Dia 14. Ja tenim president!

Després del ple de dissabte on no hi va haver majoria absoluta, calia esperar 48 hores per tornar a convocar el ple i llavors bastaria una majoria simple per tenir nou president. Diumenge vam estar tots pendents de la CUP. Algú havia fet córrer dissabte que la CUP podia votar que no dilluns, hi havia nervis.

L’acceleració del calendari venia donada perquè el Conseller Comín ha de tornar a presentar-se davant la justícia belga dimecres i pot invalidar el seu vot delegat [finalment es va denegar l’extradició]. Així doncs, millor no prendre riscos i per això el ple va estar convocat en dissabte i dilluns.

Diumenge la CUP va decidir mantenir l’abstenció a la investidura, la previsió era que es complís els 66 Sí, 65 No i 4 abstencions.

El ple, dilluns, va començar a les 10.30h. Havia de ser més àgil que dissabte, atès que era segona votació. Després de les intervencions dels diversos grups, hi hauria la votació definitiva. I així va ser:  El parlament investeix Quim Torra president de la Generalitat. Per fi es tornem a tenir president que diu, en el seu parlament inicial, que el seu pensament és tornar a investir el president Puigdemont quan sigui possible. Tenim el 131è president de la Generalitat.

Presa de possessió de Quim Torra.

Mentrestant, hem sabut que Roger Torrent no es reunirà amb Felipe VI per comunicar-li la investidura de Torra. El president del parlament evita el tràmit recordant que el monarca no s’ha solidaritzat encara amb les víctimes del primer d’octubre.

La presa de possessió de Quim Torra, va ser sense convidats i a porta tancada.

Després del president ve el  nomenament dels consellers. I continua l’estira i arronsa amb el govern central, atès que vol analitzar el nomenament dels consellers i PP-PSOE i Cs s’han posat d’acord per continuar aplicant el 155. L’excusa és que entre els nous consellers n’hi ha dos a la presó i dos a l’exili. Els consellers a l’exili i presó tenen intactes els seus drets polítics, per això Puig demana empara a la Unió Europea.

Passen els dies i Torra exigeix a Rajoy una resposta avui sobre el blocatge del nomenament dels consellers. Mentretant, a Berlin el president Puigdemont continua lliure  El Tribunal alemán descarta el delito de rebelión contra Puigdemont.Una altra derrota a Llarena.

Dimecres 23 està prevista la presa de possessió del nou govern, però encara no s’ha publicat al DOGC atenent a la petició de Rajoy. JxCat, ERC, la CUP i els comuns defensen que tots els consellers haurien de prendre possessió demà.

I la darrera d’avui:  La secretària judicial dels escorcolls del 20-S és seguidora de Ciutadans i de pàgines ultres.

Dia 12. Xerta. Barcelona.

Carme Forcadell va nàixer a Xerta el 29 de maig de 1955 (viki). Com tants altres joves va marxar a estudiar fora i després la vida la va portar a Sabadell on hi viu des de fa molts anys. Les arrels, però són a l’Ebre. I igual que havia passat fa unes setmanes a MIravet amb el concert solidari amb Oriol Junqueras i la resta d’empresonats i exiliats, aquest cop va ser Xerta l’escenari des d’on donar escalf a les famílies i a ells.

Dissabte 12 es va omplir el pavelló d’esports de Xerta per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, ambla imatge de la Carme Forcadell, reivindicant la seua figura. Els volem lliures, els volem a casa.

Família de Carme Forcadell.

Marcel Mauri, president l’Òmnium Cultural i Elisenda Paluzié presidenta de l’ANC.

Anna Simó i LLuís Corominas, formaren part de la mesa a la darrera legislatura juntament amb Carme Forcadell.

Hi van ser presents la família de la Carme Forcadell, Elisenda Paluzié, Marcel Mauri, Lluís Corominas i Anna Simó. Tots ells van recordar la figura de la Carme, i van tenir paraules d’escalf per a ella i la resta de represaliats, i per les seues famílies. Van ser tres hores de música (bona música), i parlaments (ho podeu veure aquí).

