Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Una altra Diada històrica

2

I vam tornar a sortir al carrer massivament, com ho hem estat fent els darrers cinc anys. La convocatòria descentralitzada va permetre veure imatges insòlites a racons del país que mai acostumen a acollir tanta gent. De Móra d’Ebre vam marxar en un parell d’autocars, però ens consta que altres hi van anar pel seu compte aprofitant que Tarragona és a prop i té platja. Una altra avantatge, ahir el dia era calorós, però la Rambla de Tarragona té ombra, molta ombra. L’ANC i Òmnium preveien que estaríem assedegats i van posar barres de bar al llarg de la Rambla, per a anar-nos abastint. Grallers, gegants, músics, balladors… i somriures, molts somriures. Una festa reivindicativa i cívica. Una gentada fent pinya pel mateix i així ho cantàrem moltes i moltes vegades al llarg de les hores que vam envair els carrers, pacíficament, clar, com sempre. Sense cap incident.

L’ambient del vídeo és d’una hora abans de la manifestació, mentre agafàvem posicions al tram i ens distrèiem amb càntics i balls. Emoció, felicitat, tranquil·litat… totes les seus eren plenes i segurament superàvem el nombre d’inscrits, com sempre. Naltros érem al tram 33, amb els punts a punt per acabar fent un batec conjunt espectacular.

Vicent Partal, que sempre reacciona ràpid als esdeveniments, va dir el mateix 11 al vespre: “Nosaltres hem tornat a omplir els carrers, ara vosaltres proclameu la independència abans de la Diada vinent” i, el president al matí següent a Catalunya Ràdio ho va confirmar. Mentrestant, a Madrid fan veure que no passa res, la premsa minimitza o distorsiona, com sempre ha fet, i el govern espanyol respon a Puigdemont i tanca la porta al referèndum pactat. Res de nou. Setembre, ha començat el curs polític, a Espanya no hi ha govern i a Catalunya fem via.

Admiremos a Cataluña, diu Suso del Toro, i Ramón Cortarelo diu: “Enhorabuena a los catalanes. Un año más, un ejemplo de reivindicación nacional, independentista, pacífica, democrática y en masa“. Doncs això.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A punt!

1

L’estelada penja del balcó. Semblava cosa d’un parell d’anys i ja en fa cinc. I l’estelada aguanta. Està un pèl descolorida. Ha patit ventades, pluges, fred, calor… però aguanta. Una mica estripada, això sí, però continua allà esperant el dia en què serà retirada. I sí, demà ens tornarem a manifestar una bona colla. Des de Móra anem al tram 33, a Tarragona. Ens hem apuntat escrupolosament, hem comprat la samarreta, hem reservat plaça a l’autobús, i a l’hora prevista anirem cap a la manifestació. Som un Poble disciplinat. Ens manifestem donant el nom, DNI, situant-nos a un lloc precís a una hora concreta, aixecant els braços alhora a un senyal… i ja fa cinc anys que ho fem d’una manera organitzada, aclaparadora, desbordant… I li posem música (“Endavant les atxes“), i li posem somriures, i li posem tota la il·lusió que li hem de posar. Potser enguany et fa més mandra perquè penses que els polítics han de fer la feina. No t’amoïnis, l’estant fent, ara ens torna a tocar a nosaltres, tornar a dir-los a ells i al món que estem A PUNT. Ha de tornar a ser una Diada festiva, històrica i reivindicativa!

Coc_j0EWEAADniPL’11 de setembre no celebrem una derrota, commemorem l’últim dia que vam ser lliures‘ deia ahir Laura Borràs al seu parlament a Tortosa. Doncs això, sortim i diem al món que estem A PUNT per a tornar-ho a ser!

 

A propòsit de la geologia (V)

0

En aquesta serie de posts hem començat parlant de riscos endògens, geodinàmica interna (a partir del terratrèmol d’Amatrice), i hem continuat desgranant diversos aspectes dels estudis de la geologia (II i III), i també hem explicat per a què serveix. Ara anem a tancar la setmana explicant els riscos geològics produïts per la geodinàmica externa.

Conceptes sobre riscos geològics: perillositat, vulnerabilitat, exposició = risc

Pont de la N II a Esparreguera després de l'aiguat de juny de 2000. Veure més imatges a Regio7.cat
Pont de la N II a Esparreguera després de l’aiguat de juny de 2000.

