Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Arxiu de la categoria: General

Gener-Febrer-Març. De la “doctrina Junqueras” a l’article 100.2

0

Amb tot el que està passant ens queda una mica lluny tot això, pero miraré de fer una mica de resum d’aquests dos darrers mesos sense bloc. La pandèmia tindrà capítol a banda.

En l’apunt anterior havíem anunciat que el tribunal europeu reconeixia Junqueras com a Eurodiputat. Hi havia espectació pel que passaria el dia 13, quan havien de ser al Parlament Europeu el president Puigdemont, el conseller Comín i el vicepresident Junqueras. Després d’haver publicat la fotografia al web, el Parlament Europeu se’n va desdir i va acceptar la resolució de la JEC. Així doncs, Junqueras continuaria a la presó, mentre Puigdemont i Comín sí que assitien al ple europeu i en reclamen la llibertat.

Hi ha certa confusió en tot plegat. Junqueras apareix al web del Parlament Europeu com a eurodiputat, però uns dies després desapareix. La pressió de l’Estat devia ser forta. Havíen guanyat una partida, però encara hi havia joc.

(més…)

Dia 2. Tsunami Democràtic

0

La primavera va estar monopolitzada pel judici i les eleccions que es van anar succeint. Durant uns mesos, vam poder seguir el judici minut a minut. Va ser vist per sentència al juny després de sessions maratonianes i un temps rècord per un sumari d’aquestes característiques. El 3/24 ho retransmetia en directe i després se’n feien resums del més destacat. Jo, cada matí, en veia un trosset d’11.30 a 12.00, durant la mitja hora de descans. Era la finestra que em permetia veure els presos polítics en directe. Interrogatoris llarguíssims, tècnics, tot molt ranci i solemne, d’un país en blanc i negre, una representació del que és l’Estat. Dies frenètics, mesos frenètics i al juny arriba la calma. S’espera la sentència a l’octubre, al llindar dels dos anys de presó preventiva. Si no hi ha sentència abans, als dos anys haurien de sortir de la presó, però n’hi haurà. Mentrestant, hem passat l’estiu preguntant-nos quina n’ha de ser la resposta, però sense tenir res clar.

(més…)

Va de llibertat

0
Publicat el 8 de maig de 2019

Encara estem païnt els resultats electorals de les eleccions generals que ja estem a punt de començar una altra campanya electoral. És un temps frenètic que produeix un cert vertígen. Mentre tenim presoners per posar urnes ens enfrontem a dues eleccions consecutives, unes generals i altres municipals i europees. Hi tornarà a haver doble urna i haurem de votar. Hem de ser conscients que les urnes sempre són una oportunitat que no podem deixar perdre i menys en les circumstàncies actuals.

Dit això, es constata a les darreres eleccions que la suma de vots dels partits independentistes continua sent majoritària i, per primera vegada, les darreres eleccions generals ens han deixat un mapa tenyit de groc. Per primera vegada ERC ha guanyat unes eleccions generals i tots els independentistes ens n’hauriem d’alegrar i celebrar-ho, tot sabent que la segona volta està a la cantonada i que “tot està per fer i tot és possible” com deia el poeta.

A Móra d’Ebre va anar així:

No és la primera vegada que som primera força en unes eleccions generals, però sí que és la primera vegada que obtenim tanta diferència sobre el segon partit, i també és la primeva vegada que superem els 1000 vots, en vam obtenir 1022 per a ser exactes. Tots ells per a Junqueras, que devia tenir un gran somriure a la cel·la, i per a fer que Norma Pujol, de Flix, sigui la primera diputada de les nostres terres que anirà a Madrid; no em sé imaginar ningú millor que ella per defensar-nos! I no oblidem a Romeva, que va obtenir l’acta de senador, ni a Miquel Aubà, de Gandesa, que tornarà al Senat per portar la nostra veu. Estarem més ben representats que mai gràcies a la força dels vots!

