Dia 17. Un any dels atemptats de Barcelona i Cambrils

A mesura que s’anava apropant el dia assenyalat es feien sentir les veus més fortes sobre no polititzar l’acte, ni per uns ni per altres, o no anar-hi perquè hi anava el Rei. I va arribar el dia. I el relat serà molt diferent segons a quin mitjà feu cas. Els mitjans foranis i algun de nostrat van mostrar només una part d’el que va passar. Recomano vívament mitjans de solvència contrastada com Vilaweb:

A primera hora la notícia era una gran pancarta de rebuig a la visita del Rei Felipe VI. Després d’uns moments de confusió on s’ha dit que els Mossos la  volien retirar, finalment no s’ha mogut de lloc i ha presidit l’acte ben visible. Mentrestant, en un angle de la plaça un grup d’espanyolistes protestaven i han intentat entrar a l’edifici per arrancar-la, cosa que no han aconseguit.

‘El rei espanyol no és benvingut als Països Catalans’, hi diu en anglès.

El PSOE demana explicacions.

Per sort es van separar els familiars de les víctimes dels polítics. Primer van fer l’ofrena els familiars, després les autoritats. Al capdavall de les Rambles, els CDR van fer una marxa silenciosa en homenatge a les víctimes del 17-A  i també els taxistes van fer una marxa lenta en el seu record.

En l’acte protocolari el vice-president del parlament es nega a donar la mà a Felipe VI i ell, ofès, va deixar de saludar els consellers.

I per tancar una mica què va passar divendres al matí, recomano lectura d’aquest article: “Saber estar en el mundo” i mireu “els deu vídeos més esperpèntics del boicot espanyolista als actes del 17-A” si voleu entendre’l. I també, escridassen Gemma Nierga per presentar en català l’acte d’homenatge pel 17-A. I Sánchez esborra un piulet que commemorava el 17-A en català i sense la bandera d’Espanya.

El que es constata després dels actes del 17A és que al Rei li van fer un “Tortosa” en tota regla.

Continua llegint

Dia 14. La Falange es reivindica

Ahir i avui són dies plens d’informacions que val la pena recordar. Comencem pel final: aquest matí han aparegut aquestes pintades frapants al consolat de Bèlgica a Barcelona reivindicades per La Falange [si no sabeu que és ho trobareu a Viquipèdia].

La notícia ha tingut un ampli ressò a Twitter i als informatius en general.

D’altra banda, ahir Ciutadans va denunciar el M.H. President Torrent i els representants de JxCat i ERC a la mesa per haver admès a tràmit una moció de la CUP (notícia). I el M.H. President Torrent contesta a la denúncia de Ciutadans: ‘El seu problema no és la independència, és la democràcia’. Seguidament, Ciutadans acusa l’independentisme de buscar “contínuament la confrontació”. Sí, ho heu llegit bé.

I el col·lectiu Catmemòria ha fet públic un vídeo enregistrat per la Policia espanyola. Forma part del recull d’imatges de la repressió de l’1 d’octubre (no el mireu si sou ànimes sensibles).

Mentrestant, continua el debat sobre la presència del Rei Felipe VI als actes de record a les víctimes del 17-A.

Seguiu el fil, remarca els punts clau.

Continua llegint

Dia 10. El groc els fa nosa

Va acabar juliol amb el retorn del President a Bèlgica després de quatre mesos a Alemanya. Allà s’ha retrobat amb el Govern a l’exili i amb el President Torra i torna a reactivar el Consell per la República. En una entrevista a Der Spiegel es mostra optimista i creu que “aviat tornarem a casa”. El primer que va fer Puigdemont va ser demanar la llibertat dels presos polítics com a pas essencial cap a la República.

Apreta la calor i l’estiu continua sent groc i es va estenent a altres llocs de la geografia de parla catalana. A Eïvissa el sopar groc va reunir 150 persones, mentre a fora, als que fa nosa el groc eren 10 protestant. A Bétera (País Valencià), el sopar groc també va fer el ple mentre uns pocs protestaven a la porta.

I la vida continua, sigui des de la presó o al carrer, reivindicant els presos, sempre, i tenint com a objectiu consolidar la República. Dolors Bassa escriu “Sensacions d’un vis-a-vis familiar“, si teniu una mica de cor no us deixarà indiferents. Oriol Junqueras i Raül Romeva escriuen també un article, Hoy somos más fuertes:

“Somos gente de diálogo, de paz y acuerdo. Somos gente que amamos a nuestro país y a toda su gente. Nuestras trayectorias vitales hablan por nosotros. Y somos al mismo tiempo gente de firmes convicciones. Los barrotes, por tiempo que los tengamos que sufrir, no las harán cambiar.”

I a El Catllar es concentren a la presó més de dos-cents tractors en solidaritat amb Carme Forcadell. I també a gal·les en el marc d’un col·loqui titulat ‘Catalunya, i ara què?’ la presidenta del parlament, consternada per l’empresonament de Carme Forcadell.

La Presidenta del Parlament gal·lès va mostrar-se consternada pel fet que la seva homòloga a Catalunya, Carme Forcadell, estigui empresonada per haver permès un debat que ella mateixa o el seu col·lega escocès han permès i que, en cap cas, això els ha fet témer per la seva llibertat.

Elin Jones va rebre Carme Forcadell a Gal·les. Font: Vilaweb

Ned Thomas, al mateix col·loqui, va explicar que, “al llarg dels anys de treballar a Salamanca i de viatjar a Espanya, ha constatat una manca de tradició democràcia, i que els valors i llibertats que aquí es donen per descomptat, allà són qüestionats per sistema”.

Mentrestant, a Calella roben la senyera de la plaça de l’Ajuntament. A Reus, Ciutadans reivindica l’arrencada de la pancarta de l’Ajuntament en defensa dels presos polítics. L’alcalde ho denuncia i la torna a penjar. A les xarxes se’ls escapa l’estratègia…

Ells mateixos reconeixen que no hi ha violència per part dels independentistes, i així cal continuar, sense violència, malgrat ells l’usin (aquí i aquí), en surtin impunes i no la condemnin. Ells només entenen la violència, sigui física o verbal. No hi hem de caure (“pels seus fruits els coneixereu“).

Continua llegint

Salamanca

Una companya de feina és de Salamanca i ens va dir d’anar-hi uns dies a visitar-la, li feia il·lusió que coneguéssim la seua terra. A Salamanca no hi havia estat mai, així doncs era bona la proposta i ens vam afegir al grup.

La ciutat és a 800 metres d’alçada sobre el nivell del mar enmig de la immensitat plana. Vam trobar càmping a 4km de la ciutat, vora el riu Tormes (Càmping Don Quijote), un lloc molt recomanable envoltat de natura i tranquil·litat, i amb un restaurant molt transitat, impossible de trobar taula sense reserva. Feia calor, però a l’ombra s’estava prou bé (“nueve meses de invierno y tres de infierno” diuen allà), excepte els darrers dies amb l’onada de calor. Sufocants allà i arreu. La meseta és així.

Riu Tormes a Cabrerizos, a tocar de Salamanca.

No em va sorprendre que hi havia banderes espanyoles en alguns balcons, de diverses mides. Fins i tot en un pont en direcció a Burgos vam trobar una pintada: “Cataluña es España” i pintada la bandera al costat. Allò és un altre món amb record per al nostre. No vam parlar de política amb ningú alertats pels nostres amfitrions. Territori hostil! Em va sorprendre que no hi havia gens d’immigració. Només recordo ser atesa per una persona forània, a Burgos. A Salamanca hi havia molts turistes i encara alguns estudiants, la resta, tots, castellans.

De Salamanca cal destacar la casa Lis. Precioses vidrieres art-decó i art nouveau amb exposicions temporals i permanents dins un palauet modernista; un bar amb vistes sobre el riu Tormes i els paisatges plans i grocs dels camps. Hi fan concerts a les nits d’estiu els caps de setmana, el lloc, per si sol, ja mereix la visita.

Vidrieres de Casa Lis des de fora, l’entrada és per la part posterior.

Just al costat trobem el Huerto de Calixto y Melibea, un clàssic de bon passejar, amb tot de plantes i fruiters (per això “huerto” i no “jardin” ens recorda el guia). Un lloc fresc i acolorit. Agradable.

La plaza Mayor també és típica i lloc de trobada sota el rellotge. Recorda a la de Madrid (tenen el mateix arquitecte), si bé em van indicar que era trapezoidal i no quadrada com aquella. Vam ser guiats per un salmantí molt il·lustrat sobre la ciutat i els seus racons que va fer de la visita una delícia. Com deia la meua amiga: ella ens va ensenyar Salamanca per fora i ell per dintre, amb totes les seues vivències i un castellà preciós.

Plaza Mayor amb vistes a l’Ajuntament on hi ha el rellotge punt de trobada.

Continua llegint

Juliol. Trasllat de presos a Catalunya

Juliol ha estat marcat per l’acostament dels presos a presons catalanes després de prou polèmica entre els jutges i el govern de l’Estat sobre qui tenia potestat per l’acostament o no dels presos: l’acostament dels presos polítics a Catalunya sí que depèn del govern de Pedro Sánchez;  el PSC reitera que l’acostament de presos s’ha de fer quan acabi la instruccióSantamaría, sobre l’acostament de polítics presos a Catalunya: “És posar la guineu a cuidar les gallines”.

Però sí, després de tot van anar venint a Catalunya per etapes. Aquí teniu l’emocionant relat de la Carme i aquí el de Jordi Cuixart. Els presos feia temps que havien de ser a Catalunya, de fet. la presó preventiva és injusta, tothom ho sap i és profecia, i més quan el tribunal alemany ha dictaminat que no hi va haver ni rebel·lió ni sedició i “només” es pot jutjar a Puigdemont per malversació. Això ha fet que Llarena retirés l’euroordre i, amb l’esprint de dret que hem fet tots, sabem que ara poden circular lliurement per tot el món tret de l’Estat Espanyol, on poden ser detinguts. Per cert, Rull, Romeva i Bassa denuncien la seva presó preventiva a les Nacions Unides i segueixen els passos de Junqueras, Sànchez i Cuixart.

Mentrestant, la Cort de la UE avisa que si els tribunals d’un estat membre no són independents ningú no hi ha de ser extradit. Avis per a navegants.

Bé, ara tenim als homes a la presó de Lledoners, a la Dolors a Figueres i la Carme a El Catllar. Ja han passat quatre mesos des que Marta Rovira va anar a Suïssa:

Continua llegint

Rossana. In memoriam

Avui he sabut que la Rossana ja no hi és. No ha superat l’operació de cor a què es va sotmetre fa gairebé quatre mesos. Han estat setmanes d’angoixa debatent-se entre la vida i la mort i, finalment, ha perdut la partida.

No puc deixar de plorar des que ho he sabut. Em venen tot de records, feliços, amb el el seu món. Una persona vital, alegre i creativa que encomanava alegria allà on anava.

Així, d’entrada, devia fer uns vint anys que ens vam conèixer quan era estudiant d’art a la Università di Perugia. Va ser a l’estiu, a l’Umbria Jazz. Una companya de classe de Silvia M., una altra alumna d’art que va ser a Barcelona durant sis mesos. Silvia sempre em parlava de Rossana, malgrat la diferència d’edat, s’entenien molt bé. Feien els treballs juntes i també algunes mostres d’art. Rossana tenia moltes ganes d’aprendre. Quan va tenir els fills grans i ja no era tan necessària a casa, va decidir començar a estudiar art, la seua passió. Li devien faltar pocs anys per fer-ne 60 quan va entrar a la facultat, el seu marit havia mort i ella necessitava omplir el seu temps després de la prejubilació. Una dona amb coratge, doncs. Sempre l’he admirada per això i per la seua fam d’aprendre.

Ara al març n’havia fet 82. Justament va ser el darrer dia que vam parlar, ja estava a l’hospital esperant l’operació. Va nàixer el mateix dia que ma iaia i el mateix any que ma mare, per això m’era fàcil de recordar el dia i l’edat.

El darrer cop que ens vam veure em vaig estar a ca seua uns dies a Perugia, al 2012, i uns dies més tard ens vam retrobar a la casa de muntanya a Colfiorito també amb Silvia. Quan s’ajuntaven les dues eren un remolí de paraules posant-se al dia de les mostres d’art o les activitats. Totes dues treballadores incansables ara es veien menys des que Silvia havia anat a viure més al sud de l’Umbria.

Vivia fora del centre, en un pis amb jardí, molt tranquil, i de tant en tant anava a Colfiorito on s’hi estava més fresc a l’estiu. Aquell darrer estiu vam xerrar molt, però ja li feia mandra sortir gaire de casa. Al centre de Perugia ja feia anys que no hi anava, i tampoc a Roma, la seua ciutat de naixença. Vivia tranquil·la amb la visita dels fills i els nets, i els amics.

Es va quedar pendent que vingués a Barcelona. Feia anys que m’ho deia, però no trobava mai el moment. Darrerament ja li feia mandra viatjar i abans d’això preferia anar a llocs on no hi havia estat mai. De fet, es van quedar moltes coses pendents i sempre anavem parlant de quan les fariem.

Cara Rosssana, has treballat molt, has viscut molt, has estimat molt, tan estimat molt, t’hem estimat molt… Reposa en pau.

Continua llegint

Dia 2. Ja tenim govern! Cau el 155.

Divendres 1 es va publicar al DOGC el decret del nomenament dels nous consellers en substitució dels que són a l’exili o a la presó. Així s’evitava el veto del Gobierno de España després d’un estira i arronsa, i es feia un govern efectiu amb 7 homes i 6 dones; gairebé arriba a la paritat (la proposta anterior va ser molt criticada justament per biaix en l’elecció dels candidats). Tot i això, el MHP Torra es querella per prevaricació contra Rajoy i Sáenz de Santamaría i denuncia la seva negativa a publicar al DOGC el nomenament dels consellers exiliats o empresonats.

Presa de possessió del nou Govern amb familiars dels presos polítics i exiliats.

I dissabte dia 2 es fa efectiva la presa de possessió dels nous consellers i així s’acaba el 155 que ha deixat seqüeles després de set mesos: 259 persones cessades i 24 organismes dissolts.

Mentrestant, a Espanya, el mateix dia 2 Pedro Sánchez prenia possessió del càrrec de Presidente del Gobierno en haver triomfat la moció de censura plantejada després de sortir la sentència de la Gürtel i la condemna del PP. Canvi de panorama, el PP és desallotjat del govern amb l’ajut de Unidos Podemos, ERC, PDeCat, Compromís, Bildu, NC i PNV, que va mantenir la incògnita fins al final.

No oblidem que tenim membres del govern a l’exili i a la presó, i exiliats per motius polítics. Veurem si Pedro Sánchez torna a fer política i aposta pel diàleg. Caldrà anar veient els seus gestos.

Mentrestant, Quim Torra es querellarà contra Alfonso Guerra per haver-lo titllat de ‘nazi’. Pràcticament des que va ser nomenat successor de Puigdemont, van sortir crítiques titllant-lo de xenòfob per uns tuits i uns articles. De fet, tot tret de context. En realitat Quim Torra va defensar el Català després que el passatger d’un vol critiqués que s’usés aquesta llengua i no únicament el castellà. Aquest article explica la imatge distorsionada que s’han fet del President titllant-lo de nazi. I no, els germans Badia i Daniel Cardona tampoc ho eren.

Primera reunió del Govern al Palau de la Generalitat després de més de set mesos.

Continua llegint

Dia 14. Ja tenim president!

Després del ple de dissabte on no hi va haver majoria absoluta, calia esperar 48 hores per tornar a convocar el ple i llavors bastaria una majoria simple per tenir nou president. Diumenge vam estar tots pendents de la CUP. Algú havia fet córrer dissabte que la CUP podia votar que no dilluns, hi havia nervis.

L’acceleració del calendari venia donada perquè el Conseller Comín ha de tornar a presentar-se davant la justícia belga dimecres i pot invalidar el seu vot delegat [finalment es va denegar l’extradició]. Així doncs, millor no prendre riscos i per això el ple va estar convocat en dissabte i dilluns.

Diumenge la CUP va decidir mantenir l’abstenció a la investidura, la previsió era que es complís els 66 Sí, 65 No i 4 abstencions.

El ple, dilluns, va començar a les 10.30h. Havia de ser més àgil que dissabte, atès que era segona votació. Després de les intervencions dels diversos grups, hi hauria la votació definitiva. I així va ser:  El parlament investeix Quim Torra president de la Generalitat. Per fi es tornem a tenir president que diu, en el seu parlament inicial, que el seu pensament és tornar a investir el president Puigdemont quan sigui possible. Tenim el 131è president de la Generalitat.

Presa de possessió de Quim Torra.

Mentrestant, hem sabut que Roger Torrent no es reunirà amb Felipe VI per comunicar-li la investidura de Torra. El president del parlament evita el tràmit recordant que el monarca no s’ha solidaritzat encara amb les víctimes del primer d’octubre.

La presa de possessió de Quim Torra, va ser sense convidats i a porta tancada.

Després del president ve el  nomenament dels consellers. I continua l’estira i arronsa amb el govern central, atès que vol analitzar el nomenament dels consellers i PP-PSOE i Cs s’han posat d’acord per continuar aplicant el 155. L’excusa és que entre els nous consellers n’hi ha dos a la presó i dos a l’exili. Els consellers a l’exili i presó tenen intactes els seus drets polítics, per això Puig demana empara a la Unió Europea.

Passen els dies i Torra exigeix a Rajoy una resposta avui sobre el blocatge del nomenament dels consellers. Mentretant, a Berlin el president Puigdemont continua lliure  El Tribunal alemán descarta el delito de rebelión contra Puigdemont.Una altra derrota a Llarena.

Dimecres 23 està prevista la presa de possessió del nou govern, però encara no s’ha publicat al DOGC atenent a la petició de Rajoy. JxCat, ERC, la CUP i els comuns defensen que tots els consellers haurien de prendre possessió demà.

I la darrera d’avui:  La secretària judicial dels escorcolls del 20-S és seguidora de Ciutadans i de pàgines ultres.

Dia 12. Xerta. Barcelona.

Carme Forcadell va nàixer a Xerta el 29 de maig de 1955 (viki). Com tants altres joves va marxar a estudiar fora i després la vida la va portar a Sabadell on hi viu des de fa molts anys. Les arrels, però són a l’Ebre. I igual que havia passat fa unes setmanes a MIravet amb el concert solidari amb Oriol Junqueras i la resta d’empresonats i exiliats, aquest cop va ser Xerta l’escenari des d’on donar escalf a les famílies i a ells.

Dissabte 12 es va omplir el pavelló d’esports de Xerta per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, ambla imatge de la Carme Forcadell, reivindicant la seua figura. Els volem lliures, els volem a casa.

Família de Carme Forcadell.

Marcel Mauri, president l’Òmnium Cultural i Elisenda Paluzié presidenta de l’ANC.

Anna Simó i LLuís Corominas, formaren part de la mesa a la darrera legislatura juntament amb Carme Forcadell.

Hi van ser presents la família de la Carme Forcadell, Elisenda Paluzié, Marcel Mauri, Lluís Corominas i Anna Simó. Tots ells van recordar la figura de la Carme, i van tenir paraules d’escalf per a ella i la resta de represaliats, i per les seues famílies. Van ser tres hores de música (bona música), i parlaments (ho podeu veure aquí).

Mentrestant, a Barcelona, al Parlament, hi havia sessió d’investidura del diputat Quim Torra, per això el M.H. President del Parlament Roger Torrent no va poder ser a Xerta. en persona, però sí que hi va ser en so gravat.

A Barcelona, la sessió d’investidura va començar a les 12h i va continuar a la tarda a partir de les 15h. Al matí només hi havia el discurs del presidenciable, sense límit de temps. A la tarda les rèpliques dels diversos grups.

[VÍDEO] El discurs d’investidura de Quim Torra: ‘El nostre president és Puigdemont i serem lleials a l’1-O’.

Sabrià opta per un govern ‘de resistència’ que ajudi que porti el país a la república

Riera, sobre el consell polític de demà: ‘Sigui quina sigui l’opció, serà per la república’. I és que la CUP havia de decidir el seu vot en consell polític després d’haver-se abstingut dissabte.

Així doncs, dissabte va ser un dia intens, amb el ple d’investidura, els posicionaments dels diversos partits i el concert solidari a la tarda. Tothom sabia que caldria esperar 48 hores per tornar a fer la votació i, aquesta vegada, només caldria majoria simple en segona volta per tenir president, però això serà una altra història.

Del 23 al dia 2. Sant Jordi, groc. Sis mesos.

Passen els dies volant i ja hem passat la setmana de Sant Jordi. Enguany, Sant Jordi ha estat diferent. Com sempre una festa, sí, però pensant en els que no hi poden ser, en les persones dignes i valentes que són a presó i a l’exili. No deixes de pensar en ells ni un moment. Són lluny de casa, dels seus. I arriba el dia que tot fa olor de roses i llibres, el dia que sempre és una festa, que sempre ha de ser una festa, a pesar dels temps que estem vivint.

De sempre la rosa principal de la diada és la roja, però enguany també hi ha estat la groga, revindicativa.

La revista Time explica per què les roses grogues converteixen Sant Jordi en un acte reivindicatiu. I sí, reivindiquem, però el mateix dia coneixem aquesta notícia: La fiscalia denuncia nou professors de Sant Andreu de la Barca per haver parlat de la repressió de l’1-O a classe. El mateix dia que més de 200 persones donen suport al regidor del nas de pallasso Jordi Pesarrodona als jutjats de Manresa.

Mentrestant, a Madrid encara continuen amb la polèmica sobre qui va pagar l’1-Octubre. Montoro ho té clar: “Montoro insisteix al Congrés espanyol que l’1-O no es va pagar amb diners públics“.

Passen els dies. No hi ha govern, encara. Junqueras insisteix des de la presó que cal formanar-lo el més aviat possible.

Continua llegint