Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

A cop de llengua

0
Publicat el 28 d'abril de 2015

És increïble com encara avui en dia es generen polèmiques per la llengua usada per la comunicació. Bé, potser és que, de fet, no ha canviat mai gaire res. Parlo de l‘entrenador de l’Eibar que va abandonar dignament la sala de premsa davant les males maneres d’alguns periodistes esportius pel fet de parlar en èuscar. Si l’Estat fos plural i democràtic això no hagués passat, això no hauria de passar.

Tornem a Almeria i a l’entrenador de l’Eibar. El cap de premsa insistia a dir que responia en èuscar i tot seguit ho faria en castellà, com quan venia el Barça i ho feia en català i després en castellà (Guardiola, recordeu?). Però no es va entendre, i això que ho va dir en castellà. Avui tenim unes declaracions d’un ex-director del diari Marca que ens transporten a una altra època: “A Espanya s’ha de parlar la llengua que entén tot el món: el castellà”. “Ja hi tornem a ser”, vaig pensar, o potser és que no hem avançat gaire en tots aquests anys? De fet, fa dos anys va passar el mateix a Osca i en Català. Potser aquesta és la primera vegada que passa en èuscar. Poc després una piulada deia: si li haguessin preguntat en anglès, hagués respost en anglès? Probablement sí, si sabés l’anglès, com feia Guardiola a les rodes de premsa: Català, Castellà, Anglès, Italià, Alemany… Luís Enrique també ha sortit en defensa del seu col·lega. Per què costa tant d’entendre que les llengües no són grans o petites, són eines de comunicació, tan se val quanta gent en parli una, si en regíssim per aquest criteri, tots hauríem de parlar Xinès.

En fi, res més a dir, a cop de llengua s’acaben entenen moltes coses…

Una Diada singular

0
Publicat el 23 d'abril de 2015

Ahir, com sempre, discutíem la possibilitat que Sant Jordi fos festiu. “Mai de la vida!”, em vaig atrevir a dir. Sant Jordi ja és festiu sense que sigui festa, una jornada de reivindicació cultural en tota regla. Sí, és cert que tothom treballa, però també és cert que tothom busca un ratet per escapar-se a badar entre llibres i roses, buscar aquell llibre que li falta o que vol regalar. L’ambient al carrer és excepcional i a les escoles, particular. Sí que hi ha classes, però a certa hora anirem a la plaça a veure les paradetes, hi haurà esmorzar solidari i lliurament de premis de poesia i narrativa entre els alumnes, i actuacions musicals. És la Setmana Cultural i avui és el zènit. A la tarda tornarem a la plaça, ja sense pressa, a gaudir de l’ambient i a triar i remenar entre les parades de llibres, i roses. Roses de tots tipus, particularment roges, amb espiga o sense, amb senyera o sense. Roses per tot arreu! I llibres, és el dia que es venen més llibres de l’any!

En fi, explicar Sant Jordi als foranis és difícil, el millor és viure’l en directe, a cada racó del nostre país es pot fer, per molt petit que sigui. És la nostra Diada més particular i única, i també més internacional. Un cant a la cultura i a l’amor que ens posa a tothom el somriure als llavis.

Que gaudiu de la Diada més singular i nostrada! No, no ens cal que sigui festa, perquè la festa ja la duem al cor!

10306548_10205488859873827_2409473806900007695_n

Publicat dins de General | Deixa un comentari