(més…)

Dia 14. Junqueras i Forn

0

Dijous era el dia. Després de 15 mesos silenciat, d’entrevistes en paper o d’articles, Junqueras tornava a tenir veu. I m’atreveixo a dir que ens ha tornat l’optimisme i les ganes de fer més que mai. He de dir que tornar-lo a escoltar de nou va ser com respirar altre cop aire fresc, com si no hagués passat el temps. L’energia, l’entusiasme, l’expressió… com s’ha trobat a faltar! Com es troba a faltar! Em vaig emocionar, primer, després a les hores d’escoltar-lo, vaig sentir molta ràbia i impotència que una persona així estigui entre reixes. I amb ell extensiu a la resta d’empresonats i processats. Som nosaltres qui ha rebut un cop d’estat.

Bé, tornem a Junqueras. Ha respost només a les preguntes del seu advocat en una defensa més política que tècnica (Van den Eynde assegura que la defensa de Forn és ‘imprescindible’ per a Junqueras), i ha acusat l’Estat. En canvi, Forn sí que ha acceptat les preguntes de la fiscalia, però no les de l’acusació particular (VOX).

Recomano vívament que els escolteu a tots dos i en tregueu les vostres conclusions. Ja sabem que després, com sempre, cadascú ho interpreta a la seua manera. Més avall hi ha l’enllaç al vídeo sencer, aquí els teniu en 10 frases:

La declaració d’Oriol Junqueras, en 10 frases.

La declaració de Joaquim Forn en 10 frases.

(més…)

El discurs de Jenn Díaz

0

Dijous, el Parlament de Catalunya va viure un dels discursos més colpidors que s’hi han sentit. La diputada d’ERC i escriptora Jenn Díaz (vikipèdia), va fer un bon relat sobre la violència masclista que no va deixar a ningú indiferent (bé, excepte a la major part de la bancada de Ciutadans que van anar després a fer-li l’abraçada amb el fotògraf al costat). Les seues paraules van ressonar a la cambra i van produir un càlid aplaudiment de la majoria de diputats (no tots com hem dit abans: les interioritats de l’escandalós silenci de Ciutadans amb Jenn Díaz).

La primera víctima de 2019 eleva a 976 les assassinades per violència masclista des que hi ha registres. La web ‘feminicidio.net‘ porta comptabilitzats 96 feminicidis i assassinats de dones al llarg del passat 2018.

Justament aquests dies s’ha sabut que la professora Laura Luelmo, a qui van violar i matar el desembre passat a Huelva, va intentar resistir-se a l’agressió. Contrasta, i molt!, amb la sentència d’un tribunal de Lleida que condemna a pena mínima a un agressor perquè la víctima “no va oferir prou resistència” (val a dir que la víctima és una noia amb discapacitat intel·lectual). El que va gravar l’escena no ha estat ni condemnat. La Generalitat veu “incomprensible” l’última sentència ‘masclista’ a Lleida.

(més…)

Dia 1. Trasllat dels presos polítics

0

Ahir ens vam aixecar amb la notícia del trasllat dels presos, de bon matí ja estava tot en solfa. Amb el pas de les hores es van anar sabent detalls poc edificants: Trasllat en una presó sobre rodes amb 14 cel·les d’un metre d’ample i 1,60 d’alt, o aquesta: Escàndol: un guàrdia civil publica un vídeo en què es riu dels presos i els manifestants des de dins el furgó. La reacció a la xarxa no es va fer esperar i, també, alguns partits polítics van entrar preguntes al Senat (ERC i Bildu). Hores després es sabia que el guàrdia civil que ha enregistrat el vídeo en què es riu dels presos i els manifestants des de dins el furgó havia estat suspès de funcions.

D’altra banda, els Mossos han escortat el vehicle de la Guàrdia Civil fins la sortida del Principat; hi ha un vídeo de l’enorme comitiva que traslladava els presos i el suport que rebien a la carretera. Malgrat tot, van arribar bé a les respectives presons.

(més…)

Dia 2. Peticions desmesurades

0

Divendres, un any d’empresonament de Junqueras i Forn, surten les peticions de fiscalia i acusacions diverses. No per ser esperada tanta desmesura tenen menys impacte. Un dia molt trist, de ràbia continguda. Tanta injustícia no pot deixar indiferent ningú, qui no la combati en serà còmplice.