Mentrestant, a Barcelona, al Parlament, hi havia sessió d’investidura del diputat Quim Torra, per això el M.H. President del Parlament Roger Torrent no va poder ser a Xerta. en persona, però sí que hi va ser en so gravat.

A Barcelona, la sessió d’investidura va començar a les 12h i va continuar a la tarda a partir de les 15h. Al matí només hi havia el discurs del presidenciable, sense límit de temps. A la tarda les rèpliques dels diversos grups.

[VÍDEO] El discurs d’investidura de Quim Torra: ‘El nostre president és Puigdemont i serem lleials a l’1-O’.

Sabrià opta per un govern ‘de resistència’ que ajudi que porti el país a la república

Riera, sobre el consell polític de demà: ‘Sigui quina sigui l’opció, serà per la república’. I és que la CUP havia de decidir el seu vot en consell polític després d’haver-se abstingut dissabte.

Així doncs, dissabte va ser un dia intens, amb el ple d’investidura, els posicionaments dels diversos partits i el concert solidari a la tarda. Tothom sabia que caldria esperar 48 hores per tornar a fer la votació i, aquesta vegada, només caldria majoria simple en segona volta per tenir president, però això serà una altra història.

Del 23 al dia 2. Sant Jordi, groc. Sis mesos.

Passen els dies volant i ja hem passat la setmana de Sant Jordi. Enguany, Sant Jordi ha estat diferent. Com sempre una festa, sí, però pensant en els que no hi poden ser, en les persones dignes i valentes que són a presó i a l’exili. No deixes de pensar en ells ni un moment. Són lluny de casa, dels seus. I arriba el dia que tot fa olor de roses i llibres, el dia que sempre és una festa, que sempre ha de ser una festa, a pesar dels temps que estem vivint.

De sempre la rosa principal de la diada és la roja, però enguany també hi ha estat la groga, revindicativa.

La revista Time explica per què les roses grogues converteixen Sant Jordi en un acte reivindicatiu. I sí, reivindiquem, però el mateix dia coneixem aquesta notícia: La fiscalia denuncia nou professors de Sant Andreu de la Barca per haver parlat de la repressió de l’1-O a classe. El mateix dia que més de 200 persones donen suport al regidor del nas de pallasso Jordi Pesarrodona als jutjats de Manresa.

Mentrestant, a Madrid encara continuen amb la polèmica sobre qui va pagar l’1-Octubre. Montoro ho té clar: “Montoro insisteix al Congrés espanyol que l’1-O no es va pagar amb diners públics“.

Passen els dies. No hi ha govern, encara. Junqueras insisteix des de la presó que cal formanar-lo el més aviat possible.

Continua llegint

Dia 16. Canvi d’estratègia

Dilluns començava una altra setmana amb intensitat judicial. Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez tornaven al Suprem: Sànchez, Junqueras i Cuixart denuncien al Suprem la criminalització de l’independentisme. Es nota un canvi d’estratègia de la defensa. Defensen les seues idees, legítimes, d’assolir la independència de manera pacífica i democràtica. Uns dies després el vicepresident ho expressa en aquesta carta:

Persistiu perquè nosaltres persistirem 

El mateix dia estava citat a declarar el Major Trapero: La defensa de Trapero afirma que es va posar a disposició del TSJC després de la proclamació de la independència.

D’altra banda, el món acadèmic exterior es continua movent: Economistes d’arreu del món signen una carta conjunta en suport de Clara Ponsatí. Clar contrast amb els acadèmics de l’Estat que es mantenen majoritàriament en silenci, amb honroses excepcions, cal dir. Palinuro ho explica bé: “El silencio de los intelectuales españoles y catalanes y de la izquierda española en general sobre el proceso de fascistización de España es impresionante. Que nadie proteste por la injusticia de los presos políticos y el atropello de los derechos de todo tipo en Catalunya hace augurar lo peor: no hay dique a la oleada de represión que se avecina. El dique está fuera. Es el impacto en la opinión pública mundial de hechos como esta carta.”

Dimarts: avui són Romeva i Forn els que compareixen davant el judge. Romeva recrimina a Llarena la judicialització del procés i Forn torna a demanar al Llarena que el deixi lliure perquè ja s’ha apartat de la política.

