Coses a dir

Estirar un mapa damunt la taula i mirar les possibilitats de descoberta entremig de dos punts és un dels meus esports preferits. Feia temps que planejava un viatge a Còrdova per a veure la Mesquita, que ja em semblava impressionant de lluny i m’ho ha semblat molt més de prop. També Medina Azahara, la ciutat brillant, passejar pel call jueu, descobrir racons de la ciutat… la pandèmia es va posar pel mig i els plans es van endarrerir, però tot arriba si es sap esperar, i ara torna a venir de gust moure’s una mica, veure nous paisatges, descobrir llocs nous i tornar amb el sarró carregat d’anècdotes…

Entre Móra d’Ebre i Còrdova hi ha 750Km i moltes coses a veure pel camí. Un dels objectius del viatge era fer una parada a Viso del Marqués per veure un Museu de Ciències Naturals (AVAN) i aprofitar per visitar un palau amb frescos renaixentistes italians (Palau del Marqués de Bazán). Un altre objectiu del viatge és (re)trobar amics pel camí (a Albacete i Benicàssim), que és sempre un plaer i acaba sent el millor regal.

(més…)

Enguany torno a tenir alumnes de 2n de batxillerat i, malgrat els explico biologia, també parlem de llibres. Porto llibres a classe, de ciències, que complementen l’assignatura en algun punt o, simplement, són llibres d’interès científic, i una cosa va portar a l’altra i ells em van acabar parlant de llibres i de poesia (hi ha alumnes del batxillerat social també a classe). I aquí em van fer recordar un dels meus llibres preferits. Al final del llibre hi ha poemes d’altres poetes traduïts, si és el cas, per Montserrat Abelló, i allà vaig descobrir un poema magnífic de la Margaret Atwood.

(més…)

Aquest estiu calorós ens hem submergit a l’Ebre per veure’l des de dins. Hem fet tres trams: Garcia-Miravet (uns 15 Km) i Miravet-Benifallet (uns 12Km), i Vinebre-Móra d’Ebre (també uns 12km). Sempre fa respecte el riu i em costava de posar-m’hi, però un cop provat, vist i gaudit, ara no me’n mouria. És, de llarg, la manera més sostenible de moure’s per conèixer la natura salvatge de la nostra comarca. Fins ara ho havia provat amb motor o caminant per la vora, però certament navegar en silenci i gaudir dels sons de la natura que t’envolten és tota una altra cosa.

(més…)

Ara fa 5 anys vaig començar a escriure el què anava passant en un intent d’anar fent memòria dels fets rellevants (enfilall a twitter). Sembla ahir, però sí, ja han passat cinc anys i res del què va passar aquell dia s’esborra de la memòria: va ser l’acte de desobediència col·lectiva més gran de la història recent d’Europa, una Europa que llavors va mirar cap a una altra banda, però que no ha parat d’enviar missatges (des de llavors) des de les institucions democràtiques (també fruit de la feina silent i constant que es fa des de l’exili). La victòria moral va ser gegantina, immensa, inapel·lable, per això no van tenir més remei que venir per la força, quan no tens arguments la violència és l’únic argument. 

Només els feixistes poden pensar que és una bona idea atonyinar a gent pacífica que només vol votar. I mal que em pesi, aquí hi incloc alguns pretesos progressistes que setmanes abans de la data em discutien que poguéssim fer-ho perquè “no era legal” i arribat el moment van fer-se els sords i els cecs, com si res hagués passat o, pitjor encara, justificant la reacció (desproporcionada) de l’Estat perquè (segons ells) “no podíem votar”. Segurament no volien admetre que estaven equivocats. Qui està en contra de les urnes és que no és demòcrata, ras i curt, per molt que diguin que “no era un referèndum autoritzat” (i qui no accepta el resultat de les urnes, tampoc). Catalunya portava molts anys avisant que volia votar per decidir si el seu futur polític havia de ser dins o fora d’Espanya, però les autoritats de l’Estat s’han mostrat sempre granítiques i al·lèrgiques (fins al moment) a qualsevol mena de solució democràtica. Cinc anys després es manté invariable (80%) el tant per cent de catalans que volem votar per decidir el futur polític dins l’Estat.