El diari alemany Telepolis diu: “És una acusació demencial contra els catalans“.VilawebLa fiscalia espanyola acusa de rebel·lió els presos polítics i demana 25 anys per a Junqueras. Diari Ara: La Fiscalia demana 25 anys per a Junqueras i fins a 17 per a la resta. El Nacional: Les peticions de presó als líders del procés dinamiten el crèdit de SánchezRessò mundial de les dures penes reclamades als presos polítics catalans.

Així han reaccionat advocats i polítics després de conèixer les acusacions de la Fiscalia.

Mentrestant, a Lledoners hi va haver un gran acte organitzat per ERC dijous recordant l’any d’empresonament d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Unes 15 mil persones s’hi van reunir. Lluís Llach va fer un parlament molt aplaudit i perfectament resumit en aquest article de José Antich: “La unitat que exigeix Lluís Llach“. Unitat estratègica, diu. No confondre unitat amb uniformitat.

(més…)

Dia 27. Un any de la DUI

0

Ja ha passat un any. Recordo bé aquella tarda de fires de l’any passat. Octubre és un mes de revolta. L’any passat va ser d’unitat, enguany és de retrets, probablement fruit de la frustració col·lectiva perquè tot vagi més de pressa. Però tot té els seus tempos i cal tenir paciència.

Ara que han passat uns dies podem reflexionar des de la calma. Intento ser positiva i apartar el derrotisme.
Anit al FAQS Elisenda Alamany va explicar en un minut què havia passat al Parlament (a partir del minut 10.36 FAQS).


Em sembla evident que ERC no va aliar-se amb el PSC, va coincidir en vot, que és diferent. El que veig és que ERC va seguir l’acord a què s’havia arribat amb Comuns i PdeCAT. Jordi Muñoz diu: «Hi havia un camí per fer compatible la desobediència política i preservar la institució i la correlació de forces: només calia mirar a Berga». Berga a la Ciutadella.

(més…)

Dia1. Vam votar i vam guanyar!

0

Ja fa un any de l’1 d’octubre i fa més d’un any que vaig començar a (d)escriure el que anava passant com una manera de recordar i també de reivindicar (com diu Bladé Desumvila: “L’essencial és lluitar, és a dir, escriure“). Des de llavors he anat publicant entrades regularment quan hi havia prou fets per explicar i tenia prou temps per a fer-ho. La sèrie arrenca a principis de setembre, però avui vull recordar aquesta entrada: 1 d’octubre. El dia més llarg.

Un any dona perspectiva. Aquest cap de setmana ha estat llarg d’actes per commemorar la fita. A Móra s’ha inaugurat l’Espai 1 doctubre, en record del lloc on, més gent que mai no havíem vist, vam resistir, vam defensar i vam votar. Va ser arran d’una proposta recolzada per l’ANC i CDR que ERC vam presentar una moció que va rebre el suport de CIU-PdeCAT, l’abstenció del PP i el vot en contra del PSC.

L’1 d’octubre vam votar i vam guanyar.

L’1 d’octubre l’Estat va actuar contra nosaltres com si fossem una colònia.

L’1 d’octubre no el podrem oblidar mai, per com ens vam organitzar, per com ens van fer sentir… els nervis, l’angoixa, la calma tensa de tot el dia i la felicitat en tancar el col·legi i saber que havíem salvat els vots.

L’1 d’octubre, a Móra d’Ebre, vam votar 1802 persones (sí 1662 / no 103 / nul 7 / blanc 30), i més de 2,2 milions de persones arreu de Catalunya.

L’1 d’octubre només volíem votar; votar no és cap delicte; votar no et fa independentista, votar et fa demòcrata.

L’1 d’octubre vam trencar emocionalment amb Espanya, l’Estat ens va perdre per sempre.

(més…)

Dia 11. Persistim!

0

Diada esplèndida, radiant, esclatant. Riuades de gent de color corall amb banderes, pancartes, estelades… Gent de totes les edats. Gent vinguda d’arreu del país, entre ells més de 3.000 ebrencs que vam arribar en busos o amb altres mitjans públics o privats. Una comunió de gent per un objectiu clar: República Catalana!

No defallim, seguim reivindicant l’alliberament dels presos polítics i el retorn del exiliats. Seguim amb la trobada festiva, pacífica, cívica. Tot ben organitzat. Alguns volent fer la guitza penjant l’estanquera al balcó. Com sempre, ball de xifres. Com sempre, gernació omplint aquest cop la Diagonal en 6,5km.

