Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Arxiu de la categoria: Tabac

15 anys de neteja

1

El nostre cos necessita entre 10 i 15 anys per a netejar-se dels efectes del tabac, segons s’explica en aquest reportatge a l’ARA. Ja fa sis mesos que no es pot fumar enlloc i sembla que el bon clima i el temps han reduït als fumadors a les terrasses dels bars, però són pocs, cada cop menys i és que hi ha més consciència dels efectes negatius del tabac.

En cada cigarreta al cos d’un fumador hi entren més de 3.000 productes
químics diferents, que interfereixen en el funcionament de tots els
òrgans, des dels pulmons fins a la pell. Quan es deixa de fumar, tot
l’organisme comença a rutllar d’una altra manera”.
(…)
Els canvis comencen al cap de vint minuts d’apagar la darrera
cigarreta, quan la pressió arterial comença a regular-se. Entre 10 i 15
anys després de deixar-ho els beneficis es van notant a poc a poc. Els
metges consideren que passats uns vint anys el cos s’ha recuperat, de
manera que la majoria de riscos associats han minvat considerablement”.

Aquí un enllaç per si voleu ajuda per deixar de fumar. Els que ho han provat diuen que funciona.

L’estiu és un bon moment per deixar de fumar, aprofiteu-ho!


(FOTO: F. MELCION)

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

Insubmissió a la llei del tabac?

2

Alguns locals s’han mostrat insubmissos a la nova llei del tabac que prohibeix fumar en espais tancats. Bé, és lamentable i espero que els caigui el pes de la llei, sinó semblarem un país de pandereta. Molta gent es planteja deixar de fumar i no pot fer-ho, digueu-li manca de voluntat o digueu-li que és realment una droga que enganxa molt. “Tan de bo no hagués començat, però ara no sé com deixar-ho”, paraules textuals d’una amiga fumadora fa pocs díes. No és que els fumadors siguin uns proscrits (com deien alguns), sinó que s’ha girat la truita, fa 25 anys (l’època en què molts amics meus van començar), qui no fumava era mal vist; tothom fumava i qui no ho feia era beneit, poc interessant, estrany… (i tots els adjectius poc afalagadors que us pugueu imaginar). Encara, avui en dia, s’explica la fal·làcia que si no t’empasses el fum de la cigarreta t’agafarà càncer de boca, tot per a espantar als incauts i fer caure més fumadors a la trampa. Ara, però, s’han girat les tornes i són els fumadors qui es senten perseguits, aïllats, empetitits… davant les veus que clamen per espais més sàlubres i dur una vida més sana. En aquesta entrevista al doctor Manel Santinyà que lidera la comissió Hospitals sense fum
de l’Hospital Clínic de Barcelona, defensa les lleis restrictives contra
el tabac perquè “han funcionat sempre”. No creu que expulsar els
fumadors dels llocs públics sigui atemptar contra els seus drets. Ho
argumenta amb fonaments científics: “El fum d’una cigarreta conté 4.000
substàncies cancerígenes i si el respira un no fumador també posa en
risc la seva salut”…



Segons
les estadístiques una de cada quatre persones fuma o, dit d’una altra
manera, per cada tres persones que no fumen una sí que ho fa. Fumar ja
no està de moda com havia passat fa unes dècades. Es veu que els restauradors estan molt preocupats per perdre aquest
25% que fumen i, en canvi, no veuen que hi ha un 75% de clients
potencials ara que no es pot fumar a l’interior dels locals. Els
fumadors hi van igual. Bé, igual no, ara surten a fer la cigarreta a la
porta del local, però dins l’ambient és respirable. Passejant pels bars
he vist, per primera vegada, criatures a l’interior atès que ara el fum
ja no existeix. Que no esperin els restauradors que aquest 75% de no
fumadors aniran ara en massa als locals d’un dia per l’altre quan
porten dècades sense anar-hi a causa del fum. Tot al seu temps, s’han de
reconquerir els espais que havien quedat oblidats. Aviat els no
fumadors i els fumadors conviuran en els espais sense fum i, els
fumadors sortiran de tant en tant a fer la cigarreta. Abans era al
contrari, els no fumadors sortíem al carrer de tant en tant a respirar
aire sense fum.

