Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Dia 16. Canvi d’estratègia

0
Publicat el 23 d'abril de 2018

Dilluns començava una altra setmana amb intensitat judicial. Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez tornaven al Suprem: Sànchez, Junqueras i Cuixart denuncien al Suprem la criminalització de l’independentisme. Es nota un canvi d’estratègia de la defensa. Defensen les seues idees, legítimes, d’assolir la independència de manera pacífica i democràtica. Uns dies després el vicepresident ho expressa en aquesta carta:

Persistiu perquè nosaltres persistirem 

El mateix dia estava citat a declarar el Major Trapero: La defensa de Trapero afirma que es va posar a disposició del TSJC després de la proclamació de la independència.

D’altra banda, el món acadèmic exterior es continua movent: Economistes d’arreu del món signen una carta conjunta en suport de Clara Ponsatí. Clar contrast amb els acadèmics de l’Estat que es mantenen majoritàriament en silenci, amb honroses excepcions, cal dir. Palinuro ho explica bé: “El silencio de los intelectuales españoles y catalanes y de la izquierda española en general sobre el proceso de fascistización de España es impresionante. Que nadie proteste por la injusticia de los presos políticos y el atropello de los derechos de todo tipo en Catalunya hace augurar lo peor: no hay dique a la oleada de represión que se avecina. El dique está fuera. Es el impacto en la opinión pública mundial de hechos como esta carta.”

Dimarts: avui són Romeva i Forn els que compareixen davant el judge. Romeva recrimina a Llarena la judicialització del procés i Forn torna a demanar al Llarena que el deixi lliure perquè ja s’ha apartat de la política.

Mentrestant, més de dos-cents càrrecs i ex-càrrecs electes del Baix Llobregat i l’Hospitalet, a favor del front unitari impulsat per Torrent. Es tracta de càrrecs i ex-càrrecs del PSC, el PDeCAT, ERC, ICV i la CUP.

D’altra banda, el presiden del Parlament Roger Torrent viatja a Ginebra per portar a l’ONU la vulneració de drets fonamentals dels diputats.

A Tarragona, més d’un miler de persones exigeixen la llibertat de Sànchez i Cuixart en un concert reivindicatiu.

Dimecres: Avui Turull, Forcadell i Bassa declaren davant el judge. Turull a Llarena: ‘No tinc cap dubte que sóc un pres polític’Forcadell retreu a Llarena que està injustament empresonada i defensa que va respectar el reglament del Parlament. Bassa diu davant Llarena que l’única violència la van exercir la policia i la Guàrdia Civil.

Torrent continua a Suïssa i es reuneix amb membres de l’Alt Comissionat dels Drets humans de l’ONU i demana la implicació de l’ONU en la defensa dels drets dels catalans.

Per cert, allò que va dir Marta Rovira que hi hagués pogut haver morts, ho acaba confirmant un mosso que està en excedència: David Torrents: ‘Sí, haurien pogut causar morts el primer d’octubre’.

(més…)

Dia 13. Noms propis

0
Publicat el 16 d'abril de 2018

Ha estat una altra setmana intensa judicialment parlant, marcada, aquest cop, per l‘intent de criminalització dels CDRs i la detenció d’una membre de Viladecans. Tamara Carrasco va ser portada a Madrid davant l’Audiència Nacional acusada de rebel·lió, sedició i terrorisme amb unes proves sui generis. Finalment, va sortir en llibertat descartant els delictes, però amb càrrecs per desordres públics i amb mesures cautelars. Un altre membre d’un CDR d’Esplugues de Llobregat està en busca i captura. Hi ha altres membres investigats. Això justament després que un Mosso expliqués al FAQS com el 155 ha desprotegit Catalunya davant l’amenaça terrorista; es destinen més recursos a perseguir els CDRs, per exemple. I després del revés judicial a Alemanya la setmana anterior (veure post), han reaccionat amb detencions.