Enguany he vist molta més tranquil·litat en la gent. Hi hem arribat fent un bon tros a peu i anavem confluint amb samarretes i banderes. Complicitat entre nosaltres tot i que no ens coneixíem de res. Ja sabem com es fan aquestes manifestacions (concentracions), ja ho hem fet cada any des del 2012. Som experts. Som pacífics. Somriem. Cantem. Reivindiquem. Fem silenci quan ens diuen (impressionant moment!). Fem cas omís dels provocadors (davant del Princesa Sofia un senyor amb una bandera enorme de Tabarnia, buscant confrontació. Ningú li va fer cas. Als 15 minuts va marxar avorrit que ningú li digués res).

(més…)

Dia 17. Un any dels atemptats de Barcelona i Cambrils

2
Publicat el 18 d'agost de 2018

A mesura que s’anava apropant el dia assenyalat es feien sentir les veus més fortes sobre no polititzar l’acte, ni per uns ni per altres, o no anar-hi perquè hi anava el Rei. I va arribar el dia. I el relat serà molt diferent segons a quin mitjà feu cas. Els mitjans foranis i algun de nostrat van mostrar només una part d’el que va passar. Recomano vívament mitjans de solvència contrastada com Vilaweb:

A primera hora la notícia era una gran pancarta de rebuig a la visita del Rei Felipe VI. Després d’uns moments de confusió on s’ha dit que els Mossos la  volien retirar, finalment no s’ha mogut de lloc i ha presidit l’acte ben visible. Mentrestant, en un angle de la plaça un grup d’espanyolistes protestaven i han intentat entrar a l’edifici per arrancar-la, cosa que no han aconseguit.

‘El rei espanyol no és benvingut als Països Catalans’, hi diu en anglès.

El PSOE demana explicacions.

Per sort es van separar els familiars de les víctimes dels polítics. Primer van fer l’ofrena els familiars, després les autoritats. Al capdavall de les Rambles, els CDR van fer una marxa silenciosa en homenatge a les víctimes del 17-A  i també els taxistes van fer una marxa lenta en el seu record.

En l’acte protocolari el vice-president del parlament es nega a donar la mà a Felipe VI i ell, ofès, va deixar de saludar els consellers.

I per tancar una mica què va passar divendres al matí, recomano lectura d’aquest article: “Saber estar en el mundo” i mireu “els deu vídeos més esperpèntics del boicot espanyolista als actes del 17-A” si voleu entendre’l. I també, escridassen Gemma Nierga per presentar en català l’acte d’homenatge pel 17-A. I Sánchez esborra un piulet que commemorava el 17-A en català i sense la bandera d’Espanya.

El que es constata després dels actes del 17A és que al Rei li van fer un “Tortosa” en tota regla.

(més…)

Dia 10. El groc els fa nosa

0
Publicat el 11 d'agost de 2018

Va acabar juliol amb el retorn del President a Bèlgica després de quatre mesos a Alemanya. Allà s’ha retrobat amb el Govern a l’exili i amb el President Torra i torna a reactivar el Consell per la República. En una entrevista a Der Spiegel es mostra optimista i creu que “aviat tornarem a casa”. El primer que va fer Puigdemont va ser demanar la llibertat dels presos polítics com a pas essencial cap a la República.

Apreta la calor i l’estiu continua sent groc i es va estenent a altres llocs de la geografia de parla catalana. A Eïvissa el sopar groc va reunir 150 persones, mentre a fora, als que fa nosa el groc eren 10 protestant. A Bétera (País Valencià), el sopar groc també va fer el ple mentre uns pocs protestaven a la porta.

I la vida continua, sigui des de la presó o al carrer, reivindicant els presos, sempre, i tenint com a objectiu consolidar la República. Dolors Bassa escriu “Sensacions d’un vis-a-vis familiar“, si teniu una mica de cor no us deixarà indiferents. Oriol Junqueras i Raül Romeva escriuen també un article, Hoy somos más fuertes:

“Somos gente de diálogo, de paz y acuerdo. Somos gente que amamos a nuestro país y a toda su gente. Nuestras trayectorias vitales hablan por nosotros. Y somos al mismo tiempo gente de firmes convicciones. Los barrotes, por tiempo que los tengamos que sufrir, no las harán cambiar.”