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

Sense tabac

0
Publicat el 1 de gener de 2011

Ja han passat els anys en què el tabac tenia el glamour d’estrella de Hollywood, fumar era un acte per fer-se l’interessant o com a eina de seducció (el mític “Fumando espero” -que, per cert, va escriure Félix Garzo, sobrenom d’Antoni Josep Gaya, a un bar molt conegut -i ara desaparegut- a Móra d’Ebre-), i que va popularitzar-se a tot arreu. Amb els anys s’han vist els perills del tabac i, ara, és considerat una droga
que crea addicció i provoca la mort directament o indirecta i està
prohibida, afortunadament, en tots els espais públics i, s’acaba d’aprovar la llei antitabac
que prohibirà fumar als bars a partir de demà 2 de gener. Potser és l’única bona notícia d’enguany i només per als no fumadors, els fumadors ho tenen més magre…



Els darrer dia de classe a tutoria, vaig passat el vídeo que hi ha en un anterior post: Fumar, matar a distància del
programa Quèquicom i vam estar parlant sobre el tema. Us el recomano vívament, només dura mitja hora. Els
nens de 4t d’ESO han estat extraordinàriament atents a tot el que s’hi
deia i es mostraven sorpresos davant la concentració de substàncies
altament tòxiques que hi pot haver a l’interior d’un bar (al vídeo es
demostra que la contaminació dins un bar és 10 vegades més gran que la
que hi ha a l’aire de Barcelona, que ja és dir). Alguns tot just
comencen ara amb el tabac, fumen poc, em diuen, d’amagat, però poc ja és
molt perquè continuaran fent-ho més al llarg dels anys. El tabaquisme
està associat no només a tot tipus de càncers, sinó també a malalties
cardiovasculars i fins i tot disfuncions erèctils…

Cert és
que no tots els càncers provenen del tabac, de fet tots coneixem
persones que han mort de càncer que no han fumat mai, però no sabem si
eren fumadors passius o tenien altres hàbits poc saludables. El “matar a distància” del títol del vídeo és per
alguna cosa.

A partir del 2 de gener, afortunadament, tots els bars
quedaran lliures de fum, encara que s’han aixecat veus de la restauració en contra, i tanta gent que hi està exposada
involuntàriament estarà més protegida, és aquí on rau el sentit de la llei, protegir als treballadors en el seu lloc de treball i de passada als no fumadors que volen respirar lliures de fum. És un èxit que per fi s’hagi fet la llei que tocava i agraeixo que sigui
així. Lleis com aquesta ajuden a que hi hagi menys consum de tabac,
sobretot entre els joves que encara estan a temps de deixar-ho, els més
grans que porten molts anys ho tenen més difícil, però res no és impossible.

Que tingueu un bon any… i si pot ser, lliure de fums!

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

Tornant a parlar del tabac

2

Els que em coneixeu ja sabeu que l’ús del tabac em preocupa i que fa dècades que sóc de la lliga anti-tabac. Aviat pot entrar en vigor la llei que prohibirà, per fi, l’ús del tabac en espais tancats, i que ha generat moltes protestes sobretot del sector de la restauració, adduint que baixarà el volum de negoci al no deixar fumar dins els locals. Desconec si això ha succeït així en altres països, però a tot arreu la llei prohibeix fumar en espais tancats, en aquestes coses de salut pública anem a la cua.
No he fumat mai, per això no sé exactament si costa molt deixar-ho, suposo que és una qüestió de voluntat i n’hi ha que en tenen més i altres menys. Conec molts ex-fumadors, per tant si un vol, pot.

El programa Quequicom fa un recorregut excel·lent pels perills del tabac per a què en prenguem consciència. El títol és prou eloqüent: Fumar, matar a distància. Si teniu temps i ganes aquí teniu el vídeo i després parlem sobre si cal prohibir fumar en espais tancats:

Advertiment: aquest bloc ha deixat de publicar comentaris anònims i/o poc respectuosos.

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

La nova llei del tabac prohibirà fumar en tots els espais públics tancats al 2012

0

I em pregunto: per què esperar tant? No entenc tantes precaucions del govern de l’Estat per fer efectiva una llei que, a la resta d’Europa, ja fa anys que funciona i no ha comportat cap problema, al contrari. Aquí s’ha fet la llei a mitges. Això ha fet que els locals de més de 100 metres quadrats hagin hagut d’adaptar una part del negoci per als no fumadors i per als fumadors. I què passarà al 2012? Tota aquesta despesa que s’han vist obligats a fer per llei no els servirà de res. I tot, perquè s’han fet les coses malament des del començament. Una llei a mitges despista i acaba provocant més maldecaps al contribuent que si s’hagués fet la llei sencera i prohibit fumar a tot espai públic tancat des de l’inici. Diu la ministra que ara la societat “ja està prou madura” per acceptar aquest canvi. En fi, falten només un parell d’anys i es fa amb totes les precaucions possibles, com si no fóssim capaços d’entendre-ho a la primera. Més que un país avançat, en aquest aspecte, semblem del tercer món.

