Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

3a setmana de Setembre: Taula de diàleg

Des que va començar la legislatura un dels principals obstacles entre les dues formacions polítiques independentistes majoritàries és posar-se d’acord en l’estratègia a seguir. ERC aposta per la taula de diàleg (també anomenada, al començament, taula de negociació), que pretén abordar el conflicte polític entre Catalunya i l’estat. Malgrat es van organitzar gran esdeveniments amb una participació altíssima amb el lema “Spain Sit and Talk” que Tsunami Democràtic va repartir en un gran acte al Camp Nou en el Barça-Madrid. Junts és contrari a la taula de diàleg, ara, però va defensar el sit and talk quan Tsunami va irrompre en el panorama polític (setembre 2019) i també abans amb el president Torra demanant diàleg sense condicions a Rajoy (maig 2018). Junts no proposa cap altra alternativa, tot i això, es va avenir a donar un marge de dos any a la legislatura acceptant participar en la taula entre governs. Puigdemont parlava de taula entre governs.  ERC al principi volia que hi fos Junqueras, però el PSOE el va vetar dient que havia de ser entre governs i no entre partits.

D’altra banda, tradicionalment quan hi ha un esdeveniment assenyalat que pot ser positiu per a l’independentisme la fiscalia actua per rebentar-lo. Així, el dia abans de la taula va enviar a judici per terrorisme els 13 CDR detinguts en l’operació Judes el 2019.

Un any de l'operació Judes, sense haver pogut provar l'acusació de terrorisme
Agents de la Guàrdia Civil amb un dels detinguts en l’operació Judes, el 23 de setembre del 2019 

El mateix dia que es reunia la taula saltava la notícia: “El president Roger Torrent i ex-membres de la mesa, al TSJC acusats de desobediència“. Tots van a declarar menys Josep Costa que diu que no reconeix l’autoritat del tribunal. Ha portat el cas a Europa; de moment la jutgessa ha obert una peça separada, malgrat el delicte només implica inhabilitació. Josep Costa actualment no té cap càrrec públic, treballa al despatx de Boye per portar la causa independentista a Europa. No veu perill de detenció.

Després de molts estira i arronsa, finalment es va acordar el dia: 15 de setembre de 2021 com a data per a la trobada entre dos governs. Diumenge es van publicar els noms, però no hi havia confirmació que el president espanyol hi assistís. ERC va triar el president i dos consellers i Junts tampoc havia dit res sobre qui aniria a la taula.

Finalment, dilluns Pedro Sánchez confirma que vindrà a Barcelona per assistir a la negociació amb reunió prèvia amb el president Pere Aragonès.

Dimarts, però, Junts anuncia els seus representants. Quatre, en comptes de tres com ERC: la portaveu al Congreso, Míriam Nogueras, el vicepresident Puigneró, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Evident malestar a les files d’ERC que veu com Junts torpedina la taula abans de començar.

El MHP Aragonès decideix fer fora als representants de Junts si no designen membres del govern. Junts protesta dient que l’acord no obligava a què fossin membres del govern qui havia de formar la taula.

Finalment, doncs, es reuneix la taula i Pedro Sánchez hi és. Dos hores abans hi havia hagut una reunió bilateral entre els dos presidents. Sànchez havia insinuat que no s’asseuria a la taula, però ho va fer. Després, als parlaments, la bandera espanyola va desaparèixer en parlar el president català. La trobada va estar plena de gestos. A VOX no li van agradar i va amenaçar el president Aragonès. I no passa res, com sempre.

Per desgràcia molts perfils de l’entorn de Junts ataquen a les xarxes a ERC. La reunió entre governs hauria de posar content a tot l’independentisme perquè és una victòria col·lectiva. Malgrat això, alguns ho veuen diferent i en particular Elsa Artadi (que va renunciar a entrar al govern per fer política municipal) diu en una entrevista que la reunió era entre partits i no entre governs, per intentar rebaixar la trobada.

Ben expressat a l’article d’Eduard Voltas: Per què no els expulsa i  per què no pleguen? “Com encaixa l’èpica i la retòrica de la no rendició amb un govern de coalició amb aquells qui acuses d’haver-se rendit?”.

 

ERC es manté ferma en l’aposta pel diàleg. Tot just aquesta setmana fa 10 anys que Junqueras i Rovira són al capdavant d’ERC.

 

Mentrestant a Europa, Diana Riba aconsegueix una gran victòria contra la violència masclista.

Cal anar pas a pas, sense pressa, però sense pausa.

#amnistia #autodeterminació #llibertatpresospolíticsiexiliats



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política, per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent