Dies 4, 5 i 7 de gener. Investidura.

Comença el gener mogut. Els dies 4, 5 i 7 hi ha previstos els plens d’investidura després que PSOE i ERC han arribat a un acord i ERC s’abstindrà; això i les abstencions d’EH-Bildu, i el sí de PNB, Més País, Compromís, Nova Canàries, Terol Existeix i el BNG faran que hi hagi nou govern de coalició presidit per Sánchez. En el No a Sánchez hi ha PP, Vox, Cs, JxCat, UPN, CUP, PRC, Foro Astúries i la diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, que va canviar l’abstenció pel no. Les posicions més refractàries a investir Sánchez són de PP, VOX i Cs, aquesta última formació demanant un “Tamayazo” per activa i per passiva; tots tres al·legant que no es pot pactar amb els independentistes. Es dona la circumstància que la CUP serà l’únic partit d’esquerres que votarà en contra de la investidura, i ho farà perquè diu que facilitar la governabilitat de l’Estat Espanyol no aportarà solucions. JxCat, tot i què ha criticat ERC, anuncia una reunió amb Sánchez després de la investidura i, mentrestant, votarà no perquè Sánchez no ofereix “garanties” d’apostar per la política i desjudicialitzar el conflicte català.

Continua llegint

Dies 18-19 Desembre. Tsunami del TJUE

Al desembre teniem unes dates marcades al calendari. Tsunami Democràtic havia anunciat una gran acció per al Clàssic del dia 18 al Camp Nou, en dimecres. El Barça-Madrid ja s’havia postposat per la manifestació contra la sentència, malgrat era al carrer Marina, lluny del Camp Nou. Tsunami va dir que l’acció es veuria en directe per televisió i seria, com sempre, pacífica i revivindicativa. Mentrestant, a Madrid hi havia nervis, continuaven  escampant que Tsunami Democràtic són terroristes, per espantar, i mantenien als CDRs detinguts en presó preventiva, tot i que en van deixar anar amb comptagotes fins a final de mes reconeixent que no tenien explosius i no eren perillosos, això sí, amb fiança, no fos cas (a l’acabar l’any encara en queden dos en presó incomunicada, Germinal i Jordi Ros).

Foto: Crític. Ivan Giménez.

Però tornem al dia 18. Tsunami va repartir 100.000 cartolines de “Spain Sit and Talk” entre els aficionats que van entrar al camp. Havien demanat encerclar el camp quatre hores abans del partit. Així, després del mosaic de rigor, se’n feia un altre amb aquest lema. No van ser tot, però, flors i violes, en moltes entrades els guardes de seguretat van requisar els cartells. Miraven, fins i tot, dins els entrepans, segons la crònica radiofonica(#ElsEntrepansSeranSempreNostres). I després hi van haver càrregues dels Mossos. A l’exterior, Tsunami va projectar el partit a un edifici per a què tothom qui ho vulgués ho pugués veure, tot i què no va anar prou bé. I a l’interior van aconseguir aturar el joc durant dos minuts, malgrat no ho van deixar veure per TV. Tan se val, el partit va ser dels pitjors dels que es recorden, empat a zero, una nit prou amarga entre unes coses i altres.

Però al matí següent la sentència del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea), ens va tornar l’esperança. La sentència reconeix la immunitat d’Oriol Junqueras des del moment en que va ser elegit eurodiputat. De moment, Junqueras continua a la presó amb sentència ferma, el Suprem creu que la sentència europea no obliga a alliberar a Junqueras, mentre l’advocacia de l’Estat s’inclinarà perquè Junqueras reculli l’acta d’Eurodiputat. Els advocats de Junqueras han demanat la nul·litat del judici i l’alliberament immediat; a parer seu (i de molts altres juristes), la sentència del TJUE obliga a repetir el judici i a deixar a Junqueras en llibertat, atès que Junqueras tenia immunitat parlamentària des del mateix moment de la votació.

Una de les conseqüències més immediates és que el dia 13 de gener el president Puigdemont i el conseller Comín, seuran al Parlament Europeu, atès que de retruc, la sentència de Junqueras, fa que ells també tinguin immunitat parlamentària. De fet, el president de l’Eurocambra, David Sassoli, va demanar el mateix dia que Espanya apliqués la sentència i alliberés Junqueras.