Mentrestant, més de dos-cents càrrecs i ex-càrrecs electes del Baix Llobregat i l’Hospitalet, a favor del front unitari impulsat per Torrent. Es tracta de càrrecs i ex-càrrecs del PSC, el PDeCAT, ERC, ICV i la CUP.

D’altra banda, el presiden del Parlament Roger Torrent viatja a Ginebra per portar a l’ONU la vulneració de drets fonamentals dels diputats.

A Tarragona, més d’un miler de persones exigeixen la llibertat de Sànchez i Cuixart en un concert reivindicatiu.

Dimecres: Avui Turull, Forcadell i Bassa declaren davant el judge. Turull a Llarena: ‘No tinc cap dubte que sóc un pres polític’Forcadell retreu a Llarena que està injustament empresonada i defensa que va respectar el reglament del Parlament. Bassa diu davant Llarena que l’única violència la van exercir la policia i la Guàrdia Civil.

Torrent continua a Suïssa i es reuneix amb membres de l’Alt Comissionat dels Drets humans de l’ONU i demana la implicació de l’ONU en la defensa dels drets dels catalans.

Per cert, allò que va dir Marta Rovira que hi hagués pogut haver morts, ho acaba confirmant un mosso que està en excedència: David Torrents: ‘Sí, haurien pogut causar morts el primer d’octubre’.

Continua llegint

Dia 13. Noms propis

Ha estat una altra setmana intensa judicialment parlant, marcada, aquest cop, per l‘intent de criminalització dels CDRs i la detenció d’una membre de Viladecans. Tamara Carrasco va ser portada a Madrid davant l’Audiència Nacional acusada de rebel·lió, sedició i terrorisme amb unes proves sui generis. Finalment, va sortir en llibertat descartant els delictes, però amb càrrecs per desordres públics i amb mesures cautelars. Un altre membre d’un CDR d’Esplugues de Llobregat està en busca i captura. Hi ha altres membres investigats. Això justament després que un Mosso expliqués al FAQS com el 155 ha desprotegit Catalunya davant l’amenaça terrorista; es destinen més recursos a perseguir els CDRs, per exemple. I després del revés judicial a Alemanya la setmana anterior (veure post), han reaccionat amb detencions.

Per sort, divendres, va reaparèixer Marta Rovira. A primera hora el 324 es feia ressò de l‘entrevista que li feia Le Monde. I, més tard, transcendia, també, una entrevista concedida a l’ACN (Agència Catalana de Notícies). També era el dia que Roger Torrent havia convocat el ple d’investidura de Jordi Sànchez, però no va ser possible perquè el jutge Llarena no va deixar-lo participar del ple. Per això el President Roger Torrent defensava la querella contra Llarena davant els atacs de l’estat espanyol. Diu: ‘Alguns valors del franquisme i ideals feixistes continuen presents; mai han desaparegut del tot‘.

Ja ha fet tres setmanes que Marta Rovira va marxar suposadament a Suïssa, a l’entrevista ho confirma, i s’havia mantingut fins ara en silenci: “Un dels arguments que la va empènyer a anar-se’n a Suïssa és recuperar la seva llibertat d’expressió. A Catalunya feia mesos que se sentia ‘absolutament coaccionada i amenaçada’. Explica que s’anava autocensurant i es trobava cada vegada més cohibida: ‘Espero haver arribat aquí en part per poder recuperar la llibertat d’expressió, l’exercici dels meus drets civils i polítics, perquè a Catalunya era pràcticament impossible.’

Això vol dir que Carme ForcadellDolors BassaRaül RomevaJordi TurullJosep Rull fa aquests dies que van tornar a la presó, altre cop, on encara hi eren Oriol Junqueras i Quim Forn, i els Jordis. Una presó preventiva absurda quan la feina dels polítics hauria de ser parlar. Un càstig massa elevat per a persones que defensen el dret que tenim de poder expressar-nos lliurement i pacífica en una votació i que l’únic que han fet ha estat seguir el mandat del poble.

