Coses a dir

La particular aritmètica parlamentària ha propiciat un nou escenari que pot reactivar el malmès ànim independentista després dels estira i arronsa entre els partidaris de les diverses opcions polítiques. Amb el (celebrat) canvi d’estratègia de Junts que ara s’avé a negociar amb el Gobierno, han tornat a passar coses interessants per la necessitat del PSOE dels vots independentistes per a tirar endavant la legislatura. A l’altra banda hi ha PP i VOX i aquests 14 vots tenen encara més valor. Els resultats electorals han permès una reordenació de les prioritats, no deixar sola a ERC en la negociació amb l’Estat i anar tots a una dona més força per aconseguir millors resultats.

Primer va ser el català al Congrés (juntament amb les altres llengües cooficials), i la lluita per l’oficialitat del català a la UE pressionant des de partits, entitats i particulars; paral·lelament, les denúncies presentades ara fa 4 anys han fet el seu recorregut i ara el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) admet a tràmit els recursos dels 9 presos polítics contra la sentència del Suprem, cosa que pot beneficiar l’amnistia, segons Josep Casulleras Nualart.

La justícia és lenta, però poc a poc es va obrint camí i quedarà clar que no pertocava resoldre als jutjats el que calia afrontar fent política. Per això seguim insistint que la clau és #amnistia i #autodeterminació. https://t.co/j57HiIk3UE

— Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) September 22, 2023

Raül Romeva no ho pot dir més fort i clar, és una via lenta, però que posarà negre sobre blanc la injustícia del què va passar ara fa 4 anys. De fet, el tribunal demana al regne d’Espanya que s’expliqui abans del 13 de gener sobre les diverses vulneracions de drets humans denunciades. Això ha produït reaccions dels presos polítics arran de la notícia: Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Quim Forn.

Què pot passar a partir d’ara?

“L’amnistia pot salvar Espanya d’una condemna segura i contundent a Estrasburg i, de retruc, l’amnistia, també, de Manuel Marchena”, assevera contundent Josep Casulleras en l’article publicat a Vilaweb. Afirma:

“L’amnistia deixaria sense cap responsabilitat penal els represaliats del procés, els ex-presos inclosos: no únicament per les condemnes de presó, ja eliminades amb els indults, sinó també perquè deixaria sense efecte les inhabilitacions pendents, els condemnats quedarien sense antecedents i –si la llei és feta com cal– impediria que mai poguessin tornar a ser processats pels mateixos fets. A més, el text de la llei podria fer, en l’exposició de motius, un reconeixement explícit d’allò que ja implica una amnistia, és a dir, que la resposta judicial no fou correcta.”

I conclou explicant que:

“Espanya disposa de temps fins al 13 de gener per enviar les seves al·legacions. Si s’ha aprovat una llei d’amnistia, segur que l’advocacia de l’estat la farà servir per dir que totes aquestes vulneracions de drets denunciades ja han quedat reparades i que tots ells han de perdre la condició de víctima. Com que els precedents al TEDH són escassos, o inexistents, es fa difícil de saber què decidirà en aquest cas, si malgrat l’amnistia el tribunal entrarà a analitzar a fons què va fer l’estat quan va decidir que el centre de l’estat de dret no eren els drets humans, sinó la unitat d’Espanya.”

Què s’ha dit sobre la possibilitat d’amnistia?

Des que l’amnistia va aparèixer en públic a la taula de negociació (o els acords de legislatura), que tothom ha dit la seua. La darrera i contundent ha estat la de l’ex-president Felipe González en la presentació del darrer llibre d’Alfonso Guerra. Bé, tots dos es van esplaiar a gust contra l’amnistia que consideren que no hi cap a la Constitució i González va arribar a dir això: “no podemos dejarnos chantajear por nadie, y mucho menos por minorias en vías de extinción”(sic), entre altres perles que podeu sentir en aquest tros de vídeo de sota. ERC ha portat aquestes declaracions contra Catalunya a la comissió europea, per a què valori si són discurs d’odi.

Què diuen els advocats sobre l’amnistia?

Mentrestant continua el debat, en aquest article de Pons Feliu Llança (que ha estat degà del Col·legi d’Advocats de Girona i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), analitza i rebat una a una les circumstàncies que han plantejat els què hi estan en contra per acabar concloent que:

“Si no s’atorga l’amnistia és, senzillament, perquè no es vol. Amb l’absoluta necessitat d’un treball d’orfebreria en l’eventual redacció de la llei si no es vol que els jutges se la carreguin, que ganes de fer-ho no en faltaran pas”.

D’altra banda, José Antonio Martín Pallín (és advocat de Lifeabogados, Magistrat emèrit del Tribunal Suprem, Comissionat de la Comisió Internacional de Juristes (Ginebra)), defensa l’amnistia i diu contundent: “La amnistía es compatible con la Constitución“, i explica detalladament la diferència entre indult i amnistia, a banda d’explicar el perquè del titular.

“No se debe confundir la naturaleza jurídica de la amnistía con la del indulto. Este se otorga por razones de justicia, equidad o de interés público que justifiquen la reducción, total o parcial, de la pena impuesta a una persona determinada, en un concreto proceso criminal. La amnistía tiene un carácter eminentemente político y normalmente abarca los hechos considerados como delictivos, cometidos durante un determinado periodo de tiempo y con unas determinadas connotaciones políticas, que afectan a una pluralidad de personas involucradas en procesos penales, por la misma causa o por causas que responden a estrategias políticas o métodos semejantes.”

A TVE expliquen que “Los juristas, divididos por la ley de amnistía que reclama el independentismo: ¿es o no constitucional?” i conclouen:

• La Constitución no hace una referencia explícita a la amnistía, lo que algunos interpretan como que está permitida

• Otros consideran que atentaría contra el principio de igualdad o lo ven como un ataque a la independencia judicial

Hi ha antecedents d’amnistia concedits?

Doncs sí, Martín Pallín explica detalladament les amnisties que hi ha hagut des del 1975 fins ara. Algunes de caràcter general, altres amb algunes particularitats, i insisteix que la Constitució no prohibeix aquesta mesura, perquè ha estat acceptada i aplicada.

Sense confondre amnistia amb indult (totes dues són mesures de gracia, però mentre l’amnistia perdona el delicte, hi hagi hagut sentència de condemna o no; l’indult perdona la pena a persones que han estat condemnades), podem dir que des de l’any 1977 s’han produït nombrosos indults: Felipe González (1982/1996) va concedir 5.944 indults; José María Aznar, 5.948 (1990/2004); José Luis Rodríguez Zapatero indultà a 3.381 persones (2004/2011) i Mariano Rajoy, a 898 (2011/2018).

A l’any  2000 a primer de desembre, el govern d’Aznar va indultar més de 1.443 condemnats (entre ells 139 per corrupció), tot i que la constitució espanyola prohibeix els indults generals. De fet, el nombre de perdonats per Aznar és superior als 1.432 independentistes represaliats que Òmnium Cultural considera que s’haurien de beneficiar de l’amnistia.

#ParlantdePolítica #Amnistia