Coses a dir

Fa vint anys els telèfons mòbils servien per fer trucades i enviar SMS i començaven a aparèixer els telèfons intel·ligents i eines com Facebook, Whatsapp, Twitter… mons nous per explorar i que a poc a poc van anar conquerint espais. Instagram va venir després, igual que Reddit, TikTok… Fa vint anys fèiem Skype, però en fa quatre que fem Zoom i Meet. Sens dubte la pandèmia ens va fer donar un pas de gegant en la digitalització, a tots nivells i per a tothom.

La tecnologia va arribar a les aules el 2010 en forma de 1×1. Això vol dir un ordinador per a cada alumne i passar a tenir llibres digitals en comptes de llibres de paper. Alguns centres ho van incorporar d’immediat i altres van fer més el romancer per veure cap a on anava tot plegat.

Més d’una dècada després d’aquella digitalització, alguns països han començat a posar fre i han tornat al format “tradicional”(Suècia paralitza el pla de digitalització de les escoles), per bé que alguns no l’han fet servir mai. Marian Rojas Estapé ja advertia que els grans empresaris de la tecnologia que habiten Sillicon Valley, porten als seus fills a escoles on estan prohibides les tauletes, ordinadors, mòbils… Si tenen cuidadors, per contracte no poden dur mòbil… En fi, ella diu “és com els grans traficants de droga, que la venen, però no la prenen”. Parla d’hormones (oxitocina, cortisol, dopamina), de fer madurar l’escorça prefrontal “que és la part del cervell que se n’encarrega de l’atenció, de la concentració, de la resolució de problemes i del control d’impulsos“. Aquesta xerrada de Marian Rojas de vint minuts ajuda moltíssim a entendre el perquè de tot plegat. Imprescindible per entendre on som i puguem trobar solucions.

“Estem enamorats de la superficialitat perquè som incapaços d’aprofundir“.

Ella recomana també “The social dilemma“, un documental sobre les xarxes que també ajuda a entendre on som en la tecnologia. I es mostra preocupada quan diu: “és la primera vegada a la història que els fills són menys intel·ligents que els seus pares”.

(més…)

Acaba juny i en, un any normal, ara estaríem pendents, només, de fer cursos d’estiu i esperaríem, pacientment, fins a la segona meitat de juliol per saber quines matèries haurem d’impartir (això si tens la sort de saber on treballaràs el proper curs, és clar). Però no és un curs normal perquè el curs que ve canvia el currículum (que encara només és provisional); enguany ja sabem què farem el curs que ve per allò que tot comença abans (molt bé), però encara no tenim el material per poder preparar el curs… Sigui com sigui, juliol és un mes d’anar fent el què pots tot esperant a saber amb seguretat el què del proper curs. I sí, a l’agost “tenim vacances” entre cometes, perquè tot allò que no pots fer al juliol ho has de fer a l’agost. Al juliol no anem als centres, no tenim alumnes davant, però hem d’estar localitzables i disponibles a anar al centre si se’ns requereix. Per dir-ho d’alguna manera, tanquem per al públic, però continuem treballant a la rebotiga.

(més…)

Fa dies que tenia ganes d’escriure sobre com ha anat aquest curs, però he esperat fins a acabar les classes i les sortides de colònies; ara ens queden les recuperacions i el volum d’alumnat al centre ja és molt menor. Podem dir que hem superat la prova, hem fet classes presencials tot l’any, amb restriccions per la pandèmia, però hem pogut fer classes amb més o menys normalitat, i això malgrat alguns experts vaticinaven el pitjor i demanaven no tornar a les aules. Sabem que en altres països han estat confinats o han fet classes telemàtiques per evitar contagis, per tant, cal reconèixer la tasca del Departament d’Educació, de les direccions dels centres i del professorat i alumnat que han fet el possible per tornar la normalitat a les aules tant de primària com de secundària. I no és un fet menor. Assistir presencialment ajuda a tot l’alumnat, el que té recursos i el què no en té tants i, de retruc, als pares que poden treballar (o teletreballar) mentre els fills són a l’escola.

