Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Les conseqüències d’un cementiri nuclear a Gorleben (Alemanya)

1

La CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) ha fet públic un comunicat sobre l’acte informatiu que va tenir lloc a la Llanterna de Móra d’Ebre divendres passat 16 de juliol. El transmeto íntegrament per a fer-ne difusió:
(el subratllat és meu)

COMUNICAT
DE PREMSA: Èxit de la jornada sobre les conseqüències d’un cementiri
nuclear a Alemanya

El Sr. Martin Donat,
president de la Comissió d’Energia Nuclear i Seguretat Pública del
districte de Lüchow-Dannenberg, i el Sr. Hans Werner Zachow, portaveu de
la l’Associació Agrícola de Gorleben, expliquen a la Ribera d’Ebre els
perjudicis territorials del cementiri nuclear de Gorleben (Baixa
Saxònia).

Gorleben és un petit municipi del
Districte de Lüchow-Dannenberg (1.220 km²), a l’extrem nord-est del
Lander de la Baixa Saxònia, a Alemanya. Té 21,25 km2 i una població de
638 hab. El nucli urbà està a la riba esquerra del riu Elba, i a uns 20
metres sobre el nivell del mar.

L’elecció de Gorleben per acollir el
cementiri nuclear es va realitzar el 1977, i es va basar principalment
en criteris socials i polítics, per l’escassa població i per la
proximitat amb l’antiga frontera la República Democràtica Alemanya.

De fet, en aquest complex hi ha quatre
grans plantes diferents. Per una banda, hi ha dues unitats
d’emmagatzematge provisional per l’emmagatzematge en sec: una per als
vitrificats provinents de França, i l’altra per a provinents directament
de les nuclears alemanyes. Per altra banda, hi ha una planta pilot
d’emmagatzematge geològic i una planta de condicionament

La jornada programada per la CANC per
apropar els problemes derivats d’un cementiri nuclear als càrrecs
electes, als sectors socioeconòmics i la població de la Ribera d’Ebre va
ser tot un èxit, tant de participació com pels continguts. Al matí va
tenir lloc una reunió de treball amb una trentena de càrrecs electes. A
mitja tarda, els invitats es van reunir amb una vintena de persones
provinents dels sectors socioeconòmics. I finalment, al vespre, es va
omplir el Teatre la Llanterna de Móra d’Ebre amb uns 400 assistents.

Els dos convidats van respondre a les
inquietuds dels assistents explicant que després de 30 anys de
funcionament del cementiri nuclear de Gorleben, la zona continua
despoblant-se degut a que el cementiri ha donat pocs llocs de treball i
poc qualificats, i el territori ha esdevingut poc atractiu per a les
empreses.

Efectivament,
el Sr. Martin Donat,
explicà que el cementiri només ha comportat uns quants pocs llocs de
treball per a la població de la zona, i que bàsicament són tasques de
guàrdies de seguretat o de jardineria. El cementiri no ha donat cap lloc
de treball qualificat per la gent del territori.

(continua a vull llegir la resta de l’article)

Per
la seva banda, el Sr. Hans Werner
Zachow destacà que la imatge negativa que ha significat el cementiri
nuclear per al territori, fa que en 30 km. a la rodona els seus productes
agropecuaris no tinguin sortida al mercat.

Per
altra banda, tots dos van destacar
que a la zona no hi ha aparegut cap altra indústria, ni vinculada al
cementiri nuclear, ni a cap altra activitat econòmica. Especialment greu
és la restricció de les llibertats democràtiques i la militarització
que pateix la zona de Gorleben quan es produeixen els transports de
residus radioactius, quan queden conculcats els drets de manifestació i
la zona es ocupada per 20.000 policies.

La
mala imatge de la zona, tant per la
pròpia presència del cementiri nuclear com per la forta militarització,
ha comportat que els habitatges perdin valor patrimonial.

