne Vega
, per fi un nou disc! Aquí hi ha un resum de les cançons que conté l’àlbum. Només veient què hi surt en tinc moltes ganes de veure-la en directe…

No he pogut anar a Milà, ni a Madrid i dijous és a Basilea, però tampoc hi seré… hauré d’esperar que faci una altra gira a l’estiu i veure si puc anar a trobar-la en algun racó d’Europa: fer turisme musical sempre m’ha agradat…

Publicat dins de Música | Deixa un comentari