Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Arxiu de la categoria: La Terra, planeta blau

22 d’abril, Dia de la Terra, neix Espaigea per a divulgar la geologia a Catalunya

0
Publicat el 22 d'abril de 2021

El 22 d’abril és el Dia de la Terra i em fa feliç explicar una bona iniciativa: avui ha nascut ESPAIGEA amb l’objectiu de promoure les Ciències de la Terra i divulgar la importància del coneixement geològic entre la ciutadania.

ESPAIGEA és el resultat d’una iniciativa conjunta promoguda per:

@CEC_cat Centre Excursionista de Catalunya [web]
@geologiaub Facultat de la@UniBarcelona on s’imparteixen els ensenyaments de #Geologia i #CiènciesDelMar [web]
@ICMCSIC Institut de Ciències del Mar (CSIC). [web]
@FCienciesUAB  Facultat de Ciències UAB. [web]
@upcmanresa UPC-EPSEM: Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa.[web]
@GEOCAMB_UdGCentre de Geologia i Cartografia Ambiental (UdG). Recerca en geologia ambiental, hidrogeologia, geomorfologia, riscos, impacte ambiental sobre medi geològic. [web]
@GEO3BCN_CSIC  Geosciences Barcelona (GEO3BCN – CSIC). [web]
@aepectAsociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra. [web]
@COLGEOCATIl·lustre Col·legi de Geòlegs de Catalunya. [web]
@museuciencies Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB). [web]
Seguirem amb interès les informacions per tal de poder-les divulgar; serà de gran ajuda no només per al professorat de la matèria sinó per a la ciutadania en general. Esperem tenir-ne més informació aviat.

Geopark de Cabo de Gata-Níjar

0
Publicat el 20 d'abril de 2017

Un dels immensos plaers és fer el ple de benzina i tenir quilòmetres a conduir per endavant, sobretot quan fa temps que no t’has pogut moure de casa. En aquest cas n’han estat més de 1600 de recorregut total per arribar fins a les costes d’Almeria i veure una part del Geopark de Cabo de Gata-Níjar (amb una parada tècnica a Santa Pola que explicaré més avall).

Feia molt que tenia al cap visitar el Cabo de Gata, n’havia vist imatges i me n’havien explicat paisatges, però en directe és tota una altra cosa.  És un dels parcs naturals més antics de la península, amb 63 km de costa, 37.500 ha terrestres i 12.000 marines, abraça un ampli territori amb moltes singularitats: volcans, dunes, salines, esculls fòssils…

Diu: “En el Geoparque de Cabo de Gata-Níjar se diferencian dos dominios geológicos absolutamente diferentes que coinciden, a grandes rasgos, con sus dos grandes unidades fisiográficas: la sierra volcánica del Cabo y la llanura litoral de la Bahía de Almería, ambas de un valor geológico excepcional”.

A Rodalquilar hi ha la Casa de los volcanes, un centre museu enclavat a la part antiga del poble miner; ofereix molta informació de la geologia de la zona i de l’explotació minera d’or. Disposa de panells informatius, maquetes, vídeos i exposa un mapa geològic que només pots obtenir via web (una cosa a millorar seria la informació de mà que pot tenir el visitant, només vaig aconseguir un tríptic amb informació bàsica).

Maqueta que explica la geologia de la zona i la formació dels dipòsits minerals.
També hi trobem vídeos explicatius i material didàctic.

A la part oest del Cabo de Gata hi ha la badia d’Almeria amb les albuferes, dunes i platges fòssils. Tota una zona de platja llarguíssima (uns 20 km), amb zona de salines on hi ha abundant flora i fauna diversa. És una part que em va recordar molt al Delta de l’Ebre, aquí molt menys extensa (el Delta té unes 32.000 ha i aquí aquesta zona n’és una part de les 37.500).

Salines del Cabo de Gata

Níjar també és un lloc a visitar. És un poble molt tranquil i té una talaia d’on es divisa bona part del parc. Té uns voltants geològicament molt interessants que hauré de veure en una altra ocasió (volcà la Granatilla, desert de Tabernas…).

Vaig recollir sorra d’algunes platges per tal de fer-ne comparacions amb els alumnes. En tinc una bona pila de diversos indrets del món (tant de deserts com de platja) i d’aquesta manera en veiem les diferències. La sorra vista a lupa binocular és tot un món.

Sorres de diverses platges al voltant del Cap de Gata.

