Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Suzanne Vega: Beauty & Crime

0


Suzanne Vega
, per fi un nou disc! Aquí hi ha un resum de les cançons que conté l’àlbum. Només veient què hi surt en tinc moltes ganes de veure-la en directe…

No he pogut anar a Milà, ni a Madrid i dijous és a Basilea, però tampoc hi seré… hauré d’esperar que faci una altra gira a l’estiu i veure si puc anar a trobar-la en algun racó d’Europa: fer turisme musical sempre m’ha agradat…

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Suzanne Vega a Milà, amb TGV seria més fàcil

0

Aquest dilluns actuarà Suzanne Vega a Milà, suposadament, el dia següent, dimarts 30, actuarà a Madrid (al web on s’anuncia la gira oficial no surt ni el lloc, ni l’hora, ni el preu de les entrades). Si tinguéssim un TGV com cal, Barcelona-Milà, serien unes tres hores i mitja i podria anar al concert...

Sempre m’ha agradat viatjar en tren. És pràctic. Surts del centre de la ciutat i també vas a parar-hi. A tot estirar pots arribar deu minuts o un quart d’hora abans i un cop hi ets ja està, gens d’espera i de controls que et poden fer perdre els nervis i, si tenim en compte que no és contaminant (almenys de l’aire), tot són avantatges.

Mirada la web del TGV a Wiki, “només” portem uns 25 anys d’endarreriment. I, a sobre, els hi cauen les andanes i el que faci falta, segurament per voler estalviar-se quatre “quartos”.

El TGV que ens porta de Tarragona a Madrid no pot circular a més de 250 km/h, perquè no és segur sinó.

Si parlem de rodalies, tothom sap que els mateixos trens que s’agafaven fa 20 o 25 anys per anar a Barcelona continuen encara circulant, a la mateixa velocitat, amb el mateix “confort”.

“Si no s’avança vol dir que es recula” i em temo que patim un endarreriment majúscul. Renfe ens l’ha jugada i ara hi sortim perdent tothom. Amb això està ben clar que al nostre país veí li importem un rave (si arriba).

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Catalunya està de moda

0
Aquest matí he sentit que la darrera novel·la de Noah Gordon té com a escenari la Catalunya del s. XIX…

Més tard, he trobat a la bibliotecària del centre amb un llibre d’en Gordon a la mà, i ja és casualitat també, justament avui que he sentit la notícia per la ràdio.

Gordon és un reconegut escriptor de novel·la històrica on ha rebut molts premis i elogis de la crítica especialitzada. Després de la Fira de Frankfurt on ens hem obert al món editorial internacional, ara ve aquest gegant literari que hi desenvolupa una novel·la. Potser és casualitat, però fa patxoca.

“El Celler” (Roca Editorial)
Fotografia: Notícia de “La Malla”

Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari

Guanya Ferrari

4


Vagi per endavant que no m’agrada la Fórmula 1, però a TV3 s’entesten a fer-nos-la empassar tan si com no. Tampoc he vist la cursa sencera, però he anat sentint els comentaris…


sembla que els locutors poden interlocutar amb anglès a la perfecció, però maltracten sovint el català: "aconteixements" per "esdeveniments", "tindria que fer" per "hauria de fer"… en fi, i això només en 2 minuts d’escolta.

D’altra banda no ha guanyat Alonso i no és que m’hagi fet res el xicot, però prefereixo que no guanyi. A migdia quan he vist els seus "paisanos" cantant el "a por ellos, oeoe" ho he tingut més clar que mai.

Que els serveixi de lliçó, dos es barallen i guanya un tercer. El destí és imprevisible.

Vermell reivindicatiu a la Fontana de Trevi

0

De casualitat entro a "La Repubblica", fa dies que no tinc temps de llegir diaris, però avui m’he pres temps lliure per fer-ho. Veig una imatge espectacular amb la fontana de Trevi d’un vermell intens. Entro a altres diaris i tots tenen la notícia a primera plana. Ningú sap qui són encara aquest grup reivindicatiu "Ftm Azione futurista 2007", però amb aquest acte els coneixeran aviat a tot arreu.

Es queixen de la forta despesa en cultura i la poca en habitatge (entre
altres coses) i han fet aquesta acció reivindicativa espectacular. Això
sí, cada diari té la seua versió particular, i si per a alguns
entrevistats són clarament de dretes pel manifest que exhibeixen, per
altres són d’esquerres (també pel manifest), lligats a moviments que
van sorgir a Paris fa uns 100 anys.

Vés a saber qui són, però es
veu que el problema de l’habitatge cou. Tenir un habitatge digne ha de
ser un dret i no un privilegi, i es veu que allà a la gent li comença a
pujar la mosca al nas. I si allà comencen així més val que per aquí ens
anem preparant… per si de cas.