Continua llegint

Dia 5. Alemanya entra en joc

És ben sabut que una de les obsessions dels nostres dirigens ha estat internacionalitzar el conflicte. En aquests sis mesos hem vist com primer Bèlgica, després Dinamarca, Suïssa, Escòcia i ara Alemanya, eren llocs visitats o de residència per als nostres polítics. Són ja quatre els països amb polítics exiliats (veure post anterior), però és Alemanya qui té ara al M.H. President Carles Puigdemont. El tenia a la presó per decidir sobre l’Euroordre, i el dia 5 d’abril la justícia alemanya va deixar Puigdemont en llibertat descartant el delicte de rebel·lió sota fiança de 75.000€. Un bon cop a la justícia espanyola (perdó per l’oxímoron) i, de retruc, als que havien predit que Alemanya extradiria Puigdemont (la xarxa fa befa d’Albert Rivera i Rosa Díez, que tenien coll avall l’extradició de Puigdemont per rebel·lió).

Així doncs, el M.H. President només està acusat de malversació i la Ministra de Justícia Alemanya adverteix: “España tendrá que explicar por qué acusan de malversación a Puigdemont“, i si no poden “entonces Puigdemont será un hombre libre en un país libre, es decir, en Alemania”. I també: El govern alemany demana la formació d’un govern a Catalunya per a trobar una solució política.

Divendres, Puigdemont va sortir de la presó exigint a Rajoy una solució política. El president de la Generalitat reclama diàleg al govern espanyol i l’alliberament dels presos polítics.

A la dreta l’entrevista que havia fet l’1 d’abril Pere Aragonès, adjunt a la Presidència d’ERC i Secretari d’Economia (un dels càrrecs visibles després de l’empresonament de Junqueras i l’exili de Marta Rovira), va reclamar diàleg; i avui, diumenge, ho ha tornat a fer. El mateix que proposa Puigdemont, diàleg sense condicions prèvies i sense línies vermelles. Per cert, quan ho va proposar Aragonès fa una setmana se li van llençar tota mena d’acusacions a ell i a ERC, quan el normal en política és que es parli, que es dialogui. En fi, potser hauríem de reflexionar com és que dita la mateixa cosa per un o altre (partit) polític canvien tan les coses, deixem-ho aquí.

Mentrestant, a Bèlgica, els consellers Comín, Serret i Puig havien estat citats a declarar un altre cop i el judge va decretar, el mateix dia, llibertat sense mesures cautelars per als tres. Una altra bona notícia.

La tercera no és tan bona: L’Audiència espanyola processa Trapero per sedició i organització criminal.

Sembla, doncs, que la justícia Alemanya té una mica la clau de volta de tot això. Si el President no pot ser acusat de rebel·lió els membres del seu govern tampoc. No us perdeu l’anàlisi de Pere Martí: Alemanya destrossa la ficció de Llarena, i de Roger Graells: Què implica la decisió de la justícia alemanya sobre Puigdemont? 

Continua llegint

Dia 1. Sis mesos. No oblidem.

Avui és 1 d’abril. Diumenge de Pasqua. Fa 100 anys que va nàixer Pedrolo i fa sis mesos de l’u d’octubre que no oblidarem mai i que ho ha canviat tot. Això vol dir, també, que fa sis mesos que intento anar explicant el què va passant (aquí comença el fil). Se m’escapen moltes coses, clar, perquè en passen moltes de cop a vegades, però he intentat posar el més significatiu per tenir-ne una idea general. Hi ha molts articles, moltes opinions, molts blocs que també expliquen, cadascú des de la seua òptica, cadascú la seua visió que fa que tinguem un bon ventall entre tots per poder recordar aquesta època i el que va passar aquell dia.

Mentrestant, Puigdemont porta una setmana a una presó alemanya (la presència d’un geolocalitzador al cotxe podria anul·lar-ne la detenció). Serret, Comín i Puig continuen a Bèlgica, lliures. Ponsatí a Escòcia, en llibertat després de lliurar-se a les autoritats i d’aconseguir donacions per pagar la seua defensa amb un  rècord de micromecenatge. Marta Rovira i Anna Gabriel a Suïssa, que ja ha dit que no extraditarà per motius polítics.