De tornada vam fer una parada tècnica a Santa Pola. Vam visitar la platja del Pinet (entre Santa Pola i Elx), on vam veure les dunes fossilitzades i també vam fer un recull de sorra. A Santa Pola també hi ha salines i té una interessant geologia amb roques sedimentàries i volcàniques a l’illa de Tabarca, però això serà en un altre post. Un tastet, aquí.

Dunes fossilitzades de la platja del Pinet.

Més fotografies del Geopark del Cabo de Gata-Níjar les trobareu aquí.

 

A propòsit de la geologia (V)

0

En aquesta serie de posts hem començat parlant de riscos endògens, geodinàmica interna (a partir del terratrèmol d’Amatrice), i hem continuat desgranant diversos aspectes dels estudis de la geologia (II i III), i també hem explicat per a què serveix. Ara anem a tancar la setmana explicant els riscos geològics produïts per la geodinàmica externa.

Conceptes sobre riscos geològics: perillositat, vulnerabilitat, exposició = risc

Pont de la N II a Esparreguera després de l'aiguat de juny de 2000. Veure més imatges a Regio7.cat
Pont de la N II a Esparreguera després de l’aiguat de juny de 2000.

Riscos Geològics en tenim de dos tipus:

  1. Els exògens : riuades, inundacions, esllavissades, moviments de terra, esfondraments… són produïts per la geodinàmica externa.
  2. Anteriorment, hem parlat sobre els riscos geològics endògens, els produïts per la geodinàmica interna (terratrèmols, volcans…).

Els que ens toquen de més a prop són els exògens, a la península en tenim uns quants i desgraciats exemples:

  • 3686138
  • El 2005 es va produir un esfondrament al túnel del metro del Carmel que s’estava construint llavors. Els geòlegs van alertar del perill, però no van ser tinguts en consideració. No hi va haver morts, però la crisi política fou greu. Arran d’això es va crear l’Institut Geològic de Catalunya (ara Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya, per les retallades), amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per a exercir les seves funcions.

En continuarem parlant de tot plegat.

 

A propòsit de la Geologia (IV)

4

Per a què serveix la Geologia? A vegades m’ho pregunten els alumnes, incrèduls de que tingui alguna utilitat pràctica. Normalment, et diuen “estudia les pedres”, així ras i curt (em poso les mans al cap!). Provar d’anar més enllà és una feina que requereix un gran esforç, no és culpa seua que siguin “analfabets geològics”.

Els geòlegs sempre intentem explicar-nos, i els dic que moltes de les coses que fan des que s’aixequen tenen a veure amb la geologia: l’aigua, per exemple, a vegades ve d’un riu (Geomorfologia), o també d’un magatzem subterrani que ha trobat algun geòleg (Hidrogeologia); els nostres mòbils contenen metalls i plàstics derivats del petroli (Geotècnia, Geologia del Petroli); el “marbre” de la cuina (que sol ser una roca ígnia actualment), és un tipus de roca ornamental (n’hi ha moltes que s’usen tant a l’interior com a l’exterior d’edificis, en làpides funeràries, obres d’art…); si escalfes la llet en un caçó metàl·lic, per exemple, i l’escalfes amb gas natural, o elèctric provinent d’una Central Nuclear que utilitza urani -mineral- al reactor, per exemple; d’un aerogenerador (les energies renovables necessiten una Ordenació del Territori), etc. Moltes coses que fem diàriament tenen a veure amb la geologia d’una o altra manera. I amb la química, clar, i amb la biologia, i amb la física… ja vaig parlar en un post anterior de la importància d’estudiar totes les ciències i de relacionar-les entre elles cosa que no aconsegueix el Batxillerat científic actual.

Però, sens dubte, la geologia és la ciència més desconeguda en tant que la menys estudiada des de petits i, en tant que la menys estudiada, la menys estimada. Aquí hi ha un petit llibre que intenta explicar-ho, amb il·lustracions senzilles i entenedores. El llibret Saps què és la Geologia? editat per l’Institut Geològic de Catalunya amb text de Gonçal Lluna i Mariona Losantos i il·lustracions de Pere Virgili, intenta donar llum a les preguntes que sovint ens fem sobre aquesta ciència d’una manera didàctica i entenedora.

geologiaPer a què serveix, la geologia?

La geologia és una de les ciències més poc conegudes. Per a què serveix la geologia? Tothom sap molt bé què es pot esperar de la medicina o la biologia. I fins i tot té una idea aproximada de les utilitats de la física, de la química o de l’astronomia.

Però, per a què serveixen la geologia i la feina dels geòlegs? Aquest llibre vol mostrar que la geologia és una de les ciències més pràctiques i que és imprescindible per a moltes coses de la nostra societat. Sense que ens n’adonem, és una de les ciències que té més a veure en la nostra vida quotidiana.