(més…)

A vegades una casualitat et porta a un llibre que no tenies previst i resulta que el llibre és un delícia que t’emociona. Això m’ha passat avui quan he acabat el llibre que tot just vaig començar divendres a migdia. Al matí havíem coincidit a la biblioteca per acomiadar-ne la Rosa després de 35 anys de dedicació als llibres, i just allà, al prestatge d’exposició el veig. No m’hagués cridat tant l’atenció en un altre moment, segurament, però feia poques setmanes que havia vist “Pau, la força d’un silenci“, amb Joan Pera i Carme Sansa, i com que em va agradar molt el film i l’aproximació d’aquella part de la seua vida, em va venir de gust llegir la novel·la.

(més…)

Diuen que enguany és l’any de la revenja per les vacances que no vam poder fer durant el 2020 i 2021. En aquest cas han estat dos concerts de Suzanne Vega a dos dies de diferència i a 122km de distància.

Fa dos anys Suzanne Vega havia d’actuar al Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guixols, però la pandèmia ho va aturar tot. Durant aquest temps ha fet concerts per internet i algun presencial sense sortir gaire del seu hàbitat natural de Nova York, però finalment tot arriba i enguany fa gira Europea-UK-USA. La gira la porta a visitar Itàlia, França, Bèlgica, UK, Alemanya, Holanda i Catalunya en l’únic concert a tot l’Estat, com ella ens va recordar.

Els espectacles en viu són tota una altra cosa, segurament el què dona més normalitat després de la pandèmia, per això Suzanne Vega va agrair al públic dels dos concerts que hi fos i que “celebrés la vida” amb normalitat. Concerts a l’aire lliure, amb cadires (obligatori seure per escoltar Suzanne) i un públic amb ganes de gaudir de l’espectacle.

(més…)

Quan et trobes en segons quines circumstàncies inesperades i impensables és possible que et costi reaccionar. Això explica que no hagi transcendit fins dies més tard el què va ocórrer dissabte a la nit al FAQS després de l’entrevista a Laura Borràs: la subdirectora del programa va ser intimidada pel diputat Dalmases per l’entrevista que li acabaven de fer a presidenta del Parlament.

(més…)

El meu segon cognom és Gurrera. Sí, ho heu llegit bé. No és ni Guerrera, ni Guerra, ni cap altra combinació. És estrany, ho sé. Poques vegades me l’han escrit bé. Fora del meu poble, mai, he de dir, així que estic acostumada a lletrejar-lo: G-U-R-R-E-R-A, Gurrera.

Bé, la cosa és que Gurrera ve de Gurrea i és originari de Navarra. D’allí va passar a l’Aragó i va arribar a Catalunya per Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre). Algú al segle XVI va pensar que es llegiria millor Gurrera i li va afegir la “r”.  Així que els Gurrera que hi ha escampats pel món tenen origen a Móra d’Ebre o això és el què s’explica en aquesta pàgina de Facebook on un dels Gurrera, ara fa deu anys, va tenir la pensada de fer-hi coincidir tots els què portem el mateix cognom.

Si escric aquest post és perquè he tingut una troballa a Twitter d’uns Gurrera amagats. L’actriu i pedagoga teatral Lídia Linuesa té com a segon cognom Gurrera. Germana de Josep Linuesa, també actor, que tampoc li encerten el segon cognom. Aquí quan diu “nombre real” també li posen “Guerrera”. S’ha pogut corregir a la Viquipèdia, però el cert és que a la majoria de llocs hi ha el segon cognom erroni.

En fi, si per casualitat algú coneix un Gurrera i li vol fer arribar aquest post, estaria bé saber-ne l’existència i l’origen. A la pàgina del Facebook n’hi ha de Sicília, dels USA, sé que n’hi ha a Canadà, a Holanda… on han anat a parar els Gurrera del món?

Acaba juny i en, un any normal, ara estaríem pendents, només, de fer cursos d’estiu i esperaríem, pacientment, fins a la segona meitat de juliol per saber quines matèries haurem d’impartir (això si tens la sort de saber on treballaràs el proper curs, és clar). Però no és un curs normal perquè el curs que ve canvia el currículum (que encara només és provisional); enguany ja sabem què farem el curs que ve per allò que tot comença abans (molt bé), però encara no tenim el material per poder preparar el curs… Sigui com sigui, juliol és un mes d’anar fent el què pots tot esperant a saber amb seguretat el què del proper curs. I sí, a l’agost “tenim vacances” entre cometes, perquè tot allò que no pots fer al juliol ho has de fer a l’agost. Al juliol no anem als centres, no tenim alumnes davant, però hem d’estar localitzables i disponibles a anar al centre si se’ns requereix. Per dir-ho d’alguna manera, tanquem per al públic, però continuem treballant a la rebotiga.