I a tot això, cal fer govern a Madrid. PSOE i UP van arribar a un acord poques hores després de les eleccions, sorprenent tothom. Després de diverses meses de negociació amb ERC, finalment el dia 2 es durà el principi d’acord al Consell Nacional de la formació, explicant el que s’ha aconseguit i sotmetent l’acord a votació. Meritxell Batet ha convocat els plens els dies 4, 5 i 7 de gener. Tenen l’abstenció de Bildu i el sí de Más País, PNV, PRC, BNG i Teruel Existe; només falta l’abstenció d’ERC per a què tiri endavant la investidura. Segons Marta Vilalta, portaveu d’ERC: “ERC ha aconseguit que el govern espanyol actual entengui que hi ha un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. Per afrontar-lo, Esquerra ha establert una taula de negociació entre el govern espanyol i el català.” Un espai, segons la portaveu, per exposar els consensos adquirits a Catalunya i una forma de donar forma al “sit and talk” que sol·licita la ciutadania.

Les reaccions no s’han fet esperar: “JxCat critica ERC per actuar sense lleialtat ni respecte al govern català“. Tot i això cal recordar que ERC diu que ha aconseguit una mesa de negociació entre governs, no entre partits. Dijous el president Torra i Pere Aragonès es trobaran a Palau per a què el president conegui de primera mà els acords entre ERC i PSOE.

Sigui com sigui, el 2019 acaba millor del que va començar, la reacció a la sentència, l’informe d’Ammistia Internacional demanant l’alliberament immediat dels Jordis, el revés del TJUE,… obren una nova via d’esperança. I si hi ha govern a Madrid, ja veurem com ha estat el pacte amb ERC i com es materialitza. Malgrat tot, Jordi Cuixart i Junqueras ja van dir que els presos no són moneda de canvi de res i Junqueras demana seguir negociant encara que ell no surti de la presó.

Però no ens oblidem dels presos, hi ha hagut concentracions a Mas d’Enric, a Lledoners i a Puig de les Basses per acomiadar l’any, els reivindiquem!

Mentrestant, esperem a veure com es resolt tot plegat, però això ja serà una altra història.

Que tinguem un bon 2020! #LlibertatPresosPolíticsIExiliats

#25NEmComprometo

El 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Aquí trobareu el perquè de l’origen d’aquest dia, és esgarrifós. Cada any es fan actes entorn d’aquest dia, però no n’hi ha prou amb això, cal compromís de les dones i dels homes per a què s’elimini la violència masclista. I també, cal que des de les institucions hi hagi implicació, no és només llegir un manifest a la porta de l’Ajuntament o posar un Punt  Lila ocasionalment, cal una campanya constant i permanent per sensibilitzar a la població. Un dia és necessari, però totalment insuficient.

Per això l’etiqueta #25NEmComprometo que corre per les xarxes. I jo em comprometo a fer el possible per continuar lluitant contra aquests tipus de violència, modestament, afegint el meu granet d’arena en el meu entorn.

Des d’ERC-Móra d’Ebre, dissabte vam organitzar una xerrada entorn del 25 de novembre per parlar de la violència masclista amb Carme Celma, llevadora, i fins dissabte, la nostra Secretària de la Dona de la local. Ens va oferir una xerrada molt interessant i amena sobre les diferents violències a les què estem exposats, moltes vegades sense saber-ho. D’aquestes que costen de veure, però hi són, i que fa temps vam posar l’etiqueta de #micromasclismes i en vaig fer un post.

Continua llegint

Dies 14-31. La sentència i la resposta al carrer

A un quart de deu del matí de dilluns dia 14 d’octubre es va fer pública la sentència a través de diversos mitjans. Ja se n’havia tingut un tastet durant el cap de setmana, i tot seguit, van començar les reaccions. Alguns havien especulat amb la possibilitat que la guardessin per a fer-la pública dimarts dia 15, quan van afusellar a Companys, però no, al matí ja sabíem el què, i tothom es va començar a organitzar.

No és justícia, és venjança“. Sentim les paraules de Junqueras des de Lledoners. I immediatament surt publicada una carta conjunta dels presos i preses en el mateix sentit.

Continua llegint

Dia 13. Compàs d’espera

Ha arribat l’octubre i han tornat els militars a Catalunya tot esperant que surti la sentència aviat. Més controls a tot arreu. Ahir, van fer l’habitual exibició de força a Madrid amb la desfilada militar, amb anècdota inclosa. Tal dia com ahir, fa dos anys, es va filtrar que els Jordis anirien a presó; ahir es va filtrar la possible sentència. Ai, la separació de poders i el secret judicial al regne d’Espanya! Martín Pallín i Ernesto Elkaizer en parlen al FAQS.

El cap de setmana és un compàs d’espera, però fa dies que estem més mobilitzats. Com ara fa dos anys, però més i d’una altra manera. A Telegram no em paren d’arribar avisos d’amics que se l’estan instal·lant. El canal de Telegram de Tsunami Democràtic ja té més de 130.000 subscrits, i no para de créixer.

I avui hi ha la primera acció abans de la sentència: centenars de persones es manifesten a Sants i recorren el centre de Barcelona. Els activistes de Pícnic per la República han tallat diversos carrers després de ser desallotjats pels Mossos de l’estació.

I al vespre: La gent es planta davant la porta de la presó dels Lledoners hores abans de la publicació de la sentència.

Continua llegint

Dia 23. Nou detencions imprevistes i set presos polítics més.

El cap de setmana era a molts indrets llarg i festiu: a Reus la Misericordia, a Tarragona Santa Techa i a Barcelona la Mercè. I dilluns, a les tantes de la matinada, la policia, d’improvís, entrava a casa de 9 persones vinculades a CDRs investigades per terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius (aquest vídeo publicat per la mateixa GC s’ha fet viral i se n’han fet memes i paròdies arreu). A Mollet, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Cerdanyola del Vallès, Sant Fost de Campcentelles i Sant Pere de Torelló. Una ratzia amb un desplegament de 500 Guàrdia Civils que ha portat a 7 persones a Madrid davant l’Audiència Nacional.

Continua llegint

Dia 20. Dos anys.

Avui fa exactament dos anys de l’assalt a la seu d’economia per part del Gobierno espanyol. Buscaven urnes i paperetes, documentació que pogués insinuar alguna mena de sublevació armada contra l’Estat. Recordo bé aquell dia, perquè de sobte va començar tot d’una manera espontània; tots érem de tots! I havíem de defensar la seu d’Economia del nostre Govern enfront un atac inesperat (i desesperat).

20 de setembre de 2017 davant la seu d’economia.

Continua llegint

Lectures d’estiu

Feia molt que no tenia temps per dedicar-me a llegir les novel·les que s’havien anat acumulant a la pila. Llegir només pel plaer de llegir històries diverses, que et portin a altres mons. Ha estat un estiu lector, de tancar un llibre i obrir-ne un altre, un plaer que feia massa que no tastava i ara espero no deixar-lo. Aquí van les lectures i les recomanacions.

Continua llegint

Dia 2. Tsunami Democràtic

La primavera va estar monopolitzada pel judici i les eleccions que es van anar succeint. Durant uns mesos, vam poder seguir el judici minut a minut. Va ser vist per sentència al juny després de sessions maratonianes i un temps rècord per un sumari d’aquestes característiques. El 3/24 ho retransmetia en directe i després se’n feien resums del més destacat. Jo, cada matí, en veia un trosset d’11.30 a 12.00, durant la mitja hora de descans. Era la finestra que em permetia veure els presos polítics en directe. Interrogatoris llarguíssims, tècnics, tot molt ranci i solemne, d’un país en blanc i negre, una representació del que és l’Estat. Dies frenètics, mesos frenètics i al juny arriba la calma. S’espera la sentència a l’octubre, al llindar dels dos anys de presó preventiva. Si no hi ha sentència abans, als dos anys haurien de sortir de la presó, però n’hi haurà. Mentrestant, hem passat l’estiu preguntant-nos quina n’ha de ser la resposta, però sense tenir res clar.

Continua llegint

Impressions franceses (I)

Una de les coses que em relaxa més és mirar un mapa i imaginar-hi rutes possibles. Enguany ens hem posat a fer quilòmetres cap al nord, atès que les onades de calor al nostre poble sobrepassaven límits centígrads. França vessant atlàntica, per gaudir del paisatge i de la fresca. I sí, hem tingut un bon viatge i molta fresca, a banda de gaudir de petits llocs i gent estupenda del país veí.

Aquest viatge m’ha donat una visió diferent de França, de la seua gent, dels seus productes i del seu dia a dia. Realment, és un bon lloc per passejar-hi. París és, sens dubte, la ciutat de la llum; i això em porta a tres novel·les que he llegit aquest estiu i que passen en punts diversos de França (en faré una explicació aviat).

Anem a explicar una mica del viatge i de les impressions franceses.

Continua llegint