Si no us ho creieu, us ho podem demostrar ràpidament amb tant sols tres paraules: “petroli”, “terratrèmol”, “autovia”.
geologia2El llibre continua desgranant-nos les diferents vessants de la geologia en una trentena de pàgines, amb dibuixos entenedors. Estaria recomanat per a primària i potser també 1r i 2n d’ESO. Si comencem a treballar-la des de petits, serà més fàcil que l’estimem de grans; i podem començar fent sortides al camp a l’entorn més proper que segur que serà força interessant o, en el seu defecte, anar a un museu que ens doni una visió geològica de diversos indrets i ens comenci a despertar la curiositat i ens faci fer-nos preguntes, al cap i a la fi la Terra és la nostra casa i hauríem de conèixer-la des de tots els aspectes per a aprendre a no maltractar-la.

Per acabar, us recomano un article: La imprescindible labor geológica: «Las Geociencias deben tener una presencia más destacada en la Administración y en la Educación» per Rubén Esteban Pérez a Tierra y Tecnología

A propòsit de la Geologia (III)

2

No recordo ni a l’escola ni a l’Institut haver vist roques o minerals en directe. Als laboratoris hi havia biologia: plantes, esquelets, insectes… La Geologia era inexistent llavors. Fins a 3r de BUP (1r de BAT), no vaig saber que hi havia una Facultat de Geologia, ningú me n’havia parlat, però un company del curs superior va voler fer aquella carrera. Llavors a COU havies de triar entre Geologia i Química; la Biologia amb el Dibuix Tècnic. La Física no dividia amb ningú, però certament era un desastre que les quatre ciències no es poguessin cursar alhora: Física, Química, Biologia i Geologia, a banda de les Matemàtiques, haurien de ser matèries imprescindibles per a qualsevol formació científica. De fet, a qualsevol carrera de ciències es demana, ni que sigui de manera tangencial, la Física, la Química, la Biologia i la Geologia. 30 anys més tard el desastre continua, i la Geologia (anomenada ara Ciències de la Terra i del Medi Ambient), s’ha de barallar amb la Física; la Biologia amb el Dibuix Tècnic i la Química amb la Tecnologia Industrial. En un món de tecnòlegs la Geologia sempre queda de banda i és una llàstima perquè tenir uns coneixements bàsics de totes les ciències et dóna una base científica sòlida en tots els camps, a banda que et pot servir per a la Geologia Aplicada com hem vist en el post anterior.

Estudiants de Batxillerat treballant al Laboratori de Geologia amb la lupa binocular.
Estudiants de Batxillerat treballant al Laboratori de Geologia amb la lupa binocular.

D’altra banda, la Geologia, és de les quatre ciències, la que té contacte amb totes les altres. Evidentment, si et decantes per l’Enginyeria Geològica, deixes de banda la biologia, però la pots incloure si estudies Ciències del Mar. Sigui com sigui, deixar una de les ciències de banda, no és un bon negoci per als estudiants, que hauran d’esforçar-se més a la Universitat per a adquirir els nivells requerits en les matèries que no han pogut cursar al Batxillerat. Tot i això, cada vegada hi ha menys alumnes de ciències pures i més de batxillerat tecnològic. Una oferta cada vegada més diversificada que fa difícil la tria.

Per si a algú li serveix: CTMA pondera 0’2 en les PAU (igual que la Física) en els següents estudis:

  • Biologia/ Biotecnologia /
  • Biologia Ambiental/ Ciències Ambientals/
  • Bioinformàtica/ Biologia Humana/
  • Geologia /Enginyeria Geològica/
  • Enginyeria en Geoinformació i Geomàtica/
  • Ciències del Mar
  • Educació infantil
  • Educació Infantil/Ed. Primària (5 anys)
  • Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
  • Grau Obert, Programa de
  • Disseny-Elisava
  • Enginyeria Agrària i Alimentària/ Enginyeria Agrícola/ Eng. Agroalimentària/ Eng. Agroambiental i del Paisatge
  • Enginyeria Biomèdica
  • Enginyeria de sistemes biològics
  • Enginyeria de l’Energia/ Enginyeria de Recursos Energètics i Miners/ Enginyeria Minera
  • Innovació i seguretat alimentària

Pondera 0,1 (igual que la Física), en els següents:

  • Filosofia / Economia
  • Estadística aplicada / Sociologia
  • Ciència i tecnologia dels aliments
  • Farmàcia / Nutrició humana i dietètica
  • Infermeria/ Logopèdia
  • Psicologia
  • Administració i direcció d’empreses / Dret
  • Antropologia social i cultural /Audiovisual i multimèdia
  • Ciència política i gestió pública
  • Ciències polítiques i de l’administració
  • Comptabilitat i finances
  • Comunicació audiovisual /Comunicació i indústries culturals/ Informació i documentació
  • Criminologia
  • Direcció Hotelera
  • Educació Social/ Treball social / Turisme
  • Empresa internacional / Empresa i tecnologia
  • Geografia / Geografia i ordenació del territori
  • Gestió aeronàutica
  • Pedagogia /Periodisme / Publicitat i relacions públiques

A propòsit de la Geologia (II)

0

Ara que comença un nou curs llegeixo articles sobre la influència dels professors sobre els alumnes que els poden inclinar a fer o no uns determinats estudis. La veritat sigui dita no recordo cap professor de ciències que m’influís, exceptuant el de Biologia de 3r de BUP i COU (1r i 2n de BAT actuals), bàsicament perquè fèiem Genètica al laboratori i és una especialitat que m’agrada, i treballar al laboratori m’encanta (com saben els meus alumnes).

Però la Geologia ja era dins meu des de molt abans. Era aquella matèria que tenien tots els llibres de Ciències Naturals al final del llibre i que no hi arribàvem mai, no sé si perquè no hi havia temps o perquè el professor/a de la matèria tampoc hi tenia gaire interès a arribar-hi. I així passaven els cursos i a mi m’atreia, no sé perquè, aquella part on s’explicaven volcans, terratrèmols, l’estructura de la Terra, l’Univers, els tipus de roques, la formació de muntanyes… Potser perquè era (em deien a l’escola), una defensora de les causes perdudes (jo deia causes justes encara que fossin perdudes), potser perquè de petits els iaios ens portaven cada cap de setmana al tros, i mentre ells collien olives o esporgaven, naltros corríem pel camp. Al costat del Riu Sec em preguntava com havien anat a parar totes aquelles pedres allà, arrodonides, si ara no hi havia aigua; mentrestant el meu germà s’endinsava a les coves que havien fet els soldats durant la Batalla de l’Ebre per a protegir-se. Ell ha acabat sent arqueòleg. Jo tornava amb pedres que em semblaven interessants, em construïa un mapa de la zona (sempre m’han fascinat els mapes), i feia una brúixola casolana per a orientar-me. Mentrestant, prenia notes en una llibreta d’allò que anava descobrint. Al cap i a la fi la geologia és una ciència que es pot mirar des de diferents vessants i el camp és el millor laboratori per a aprendre.

La Via Verda de la Terra Alta té uns paisatges fantàstics
La Via Verda de la Terra Alta té uns paisatges magnífics i travessa una comarca que és, geològicament parlant, molt interessant. Espinàs la va caminar tota.

Amb el temps descobreixes que la Geologia està relacionada amb totes les ciències (més avall en teniu un esquema senzill). La Geotècnia, entre altres, forma part de la Geologia Aplicada a l’Enginyeria Civil que s’ha desenvolupat en el Grau en Enginyeria Geològica que s’oferta des de fa 22 anys entre la UPC i la UB.

tema-01-ggla-geologia-7-638De la relació de les diferents ciències i la geologia en continuarem parlant en els post següents.

A propòsit de la Geologia (I)

1

Hi ha la dita que només ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona. Aquesta Santa és la protectora contra els llamps. De petita, en tronades braves on s’apagaven els llums i havíem d’encendre espelmes, ens quedàvem en silenci mentre la meua besàvia resava a la Santa. Sant Pere arrossegava caixes (els trons), i de tant en tant podia caure un llamp que, amb la protecció de la Santa, esperàvem que fos lluny…

Bé, el fet és que la Geologia és una mica així: ningú se’n recorda fins que hi ha una gran desgràcia, sigui terratrèmol, esllavissada, inundació… Ara ha passat a Itàlia, en una zona central entre Roma, Perugia i l’Adriàtic. Amatrice, 2650 habitants, és sota runes. Han mort 268 persones, hi ha molts desapareguts i continuen buscant-los. El poble era preciós abans del terratrèmol. Els experts afirmen que aquest no serà l’únic que passarà a la zona.