(més…)

Fa dies que corre pels grups de whatsapp, per twitter i per facebook un vídeo de la recollida de signatures a Madrid contra la immersió lingüística a Catalunya. 30.000 n’han aconseguit.  No és un fet menor. Sobta que siguin tan diligents recollint signatures per això i no per altres fets. Però anar contra Catalunya, ven.

En Madrid ayer recogieron 30.000 firmas contra:

❌La corrupción.
❌La monarquía seminal.
❌La ley mordaza.
❌La pobreza energética.
❌El IVA cultural.
❌El olvido de los refugiados.
❌La manipulación de los medios.
❌La tortura animal.
✅El catalán en la escuela catalana.

— Ｊａｕｍｅ Ｐｒｏｓ (@jaume_pros) December 9, 2017

Mirant el vídeo no m’he pogut resistir a contestar-lo una mica. Hi ha un senyor que afirma que Catalunya està a la cua de l’informe Pisa, però els resultats el desmenteixen clarament: “Catalunya supera Espanya, la UE i l’OCDE en l’informe PISA! o també, Resultados del informe PISA (por países y por comunidades). En cap cas s’explica que els alumnes surten amb bons coneixements tan de català com de castellà i que la immersió lingüística és un èxit avalat pel Parlament europeu.

Si busqueu una frase per definir estudiar en català a Catalunya és “cohesió social”. És l’eina més potent que tenim per seguir garantint que tothom tingui les mateixes oportunitats.

Ahir va estar a Móra d’Ebre Fabián Mohedano (en parlaré en un altre post), però vull destacar que va fer referència a Francesc Ferrer i Guàrdia, que va ser executat a Montjuïc el 13 d’octubre de 1909. Va ser un referent a tota Europa i Mohedano ho va explicar en el seu parlament.

En el seu article “Ferrer i Guàrdia, Brussel·les i la llibertat“., en destacava una definició que en fa la web de la fundació que porta el seu nom: “És un personatge estrany. Sí, estrany: un home que, sense formació pedagògica prèvia, sense haver tingut accés a cap sistema d’ensenyament reglat, va comprometre la seva vida amb un ideal d’emancipació dels éssers humans. I va ser per això que va morir, víctima dels odis que contra el seu projecte van generar-se entre les oligarquies de l’Espanya del començament del segle XX. Aquests oligarques tenien prou clar que els seus privilegis socials depenien d’impedir, entre altres coses, el desvetllament d’una consciència lliure, crítica i racionalista entre la ciutadania. I sabien molt bé que això començava per l’educació dels infants”.

Ferrer i Guàrdia té un monument des del 1911 a l’entrada de la Universitat Lliure de Brussel·les (UBL), i aquest fet, que ell remarca  a l’article, em va fer recordar que hi ha una placa a Perugia prop del Palazzo Galenga, seu de la Università per Stranieri.

“No sé si hauràs vist esta placa a Perugia, dedicada a Francesc Ferrer i Guàrdia, el fundador de l’Escola Moderna, d’inspiració anarquista i lliurepensadora (executat a Montjuic en 1909, acusat de promoure la Setmana Tràgica). Està en la via Cesare Battisti, quasi tocant la plaça on està la Porta Etrusca i el Palazzo Gallenga.”

El pedagog català va ser un referent a tota Europa. Aquí un documental “Viva la escuela moderna” emès a TVE. Aquí un resum de dos minuts sobre què és l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.

El dia 21 ens hi juguem molt, també en l’educació que volem. #femrepública

Fa dies que hi dono voltes arran de llegir diversos articles o de sentir algunes notícies a la ràdio. Hi ha molts col·lectius, molts, que fem feina que no es veu, però quan comença l’estiu és quan només se’n recorden d’un: mestres i professors, i no precisament de manera positiva la majoria de vegades…

Cert és que a l’estiu tots portem horaris diferents: els nens tenen vacances i la majoria de pares no i això obliga a fer equilibris en l’horari familiar. Fa uns dies vaig trobar aquest article d’opinió d’Héctor G. Barnés: “La mentira de los tres meses de vacaciones de los profesores y lo que de verdad oculta“. Diu, entre moltes altres coses: “El problema es que el colegio se ha convertido en una guardería que, para más inri, no ofrece sus servicios durante todo el año”. Per pensar-hi. Us recomano l’article sencer, podem encetar un debat.