I a El Catllar es concentren a la presó més de dos-cents tractors en solidaritat amb Carme Forcadell. I també a gal·les en el marc d’un col·loqui titulat ‘Catalunya, i ara què?’ la presidenta del parlament, consternada per l’empresonament de Carme Forcadell.

La Presidenta del Parlament gal·lès va mostrar-se consternada pel fet que la seva homòloga a Catalunya, Carme Forcadell, estigui empresonada per haver permès un debat que ella mateixa o el seu col·lega escocès han permès i que, en cap cas, això els ha fet témer per la seva llibertat.

Elin Jones va rebre Carme Forcadell a Gal·les. Font: Vilaweb

Ned Thomas, al mateix col·loqui, va explicar que, “al llarg dels anys de treballar a Salamanca i de viatjar a Espanya, ha constatat una manca de tradició democràcia, i que els valors i llibertats que aquí es donen per descomptat, allà són qüestionats per sistema”.

Mentrestant, a Calella roben la senyera de la plaça de l’Ajuntament. A Reus, Ciutadans reivindica l’arrencada de la pancarta de l’Ajuntament en defensa dels presos polítics. L’alcalde ho denuncia i la torna a penjar. A les xarxes se’ls escapa l’estratègia…

Ells mateixos reconeixen que no hi ha violència per part dels independentistes, i així cal continuar, sense violència, malgrat ells l’usin (aquí i aquí), en surtin impunes i no la condemnin. Ells només entenen la violència, sigui física o verbal. No hi hem de caure (“pels seus fruits els coneixereu“).

(més…)

Juliol. Trasllat de presos a Catalunya

0

Juliol ha estat marcat per l’acostament dels presos a presons catalanes després de prou polèmica entre els jutges i el govern de l’Estat sobre qui tenia potestat per l’acostament o no dels presos: l’acostament dels presos polítics a Catalunya sí que depèn del govern de Pedro Sánchez;  el PSC reitera que l’acostament de presos s’ha de fer quan acabi la instruccióSantamaría, sobre l’acostament de polítics presos a Catalunya: “És posar la guineu a cuidar les gallines”.

Però sí, després de tot van anar venint a Catalunya per etapes. Aquí teniu l’emocionant relat de la Carme i aquí el de Jordi Cuixart. Els presos feia temps que havien de ser a Catalunya, de fet. la presó preventiva és injusta, tothom ho sap i és profecia, i més quan el tribunal alemany ha dictaminat que no hi va haver ni rebel·lió ni sedició i “només” es pot jutjar a Puigdemont per malversació. Això ha fet que Llarena retirés l’euroordre i, amb l’esprint de dret que hem fet tots, sabem que ara poden circular lliurement per tot el món tret de l’Estat Espanyol, on poden ser detinguts. Per cert, Rull, Romeva i Bassa denuncien la seva presó preventiva a les Nacions Unides i segueixen els passos de Junqueras, Sànchez i Cuixart.

Mentrestant, la Cort de la UE avisa que si els tribunals d’un estat membre no són independents ningú no hi ha de ser extradit. Avis per a navegants.

Bé, ara tenim als homes a la presó de Lledoners, a la Dolors a Figueres i la Carme a El Catllar. Ja han passat quatre mesos des que Marta Rovira va anar a Suïssa:

(més…)

Dia 2. Ja tenim govern! Cau el 155.

0
Publicat el 3 de juny de 2018

Divendres 1 es va publicar al DOGC el decret del nomenament dels nous consellers en substitució dels que són a l’exili o a la presó. Així s’evitava el veto del Gobierno de España després d’un estira i arronsa, i es feia un govern efectiu amb 7 homes i 6 dones; gairebé arriba a la paritat (la proposta anterior va ser molt criticada justament per biaix en l’elecció dels candidats). Tot i això, el MHP Torra es querella per prevaricació contra Rajoy i Sáenz de Santamaría i denuncia la seva negativa a publicar al DOGC el nomenament dels consellers exiliats o empresonats.