Aquí teniu un mapa tectònic d’Itàlia:

14046035_1303130669727900_2777815386983056433_nLa Terra té molta activitat sísmica. A casa nostra tenim l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que estudia els fenòmens sísmics. Quan succeïxen desgràcies com aquesta, surten els experts alertant de la importància de conèixer la geologia i els seus riscos: Contra los riesgos naturales, geología. El terratrèmol d’Itàlia ens recorda la necessitat de revisar la normativa espanyola per a prevenir els danys sísmics, diu Manuel Regueiro y González-Barros, President del Ilustre Colegio Oficial de Geólogos (ICOG).

Amatrice, abans i després del terratrèmol

Una anàlisi tranquil·la després del devastador terratrèmol d’Amatrice, per Antonio Aretxabala, geòleg de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Navarra

 

 

Per a què serveix la Geologia?

0

Moltes vegades els temaris extensos no permeten fer ni un tast de la geologia.  Com de Santa Bàrbara, només ens en recordem quan trona: tsunamis, terratrèmols, volcans… és a dir, quan hi ha algun desastre que surt a les portades de tots els diaris. Però la geologia és molt més què tot això, encara que aquesta sigui la part més amplificada pels mitjans de comunicació.

La geologia continua sent la “germana pobra” de les ciències, però de tant en tant sorgeixen iniciatives per divulgar-la i explicar-ne tots els aspectes. El llibret Saps què és la Geologia?, editat per l’Institut Geològic de Catalunya amb text de Gonçal Lluna i Mariona Losantos i il·lustracions de Pere Virgili, intenta donar llum a les preguntes que sovint ens fem sobre aquesta ciència d’una manera didàctica i entenedora.

Adreces d’interés:
Institut Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya
Col·legi de Geòlegs
Facultat de Geologia UB
Facultat de Geologia UAB
Facultat de Geologia UdG
Grup Mineralògic Català

8 de maig: Arriba el “Geolodia”

2
Publicat el 6 de maig de 2011

Un “Geolodia” és una festa de la divulgació de les Ciències de la Terra a través d’una
de les seves facetes més atractives: una sortida de camp guiada per geòlegs. El Geolodia és una activitat adreçada a un públic de totes les edats, totalment gratuïta. Es realitza en llocs interessants pel seu entorn geològic, i es proporciona una informació a nivell divulgatiu. Permet veure aquests llocs amb “ulls geològics”, i descobrir alguns aspectes dels minerals, les roques i les formes del paisatge de la Terra del nostre territori. És, també, una manera de sensibilitzar a la població sobre la importància i la necessitat de protegir el nostre patrimoni geològic.

A Catalunya se’n fan arreu: Barcelona (Cinc excursions geològiques per Barcelona i els seus voltants); Girona (Itinerari geològic pel Camí de ronda de S’Agaró. De les
profunditats de la Terra a la vora del mar
); Lleida (
Coll de Nargó: la maternidat dels dinosaures); Tarragona (Des dels ventalls al·luvials fins Els Fangars: recorregut per un paisatge de fa més de 38 milions d’anys que es troba emmarcada dins el Geoparc de la Terra Alta), i també un sortida als voltants de Paüls al Baix Ebre.

Aquí teniu més informació sobre el geolodia a altres llocs de l’estat (si veniu al geolodia a Gandesa, la trobada és a les 9.30h a l’Hotel Piqué i acaba a les 14.30h).


L’origen dels “Geolodies”
En els darrers anys s’han celebrat Geolodies arreu de l’estat. L’origen d’aquesta
iniciativa se situa a la província de Terol, on l’any 2005 des del Instituto de Estudios
Turolenses
, geòlegs aragonesos van iniciar la celebració dels Geolodies. A poc a poc,
es van anar sumant altres parts de l’estat a aquesta iniciativa, i l’any 2009 van tenir lloc Geolodies a Segòvia, València, Guadalajara, Terol, Saragossa, Osca i Alacant, essent una iniciativa recolzada per la Sociedad Geológica de España (SGE), l’Associació
Espanyola per a l’Ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT), així com
l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME) i, a nivell autonòmic, per l’Institut
Geològic de Catalunya (IGC).

L’any 2010 es varen celebrar geolodies a 36 demarcacions d’arreu de l’estat espanyol i hi varen participar més de 5300 persones. A la convocatòria del 2011 s’ha consolidat la proposta i s’han organitzat activitats a cadascuna de les 50 províncies que integren l’estat.

Foto: Sinclinal en quarcites de l’Ordovicià, a l’embassament de La Barca (Astúries) (Autor: Gabriel Gutiérrez-Alonso).