S’internacionalitza més el conflicte, a banda dels quatre països on hi ha exiliats, a Portugal polítics de cinc partits demanen en un manifest l’alliberament dels presos polítics catalans; a Bèlgica cinquanta-cinc diputats flamencs reclamen a Rajoy que deixi de perseguir l’independentisme i que retiri el 155;  a Brussel·les Eurodiputats escocesos de l’SNP i del Partit Laborista denuncien la ‘persecució’ dels polítics catalans i demanen que s’obri una mediació entre Catalunya i Espanya. A Alemanya es produeix una manifestació convocada pels CDRs demana que sigui alliberat i no extradit. El parlamentari Diether Dehm, del partit d’esquerres Die linke, ha visitat el president de la Generalitat a la presó de Neumünster i demana que sigui alliberat  i el president del Bundestag demana a Espanya que solucioni ‘el problema català’.

El prestigiós periodista britànic Paul Mason i l’eurodiputada Marina Albiol denuncien les vulneracions de drets fonamentals a l’estat espanyol i demanen l’aplicació de l’article 7 de la Unió Europea contra Espanya arran de la repressió. I M. D. Nalapat, un dels acadèmics més prestigiosos de l’Índia en política internacional, acusa la Unió Europea d’hipòcrita i diu que els catalans estan perseguits a Europa. En un manifest a “Le Monde”, els intel·lectuals Pennac, De Luca i Saviano reclamen “llibertat immediata” per als polítics catalans “empresonats per les seves conviccions”. L’editorial del diari nord-americà The New York Times diu “Puigdemont mai va recórrer a la violència” i suggereix al govern alemany que obligui Madrid a fer un gest de conciliació cap a l’independentisme.

Continua llegint

Dies 24 i 25. Aplaudiments, abraçades i detenció.

Hi ha hagut molts dies que no ha passat gaire cosa, però aquest procés ens té acostumats a les giragonses i al vertígen i, quan crèiem que estava més adormit, revifa. A començament de setmana semblava que s’obria una clariana amb la petició de la fiscalia d’una fiança per a Quim Forn. Dos dies més tard el judge cita a sis parlamentaris a declarar divendres i denega la sortida a Forn. Dijous ple convocat urgent per intentar tenir president, però es frustra i divendres arriba el que temíem: empresonaments de cinc diputats més i l’exili de Marta Rovira van tornar a començar a escalfar els ànims. Hi van haver concentracions i talls de carretera arreu del país per protestar pels empresonaments. I el TNC i el Lliure van suspendre les funcions de divendres en solidaritat amb els presos polítics. El país es comença a moure altre cop amb fermesa, dignitat i pacíficament.

El dia 24 hi havia convocat el Ple d’investidura on hi havia de ser Jordi Turull, però, com sabeu va ser empresonat divendres. Així que, el M.H. President Roger Torrent decideix que no hi ha votació, però sí una intervenció de 15 minuts per a cada grup parlamentari. El PP es fa l’ofès i marxa de l’hemicicle. Ciutadans fa el seu discurs habitual i Iceta marca distància de l’aval a la repressió de Ciutadans i el PP. Reclama empatia. Sembla un discurs sincer, però minuts més tard es produeix una fotografia que dóna la volta arreu:

Cs i PSC es mantenen als seus escons mentre la resta de grups ovacionen llargament les famílies dels presos polítics presents a l’hemicicle.

Després del Ple es fa una declaració amb un front ampli contra la repressió: JxCat, ERC, la CUP i els comuns fan pinya contra la repressió en un ple que evidencia un bloc del 155 tocat.

A migdia va saltar la notícia que Elisenda Paluzié era la nova presidenta de l’ANC. Pep Cruanyes en serà el vice-president, Montserrat Rossell la secretària, i Joaquim Arnau el tresorer.

