Coses a dir

Dijous, Zoido compareixia al Senat per explicar l’1 d’octubre. I diu que l’operatiu per desmuntar-lo va costar 87 milions d’euros. Recordem que l’operatiu no va trobar cap urna abans de l’1 d’octubre, va causar un total de 1066 ferits durant l’1 d’octubre i van estar-se fins després de Cap d’Any, “vigilant”.

En el seu discurs, defensa l’actuació policial dient que va ser “proporcionada” (aquí la coparteixença). Un senador basc recorda a Zoido com els agents orinaven sobre la gent a Calella l’1-O. I aquí podeu veure els vídeos que desmenteixen les afirmacions de Zoido sobre l’1-O.

Mentrestant, la premsa obre portades mirant a una altra banda:

Una dada numèrica, de les moltes que s’han fet aquests dies arran dels 87 M€.

Per saber de què estem parlant: el Departament d'Exteriors de @raulromeva tenia 64 milions d'€ de pressupost. Enviar la policia a impedir el referèndum, un cost de 87 milions. Queda tot dit. #Zoido1O

— Bernat Picornell Grenzner (@bernatpicornell) January 18, 2018

De fet, va costar més de 87 M€ tota la repressió a Catalunya, perquè el Ministre Margallo ha estat molt actiu viatjant a diversos països (més d’un i més de dos cops), per tal d’avortar els possibles recolzaments a la causa catalana. Per exemple, “Espanya va evitar un pronunciament de Letònia a favor del procés amb una ajuda militar de 63 milions d’euros“. I n’hi ha més encara: La prensa esconde en las portadas los pactos secretos de Margallo. De fet, Margallo reconeix “Los ‘sobornos’ de Margallo para parar la independencia de Catalunya.”

Margallo admite que España debe favores a nivel internacional a cambio de conseguir declaraciones contra la independencia de Catalunya. pic.twitter.com/ehN5zmBGOd

— Silvio Falcón (@silviofalcon) March 22, 2017

Per cert, corre un altre vídeo 1-O, per si encara algú vol tenir una altra visió del que va passar: Els periodistes de Sky News narren com els va impactar la brutalitat de la policia espanyola. No us el perdeu, és colpidor.

(més…)

Des del 21D Arrimadas s’autoproclamava la guanyadora de les eleccions obviant que el bloc independentista té 70 escons i l’unionista 57, els comuns (ni sí, ni no), 9 (veure apunt anterior), total, 135 diputats. Albiol li va dir que l’alegria li duraria 5 minuts. La majoria parlamentària és a 68 escons, així doncs, la República compta amb més nombre d’escons (70) que el bloc monàrquic (57). Per triar un President/a del Parlament o de la Generalitat cal majoria absoluta en primera volta o més vots positius que negatius en segona volta, que s’ha de produir dos dies després.

Respectant la majoria de la voluntat del poble català, tant el president del Parlament com el de la Generalitat han de ser del bloc guanyador. La qüestió és que amb cinc diputats a Bèlgica i tres a la presó, el bloc independentista (només) té 62 diputats. Els dies anteriors a l’elecció del president i la mesa del Parlament, Ciutadans i PP van acusar als comuns (CeC) que serien els culpables que hi hagués un president independentista perquè depenia d’ells (Los comuns resisten la presión de Arrimadas y Albiol para que Ciutadans presida el Parlament). Ells (CeC) havien dit per activa i per passiva que s’abstindrien en la votació. És a dir, el plantejament de PP i Cs era que com que els independentistes de l’exili i de la presó no poden votar (obro parèntesi: el jutge Llarena va deixar aquesta possibilitat oberta als tres diputats a la presó, com s’ha explicat en un apunt anterior), s’obria la possibilitat que el bloc del 155 i CeC sumats (57+9= 66), superarien als 65 dels independentistes (62+3 a la presó amb permís de delegar el vot). És a dir, per a què ens entenguem, no els interessa la voluntat del poble expressada a les urnes que vol, clarament, restituir el govern anterior i continuar construint la República; volen guanyar, sigui com sigui.