Riscos Geològics en tenim de dos tipus:

  1. Els exògens : riuades, inundacions, esllavissades, moviments de terra, esfondraments… són produïts per la geodinàmica externa.
  2. Anteriorment, hem parlat sobre els riscos geològics endògens, els produïts per la geodinàmica interna (terratrèmols, volcans…).

Els que ens toquen de més a prop són els exògens, a la península en tenim uns quants i desgraciats exemples:

  • 3686138
  • El 2005 es va produir un esfondrament al túnel del metro del Carmel que s’estava construint llavors. Els geòlegs van alertar del perill, però no van ser tinguts en consideració. No hi va haver morts, però la crisi política fou greu. Arran d’això es va crear l’Institut Geològic de Catalunya (ara Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya, per les retallades), amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per a exercir les seves funcions.

En continuarem parlant de tot plegat.

 

A propòsit de la Geologia (IV)

4

Per a què serveix la Geologia? A vegades m’ho pregunten els alumnes, incrèduls de que tingui alguna utilitat pràctica. Normalment, et diuen “estudia les pedres”, així ras i curt (em poso les mans al cap!). Provar d’anar més enllà és una feina que requereix un gran esforç, no és culpa seua que siguin “analfabets geològics”.

Els geòlegs sempre intentem explicar-nos, i els dic que moltes de les coses que fan des que s’aixequen tenen a veure amb la geologia: l’aigua, per exemple, a vegades ve d’un riu (Geomorfologia), o també d’un magatzem subterrani que ha trobat algun geòleg (Hidrogeologia); els nostres mòbils contenen metalls i plàstics derivats del petroli (Geotècnia, Geologia del Petroli); el “marbre” de la cuina (que sol ser una roca ígnia actualment), és un tipus de roca ornamental (n’hi ha moltes que s’usen tant a l’interior com a l’exterior d’edificis, en làpides funeràries, obres d’art…); si escalfes la llet en un caçó metàl·lic, per exemple, i l’escalfes amb gas natural, o elèctric provinent d’una Central Nuclear que utilitza urani -mineral- al reactor, per exemple; d’un aerogenerador (les energies renovables necessiten una Ordenació del Territori), etc. Moltes coses que fem diàriament tenen a veure amb la geologia d’una o altra manera. I amb la química, clar, i amb la biologia, i amb la física… ja vaig parlar en un post anterior de la importància d’estudiar totes les ciències i de relacionar-les entre elles cosa que no aconsegueix el Batxillerat científic actual.

Però, sens dubte, la geologia és la ciència més desconeguda en tant que la menys estudiada des de petits i, en tant que la menys estudiada, la menys estimada. Aquí hi ha un petit llibre que intenta explicar-ho, amb il·lustracions senzilles i entenedores. El llibret Saps què és la Geologia? editat per l’Institut Geològic de Catalunya amb text de Gonçal Lluna i Mariona Losantos i il·lustracions de Pere Virgili, intenta donar llum a les preguntes que sovint ens fem sobre aquesta ciència d’una manera didàctica i entenedora.

geologiaPer a què serveix, la geologia?

La geologia és una de les ciències més poc conegudes. Per a què serveix la geologia? Tothom sap molt bé què es pot esperar de la medicina o la biologia. I fins i tot té una idea aproximada de les utilitats de la física, de la química o de l’astronomia.

Però, per a què serveixen la geologia i la feina dels geòlegs? Aquest llibre vol mostrar que la geologia és una de les ciències més pràctiques i que és imprescindible per a moltes coses de la nostra societat. Sense que ens n’adonem, és una de les ciències que té més a veure en la nostra vida quotidiana.

Si no us ho creieu, us ho podem demostrar ràpidament amb tant sols tres paraules: “petroli”, “terratrèmol”, “autovia”.
geologia2El llibre continua desgranant-nos les diferents vessants de la geologia en una trentena de pàgines, amb dibuixos entenedors. Estaria recomanat per a primària i potser també 1r i 2n d’ESO. Si comencem a treballar-la des de petits, serà més fàcil que l’estimem de grans; i podem començar fent sortides al camp a l’entorn més proper que segur que serà força interessant o, en el seu defecte, anar a un museu que ens doni una visió geològica de diversos indrets i ens comenci a despertar la curiositat i ens faci fer-nos preguntes, al cap i a la fi la Terra és la nostra casa i hauríem de conèixer-la des de tots els aspectes per a aprendre a no maltractar-la.

