Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Cinc anys!

2
Avui fas cinc anys i sembla ahir que vas nàixer. Sí, ho sé, el temps passa volant, m’ha passat volant i no és un tòpic, és cert. Deu ser la felicitat. No hi ha res comparable. Et miro i somric, em sembla increïble i tanmateix cert. Avui fas anys i em sento amb una felicitat immensa, cada any sóc més feliç al teu costat.
Per molts anys, fill! Que ho puguis gaudir amb alegria, que ho puguem gaudir plegats durant molts i molts anys.

Data i pregunta

2
A migdia he rebut un wsp que m’ho dèia i ràpidament he engegat ordinador i tele. Pell de gallina. Tarda de vertígen. Emoció al límit. Mon germà m’ha trucat al vespre només per dir-me que un dia com avui havíem de parlar ni que fos una mica. Se’l sentia content, clar, i han estat un cúmul de coses que ens hem explicat en un moment mentre responia el FB amb una mà i feia un pastís amb l’altra (coses de mare)…  ha estat una tarda de bogeria! Ja tindrem temps d’analitzar i fer balanç de totes les tertúlies, titulars, etc. que aniran sortint quan ens passi la febrada d’avui. Ara se’n va a celebrar-ho. Doncs sí, ho celebrem. No és per a menys. Tenim data i pregunta. Aquí hi poden haver molts matisos, perquè no a tothom agradarà la fòrmula triada, però almenys la tenim i això fa que es torni a reactivar una gran il·lusió col·lectiva, tanta com el darrer 11 o fins i tot més (vist twitter, diaris i FB). Perquè ara ho veiem una mica més a prop, tot i què és molt lluny i han de passar moltes coses. Sigui com sigui, avui és un dia per celebrar que els partits s’han posat d’acord i fèia goig veure’ls a tots allà, junts, explicant els motius. Ara caldrà treballar molt per aconseguir convèncer de la doble resposta afirmativa, però més positius i optimistes no podem ser: Sí+Sí.

Rosa Díez

0
A principis del 2007, tornant d’un viatge pel sud de la península, vam posar RNE de bon matí. Feia pocs díes que hi havia hagut l’atemptat a la T4 a Barajas i les ràdios oferien tertúlies i entrevistes per analitzar el tema. Vam sentir una part d’entrevista a una política que, pel què dèia i com ho dèia, semblava clarament del PP. La sorpresa va ser quan va arribar el final i van acomiadar Rosa Díez [biografia], en aquells temps a les files del PSOE, tot i què poc després en sortiria per fundar UPyD (Unión, Progreso y Democracia). De fet, en aquella entrevista es veia clarament que no estava alineada amb la política que fèia ZP i que semblava més de l’ala dura del PP.

Sempre que surt en alguna notícia (com aquesta) recordo encara aquell troç d’entrevista i l’odi visceral que desprenien les seues paraules contra els nacionalismes perifèrics. Atacava ETA, clar, però de retruc al nacionalisme català i, en general, tot el què no fos nacionalisme espanyol. UPyD va començar amb una única diputada i ara continua pujant en les enquestes, en els darrers resultats d’estimació de vot a Espanya obtindria fins a 11 escons. No se sap ben bé si és un partit d’esquerra o de dreta, però és nacionalista espanyol amb la mà ferma de la líder i amb polèmics diputats com Toni Cantó i, segurament, aglutina vots decebuts tant del PP com del PSOE…

Rosa Díez va tenir converses amb Ciutadans abans de fundar el seu partit, però finalment es va decidir per un de propi. Vistos els resultats no els hi va malament i, fins i tot, els hi prenen la iniciativa en algun moment (UPyD denuncia a la fiscalia el simposi ‘Espanya contra Catalunya’). Es veu que els escandalitza el títol de la trobada: “‘Espanya contra Catalunyauna mirada història (1714-2014)'”, diuen que incita a l’odi. Si mireu el programa del Simposi veureu que es tracta de parlar sobre fets històrics amb papers en mà [el director del del Centre d’Història Contemporània, Jaume Sobrequés, ha assegurant que ‘tot són reaccions polítiques a un congrés científic’. En aquesta entrevista amb VilaWeb, deia que ‘la repressió d’Espanya contra Catalunya durant tres-cents anys era indiscutible i inqüestionable’ i que el congrés es limitava a estudiar-la]. De moment, UPyD i C’s ho denuncien a la fiscalia i el PP amença. De què tenen por? A mi em sembla que parlar sobre fets històrics i contrastar fets no pot incitar l’odi, simplement incita a conèixer la història, a saber on som ara i d’on venim.
Ara caldrà estar atent a veure què passa dijous que, en teoria, comença el Simposi. Com diu molt bé Vicent Partal: Això és una partida d’escacs.

P.S. Contundent lliçò d’història d’Oriol Junqueras a RNE sobre aquest congrés.

Nelson Mandela

2
Encara estic impactada per la notícia que vaig saber anit tard. No em vaig poder desenganxar del 324.cat que va fer un gran programa copsant diverses opinions i explicant les reaccions dels líders mundials a la mort de Nelson Mandela, així com els punts claus de la seua vida amb entrevistes i reportatges. Curiosament l’autor de “El factor humà”, John Carlin, viu a Sitges i és un dels bons coneixedors de la vida de Mandela. “Invictus” (la pel·lícula que es va fer basada en el seu llibre), em va impressionar, va explicar molt bé la dimensió humana del gran líder i el seu paper clau en la construcció d’un nou país. Aquí el seu article sobre la mort de Madiba a EL PAIS, molt aclaridor i complert. Carlin també acaba de publicar “El somriure de Mandela”, un retrat personal i íntim del gran líder sudafricà (entrevista a J. Carlin).

Aquí un bon recull de VILAWEB sobre Nelson Mandela.

Aquí un article d’Alfred Bosch, polític i escriptor (autor de ‘Nelson Mandela. L’últim home-déu’, Edicions Curial, 1995). Aquí un altre article publicat avui: “L’últim dels grans”.

Mandela en 10 frases, recull de l’ARA.

Recull de premsa internacional a l’ARA.

Aquí el recull de l’AVUI.

Aquí un reportatge de Sàpiens.

Anit, en les diverses tertúlies, es va fer una afirmació que em va sobtar, però que segurament es certa: “Amb la mort de Mandela acaba el s. XX en anar-se’n el darrer gran home, el darrer gran líder”.

Sigui com sigui, Mandela sempre serà al nostre record i al nostre cor. EPR.