Fonts:

  • La Repubblica: Roma, acqua rossa nella fontana di Trevi. Il gesto rivendicato da
    "Azione futurista"

  • Il Messaggero: Vandalo getta
    liquido rosso nella Fontana di Trevi. Rivendicazione firmata "Azione
    futurista 2007"
  • La Stampa: Atto vandalico a Roma, versano liquido rosso nella fontana di Trevi

Fotografia: La Stampa

Actualització: Finalment l’acció ha quedat en un no-res. Han netejat l’aigua i tot ha tornat a la normalitat. Sembla que ha estat l’acció d’un individu, ni tan sols un col·lectiu, això sí, durant unes hores ha fet anar a tothom de bòlit…

Deborah Kerr

0

M’agraden les pel·lícules en blanc i negre. M’agraden els actors i actrius dels anys 40 i 50. M’agraden les comèdies romàntiques. M’agrada veure-les en versió original (subtitulada si pot ser). I m’agraden les pelis de la Deborah Kerr

L’actriu escocesa va morir dimarts passat segons va sortir publicat ahir.

He vist “An affair to remember” en la V.O (“Tu y yo” en la doblada al castellà), un munt de vegades i sempre ploro al mateix tros, no ho puc evitar. Igual que m’emociono quan canten la “Marsellesa” al cafè d’en Rick a “Casablanca“, i ja ho he pogut veure vint vegades que sempre em passa el mateix.

De la peli aquesta “Tu y yo” en van fer una versió moderna la Nora Ephron amb Tom Hanks i Meg Ryan en els papers estel·lars que em va agradar força i que “mitificava” l’anterior. En anglès es va dir “Sleepless in Seattle” i la van traduir com a “Algo para recordar” que hagués estat la traducció literal de la primera pel·lícula. Un embolic, vaja.

Dissabte a la tarda solien fer pel·lícules antigues, a vegades romàntiques (“Tu y Yo”), a vegades de romans (“Julio César”), d’aventures (“El Prisionero de Zenda”, “Las Minas del Rey Salomón”), i la Deborah Kerr compartia protagonisme amb els millors actors de Hollywood.

Se’n va un mite… per sort ens queda el seu art.

Catalunya 12 – USA 2

2

Aquest és el resultat global dels dos partits que la Selecció Catalana de Futbol-Sala ha jugat contra el combinat dels Estats Units. El primer va ser a Girona, el segon a Cornellà i a aquest darrer sí que hi he pogut anar. En vista que no deixaven jugar “als grans”, hem anat a veure “els petits”.

Ens ha costat localitzar el lloc, però ho hem trobat gràcies a veure els cotxes amb el CAT, a Cornellà no és habitual. Un cop dins, ens hem plantat a la grada per animar el nostre equip. Val a dir que m’esperava trobar més gent al pavelló, però no és estrany, ha estat dit a corre-cuita i aquestes coses volen organització i temps.

El partit ha estat prou distret, amb ràpides anades i vingudes de porteria a porteria. Tenim bons porters i una bona defensa. Ha trigat molta estona el primer gol, però un cop fet la resta ha vingut rodada fins arribar al cinquè, després de tres penals fallats pel nostre equip.

M’ha sorprès que alguns dels jugadors de l’equip americà parlessin sud americà entre ells, tot i què per animar-se i córrer cap a la porteria contraria, feien servir el “go”. No sé què deuen haver entès de tot plegat, si és que han entès alguna cosa; Catalunya els ha passat per sobre en els dos partits que han jugat, i això que tampoc m’han semblat tan dolents per tenir aquest resultat tan nefast. Queda clar que, almenys en futbol-sala, no són una potència mundial.

Espero que la nostra selecció faci un bon paper en el proper europeu, en vista d’aquest amistós potser ens poden donar alguna alegria.

Blade Runner

0

No he pogut anar al Festival de Sitges a veure’n la nova versió ampliada i renovada, però recordo vivament la pel·lícula per l’impacte que em va causar. Realment és un film avançat al seu temps i que ja forma part de la història del Cinema (en majúscules).

Rutger Hauer, que també va protagonitzar "Lady Falcó", ha vingut fins a aquesta ciutat del Garraf per presentar la renovada pel·lícula. Sembla que no li passi el temps, continua tenint l’aire estrany de sempre.

Cinema en català: El Coronel Macià

0

Tres dies de festa donen per a bastant i a Móra d’Ebre l’únic cinema permanent de les tres comarques (Ribera, Terra Alta i Priorat) ofereix El Coronel Macià en cartellera. Fins i tot, els cartells que posen l’horari són en català, una petita victòria de quan fa uns anys vaig demanar-li al propietari que també posés l’horari en català i em va respondre que “en castellà ho entenia tothom”, finalment ha canviat de parer i ho celebro.

Fins i tot la pel·lícula “Gràcies per la propina” basada en una novel·la de Ferran Torrent, va exhibir la versió castellana. I això que a Móra d’Ebre pots passar tot el cap de setmana passejant pel poble i no sentir parlar en castellà…

Bé, això no és estrictament cert, és una “petita” exageració pròpia de l’Ebre, però sí que és cert que amb la gent que tinc tracte al poble parla normalment en català, i els que hi han vingut a viure acaben parlant la nostra llengua. També hi ha immigració àrab i xinesa. Els hi parlo català igualment i no m’han dit pas que no m’entenguin. Els xinesos tenen botiga, s’espavilen a donar-te el que demanis ho facis amb la llengua que ho facis, també en català. El rètol del restaurant xinès que hi ha a prop de casa és també en català i en un racó posa “cuina catalana”.