Tsunami, l’onada assassina

0

Excel·lent Espai Terra de divendres 11, on s’explica perfectament com s’ha produït el terratrèmol del Japó i totes les rèpliques, i com s’ha desenvolupat el tsunami gegantí que ha arrasat la costa i ha provocat centenars de desapareguts, i està previst que arribi a l’altra banda del Pacífic en les pròximes hores. La velocitat del tsunami ha arribat als 1000 km/h i a les costes japoneses ha penetrat uns cinc quilòmetres costa endins.

Tot i els advertiments, a la costa oest dels Estats Units, ha provocat quatre ferits i un desaparegut, persones que han fet cas omís de les autoritats i han volgut veure el tsunami en directe. No s’imaginaven que la força de la natura és immensa per molt lluny que estigui el focus generador.

El perill al Japó ara com ara, a banda de les rèpliques que es puguin anar produïnt, és la probable fuita radioactiva d’una central nuclear que s’ha vist afectada pel sisme. Japó està en alerta nuclear. L’evacuació de la zona ha passat a ser de 3 a 10 km de radi, els tècnics tenen dificultats per controlar la temperatura del reactor.

Així mateix es parla de la possibilitat que el terratrèmol del Japó (8,9 graus a l’escala Richter, el setè més gran), hagi pogut desplaçar l’eix de rotació de la Terra uns 10 centímetres.

Per saber-ne més:
Vídeo: Tsunami, la ola asesina. TVE.2005.
Vídeo: Tsunami, olas asesinas. Discovery Chanel.2001.

Actualització:
Desapareguts 9.500 habitants d’un poble al nord del Japó.

L’Explosió a la central nuclear de Fukushima és catalogada en un nivell 4 de 7

Urbanisme suspèn de forma temporal el parc eòlic de Barbers, que afecta Ascó, Garcia i Móra d’Ebre

0
Segons ha publicat El Punt recentment, el parc eòlic de Barbers ha quedat suspès de manera temporal:La
Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) va deixar  damunt
de la taula el pla especial urbanístic del parc eòlic de Barbers, que
afecta els termes d’Ascó, Garcia i Móra d’Ebre. El director general
d’Urbanisme, Pere Solà, va recordar que es tracta de la reforma d’un
pla anterior i que les innovacions tecnològiques han permès reduir de
22 a 12 el nombre d’aerogeneradors a instal·lar.


Amb
tot, Solà va dir que han situat els molins a la carena, tot
separant-los també d’alguns espais naturals d’interès. Però un fet que
preocupa la CUTE és el traçat del vial que caldrà obrir per construir
el parc eòlic. Segons Solà, Urbanisme ha demanat a l’empresa que
s’ajuste al traçat de la carretera, que l’edifici de control s’integre
al paisatge i que minimitze els moviments de terres.



L’Associació La Picossa ha rebutjat aquest pla reiteradament amb diferents accions, alguna de les quals un díptic
que va fer arribar a tota la població el passat mes de març.
Anteriorment, l’Ajuntament de Móra d’Ebre havia renovat el conveni amb
l’empresa del parc eòlic de Barbers modificant i millorant acords anteriors: el conveni recull algunes modificacions respecte als convenis anteriors, com la
reducció del nombre de molins, la construcció d’una torre de vigilància
forestal, l’ús del parc eòlic com una aula de formació, ja que podrà
rebre les visites d’escolars i d’entitats, o la contractació de veïns
de la zona per dur a terme les feines de manteniment. En concret, el
projecte de Tàrraco Eòlica preveia la construcció de 28 aerogeneradors
de 1.300 kW de potència nominal unitària, i una potència nominal total
de 31,2 MW, a més de la instal·lació d’una subestació transformadora al
terme de Móra d’Ebre, a l’inici del barranc de Sant Jeroni.


Caldrà veure com evoluciona tot plegat. És important que l’avenç tecnològic per a aconseguir energia neta s’integri de la millor manera possible al paisatge. Em consta que des de l’Ajuntament s’hi ha treballat per a reduir al màxim l’impacte, però segurament no n’hi haurà prou, la Ribera és una comarca cansada de produir energia elèctrica on,
a
sobre, curiosament, tenim un servei pèssim, a la mínima pluja se’n va la llum i
en alguns indrets pot trigar hores a tornar i el preu és el mateix que
a qualsevol altre lloc, per tant cap avantatge especial per tenir dues
centrals nuclears a tocar de casa.