Ja vaig escriure un parell de post sobre el tema de les vacances de mestres i professors en aquest mateix bloc: “Destruint mites: vacances del professorat de secundària (I) i (II)“. Sé que és un tema recurrent, però quan fas feina que no es veu és difícil d’explicar i més quan la feina afecta a un col·lectiu tan gran i tan sensible. Amb tot, sempre hi ha pares que ho veuen i ho diuen -i és d’agrair- Ramon Camats publicava fa uns dies aquest article que acaba així: “És que ens volia fer creure que els responsables vertaders dels nostres fills són els seus mestres? Sí, els mestres que n’han tingut cura, amb amor i paciència, tot el curs. Jo, per a aquests mestres no tinc pas cap retret ni demanda. Només els dic: “Passeu unes bones i merescudes vacances –la meitat de les quals seran de formació i preparació de classes– i sobretot, gràcies, moltes gràcies!”.

I, per acabar, destaco aquest article de Nando López que subscric plenament: Profes de instituto. Entre moltes altres coses, diu: “Pero otras veces, apenas digo nada. Solo pienso en que esos que resoplan no saben que esta profesión, con todas sus miserias y sus dificultades, es también una de las más hermosas.” #Quedadit #Hodeixoaquí

Bon estiu!

En aquesta serie de posts hem començat parlant de riscos endògens, geodinàmica interna (a partir del terratrèmol d’Amatrice), i hem continuat desgranant diversos aspectes dels estudis de la geologia (II i III), i també hem explicat per a què serveix. Ara anem a tancar la setmana explicant els riscos geològics produïts per la geodinàmica externa.

Conceptes sobre riscos geològics: perillositat, vulnerabilitat, exposició = risc

Riscos Geològics en tenim de dos tipus:

1. Els exògens : riuades, inundacions, esllavissades, moviments de terra, esfondraments… són produïts per la geodinàmica externa.
2. Anteriorment, hem parlat sobre els riscos geològics endògens, els produïts per la geodinàmica interna (terratrèmols, volcans…).

Els que ens toquen de més a prop són els exògens, a la península en tenim uns quants i desgraciats exemples:

• 1982, es produí la gran inundació pel trencament de la presa de Tous. Moriren 40 persones i aproximadament 300.000 persones es quedaren sense llar en els dies següents. Les conseqüències van ser greus i hi va haver molts afectats que van trigar molts anys a recuperar el seu patrimoni. Us deixo un estudi posterior dels sediments que va deixar el riu: Dinámica y sedimentología de los depósitos de la avenida del río Júcar en octubre de 1982 en su tramo bajo. Acta Geológica Hispánica
• El 7 d’agost va fer 20 anys de la tragèdia del Càmping las Nieves a Biescas. Va ser el més gran desastre geològic a la península, van morir 87 persones i 183 van resultar ferides. A partir de llavors va canviar la normativa de seguretat, a l’hora de construir un càmping nou, necessita un estudi geològic favorable. De sobte se’n van adonar que conèixer la geologia de la zona era important, i que el treball dels geòlegs o enginyers geòlegs és imprescindible.

• 
• El 2005 es va produir un esfondrament al túnel del metro del Carmel que s’estava construint llavors. Els geòlegs van alertar del perill, però no van ser tinguts en consideració. No hi va haver morts, però la crisi política fou greu. Arran d’això es va crear l’Institut Geològic de Catalunya (ara Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya, per les retallades), amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per a exercir les seves funcions.

En continuarem parlant de tot plegat.

Per a què serveix la Geologia? A vegades m’ho pregunten els alumnes, incrèduls de que tingui alguna utilitat pràctica. Normalment, et diuen “estudia les pedres”, així ras i curt (em poso les mans al cap!). Provar d’anar més enllà és una feina que requereix un gran esforç, no és culpa seua que siguin “analfabets geològics”.