Per acabar, us recomano un article: La imprescindible labor geológica: «Las Geociencias deben tener una presencia más destacada en la Administración y en la Educación» per Rubén Esteban Pérez a Tierra y Tecnología

A propòsit de la Geologia (III)

2

No recordo ni a l’escola ni a l’Institut haver vist roques o minerals en directe. Als laboratoris hi havia biologia: plantes, esquelets, insectes… La Geologia era inexistent llavors. Fins a 3r de BUP (1r de BAT), no vaig saber que hi havia una Facultat de Geologia, ningú me n’havia parlat, però un company del curs superior va voler fer aquella carrera. Llavors a COU havies de triar entre Geologia i Química; la Biologia amb el Dibuix Tècnic. La Física no dividia amb ningú, però certament era un desastre que les quatre ciències no es poguessin cursar alhora: Física, Química, Biologia i Geologia, a banda de les Matemàtiques, haurien de ser matèries imprescindibles per a qualsevol formació científica. De fet, a qualsevol carrera de ciències es demana, ni que sigui de manera tangencial, la Física, la Química, la Biologia i la Geologia. 30 anys més tard el desastre continua, i la Geologia (anomenada ara Ciències de la Terra i del Medi Ambient), s’ha de barallar amb la Física; la Biologia amb el Dibuix Tècnic i la Química amb la Tecnologia Industrial. En un món de tecnòlegs la Geologia sempre queda de banda i és una llàstima perquè tenir uns coneixements bàsics de totes les ciències et dóna una base científica sòlida en tots els camps, a banda que et pot servir per a la Geologia Aplicada com hem vist en el post anterior.

Estudiants de Batxillerat treballant al Laboratori de Geologia amb la lupa binocular.
Estudiants de Batxillerat treballant al Laboratori de Geologia amb la lupa binocular.

D’altra banda, la Geologia, és de les quatre ciències, la que té contacte amb totes les altres. Evidentment, si et decantes per l’Enginyeria Geològica, deixes de banda la biologia, però la pots incloure si estudies Ciències del Mar. Sigui com sigui, deixar una de les ciències de banda, no és un bon negoci per als estudiants, que hauran d’esforçar-se més a la Universitat per a adquirir els nivells requerits en les matèries que no han pogut cursar al Batxillerat. Tot i això, cada vegada hi ha menys alumnes de ciències pures i més de batxillerat tecnològic. Una oferta cada vegada més diversificada que fa difícil la tria.

Per si a algú li serveix: CTMA pondera 0’2 en les PAU (igual que la Física) en els següents estudis:

  • Biologia/ Biotecnologia /
  • Biologia Ambiental/ Ciències Ambientals/
  • Bioinformàtica/ Biologia Humana/
  • Geologia /Enginyeria Geològica/
  • Enginyeria en Geoinformació i Geomàtica/
  • Ciències del Mar
  • Educació infantil
  • Educació Infantil/Ed. Primària (5 anys)
  • Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
  • Grau Obert, Programa de
  • Disseny-Elisava
  • Enginyeria Agrària i Alimentària/ Enginyeria Agrícola/ Eng. Agroalimentària/ Eng. Agroambiental i del Paisatge
  • Enginyeria Biomèdica
  • Enginyeria de sistemes biològics
  • Enginyeria de l’Energia/ Enginyeria de Recursos Energètics i Miners/ Enginyeria Minera
  • Innovació i seguretat alimentària

Pondera 0,1 (igual que la Física), en els següents:

  • Filosofia / Economia
  • Estadística aplicada / Sociologia
  • Ciència i tecnologia dels aliments
  • Farmàcia / Nutrició humana i dietètica
  • Infermeria/ Logopèdia
  • Psicologia
  • Administració i direcció d’empreses / Dret
  • Antropologia social i cultural /Audiovisual i multimèdia
  • Ciència política i gestió pública
  • Ciències polítiques i de l’administració
  • Comptabilitat i finances
  • Comunicació audiovisual /Comunicació i indústries culturals/ Informació i documentació
  • Criminologia
  • Direcció Hotelera
  • Educació Social/ Treball social / Turisme
  • Empresa internacional / Empresa i tecnologia
  • Geografia / Geografia i ordenació del territori
  • Gestió aeronàutica
  • Pedagogia /Periodisme / Publicitat i relacions públiques

A propòsit de la Geologia (II)

0

Ara que comença un nou curs llegeixo articles sobre la influència dels professors sobre els alumnes que els poden inclinar a fer o no uns determinats estudis. La veritat sigui dita no recordo cap professor de ciències que m’influís, exceptuant el de Biologia de 3r de BUP i COU (1r i 2n de BAT actuals), bàsicament perquè fèiem Genètica al laboratori i és una especialitat que m’agrada, i treballar al laboratori m’encanta (com saben els meus alumnes).