El reportatge de 30 minuts de diumenge passat (La fàbrica) va ser demolidor (
Cinc anys després de fer-se pública l’existència de 700.000 tones de
sediments tòxics i radioactius al pantà de Flix, procedents de la
química Ercros, el programa “30 minuts” entra al poble i, per primer
cop, a la fàbrica, en un moment en què es debat el tancament o la
continuïtat d’una indústria que durant més de 100 anys ha donat de
menjar a generacions senceres de flixancos.
). Si li sumem les dues centrals nuclears, les altres indústries químiques, la futura tèrmica, etc., no és estrany que el panorama sigui desolador; ens han explotat la comarca al límit per a obtenir energia i ja fa temps que en paguem les conseqüències mediambientals; cert és que l’energia eòlica és neta i renovable, però l’impacte visual és molt elevat.  Suposo que es pot entendre que els riberencs n’estem bastant tips de tot plegat.

Esperem que hi hagi prou seny.


Energies renovables: solar

6
Publicat el 20 de maig de 2008

Fa anys que la legislació de Sant Joan Despí obliga a tenir plaques solars als edificis de nova construcció. Això fa que el consum elèctric sigui més raonable, amb dos escalfadors d’aigua, en principi sempre funciona el d’energia solar, però quan cal s’ajuda amb l’elèctric. Això fa que des d’ara fins a l’octubre (depèn de l’any), es pugui funcionar només amb l’escalfador d’energia solar. Tot i això, no és or tot el que lluu…

L’edifici on visc és un dels primers que va ser objecte d’aquesta llei i l’empresa que el va construir, efectivament, va ser obligada a posar les plaques solars. Ara bé, mai més se n’ha sabut res de fer-ne revisions o quina era l’empresa que ho va construir (vam saber fa un temps que ja ha desaparegut), o on es pot anar a reclamar si la cosa no funciona prou bé. Tot i això, l’escalfador que ve amb les plaques solars funciona prou
bé. Per desgràcia, no poden dir el mateix altres veïns de la mateixa
escala. Alguns s’han plantejat treure l’escalfador d’energia
solar perquè no els hi ha funcionat mai i ocupa molt d’espai. Suposo que són els inconvenients d’un habitatge protegit, et donen l’eina, però no et diuen com ni qui ha d’esmolar-la.

L’informe de Greenpeace explica com es pot aconseguir que Catalunya només utilitzi energies renovables l’any 2050. Després del desastre de la fuga radioactiva d’Ascó, que sembla que no sigui important i, en canvi, és un dels accidents més importants que han tingut lloc a la península, faríem bé d’apostar decididament per les energies alternatives i tancar definitivament les Centrals Nuclears.

Greenpeace apunta que a Barcelona es podria aprofitar la biomassa i l’energia fotovoltaica integrada als edificis. I és en aquest darrer punt en què he pensat en aquesta llei que obliga a tots els edificis de nova construcció a posar les plaques solars. És una bona idea i em sembla que ja es fa a altres municipis de l’àrea metropolitana (i del país). Ara només cal que les coses es facin ben fetes, que hi hagi manteniment i es sàpiga com treure’n el màxim rendiment, perquè la llei obliga a posar-ho, però no diu res d’obligatorietat de mantenir-ho, és a dir, que si al cap dels anys algú considera convenient que no en treu prou profit ho pot eliminar i no passa res. Només la conscienciació fa que això no passi i la conscienciació és encara molt feble.

Aquesta obligació només afecta als edificis nous, però no diu res dels ja construïts. Amb subvencions per adequar-se a les energies alternatives seria tot molt més sostenible. Això sí, no amb lleis de cara a la galeria i a posar-se medalles, sinó amb lleis ben fetes i oferint també solucions als problemes i explicant com treure’n el màxim rendiment.

De fet, posats a fer números sobre què és més rendible, usar l’escalfador elèctric o el solar, s’arriba a la conclusió que entre el manteniment anual que cal fer (ara ja estem informats), l’estalvi en la factura no és gaire, per no dir gens, però segur que ara hi ha plaques solars més modernes que ofereixen més rendiment i més estalvi. L’avantatge és saber que uses energia alternativa enfront d’una altra gens sostenible.

Fa falta molta conscienciació, les energies renovables no són una solució màgica i barata, encara, però són una solució per al medi ambient. A la llarga no tindrem més remei que ser més respectuosos amb el medi ambient si volem conservar el nostre planeta.

El canvi climàtic està per venir

0

Ara està de moda parlar del canvi climàtic, quan encara estem molt lluny de que succeeixi de debò. Canviarà el clima, i tant, i el nostre entorn serà molt més càlid, sense aigua, menys còmode i menys habitable. Però tot això és retardable (no evitable) si ens hi posem.

A la natura hi ha cicles, com a tot arreu, i la tendència des de fa uns (bastants) anys és a que augmenti la temperatura. El problema no és que augmenti, sinó que ho faci massa de pressa per a què ens hi puguem acostumar.

