Coses a dir

Fa vint anys els telèfons mòbils servien per fer trucades i enviar SMS i començaven a aparèixer els telèfons intel·ligents i eines com Facebook, Whatsapp, Twitter… mons nous per explorar i que a poc a poc van anar conquerint espais. Instagram va venir després, igual que Reddit, TikTok… Fa vint anys fèiem Skype, però en fa quatre que fem Zoom i Meet. Sens dubte la pandèmia ens va fer donar un pas de gegant en la digitalització, a tots nivells i per a tothom.

La tecnologia va arribar a les aules el 2010 en forma de 1×1. Això vol dir un ordinador per a cada alumne i passar a tenir llibres digitals en comptes de llibres de paper. Alguns centres ho van incorporar d’immediat i altres van fer més el romancer per veure cap a on anava tot plegat.

Més d’una dècada després d’aquella digitalització, alguns països han començat a posar fre i han tornat al format “tradicional”(Suècia paralitza el pla de digitalització de les escoles), per bé que alguns no l’han fet servir mai. Marian Rojas Estapé ja advertia que els grans empresaris de la tecnologia que habiten Sillicon Valley, porten als seus fills a escoles on estan prohibides les tauletes, ordinadors, mòbils… Si tenen cuidadors, per contracte no poden dur mòbil… En fi, ella diu “és com els grans traficants de droga, que la venen, però no la prenen”. Parla d’hormones (oxitocina, cortisol, dopamina), de fer madurar l’escorça prefrontal “que és la part del cervell que se n’encarrega de l’atenció, de la concentració, de la resolució de problemes i del control d’impulsos“. Aquesta xerrada de Marian Rojas de vint minuts ajuda moltíssim a entendre el perquè de tot plegat. Imprescindible per entendre on som i puguem trobar solucions.

“Estem enamorats de la superficialitat perquè som incapaços d’aprofundir“.

Ella recomana també “The social dilemma“, un documental sobre les xarxes que també ajuda a entendre on som en la tecnologia. I es mostra preocupada quan diu: “és la primera vegada a la història que els fills són menys intel·ligents que els seus pares”.

(més…)