Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Racons de Móra (18): la granatxa de Campos

0
No sé si es diu així, però és com l’he coneguda sempre. Si sortiu de Móra cap a Gandesa per la carretera vella, just a l’esquerra de la benzinera surt un camí que s’enfila al turonet que hi ha darrera el polígon i porta a una mas de dues plantes, una bassa, un cobert, tres grans pins i millor vista sobre la cubeta de Móra. Ara fa molts anys que no m’hi apropo, però en fa uns trenta i pocs era el nostre lloc preferit per anar a menjar la berenada el dijous “jarder”. Hi anàvem en bicicleta i a mi m’encantava el lloc per la vista que tenia: camps de vinya i ametllers al davant, presseguers a les bandes i al fons Móra. Al darrera de la casa hi tornàven a haver camps plens d’ametllers. M’imaginava que des d’allà les sortides de Sol devien ser impressionants, perquè les postes ho eren.

Amb els anys hi anava de tant en tant per passejar-hi, fer fotografies, admirar el paisatge o escoltar música. Recordo particularment un capvespre en què duia el Rèquiem de Mozart (sempre l’he trobat molt regenerador) i anava passejant entre matolls amb la música a tot drap. El paisatge amable, el Sol que ja t’acaronava i endolcia el moment, el roig de les roselles, un cel blau infinit sobre Móra i rogenc cap a Gandesa, temperatura agradable, gens de vent… i les notes que emergien amb força amb tot aquell paisatge… La pau que em va donar va ser immensa, tant, que encara ho recordo ara, vint-i-dos anys després… i és que aquestes terres tenen racons i moments insuperables.

Partidàs!

1
No me’n puc estar. Ja és un dia històric. Una remuntada immensa. Un partidàs digne del millor barça de la història. Gerard López comentava que no sabia si havia vist mai un partit tan complert. Jo potser no n’he vist tants com ell, però hi estic d’acord. El partit d’avui romandrà molt temps en l’imaginari col·lectiu. Parlarem d’aquella històrica remuntada amb dos gols (dos) de Messi (ell que no en feia gaires als equips italians), un gol de Villa (fantàstica definició), i el darrer de Jordi Alba (mil·limetrat) a passada d’Alexis i primer de Messi. Fer-ne 4 al Milan no és fàcil. Jugar com ho fan ells tampoc, però fan que ho sembli. Avui els hem tornat a recuperar en la millor versió, perquè ha vegades han fet bones primeres parts o mitja hora, però avui ha estat tot el partit, de cap a cap, sense descans. Impossible desenganxar-se de la pantalla i de la narració del Puyal.

Gran Barça! Gran partit! Gran dia per a la història… i revenja consumada de la final d’Atenes del 94, per fi ha arribat! Gràcies Barça!

Foto: els 4 gols del Barça, via El club de la mitjanit.