(més…)

Després de nou anys d’instrucció, dilluns 15 s’esperava la sentència del Cas Palau (Palau de la Música). Finalment, arriba: La sentència del cas Palau: presó per a Millet, Montull i Osàcar i condemna a CDC a retornar 6 milions al Palau. Per cert, Els corruptes reben condemnes, però els corruptors, no: La justícia no toca Ferrovial.

La setmana anterior, Mas anunciava per sorpresa que feia un altre pas al costat i deixava la presidència del PDECAT. Ho explicava en el context que ara era un bon moment després de les eleccions del 21D i que JxCat havia d’eixamplar la base social i ell podia ser percebut com una rèmora del passat. A ningú se li va escapar que faltaven quatre dies per sortir la sentència del cas Palau. Mentrestant, Marta Pascal nega que la sentència tingui res a veure amb PDeCAT (El PDeCAT, sobre la sentència del ‘cas Palau’: “Té a veure amb CDC”). Mas critica la ‘duresa’ de la sentència del cas Palau i diu que hi recorreran en contra. Encara que no tothom hi està d’acord en això que diu Mas:

Sale más barato robar que votar.

— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) January 15, 2018

És un bon moment per recordar que ERC, partit en què tinc l’orgull de militar des de fa més de vint anys, no té un sol cas de corrupció en els seus 86 anys d’història. Ni un. No ens hauríem de cansar de repertir-ho! I és així com volem la República que estem construint!

Mentrestant, els Jordis i en Quim tornaven a declarar, però es rebutjava deixar-los en llibertat. Igual que a Junqueras. El Suprem denega el trasllat de Junqueras a una presó catalana i li prohibeix d’assistir als plens en una decisió sense precedents. Llarena no deixa anar els presos polítics al parlament perquè tenen massa suport social. 

El cas és que he votat a Junqueras i vull que sigui ell qui em representi. Com jo, hi ha 935.860 persones més que esperem que ens pugui representar a la cambra. Els nostres presos estan Pitjor que els presos d’ETA (no us perdeu aquest article de José Antich), que sí que van poder anar a la cambra a representar als seus votants.

(més…)

Oriol Junqueras és a la presó des del dia 2 de novembre. Havia estat citat 36 hores abans. Després de cinc minuts de declaració ell i la resta de citats, tots membres del govern, van entrar a la presó. Mentrestant els que van marxar a Brussel·les a denunciar-ho internacionalment, també eren citats, però no van comparèixer i es va cursar una ordre de detenció internacional. La justícia belga va interrogar als cinc membres del govern i va decidir que no anaven a presó, clar contrast amb la justícia espanyola. Setmanes més tard, la justícia espanyola va retirar l’euroordre i ara poden circular lliurement per tot el món, excepte entrar a l’estat on serien detinguts immediatament. El president, ho explica.

El 4 de desembre es produeix la sortida d’alguns dels empresonats, no tots. Quatre es queden a la presó: els Jordis a Soto del Real i l’Oriol Junqueras i en Quim Forn a Estremera. Després del cop, la campanya electoral més atípica i després que tornés a guanyar la República a les eleccions, citen a declarar el 4 de gener a l’Oriol i el dia 11 els tocarà a la resta. Trascendeix que “La fiscalia veu Junqueras responsable de ‘comportaments violents’ i demana que continuï a la presó“.

Mentrestant, Laura Masvidal, dona de Quim Forn, feia una crida a l’activisme pacífic: “hem callat massa temps“. I, finalment, el dia 5 surt la interlocutòria (27 pàgines), que ve a dir que Junqueras té la culpa de la violència de l’estat contra els catalans per mantenir-lo a la presó. La xarxa bull de reaccions, algunes a favor de la sentència i moltes en contra (en tindriem molts exemples, aquest és rellevant). L’advocat de Junqueras diu que la interlocutòria del Suprem és com una sentència. Es contrasten notícies.

“En aquests dies que vindran, mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia en amor. Penseu sempre en els altres. En el que hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré. Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo.”