Els geòlegs sempre intentem explicar-nos, i els dic que moltes de les coses que fan des que s’aixequen tenen a veure amb la geologia: l’aigua, per exemple, a vegades ve d’un riu (Geomorfologia), o també d’un magatzem subterrani que ha trobat algun geòleg (Hidrogeologia); els nostres mòbils contenen metalls i plàstics derivats del petroli (Geotècnia, Geologia del Petroli); el “marbre” de la cuina (que sol ser una roca ígnia actualment), és un tipus de roca ornamental (n’hi ha moltes que s’usen tant a l’interior com a l’exterior d’edificis, en làpides funeràries, obres d’art…); si escalfes la llet en un caçó metàl·lic, per exemple, i l’escalfes amb gas natural, o elèctric provinent d’una Central Nuclear que utilitza urani -mineral- al reactor, per exemple; d’un aerogenerador (les energies renovables necessiten una Ordenació del Territori), etc. Moltes coses que fem diàriament tenen a veure amb la geologia d’una o altra manera. I amb la química, clar, i amb la biologia, i amb la física… ja vaig parlar en un post anterior de la importància d’estudiar totes les ciències i de relacionar-les entre elles cosa que no aconsegueix el Batxillerat científic actual.

Però, sens dubte, la geologia és la ciència més desconeguda en tant que la menys estudiada des de petits i, en tant que la menys estudiada, la menys estimada. Aquí hi ha un petit llibre que intenta explicar-ho, amb il·lustracions senzilles i entenedores. El llibret Saps què és la Geologia? editat per l’Institut Geològic de Catalunya amb text de Gonçal Lluna i Mariona Losantos i il·lustracions de Pere Virgili, intenta donar llum a les preguntes que sovint ens fem sobre aquesta ciència d’una manera didàctica i entenedora.

Per a què serveix, la geologia?

La geologia és una de les ciències més poc conegudes. Per a què serveix la geologia? Tothom sap molt bé què es pot esperar de la medicina o la biologia. I fins i tot té una idea aproximada de les utilitats de la física, de la química o de l’astronomia.

Però, per a què serveixen la geologia i la feina dels geòlegs? Aquest llibre vol mostrar que la geologia és una de les ciències més pràctiques i que és imprescindible per a moltes coses de la nostra societat. Sense que ens n’adonem, és una de les ciències que té més a veure en la nostra vida quotidiana.

Si no us ho creieu, us ho podem demostrar ràpidament amb tant sols tres paraules: “petroli”, “terratrèmol”, “autovia”.
El llibre continua desgranant-nos les diferents vessants de la geologia en una trentena de pàgines, amb dibuixos entenedors. Estaria recomanat per a primària i potser també 1r i 2n d’ESO. Si comencem a treballar-la des de petits, serà més fàcil que l’estimem de grans; i podem començar fent sortides al camp a l’entorn més proper que segur que serà força interessant o, en el seu defecte, anar a un museu que ens doni una visió geològica de diversos indrets i ens comenci a despertar la curiositat i ens faci fer-nos preguntes, al cap i a la fi la Terra és la nostra casa i hauríem de conèixer-la des de tots els aspectes per a aprendre a no maltractar-la.

Per acabar, us recomano un article: La imprescindible labor geológica: «Las Geociencias deben tener una presencia más destacada en la Administración y en la Educación» per Rubén Esteban Pérez a Tierra y Tecnología

