Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Prou violència! Cada dia és 25 de novembre.

0
Publicat el 22 de gener de 2012
Cinquena víctima de violència de gènere en el que va d’any a Catalunya. Només han passat vint-i-dos dies i ja estem en un any de (trist) rècord. Fa tres dies Rosa Regàs era entrevistada a Vilaweb a propòsit del seu darrer llibre “La desgràcia de ser dona” i dèia: “El 2012 ja han matat quatre dones i no veig el país tan ofès com si les morts fossin per terrorisme“. Santes paraules, avui ja són cinc les dones i és un fet habitual que surti la notícia al diari, com és també habitual que la majoria se’n lamentin però molts mostren indiferència per desgràcia. Les situacions irreversibles es poden evitar amb una trucada a temps. L’institut català de les Dones té un ampli pla de suport i conscienciació. Fa falta molta feina encara per a què el maltractador es senti realment pressionat per tots els cantons i per a què les víctimes es sentin recolzades i puguin sortir de l’espiral de violència en el què es troben; de l’altra hem de poder evitar els masclismes que fa segles que estan incrustats en moltes ments (la d’algunes dones inclosa).

Publicat dins de Violència masclista i domèstica | Deixa un comentari

José Manuel Pinto

0
Publicat el 18 de gener de 2012
Té mèrit, ningú ho pot negar. Ser a l’ombra d’un dels millors porters del món (per a mi el millor) i no defallir, continuar entrenant com el primer tenint il·lusió en ser titular a cada partit i voler continuar creixent, perquè res no està escrit. Té molt mèrit i, reconec, que s’ha guanyat la meua simpatia. No té la titularitat a la copa assegurada, però tothom sap ja fa dies que avui jugarà ell si no hi ha res de nou. I juga. Jugar de titular al Barça contra el Madrid al Bernabeu ha de ser espectacular i me n’alegro que sigui ell avui qui defensi la porteria. Cert que li ha fet un gol Cristiano que segurament Valdés hagués aturat, tan se val, el Barça és un equip i avui també ho demostra i acabarà guanyant el partit. Segur.

El Barça acaba d’empatar gràcies a un cop de cap del supercapità Puyol. M’agradaria que Pinto fes una bona aturada que li donés confiança i també que demostrés el bon porter que és. Perquè ho és. Té un estil peculiar, però és bon porter. Clar, reitero, si et poses al costat de Valdés perdes amb la comparació. Però ningú podia imaginar, jo la primera, que Pinto fos avui encara al Barça i menys que fos titular contra el Madrid amb un títol en joc. Endavant Pinto, tu ens demostres que la confiança en un mateix és fonamental i que, perquè no, tot és possible.

Publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema | Deixa un comentari

Sis anys de bloc

6
Publicat el 13 de gener de 2012
Tal dia com avui vaig publicar el primer post, no sabia ben bé què era això dels blocs, ni la durada que podría tenir, era un món nou per a descobrir. Des de llavors he tingut més o menys Coses a dir depenent de l’època, el temps lliure mana i no és sempre el mateix, però les ganes de continuar-lo hi són.
 
Us deixo amb les entrades dels aniversaris anteriors (fins al tercer no vaig començar a pensar que això anava de debò):

I dels posts més visitats des de l’inici:

Publicat dins de Coses meues | Deixa un comentari

Allò que no m’agrada de l’Espanyol

2
Publicat el 9 de gener de 2012
Avui els amics pericos estan contents perquè ahir van aconseguir empatar contra el Barça jugant a casa. Em “meravella” que algú pugui sentir-se feliç per no guanyar un partit. Això demostra poca ambició de l’equip, com la temporada passada que se la van passar dient que volien la permanència quan estaven en llocs europeus i al final se’n van quedar fora. Humilitat sí, prudència ésclar, però també una mica d’ambició si us plau. Clar que fa dues temporades van estar a punt de baixar a segona… però si l’equip va bé, si guanya i si ets dels sis millors a tres quarts de lliga no pots dir que l’objectiu és anar a Europa i no només la permanència?  Kameni ho va insinuar i ja no forma part del primer equip encara que teòricament sigui per un altre motiu.

Recordo fa dues temporades un Espanyol-Barça que van acabar empatant a zero i que quan va sonar el xiulet final van cridar com si haguéssin guanyat.  No ho puc entendre. A més aquell partit van córrer com mai els havia vist córrer, van fer faltes com mai i una agressivitat extrema. Sovint tinc la sensació que l’Espanyol només corre contra el Barça, si empata és una victòria i si guanya és Festa Major. La resta de temporada tan se val.

Ahir els hi va anar del canto d’un duro no perdre al darrer minut si hagués entrat el pal de Piqué o l’àrbitre hagués vist les mans dins l’àrea del que va fer de porter al xut de Pedro. El Barça no va fer un bon partit i tot i això l’Espanyol no va guanyar i estan contents… no ho puc entendre.

Publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema | Deixa un comentari