Per sort, divendres, va reaparèixer Marta Rovira. A primera hora el 324 es feia ressò de l‘entrevista que li feia Le Monde. I, més tard, transcendia, també, una entrevista concedida a l’ACN (Agència Catalana de Notícies). També era el dia que Roger Torrent havia convocat el ple d’investidura de Jordi Sànchez, però no va ser possible perquè el jutge Llarena no va deixar-lo participar del ple. Per això el President Roger Torrent defensava la querella contra Llarena davant els atacs de l’estat espanyol. Diu: ‘Alguns valors del franquisme i ideals feixistes continuen presents; mai han desaparegut del tot‘.

Ja ha fet tres setmanes que Marta Rovira va marxar suposadament a Suïssa, a l’entrevista ho confirma, i s’havia mantingut fins ara en silenci: “Un dels arguments que la va empènyer a anar-se’n a Suïssa és recuperar la seva llibertat d’expressió. A Catalunya feia mesos que se sentia ‘absolutament coaccionada i amenaçada’. Explica que s’anava autocensurant i es trobava cada vegada més cohibida: ‘Espero haver arribat aquí en part per poder recuperar la llibertat d’expressió, l’exercici dels meus drets civils i polítics, perquè a Catalunya era pràcticament impossible.’

Això vol dir que Carme ForcadellDolors BassaRaül RomevaJordi TurullJosep Rull fa aquests dies que van tornar a la presó, altre cop, on encara hi eren Oriol Junqueras i Quim Forn, i els Jordis. Una presó preventiva absurda quan la feina dels polítics hauria de ser parlar. Un càstig massa elevat per a persones que defensen el dret que tenim de poder expressar-nos lliurement i pacífica en una votació i que l’únic que han fet ha estat seguir el mandat del poble.

(més…)

Dia 5. Alemanya entra en joc

0
Publicat el 8 d'abril de 2018

És ben sabut que una de les obsessions dels nostres dirigens ha estat internacionalitzar el conflicte. En aquests sis mesos hem vist com primer Bèlgica, després Dinamarca, Suïssa, Escòcia i ara Alemanya, eren llocs visitats o de residència per als nostres polítics. Són ja quatre els països amb polítics exiliats (veure post anterior), però és Alemanya qui té ara al M.H. President Carles Puigdemont. El tenia a la presó per decidir sobre l’Euroordre, i el dia 5 d’abril la justícia alemanya va deixar Puigdemont en llibertat descartant el delicte de rebel·lió sota fiança de 75.000€. Un bon cop a la justícia espanyola (perdó per l’oxímoron) i, de retruc, als que havien predit que Alemanya extradiria Puigdemont (la xarxa fa befa d’Albert Rivera i Rosa Díez, que tenien coll avall l’extradició de Puigdemont per rebel·lió).

Així doncs, el M.H. President només està acusat de malversació i la Ministra de Justícia Alemanya adverteix: “España tendrá que explicar por qué acusan de malversación a Puigdemont“, i si no poden “entonces Puigdemont será un hombre libre en un país libre, es decir, en Alemania”. I també: El govern alemany demana la formació d’un govern a Catalunya per a trobar una solució política.

Divendres, Puigdemont va sortir de la presó exigint a Rajoy una solució política. El president de la Generalitat reclama diàleg al govern espanyol i l’alliberament dels presos polítics.

A la dreta l’entrevista que havia fet l’1 d’abril Pere Aragonès, adjunt a la Presidència d’ERC i Secretari d’Economia (un dels càrrecs visibles després de l’empresonament de Junqueras i l’exili de Marta Rovira), va reclamar diàleg; i avui, diumenge, ho ha tornat a fer. El mateix que proposa Puigdemont, diàleg sense condicions prèvies i sense línies vermelles. Per cert, quan ho va proposar Aragonès fa una setmana se li van llençar tota mena d’acusacions a ell i a ERC, quan el normal en política és que es parli, que es dialogui. En fi, potser hauríem de reflexionar com és que dita la mateixa cosa per un o altre (partit) polític canvien tan les coses, deixem-ho aquí.