Oriol Junqueras.

Sense cap motiu que ho justifiqui, s'ha decidit mantenir a la presó un home de pau. No és un error, és una indecència.

— Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) January 5, 2018

S’analitza la interlocutòria i comencen a sortir-ne trossos. El Suprem ‘empresona’ Nuet en un error de la interlocutòria sobre Junqueras.

(més…)

Dijous hi ha expectació perquè el vicepresident torna al TS per l’apel·lació i poder sortir de la presó. Els jutges s’ho prenen amb calma i no es pronunciaran fins al dia següent.

Mentrestant repassem què ha passat aquests dies.

Hi havia una vegada un país on una idea va guanyar les eleccions x majoria absoluta dues vegades consecutives tenint en contra els dos diaris de més difusió, el 87% del share televisiu, els bancs i la gran patronal.
Es diu Catalunya.

— Eduard Voltas (@eduardvoltas) January 3, 2018

És així, l’independentisme ha guanyat les eleccions malgrat tenir molts elements en contra, els principals líders dels partits, un a l’exili i l’altre a la presó, i els membres del govern amenaçats. Els Observadors internacionals critiquen la premsa espanyola i lloen la cobertura de TV3 el 21-D. Certament, per això es volen carregar TV3 i, de passada, la indústria del sector audiovisual català: El director de Televisió de Catalunya explica l’atac ‘a la línia de flotació de la CCMA’ que ha fet el govern espanyol.

Amb aquesta dada s’entenen moltes coses. Ara no em sorprèn que en una trobada, fa unes setmanes, amb amics del País Valencià, em preguntèssin pel “referèndum il·legal” i vam estar discutint sobre el tema. M’explicaven els arguments calcats dels contraris al referèndum, ho sentia en estéreo com si fos una ràdio, ho tenien claríssim, però cap referència a que TC l’avalava (notícia que ells no havien vist). Amb això, el que va succeïr els dies 6 i 7 de setembre, era legal i per tant, les lleis de transitorietat jurídica i del referèndum, eren legals. Votar l’1 d’octubre era legal.

Uns amics catalans que viuen a Albacete m’explicaven fa pocs dies que estan patint molt per tot el procés, perquè allà ells veuen TV3 i almenys s’informen, però la resta de canals constataven que més que informar, desinformaven, i la gent no entenia res i era molt complicat, per no dir impossible, fer-los-hi entendre.

Per això torno al principi, fins i tot tenint molts mitjans de comunicació en contra, hem guanyat tres vegades consecutives.

Per cert, just el dia abans de Pablo Iglesias digués allò de “despertar el feixisme” ho vaig sentir allà, al País Valencià. De fet, estàven empipats amb nosaltres, els catalans, per això. No vaig entendre res. En aquell moment teniem a mig govern a l’exili i a l’altre mig a la presó i em van preguntar si valia la pena, que no sabíem que són així? I vaig preguntar-los si davant les injustícies cal callar i acotar el cap o cal rebelar-se, es van mirar i no van dir res, després algú va dir que érem molt valents. No sé si som valents -vaig dir- hi ha hagut dies que hem tingut molta por, encara la tenim, però defensem allò que creiem just.

1) La mayoría de los españoles están manipulados y desinformados sobre Cataluña

2) Los han adoctrinado en la idea que España es incuestionable y está por encima de todo

3) Les inculcan odio hacia lo catalán y consideran criminal ser indepe, por eso, justifican violencia

— Sergi Castañé (@SC_sergi_) January 5, 2018

D’altra banda, coses que passen el mateix dia 4:  “Els docents de Sant Andreu de la Barca perseguits per l’1-O es defensen davant la fiscalia“. Això per debatre sobre l’1 d’octubre a classe a petició dels alumnes. Això provoca moltes reaccions, entre altres la del nostre president: “Puigdemont denuncia que les escoles catalanes no puguin debatre sobre Catalunya mentre que a les americanes sí que ho fan”.