Una
altra qüestió que van destacar
tots dos és la falsa temporalitat del cementiri, ja que existeixen tots
els protocols d’entrada dels residus, però cap protocol de sortida. I
van advertir que la zona que aculli el cementiri de residus radioactius
en superfície té totes les probabilitats per acabar acollint el
cementiri geològic definitiu.

Totes
aquestes conseqüències negatives
d’un cementiri nuclear, refermen el posicionament contrari que manté la
CANC contra la candidatura d’Ascó, tal i com ja han expressat 144
ajuntaments, 12 consells comarcals, les Diputacions de Tarragona i
Lleida, i, per dos cops, els Parlament de Catalunya.

Cesc, venir o no venir

2
Cesc és el rei de l’Arsenal, el capità, l’home de referència, i té molt camí per córrer encara. Es va formar al Barça, això sí, però ho deu tot a l’Arsenal i no ha de ser fàcil per a ell triar on vol jugar l’any que ve i molts anys més. Em dóna la sensació que, ara com ara, es deixa estimar; potser realment té el cor dividit i no sap què fer, però la tria la deu tenir feta, si vol venir al Barça hi acabarà venint tard o d’hora, però el compromís amb l’Arsenal deu pesar, encara, molt.

D’altra banda, potser al Barça hi té l’origen, però no em va agradar gens que es trenqués després de xutar un penal contra el Barça al partit de Champions o potser havia de demostrar, aquell dia més que mai, el seu compromís amb el club que l’ha consagrat com a jugador. Si és així té passió per l’Arsenal, s’hi sent còmode i a gust, allà ho té tot fet, però li falta guanyar títols, aquí tot està per fer, potser vol guanyar alguna cosa important amb l’Arsenal (Champions), abans de marxar. De tota manera que un jugador format a la Masia digui que va sentir “vergonya” quan li van posar la samarreta del Barça durant la celebració del mundial, és que ja no és del Barça,  encara que al Barça hi tingui molt bons amics i l’origen.

Rosalind Franklin

1

Amb tanta sentència, manifestacions i futbol, m’ha passat per alt l’aniversari del naixement d’una gran científica del s. XX, que va contribuir a diversos descobriments i va estudiar cristal·lografia, bioquímica i física. Rosalind Franklin va nàixer un 5 de juliol de 1920 i va morir només gairebé 38 anys més tard i tot i això va tenir prou temps per treballar amb la difracció de raigs-X i contribuir decisivament al descobriment de l’estructura de l’ADN, entre moltes altres coses. La seua vida i obra, però, no està exempta de polèmiques que es poden aprofundir en el llibre The dark lady of DNA. Personalment, i a pesar de tot, com més conec la seua vida i la seua obra més em continuen fascinant.

Rosalind Franklin és també el nom que hem triat per al bloc del departament de ciències experimentals de l’IES Terra Alta. Volíem reconèixer alguna dona científica i la història de Rosalind Franklin i la seua vida dedicada a la investigació ens va semblar perfecta per a un bloc dedicat a les ciències. Amb aquest gest volem contribuir a donar-la a conèixer i, de passada, reconèixer les dones científiques i les dificultats que han tingut al llarg de la història. Esperem que el bloc serveixi d’estímul per a l’estudi de les ciències entre els estudiants de secundària… i potser més enllà.

És “la roja” o és el Barça?

3
Diuen que anit jugava el Barça contra el Bayern, és a dir, Espanya contra Alemanya. Potser per això tinc un sentiment estrany aquests dies amb això del mundial de futbol. Normalment no em diu res que jugui “la roja”, però anit (i tot el mundial), no paro de veure jugadors del Barça fent meravelles al camp (Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro i -ara- Villa), només faltaria en Valdès i, si ens posem a filar prim, en Reina es va formar al Barça. Total, que el combinat estatal és una fotocòpia del Barça, en estil de joc també, ajudat per tres jugadors del Madrid i algun altre de no sé l’equip. I el Barça es mereix guanyar el mundial, i tant! (i qui no es conforma és perquè no vol…)