Mentrestant, a Bèlgica, els consellers Comín, Serret i Puig havien estat citats a declarar un altre cop i el judge va decretar, el mateix dia, llibertat sense mesures cautelars per als tres. Una altra bona notícia.

La tercera no és tan bona: L’Audiència espanyola processa Trapero per sedició i organització criminal.

Sembla, doncs, que la justícia Alemanya té una mica la clau de volta de tot això. Si el President no pot ser acusat de rebel·lió els membres del seu govern tampoc. No us perdeu l’anàlisi de Pere Martí: Alemanya destrossa la ficció de Llarena, i de Roger Graells: Què implica la decisió de la justícia alemanya sobre Puigdemont? 

(més…)

Dia 1. Sis mesos. No oblidem.

2
Publicat el 1 d'abril de 2018

Avui és 1 d’abril. Diumenge de Pasqua. Fa 100 anys que va nàixer Pedrolo i fa sis mesos de l’u d’octubre que no oblidarem mai i que ho ha canviat tot. Això vol dir, també, que fa sis mesos que intento anar explicant el què va passant (aquí comença el fil). Se m’escapen moltes coses, clar, perquè en passen moltes de cop a vegades, però he intentat posar el més significatiu per tenir-ne una idea general. Hi ha molts articles, moltes opinions, molts blocs que també expliquen, cadascú des de la seua òptica, cadascú la seua visió que fa que tinguem un bon ventall entre tots per poder recordar aquesta època i el que va passar aquell dia.

Mentrestant, Puigdemont porta una setmana a una presó alemanya (la presència d’un geolocalitzador al cotxe podria anul·lar-ne la detenció). Serret, Comín i Puig continuen a Bèlgica, lliures. Ponsatí a Escòcia, en llibertat després de lliurar-se a les autoritats i d’aconseguir donacions per pagar la seua defensa amb un  rècord de micromecenatge. Marta Rovira i Anna Gabriel a Suïssa, que ja ha dit que no extraditarà per motius polítics.

S’internacionalitza més el conflicte, a banda dels quatre països on hi ha exiliats, a Portugal polítics de cinc partits demanen en un manifest l’alliberament dels presos polítics catalans; a Bèlgica cinquanta-cinc diputats flamencs reclamen a Rajoy que deixi de perseguir l’independentisme i que retiri el 155;  a Brussel·les Eurodiputats escocesos de l’SNP i del Partit Laborista denuncien la ‘persecució’ dels polítics catalans i demanen que s’obri una mediació entre Catalunya i Espanya. A Alemanya es produeix una manifestació convocada pels CDRs demana que sigui alliberat i no extradit. El parlamentari Diether Dehm, del partit d’esquerres Die linke, ha visitat el president de la Generalitat a la presó de Neumünster i demana que sigui alliberat  i el president del Bundestag demana a Espanya que solucioni ‘el problema català’.

El prestigiós periodista britànic Paul Mason i l’eurodiputada Marina Albiol denuncien les vulneracions de drets fonamentals a l’estat espanyol i demanen l’aplicació de l’article 7 de la Unió Europea contra Espanya arran de la repressió. I M. D. Nalapat, un dels acadèmics més prestigiosos de l’Índia en política internacional, acusa la Unió Europea d’hipòcrita i diu que els catalans estan perseguits a Europa. En un manifest a “Le Monde”, els intel·lectuals Pennac, De Luca i Saviano reclamen “llibertat immediata” per als polítics catalans “empresonats per les seves conviccions”. L’editorial del diari nord-americà The New York Times diu “Puigdemont mai va recórrer a la violència” i suggereix al govern alemany que obligui Madrid a fer un gest de conciliació cap a l’independentisme.

(més…)