No recordo ni a l’escola ni a l’Institut haver vist roques o minerals en directe. Als laboratoris hi havia biologia: plantes, esquelets, insectes… La Geologia era inexistent llavors. Fins a 3r de BUP (1r de BAT), no vaig saber que hi havia una Facultat de Geologia, ningú me n’havia parlat, però un company del curs superior va voler fer aquella carrera. Llavors a COU havies de triar entre Geologia i Química; la Biologia amb el Dibuix Tècnic. La Física no dividia amb ningú, però certament era un desastre que les quatre ciències no es poguessin cursar alhora: Física, Química, Biologia i Geologia, a banda de les Matemàtiques, haurien de ser matèries imprescindibles per a qualsevol formació científica. De fet, a qualsevol carrera de ciències es demana, ni que sigui de manera tangencial, la Física, la Química, la Biologia i la Geologia. 30 anys més tard el desastre continua, i la Geologia (anomenada ara Ciències de la Terra i del Medi Ambient), s’ha de barallar amb la Física; la Biologia amb el Dibuix Tècnic i la Química amb la Tecnologia Industrial. En un món de tecnòlegs la Geologia sempre queda de banda i és una llàstima perquè tenir uns coneixements bàsics de totes les ciències et dóna una base científica sòlida en tots els camps, a banda que et pot servir per a la Geologia Aplicada com hem vist en el post anterior.

D’altra banda, la Geologia, és de les quatre ciències, la que té contacte amb totes les altres. Evidentment, si et decantes per l’Enginyeria Geològica, deixes de banda la biologia, però la pots incloure si estudies Ciències del Mar. Sigui com sigui, deixar una de les ciències de banda, no és un bon negoci per als estudiants, que hauran d’esforçar-se més a la Universitat per a adquirir els nivells requerits en les matèries que no han pogut cursar al Batxillerat. Tot i això, cada vegada hi ha menys alumnes de ciències pures i més de batxillerat tecnològic. Una oferta cada vegada més diversificada que fa difícil la tria.

Per si a algú li serveix: CTMA pondera 0’2 en les PAU (igual que la Física) en els següents estudis:

• Biologia/ Biotecnologia /
• Biologia Ambiental/ Ciències Ambientals/
• Bioinformàtica/ Biologia Humana/
• Geologia /Enginyeria Geològica/
• Enginyeria en Geoinformació i Geomàtica/
• Ciències del Mar
• Educació infantil
• Educació Infantil/Ed. Primària (5 anys)
• Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
• Grau Obert, Programa de
• Disseny-Elisava
• Enginyeria Agrària i Alimentària/ Enginyeria Agrícola/ Eng. Agroalimentària/ Eng. Agroambiental i del Paisatge
• Enginyeria Biomèdica
• Enginyeria de sistemes biològics
• Enginyeria de l’Energia/ Enginyeria de Recursos Energètics i Miners/ Enginyeria Minera
• Innovació i seguretat alimentària

Pondera 0,1 (igual que la Física), en els següents:

• Filosofia / Economia
• Estadística aplicada / Sociologia
• Ciència i tecnologia dels aliments
• Farmàcia / Nutrició humana i dietètica
• Infermeria/ Logopèdia
• Psicologia
• Administració i direcció d’empreses / Dret
• Antropologia social i cultural /Audiovisual i multimèdia
• Ciència política i gestió pública
• Ciències polítiques i de l’administració
• Comptabilitat i finances
• Comunicació audiovisual /Comunicació i indústries culturals/ Informació i documentació
• Criminologia
• Direcció Hotelera
• Educació Social/ Treball social / Turisme
• Empresa internacional / Empresa i tecnologia
• Geografia / Geografia i ordenació del territori
• Gestió aeronàutica
• Pedagogia /Periodisme / Publicitat i relacions públiques

Ara que comença un nou curs llegeixo articles sobre la influència dels professors sobre els alumnes que els poden inclinar a fer o no uns determinats estudis. La veritat sigui dita no recordo cap professor de ciències que m’influís, exceptuant el de Biologia de 3r de BUP i COU (1r i 2n de BAT actuals), bàsicament perquè fèiem Genètica al laboratori i és una especialitat que m’agrada, i treballar al laboratori m’encanta (com saben els meus alumnes).