Continua llegint

Dies 22 i 23. Ple, presó o exili

Han passat tres mesos del 21 de desembre on la república va tornar a guanyar les eleccions. Junts per Catalunya de Puigdemont va ser la força més votada entre els tres partits republicans i era ell, per tant, el que havia de ser investit president. Recordem què va dir Íñigo Méndez de Vigo abans del 21D: “Puigdemont y todos los líderes políticos pueden participar en estas elecciones y sería bueno que lo hicieran”. Els judges, però, no volien una investidura telemàtica i van amenaçar a la mesa del Parlament amb querelles (i veladament, presó), per permètre-ho. Després d’esgotar totes les vies per a aconseguir la investidura de Puigdemont, es va optar per oferir un altre candidat: el número dos de la llista, Jordi Sànchez. Tampoc van deixar-lo sortir de la presó per a fer el seu discurs d’investidura. Després de molts estira i arronsa, finalment Sànchez va renunciar a l’acta de diputat i es va postular al tercer: Jordi Turull.

Turull ja havia estat a la presó d’Estremera un mes i posar-lo en aquesta tessitura altre cop implicava un risc personal. Però va acceptar i es van començar a accelerar les coses. El jutge Llarena tornava a convocar a sis diputats al Suprem per divendres 23 i Roger Torrent decideix convocar el ple d’investidura dijous 22 amb la proposta de Turull sobre la taula, en comptes de fer-ho la setmana vinent. Semblava que tot estava lligat, però la CUP anuncia que han de consultar a les bases i decidir-ho a les 3 de la tarda del mateix 22. És cert que tot s’ha accelerat, bàsicament perquè es vol tenir un president abans que (previsiblement) els sis diputats cridats divendres vagin a la presó. El ple estava convocat a les 5. Finalment, anuncien que s’abstindran deixant coix el bàndol republicà. Turull no serà president dijous, caldrà esperar dos dies a tornar a convocar el ple i guanyar per majoria simple; això si no entra a la presó divendres, clar.

Catalan regional deputy Jordi Turull looks from his seat next to a yellow ribbon placed in the seat of former Catalan president Carles Puigdemont at the start of his investiture session as new Catalan President at regional parliament in Barcelona, Spain, March 22, 2018. – UP1EE3M18XE7M

Massa que va fer Jordi Turull de parlar durant una hora sabent que al dia següent, molt probablement, aniria a presó. Sense poder expressar-se lliurement després d’haver estat imputat. Va ser valent. I van ser valents i valentes els nostres diputats imputats sabent que al dia següent anirien a Madrid i probablement no tornarien. Dolors Bassa, Carme Forcadell, Marta Rovira, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull.

Continua llegint

Dia 5. Noms propis: Martín Pallín i Tardà. Veritats incòmodes.

Ha estat un cap de setmana revelador. Dissabte, el judge emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín, va parlar sobre la situació política, els presos (polítics), l’exili (o no), i va anar contestant les preguntes que li feien periodistes de diversos mitjans. Per als que consideren a Puidemont un fugit de la justícia, o que els presos no són presos polítics,  van haver d’escoltar unes veritats incòmodes.

Tota la série de tuits ressegueix l’entrevista i apunta els moments clau. Si voleu l’entrevista sencera aneu a aquesta notícia: La magistral lliçó de dret de Martín Pallín que fulmina tota l’actuació de Llarena. Va ser una entrevista impecable, es van tocar tots els punts més controvertits i el convidat els va anar explicant un a un. Val la pena veure-la (i escoltar-la) sencera, va ser molt revelador. Ah, i cal recordar-ho: Pallín NO és independentista.

I bé, si diumenge les xarxes anaven plenes de Martín Pallín i l’entrevista al FAQS (un fantàstic programa), diumenge tard i dilluns anaven plenes de titulars sobre un article de Joan Tardà a El Períódico “Ni astúcies ni fugida cap endavant; ara toca ser més“.  L’article ha encès la polèmica sobretot en els lectors de titulars fàcils (“Tardà diu ara que vol convergir amb comuns i PSC“, per exemple), i ha rebut fortes crítiques. Però diu el que no volem sentir: “l’independentisme només reeixirà si entén que ha d’acumular forces (“no en som prou” hem repetit manta vegades)”. És una veritat incòmoda, perquè sí, som majoria, però una majoria insuficient.

Continua llegint