Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Navegant l’Ebre en caiac, un plaer immens

0

Aquest estiu calorós ens hem submergit a l’Ebre per veure’l des de dins. Hem fet tres trams: Garcia-Miravet (uns 15 Km) i Miravet-Benifallet (uns 12Km), i Vinebre-Móra d’Ebre (també uns 12km). Sempre fa respecte el riu i em costava de posar-m’hi, però un cop provat, vist i gaudit, ara no me’n mouria. És, de llarg, la manera més sostenible de moure’s per conèixer la natura salvatge de la nostra comarca. Fins ara ho havia provat amb motor o caminant per la vora, però certament navegar en silenci i gaudir dels sons de la natura que t’envolten és tota una altra cosa.

Miravet vista des del caiac.

(més…)

5 anys de l’1 d’octubre. Fem repàs.

0

Ara fa 5 anys vaig començar a escriure el què anava passant en un intent d’anar fent memòria dels fets rellevants (enfilall a twitter). Sembla ahir, però sí, ja han passat cinc anys i res del què va passar aquell dia s’esborra de la memòria: va ser l’acte de desobediència col·lectiva més gran de la història recent d’Europa, una Europa que llavors va mirar cap a una altra banda, però que no ha parat d’enviar missatges (des de llavors) des de les institucions democràtiques (també fruit de la feina silent i constant que es fa des de l’exili). La victòria moral va ser gegantina, immensa, inapel·lable, per això no van tenir més remei que venir per la força, quan no tens arguments la violència és l’únic argument. 

Només els feixistes poden pensar que és una bona idea atonyinar a gent pacífica que només vol votar. I mal que em pesi, aquí hi incloc alguns pretesos progressistes que setmanes abans de la data em discutien que poguéssim fer-ho perquè “no era legal” i arribat el moment van fer-se els sords i els cecs, com si res hagués passat o, pitjor encara, justificant la reacció (desproporcionada) de l’Estat perquè (segons ells) “no podíem votar”. Segurament no volien admetre que estaven equivocats. Qui està en contra de les urnes és que no és demòcrata, ras i curt, per molt que diguin que “no era un referèndum autoritzat” (i qui no accepta el resultat de les urnes, tampoc). Catalunya portava molts anys avisant que volia votar per decidir si el seu futur polític havia de ser dins o fora d’Espanya, però les autoritats de l’Estat s’han mostrat sempre granítiques i al·lèrgiques (fins al moment) a qualsevol mena de solució democràtica. Cinc anys després es manté invariable (80%) el tant per cent de catalans que volem votar per decidir el futur polític dins l’Estat.

(més…)