Però la Geologia ja era dins meu des de molt abans. Era aquella matèria que tenien tots els llibres de Ciències Naturals al final del llibre i que no hi arribàvem mai, no sé si perquè no hi havia temps o perquè el professor/a de la matèria tampoc hi tenia gaire interès a arribar-hi. I així passaven els cursos i a mi m’atreia, no sé perquè, aquella part on s’explicaven volcans, terratrèmols, l’estructura de la Terra, l’Univers, els tipus de roques, la formació de muntanyes… Potser perquè era (em deien a l’escola), una defensora de les causes perdudes (jo deia causes justes encara que fossin perdudes), potser perquè de petits els iaios ens portaven cada cap de setmana al tros, i mentre ells collien olives o esporgaven, naltros corríem pel camp. Al costat del Riu Sec em preguntava com havien anat a parar totes aquelles pedres allà, arrodonides, si ara no hi havia aigua; mentrestant el meu germà s’endinsava a les coves que havien fet els soldats durant la Batalla de l’Ebre per a protegir-se. Ell ha acabat sent arqueòleg. Jo tornava amb pedres que em semblaven interessants, em construïa un mapa de la zona (sempre m’han fascinat els mapes), i feia una brúixola casolana per a orientar-me. Mentrestant, prenia notes en una llibreta d’allò que anava descobrint. Al cap i a la fi la geologia és una ciència que es pot mirar des de diferents vessants i el camp és el millor laboratori per a aprendre.

Amb el temps descobreixes que la Geologia està relacionada amb totes les ciències (més avall en teniu un esquema senzill). La Geotècnia, entre altres, forma part de la Geologia Aplicada a l’Enginyeria Civil que s’ha desenvolupat en el Grau en Enginyeria Geològica que s’oferta des de fa 22 anys entre la UPC i la UB.

De la relació de les diferents ciències i la geologia en continuarem parlant en els post següents.

Hi ha la dita que només ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona. Aquesta Santa és la protectora contra els llamps. De petita, en tronades braves on s’apagaven els llums i havíem d’encendre espelmes, ens quedàvem en silenci mentre la meua besàvia resava a la Santa. Sant Pere arrossegava caixes (els trons), i de tant en tant podia caure un llamp que, amb la protecció de la Santa, esperàvem que fos lluny…

Bé, el fet és que la Geologia és una mica així: ningú se’n recorda fins que hi ha una gran desgràcia, sigui terratrèmol, esllavissada, inundació… Ara ha passat a Itàlia, en una zona central entre Roma, Perugia i l’Adriàtic. Amatrice, 2650 habitants, és sota runes. Han mort 268 persones, hi ha molts desapareguts i continuen buscant-los. El poble era preciós abans del terratrèmol. Els experts afirmen que aquest no serà l’únic que passarà a la zona.

Aquí teniu un mapa tectònic d’Itàlia:

La Terra té molta activitat sísmica. A casa nostra tenim l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que estudia els fenòmens sísmics. Quan succeïxen desgràcies com aquesta, surten els experts alertant de la importància de conèixer la geologia i els seus riscos: Contra los riesgos naturales, geología. El terratrèmol d’Itàlia ens recorda la necessitat de revisar la normativa espanyola per a prevenir els danys sísmics, diu Manuel Regueiro y González-Barros, President del Ilustre Colegio Oficial de Geólogos (ICOG).

Amatrice, abans i després del terratrèmol

Una anàlisi tranquil·la després del devastador terratrèmol d’Amatrice, per Antonio Aretxabala, geòleg de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Navarra

Conec a Patrizia Durastanti des del 1999 quan va venir a Barcelona a fer el primer intercanvi Erasmus entre la Universitat de Perugia i la Facultat de Geologia de la UB. Una estudiant brillant, segons recordo m’explicaven els seus professors. Amb el temps, ella també ha esdevingut professora, en aquest cas, de matemàtiques a l’escola “mitjana” italiana (entre els 11 i els 14 anys). Viaggi  nella matematica inclusiva és el seu primer llibre basat en una experiència personal d’ensenyament a una alumna que pràcticament no hi sent i té un gran dèficit de visió.