I tot això venia a tomb perquè, per fi, he vist que el cinema està també normalitzat, després de tants anys i tantes peticions les coses canvien. I com deia el Capità Enciam “Els petits canvis són poderosos”.

fotografia extreta d’aquí.

Wi-fi des de la biblioteca de Móra d’Ebre

0

Després de "barallar-me" durant mitja hora amb el portàtil i la xarxa, per fi aconsegueixo connectar-me al wi-fi de la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre. No sóc l’única que hi ve a treballar un dissabte. Per desgràcia a la 1 tancaran i fins dilluns a la tarda res de res.

La biblioteca va ser inaugurada fa relativament pocs anys, però té de
tot i ben posat. Llàstima que els usuaris habituals no han respectat
les taules noves de trinca i han hagut de dibuixar-hi el nom. No he
entès mai perquè la gent fa això. Potser és l’instint primitiu de
marcar "territori"?

Fa molta ràbia…

1

que una presentadora de “El Club” desplaçada a Frankfurt per explicar-nos en directe què s’hi cou per allà, entrevisti a Ildefonso Falcones en castellà mentre ell li respon que se sent català, que ha fet una novel·la sobre Catalunya i que no vol polèmiques… Ell no, la polèmica ha estat ella, perquè encara no entenc perquè ho ha fet.

De fet, aquesta mateixa reportera, va fer trencar de riure a l’Albert Om, i a mig país (suposo), quan, en un reportatge des de Lleida, va llegir el poema dedicat al programa:

-(reportera): i aquest poema diu “És quan dormo que hi veig clar” i està signat per algú que es diu “fruit d’una dolça metzina”.

Sense comentaris.

Això sí, la noia és molt mona, però amb això (nomès) no n’hi hauria d’haver prou… dic jo.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

Gràcies, Xavier Torres

0

Diuen les cròniques que diumenge dissabte vas parlar favorablement de les seleccions catalanes en un programa de TV3. Potser ja era hora que algú defensés les seleccions nacionals des de la tele pública del nostre país. Això a qualsevol lloc hauria de ser normal, no entenc com algú en pot fer escarafalls.

D’altra banda t’atribueixen un programa que no és (el "Gol a gol" diumenge), quan en realitat presentes "El futbol és així" (dissabte), i espero que ho continuïs fent molt temps.

M’agradaria que això no fos "una flor d’estiu", algú que defensi les causes justes no fa mai nosa.

De Peri Rossi a Messi

0

Ves per on, un dia, li diuen que ha de parlar en català i s’estranya, la senyora, perquè ella ve de l’Uruguai i acaba d’arribar… bé, només fa 33 anys que és aquí i, tot i què és una "intel·lectual", no sap dir ni "bon dia". Vergonya em faria a mi estar vivint tan de temps en un lloc i no parlar-hi la llengua i més encara si se suposa que sóc una "intel·lectual" i que vull treballar com a tal.

La meua veïna argentina fa uns cinc anys que ha arribat i s’ho manega la mar de bé en català. Té un negoci propi i sap tractar la clientela, canvia de llengua i sap perfectament qui se li adreça normalment en català i qui en castellà. La botiga sempre està plena i, a vegades, hi entres només a fer un cop d’ull i a tenir una petita conversa. La cantarella del català parlat amb accent argentí és fantàstica, dolça, suau… penso en Messi, que fa tants anys com la meua veïna que és aquí, que també es guanya el sou i que, per edat, tindria més facilitats a aprendre la nostra llengua. Però no ho ha fet, encara. Segurament l’entorn de la meua veïna i el de Messi són radicalment diferents. La meua veïna, que és molt espavilada, ha entès perfectament on està i sap que ha de guanyar clients.

No m’imagino a Messi fent-li passar un examen de català per fer jugar la pilota, dit ras i curt: no li cal (almenys ara com ara). Però se n’hauria d’adonar que no és només algú que juga (molt bé) a futbol, també és una persona que viu en aquest país i que hi treballa amb normalitat i el (petit) gest de dir quatre mots en català quan li posen la carxofa al davant ja no només el convertiria en ídol (que ja ho és) sinó que l’elevaria als altars on només hi són els cracs dels cracs. El dia que se n’adoni (que ha de ser crac dins i fora del camp), ho farà (esperem que sigui aviat).

Crec que hauria de ser obligatori (moralment almenys), que algú que vulgui guanyar-se la vida en un país en parli la llengua i, més encara, si ha de ser parlant des d’una ràdio pública on hauria de ser obligatori que ho fes sempre en català, que tampoc és tan difícil.

Tinc temptacions de dir-li a la veïna que li faci classes particulars de català al Messi (potser la Peri Rossi també s’hi apuntaria), de franc si vol (per allò que és un ídol i els ídols no paguen amb diners), només caldria que de tant en tant es passegés per la botiga i la tindria més plena encara…

ps. he posat la foto del Messi perquè juga més bé al futbol que la Peri Rossi dibla els tertulians, i perquè no en tinc de la veïna que aquesta sí que es mereix un monument.