I arribem al Castor. El TC anul·la la indemnització pel magatzem de gas del Castor. La indemnització a les empreses promotores era de 1350 milions. Però malgrat això “el Govern endossa el cost de Castor als consumidors“. “L’Executiu fixa en 96,38 milions d’euros la indemnització en els rebuts del 2018 per a l’empresa de Florentino Pérez”.

Avui fa tres mesos de l’1 d’octubre que no oblidarem mai, i seguim tossudament alçats enmig d’unes festes que enguany tenen un regust diferent. No serà una veritable festa fins que no hi siguem tots.

Des del dia 21 de desembre tenim encara més raons. Amb el recompte del vot exterior, els resultats electorals definitius donen 2.078.710 vots a les forces independentistes. Ciutadans ha perdut un escó a Tarragona que l’ha guanyat el PP. Així, el PP continua sent la darrera força al Parlament empatada amb la CUP, però amb menys vots. Aquí trobareu els 135 diputats.

El Diari Oficial publica avui la proclamacio dels resultats definitus del 21-D, que queden així: pic.twitter.com/bfbkAkV01R

— Josep Costa🎗 (@josepcosta) December 29, 2017

Les reaccions després del 21D han estat molt diferents: Jordi Cuixart diu ‘La majoria aclaparadora del sobiranisme demana actuar amb més generositat i sentit d’estat que mai’. Eurodiputats demanen a la UE que exigeixi a Espanya dialogar amb els independentistes (enllaç). En canvi, Rajoy no fa autocrítica pel 21-D i menysprea Puigdemont, a qui no considera interlocutor.

Tot i això, la maquinària repressora de l’estat no s’atura: un informe de la Guàrdia Civil assenyala Pep Guardiola, Lluís Llach, Anna Gabriel i Agustí Alcoberro, entre altres desenes de persones. També diu que les manifestacions de la Diada són considerades delicte de rebel·lió, posat en qüestió per molts juristes, un és aquest.

El dia 27 van ser detinguts dos regidors de la CUP de Reus encausats per l’1-O. Es produeix una gran concentració davant els jutjats per demanar l’alliberament. Al dia següent són alliberats.

I no només aquí al Principat hi ha repressió: La policia identifica dues persones a Palma per cantar nadales a favor de l’alliberament dels presos polítics i Montoro intervé també la Generalitat Valenciana. Després del 21D l’estat continua aplicant el 155 i fins i tot colla encara més l’economia. 

Potser el 21D té a veure amb què els policies nacionals que vivien en vaixells, han marxat definitivament abans del 30 de desembre. El mateix dia que, al vespre, el nostre president a l’exili feia el tradicional “discurs de Cap d’Any del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, emès des de Brussel·les el 30 de desembre de 2017“. I Junqueras fa un missatge des de la presó: ‘Actuarem seguint els valors del diàleg, la pau, la concòrdia i l’amor’.

A tot això cal afegir les negociacions per a formar la mesa del Parlament. La nova mesa del parlament estarà formada per dos membres de Cs, dos de Junts per Catalunya, dos d’ERC i un del PSC, es constituirà el proper 17 de gener. També hem vist reclamacions exòtiques amb un evident “si cola, cola”. I la Diputació Permanent aprova presentar un recurs contra l’aplicació del 155. A tot això, una menció per Anna Simó i Castelló, diputada al Parlament durant 11 anys, membre de la mesa en les dues darreres legislatures i que ja no serà diputada per decisió pròpia. Després de tants anys dedicada a la política de primer nivell canviarà el seu rumb professional. És una pèrdua i un exemple a seguir per la feinada que ha fet tots aquests anys. Ha deixat una forta petjada i se la trobarà a faltar.

Mentrestant, els partits que defensen la república volen restituir el govern cessat. Sabem que hi haurà molts entrebancs entre els consellers que són a l’exili i els que són a la presó. En els propers dies  caldrà resoldre-ho. De moment, el dia 4 anirà Junqueras al Suprem per decidir si continua empresonat. El dia 11 serà el torn dels tres restants (Cuixart, Sànchez i Forn).