(més…)

Dilluns de Pasqua va saltar la notícia tot i què feia molts mesos que els afectats en tenien constància. No és un tema menor que hi hagi espionatge per part d’un estat a activistes, polítics, advocats… tots ells independentistes; sigui a través del seu telèfon, sigui a través del telèfon de persones de l’entorn. El cas és greu perquè atempta als principis democràtics, als drets fonamentals. Segons el New Yorker, l’espionatge va començar al 2018, però se n’han trobat indicis que hi hauria alguns telèfons punxats des d’abans. Tot plegat un gran despropòsit.

(més…)

Els darrer cap de setmana de maig hi ha la cita obligada de Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc. Enguany era ja la quinzena edició de la fira d’espectacles literaris i la dinovena de la Fira del llibre ebrenc. Litterarum i la Fira del Llibre ja són un clàssic de les Terres de l’Ebre que cada any tenen més visitants per veure teatre, escoltar música o per seguir les novetats editorials. La nova direcció de Gemma Sastre s’estrena amb bona nota. Anem a fer una mica de repàs del què va donar de si la cita morenca.

(més…)

Ahir va tenir lloc el partit de tornada de la Lliga de Campiones entre el Barça i el R. Madrid. A l’anada les actuals campiones havien guanyat 3 a 1 a Valdebebas (l’equip madrileny no havia permès que les jugadores ho fessin al Santiago Bernabeu). El Barça, però, ja havia decidit que la tornada fos al Camp Nou i va posar les entrades a la venda al gener. Es van exhaurir en menys d’una setmana. Això ha fet possible una gran festa al camp amb un nou rècord de 91.553 espectadors. El darrer rècord era del 1999 i en un altre continent.

(més…)

Acaba gener d’una manera molt trista. Ha traspassat Miquel Aubà i Fleix, gandesà amb una llarga trajectòria política. Primer com a alcalde independent de Gandesa entre el 1999 i el 2011 i més tard al front de Madrid al Senat representant les Terres de l’Ebre des del 2015 fins ara i també com a regidor a l’oposició per ERC.

Dos anys de llarga malaltia que han coincidit amb la pandèmia i pocs actes públics. Se n’ha anat una gran persona. “Ningú et recordarà pel teu currículum sinó per la teua manera de ser” deia Victor Küppers. Doncs a Miquel el recordarem no només per la seua manera de ser i com et feia sentir, sinó també per la seua feina defensant la nostra terra. Descansa en pau, Miquel.

(més…)

Rafa Nadal és un esportista espectacular. Cert és que algunes declaracions seues em grinyolen (o fotografies amb segons qui), però ens cenyirem només a la pràctica esportiva i això que ha fet avui a la pista de l’Open Australià ha estat impressionant i cal felicitar-lo. Certament, després de perdre els dos primers sets no em pensava que pogués remuntar, però si algú podia aquest era Nadal. Com deia ell després del partit, després de sis mesos apartat per una lesió no sabia si podria tornar a competir. I no només ha competit molt bé sinó que ha acabat guanyant el seu 21è títol de Grand Slam.

Alguns titulars han destacat que és el “primer tenista a guanyar-los”, però no és del tot cert. És el primer tenista masculí, efectivament, però Margaret Court amb 24, Serena Williams amb 23 i Steffi Graf amb 22 Grand Slam estan (de moment) per davant d’ell en aquest rànquing.

Tot i això, el partit d’avui ha estat èpic, d’aquells que fan afició. Cinc hores llargues de partit, ha estat una cursa de fons que ha culminat amb èxit. (aquí la final complerta).

(més…)

Quan faig la Fabiola em transporta a quan era petita i em posava a la cuina amb ma iaia. Quan la feia per un dia de festa era una alegria immensa. És senzilla i ràpida de fer (uns 30 minuts), segur que hi ha altres maneres de fer-la, jo aquí poso la que recordo i espero que us vagi de gust.

Ingredients

• Galetes maria Hojaldrada (són més gruixudes i ens interessa per a què absorbeixin millor el moscatell)
• 1 Terrina de margarina
• Cafè
• 3 ous
• Sucre
• Coco ratllat
• Moscatell (o qualsevol vi dolç, al vostre gust)

(més…)