La contaminació a què sotmetem el planeta des de fa uns anys (des del s. XIX i la Revolució Industrial), ens passarà factura tard o d’hora. Això no és cap novetat, fa anys que se sap, ho sap qui ho vol saber, res és de franc i menys a la natura. Cal que hi posem remei el més aviat possible, sinó sí que haurem de parlar de canvi climàtic accelerat en molts pocs anys i el que hem vist fins ara ens semblarà una broma quan el canvi climàtic sigui de debò.

Que ve el llop!

2

Titular de l’AVUI: “El canvi climàtic dispara la plaga de processionària del pi”.
Fa molts anys que la premsa bombardeja amb la por del canvi climàtic. Basta que algú ho digui de passada i els altres s’apunten al carro. En una altra banda del diari “Més de 100 morts a Mèxic pel fort fred de l’hivern”. És un breu, però haguessin pogut titular també: “El canvi climàtic fa 100 morts a Mèxic” i au, embolica que fa fort.

De tots és sabut que fa anys que el primer món estem sobre-explotant recursos naturals. Culpa nostra és que s’aprimi la capa d’ozó i tingui un forat considerable en algunes parts del planeta. El sol no es pot prendre com abans (bé, de fet ara se’n coneixen millor els efectes cancerosos que pot produir a la llarga), però tampoc fa tants anys que podem anar a la platja de vacances i prendre el sol està de moda.

També el tabac era un vici acceptat i potenciat i ja fa uns anys que se n’han vist els efectes negatius.

Sembla que vivim instal·lats en l’alarma permanent, en la por del que fem i què pot passar. Evidentment el clima està canviant, però és que ha canviat sempre. Al massís del Garraf es poden trobar esculls coralins que evidencien que fa uns 100 milions d’anys les coses eren aquí molt diferents: hi feia molta més calor. També podem trobar mamuts prop del Pirineu Lleidatà, evidencien que a la darrera glaciació hi feia molt més fred que l’actual. També als Pirineus hi ha valls glacials perfectes que ara (de fa 40.000 anys ençà), amb clima molt més càlid han passat a ser valls de rius i de les glaceres que van originar les valls només en queda el rastre. I així podríem continuar amb exemples per totes bandes.

Només fa uns 150 anys que es prenen les dades de temperatura regularment i no a tot arreu i amb això ens atrevim a parlar de canvi climàtic a l’engròs, em sembla exagerat. Amb això no vull dir que no s’hagi de fer res per no contribuir a l’escalfament global del planeta, al contrari, s’han de prendre mesures per no accelerar el procés natural, però tampoc cal espantar amb el “Que ve el llop!” cada vegada; com quan van explicar la possible pandèmia del virus de la grip del pollastre i que seria un desastre a nivell mundial, les possibilitats eren ínfimes, però feien vendre més diaris.

Terratrèmol! La Terra està viva!

3

De terratrèmols n’hi ha cada dia en algun lloc del món, però que es facin sentir a casa nostra ja no és tan freqüent. Cap a les 19.21 hora local, la taula de treball ha començat a moures i la primera reacció ha estat mirar a terra, com si alguna cosa hagués entrebancat amb la taula, però el moviment no s’ha aturat i ja he pensat en un terratrèmol. Mai n’havia sentit cap en primera persona i ha estat emocionant. Un terratrèmol de més de 4,5 graus a l’escala oberta de Richter, no és poc, però no és per espantar-se. De seguida he mirat les webs de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, part de sismes, per si deia alguna cosa. Però res. Volia inserir el meu comentari, però volia esperar confirmació i dades del fet.

Els terratrèmols són una vibració produïda per algun moviment brusc a l’interior de la Terra. Generalment són les falles el que els poden provocar, també els volcans. No en sé, encara, les dades de l’hipocentre (profunditat) del sisme, però s’ha fet notar bé.

Fa molt anys que llegeixo com succeeixen, on poden ocórrer, què se sent en un terratrèmol… però mai ho havia notat. De fet, cal estar en una posició molt tranquil·la per notar-ho i sempre que havia succeït mai m’havia passat… fins avui!

Per mesurar els terratrèmols hi ha dues escales, la de Richter i la de Mercalli. Justament ahir al programa de Porca Misèria els protagonistes vivien un terratrèmol de 4,5 graus a l’escala Richter, quina casualitat! Tot i què la vibració que he notat no ha estat tan exagerada, però prou maca com per recordar-ho com un fet científicament molt interessant. La Terra tremola, està viva, quin plaer!