Presa de possessió del nou Govern amb familiars dels presos polítics i exiliats.

I dissabte dia 2 es fa efectiva la presa de possessió dels nous consellers i així s’acaba el 155 que ha deixat seqüeles després de set mesos: 259 persones cessades i 24 organismes dissolts.

Mentrestant, a Espanya, el mateix dia 2 Pedro Sánchez prenia possessió del càrrec de Presidente del Gobierno en haver triomfat la moció de censura plantejada després de sortir la sentència de la Gürtel i la condemna del PP. Canvi de panorama, el PP és desallotjat del govern amb l’ajut de Unidos Podemos, ERC, PDeCat, Compromís, Bildu, NC i PNV, que va mantenir la incògnita fins al final.

No oblidem que tenim membres del govern a l’exili i a la presó, i exiliats per motius polítics. Veurem si Pedro Sánchez torna a fer política i aposta pel diàleg. Caldrà anar veient els seus gestos.

Mentrestant, Quim Torra es querellarà contra Alfonso Guerra per haver-lo titllat de ‘nazi’. Pràcticament des que va ser nomenat successor de Puigdemont, van sortir crítiques titllant-lo de xenòfob per uns tuits i uns articles. De fet, tot tret de context. En realitat Quim Torra va defensar el Català després que el passatger d’un vol critiqués que s’usés aquesta llengua i no únicament el castellà. Aquest article explica la imatge distorsionada que s’han fet del President titllant-lo de nazi. I no, els germans Badia i Daniel Cardona tampoc ho eren.

Primera reunió del Govern al Palau de la Generalitat després de més de set mesos.

(més…)

Dia 12. Xerta. Barcelona.

0
Publicat el 14 de maig de 2018

Carme Forcadell va nàixer a Xerta el 29 de maig de 1955 (viki). Com tants altres joves va marxar a estudiar fora i després la vida la va portar a Sabadell on hi viu des de fa molts anys. Les arrels, però són a l’Ebre. I igual que havia passat fa unes setmanes a MIravet amb el concert solidari amb Oriol Junqueras i la resta d’empresonats i exiliats, aquest cop va ser Xerta l’escenari des d’on donar escalf a les famílies i a ells.

Dissabte 12 es va omplir el pavelló d’esports de Xerta per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, ambla imatge de la Carme Forcadell, reivindicant la seua figura. Els volem lliures, els volem a casa.

Família de Carme Forcadell.
Marcel Mauri, president l’Òmnium Cultural i Elisenda Paluzié presidenta de l’ANC.
Anna Simó i LLuís Corominas, formaren part de la mesa a la darrera legislatura juntament amb Carme Forcadell.

Hi van ser presents la família de la Carme Forcadell, Elisenda Paluzié, Marcel Mauri, Lluís Corominas i Anna Simó. Tots ells van recordar la figura de la Carme, i van tenir paraules d’escalf per a ella i la resta de represaliats, i per les seues famílies. Van ser tres hores de música (bona música), i parlaments (ho podeu veure aquí).

Mentrestant, a Barcelona, al Parlament, hi havia sessió d’investidura del diputat Quim Torra, per això el M.H. President del Parlament Roger Torrent no va poder ser a Xerta. en persona, però sí que hi va ser en so gravat.

A Barcelona, la sessió d’investidura va començar a les 12h i va continuar a la tarda a partir de les 15h. Al matí només hi havia el discurs del presidenciable, sense límit de temps. A la tarda les rèpliques dels diversos grups.

[VÍDEO] El discurs d’investidura de Quim Torra: ‘El nostre president és Puigdemont i serem lleials a l’1-O’.

Sabrià opta per un govern ‘de resistència’ que ajudi que porti el país a la república

Riera, sobre el consell polític de demà: ‘Sigui quina sigui l’opció, serà per la república’. I és que la CUP havia de decidir el seu vot en consell polític després d’haver-se abstingut dissabte.

Així doncs, dissabte va ser un dia intens, amb el ple d’investidura, els posicionaments dels diversos partits i el concert solidari a la tarda. Tothom sabia que caldria esperar 48 hores per tornar a fer la votació i, aquesta vegada, només caldria majoria simple en segona volta per tenir president, però això serà una altra història.