Però la Geologia ja era dins meu des de molt abans. Era aquella matèria que tenien tots els llibres de Ciències Naturals al final del llibre i que no hi arribàvem mai, no sé si perquè no hi havia temps o perquè el professor/a de la matèria tampoc hi tenia gaire interès a arribar-hi. I així passaven els cursos i a mi m’atreia, no sé perquè, aquella part on s’explicaven volcans, terratrèmols, l’estructura de la Terra, l’Univers, els tipus de roques, la formació de muntanyes… Potser perquè era (em deien a l’escola), una defensora de les causes perdudes (jo deia causes justes encara que fossin perdudes), potser perquè de petits els iaios ens portaven cada cap de setmana al tros, i mentre ells collien olives o esporgaven, naltros corríem pel camp. Al costat del Riu Sec em preguntava com havien anat a parar totes aquelles pedres allà, arrodonides, si ara no hi havia aigua; mentrestant el meu germà s’endinsava a les coves que havien fet els soldats durant la Batalla de l’Ebre per a protegir-se. Ell ha acabat sent arqueòleg. Jo tornava amb pedres que em semblaven interessants, em construïa un mapa de la zona (sempre m’han fascinat els mapes), i feia una brúixola casolana per a orientar-me. Mentrestant, prenia notes en una llibreta d’allò que anava descobrint. Al cap i a la fi la geologia és una ciència que es pot mirar des de diferents vessants i el camp és el millor laboratori per a aprendre.

La Via Verda de la Terra Alta té uns paisatges fantàstics
La Via Verda de la Terra Alta té uns paisatges magnífics i travessa una comarca que és, geològicament parlant, molt interessant. Espinàs la va caminar tota.

Amb el temps descobreixes que la Geologia està relacionada amb totes les ciències (més avall en teniu un esquema senzill). La Geotècnia, entre altres, forma part de la Geologia Aplicada a l’Enginyeria Civil que s’ha desenvolupat en el Grau en Enginyeria Geològica que s’oferta des de fa 22 anys entre la UPC i la UB.

tema-01-ggla-geologia-7-638De la relació de les diferents ciències i la geologia en continuarem parlant en els post següents.

A propòsit de la Geologia (I)

1

Hi ha la dita que només ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona. Aquesta Santa és la protectora contra els llamps. De petita, en tronades braves on s’apagaven els llums i havíem d’encendre espelmes, ens quedàvem en silenci mentre la meua besàvia resava a la Santa. Sant Pere arrossegava caixes (els trons), i de tant en tant podia caure un llamp que, amb la protecció de la Santa, esperàvem que fos lluny…

Bé, el fet és que la Geologia és una mica així: ningú se’n recorda fins que hi ha una gran desgràcia, sigui terratrèmol, esllavissada, inundació… Ara ha passat a Itàlia, en una zona central entre Roma, Perugia i l’Adriàtic. Amatrice, 2650 habitants, és sota runes. Han mort 268 persones, hi ha molts desapareguts i continuen buscant-los. El poble era preciós abans del terratrèmol. Els experts afirmen que aquest no serà l’únic que passarà a la zona.

Aquí teniu un mapa tectònic d’Itàlia:

14046035_1303130669727900_2777815386983056433_nLa Terra té molta activitat sísmica. A casa nostra tenim l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que estudia els fenòmens sísmics. Quan succeïxen desgràcies com aquesta, surten els experts alertant de la importància de conèixer la geologia i els seus riscos: Contra los riesgos naturales, geología. El terratrèmol d’Itàlia ens recorda la necessitat de revisar la normativa espanyola per a prevenir els danys sísmics, diu Manuel Regueiro y González-Barros, President del Ilustre Colegio Oficial de Geólogos (ICOG).

Amatrice, abans i després del terratrèmol

Una anàlisi tranquil·la després del devastador terratrèmol d’Amatrice, per Antonio Aretxabala, geòleg de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Navarra