La Candidata, d’Elena Moya
Just fa tres setmanes (aquest any sí), vaig poder assistir a l’acte de la presentació del llibre a la Llibreria de la Rambla, a Tarragona. En un espai atapeït de gom a gom, Coia Valls va explicar-nos com li havia fascinat el llibre i el tema tan actual que mostra l’obra, i Elena Moya ens va relatar el procés de construcció de la trama i el molt temps dedicat a la investigació (aquí podeu veure’n les fantàstiques fotos fetes per Xulio Ricardo Trigo). El llibre és magnífic amb un ritme trepidant. El vaig devorar en una mica més d’un cap de setmana. Un cop el comences t’enganxa irremeiablement i ja no pots abandonar-lo fins al final. La història es presenta així: “Una mujer, un ideal político y unas elecciones generales que la cambiarán para siempre“. El llibre serveix, també, per retre homenatge a Victoria Kent, injustament oblidada com altres dones diputades de la República (Clara Campoamor i Margarita Nelken). Mostra les dificultats que tenen les dones en llocs de poder per a ser respectades o ser, simplement, escoltades. Un debat interessant i necessari el que planteja la novel·la, a banda de les referències històriques que sempre estan molt ben documentades. Els llibres d’Elena Moya formen part dels imprescindibles pels temes que tracta, l’estil i les històries amb què ho adorna, que sempre es mantenen impreses a la memòria i et toquen el cor. Així, a La Maestra Republicana rescatava la Residencia de Señoritas i també començava a fer referència a Victoria Kent, a banda de passejar-nos pels magnífics paisatges de Morella i explicar-nos la història dels maquis. Podeu veure una entrevista de fa dos anys parlant-ne. I aquí un article que enllaça a una entrevista. Jo vaig poder llegir-lo aquest estiu i em va encantar. Curiosament, no vaig parlar en el seu moment del primer llibre “The Olive Groves of Belchite” (Los olivos de Belchite/Les Oliveres de Belchite), només apuntava que el llegiria. Doncs, sí, el vaig llegir (dues vegades), una història fascinant que fa una mirada des de la República al temps actual a través de tres generacions de dones (iaia, mare i filla), que retrata molt bé l’esperit de les tres èpoques, i amb una inesperada història d’amor. Succeeix entre Belchite, Barcelona i Londres. Aquí en teniu el resum.
Elena Moya, dona compromesa i brillant amb sòlides conviccions, ens mostra en aquesta darrera novel·la com són els cercles de poder a què poques dones hi tenen accés encara avui en dia. La república, l’Opus, la política, el paper de la dona en la societat actual i el patriarcat encara tan present… són temes recurrents dels seus llibres que no han estat tractats per cap altra autora (ni autor), que jo sàpiga. Són llibres amens i intensos, que no et deixen indiferent i fan present una realitat que no hem d’oblidar; i sempre acabes arribant a la mateixa conclusió a la què vaig arribar en conèixer el llibre republicà sobre microscòpia, quant de talent i quants anys perduts durant massa temps! Ens falta molt a conèixer i a recuperar!
No deixeu de llegir aquests llibres d’Elena Moya, molt probablement us seduiran.