Mentre el llegeixo i aprenc, penso que sovint ens emmirallem en l’ensenyament que es fan als països nòrdics, particularment, amb Finlàndia. Personalment, trobo que la realitat finlandesa i la nostra estan a anys llum, no només per distància física, sinó pel clima, situació geogràfica, política, llengua…

D’acord, Itàlia potser no és actualment exemple d’ensenyament, però tothom lloa el Mètode Montesori, i en els informes PISA està situat a més o menys el mateix nivell nostre, i per sobre de la mitjana europea en alguns ítems. Així, doncs, potser ens cal mirar, també, cap a Itàlia, amb una realitat molt més propera a la nostra, una llengua semblant i unes maneres de fer que no són tant diferents. Crec que ens podem enriquir mútuament dels mètodes de treball. És per això que em sembla prou interessant comentar el llibre que ha fet Patrizia Durastanti arran de l’experiència d’ensenyar matemàtiques a una noia anomenada Chiara, amb greus problemes de visió i acústics des que va nàixer. Durant tres cursos, entre els 11 i els 13 anys de Chiara, va desenvolupar diversos mètodes alternatius, va assistir a diversos cursets i va experimentar els canvis en ella i amb la classe en conjunt. Amb tot el material que va recollir va escriure el llibre per tal que la seua experiència pugui ajudar a altres, tant a professors com a alumnes que necessitin mètodes alternatius per incloure la diversitat a l’aula.

Diu Patrizia a la contraportada:

“El camí escolar de cadascú és un viatge. Jo provo d’explicar el viatge a l’escola secundària de 1r grau d’una noia molt “especial” que ha afrontat aquesta prova amb coratge i obstinació, sense defallir mai. Però aquest ha estat també el meu viatge a través del canvi, per realitzar una didàctica de les matemàtiques nova i senzilla. Les matemàtiques que encenen els ulls i les ànimes dels alumnes. Aquella que tots poden fer i que tots es senten capaços de fer.”

Patrizia Durastanti va nàixer a Terni (Umbria, Itàlia) el 1976. Es va llicenciar en Ciències Geològiques a la Universitat dels Estudis de Perugia. El 2005 inicia la carrera de professora i el 2010 entra a formar part de l’Istituto Comprensivo di Montecastrili (Tr).

El 2012 participa a un curs d’especialització en “Psicologia de l’aprenentatge de les matemàtiques”, organitzat pel CNIS (Coordinamento Nazionale Insegnanti Specializzati), a Nevegal (Belluno). D’aquesta experiència en formació naix un interès per la didàctica de les matemàtiques i per l’experimentació de metodologies innovadores per a la inclusió.

(Estic treballant en la traducció al català, per si a algú li interessa.)

Aquesta setmana hi ha hagut un bon rebombori sobre l’educació a Finlàndia dient que només ensenyarà a escriure a les escoles en lletra de pal a partir del 2016. En un primer moment es va pensar que deixaven d’escriure, quan només deixaven d’aprendre a escriure amb lletra lligada, i ja hi va haver tot d’arguments a favor i en contra.

Estem a final de la primera avaluació als col·legis i instituts i, per tant, en un període extra de correccions. La bona cal·ligrafia és bàsica per entendre què estan dient els alumnes (a banda d’altres aspectes que tots coneixem). No només és important què dius sinó com ho dius i com ho escrius. La netedat i l’ordre del text és important. Indica la maduresa de l’alumne. Ningú fa la mateixa lletra a diferents edats. Tots usen lletra lligada. Alguns (pocs) fan lletra inintel·ligible. La cal·ligrafia pot reflexar moltes coses de l’interior de cadascú. Fins i tot, n’hi ha que pensen que modificant la cal·ligrafia podem canviar coses del nostre interior. Sigui com sigui, continuarem escrivint a mà, i ho podem practicar des de casa des de petits.

Tenir bona rapidesa mecanogràfica també està molt bé, perquè usem l’ordinador. Però una cosa no trau l’altra. Escriure bé tant a mà com a ordinador haurien de ser les prioritats segons les edats. Començar per la base escrita a mà i continuar més tard amb l’escriptura a ordinador em semblaria molt bé. Tot ajuda a avançar.

En uns anys veurem si aquesta decisió ha estat l’encertada. De moment, podem mirar de fer millor cal·ligrafia, que sempre va bé.