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

Llei del tabac, encara

0
Publicat el 7 de març de 2009

Ja n’he parlat força vegades de la llei del tabac (La Trampa del Tabac és l’entrada més visitada de llarg d’aquest bloc, entre altres apunts del tema), i sembla que ara el ministre del ram vol rectificar, per fi, i prohibir fumar en locals tancats siguin de la mida que siguin. Una bona notícia, doncs, per als que no fumem i no volem que ens obliguin a fer-ho passivament…

Sigui
dit de passada, no estic en contra que la gent fumi, cadascú ha de
ser prou responsable dels seus actes, estic en contra que fumi en llocs
tancats on no ens és possible escapolir-nos del fum als que no el
volem. Dit d’una altra manera, no vull que m’obliguin a fumar passivament als llocs tancats. A més, s’acaba de saber científicament que el fum del tabac és
molt més perjudicial per als fumadors passius:

Xifres per a la reflexió, sens dubte.

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

Altre cop el fum del tabac

2

Ja fa temps que va entrar en vigor una llei del tabac que es va quedar a mitges (Coses a mitges: Llei del tabac). A diferència d’altres països d’Europa (Itàlia entre d’altres), on està prohibit fumar en qualsevol lloc tancat, aquí es va fer una norma permissiva i absurda que ha portat a confusions de tota mena. Tan poc que costa fer les coses bé! Afortunadament el que aquí no s’ha fet com calia potser ho esmenen des d’Europa. Seria una bona notícia.

Post anteriors: La trampa del tabac; Baixant del núvol: buscant bars sense fum; Sortir de nits i trobar bars sense fum.

Imatge extreta d’aquí.

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

Sortir de nits i trobar locals sense fum

0

A Itàlia i a Portugal és possible. Aquí encara no. Curiós com els italians i els portuguesos ens han passat la mà per la cara amb una llei molt més avançada que la nostra.

“Fullejant” les pàgines de ciència de Público trobo aquesta notícia: La llei antitabac italiana millora la salut del cor, un argument més per als no fumadors i per a què aquí es facin les coses bé d’una vegada per totes…

Entre altres afirmacions a l’article es diu: Según un estudio publicado en la última edición de la revista Circulation,
la incidencia de síndrome coronario agudo fue un 11,2% menor en las
personas entre 35 y 64 años en el año 2005 que la registrada entre 2000
y 2004.

Altres estudis no publicats (assenyala l’article) també van en aquesta direcció on per al secretari de la Sociedad Española de Cardiología, Esteban
López de Sá
, la interpretación es clara: “El que deja de fumar es el
fumador pasivo, el que realmente quiere dejarlo. Estas leyes son muy
útiles para los no fumadores”.

Fotografia extreta del mateix article de Público proporcionada per l’agència REUTERS.

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

Coses a mitges: llei del tabac

4
Publicat el 9 de gener de 2008

En aquesta legislatura hi ha hagut certes coses interessants, però moltes s’han quedat a mitges (Estatut, papers de Salamanca, infrastructures…) com l’anomenada Llei del Tabac

Ara surten estudis que diuen que l’exposició al fum passivament no és bona i els treballadors i treballadores de la restauració en pateixen les conseqüències, per això s’estan plantejant fer una llei més restrictiva.

Quina novetat! La llei del tabac va ser feta amb por i mai no he entès com als locals més petits es deixa fumar i als més grans no, quan hauria de ser a l’inrevés justament, car als grans hi ha més espai i el fum es pot dil·luir més fàcilment, o millor encara, en cap, barrejar fum i menjar no hauria d’estar permès en cap cas.

Celebro que s’ho replantegin i en prenguin nota, tot i què només hi posaran fil a l’agulla després d’eleccions.

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

Baixant del núvol: buscant bars sense fum

2

Ja fa més d’una setmana que no escric res al meu bloc i és que la festa, i tot el que comporta, m’han dut a nivells estratosfèrics d’emocions que han fet incompatible seure i escriure, perquè res del que volia escriure semblava prou interessant o prou profund… com si ara m’ho hagués de repensar tot per tenir una edat…

Aquella nit, ho recordo molt bé, les paraules màgiques per dur-me al
restaurant van ser: “és sense fum” i meravellada per la raresa no m’ho
vaig voler deixar perdre.

No m’agrada sortir de nits perquè poques vegades puc anar a llocs
sense fum. Pensava que amb la llei del tabac les coses canviarien, però encara són pitjor. Si vas en colla la majoria mana i, per desgràcia, els
tabacoadictes encara són un bon gruix i els bars sense fum rareses de
posar en una vitrina. I clar, als fumadors els fa mandra haver de sortir al carrer a fumar perquè fa fred (almenys ara), en canvi, no els fa mandra (o ho dissimulen molt bé), la pudor que fa la roba quan t’has passat la nit en un bar amb fum de tabac i olor de fregits.

L’altra nit, al born, vaig haver de donar moltes voltes per trobar un bar sense fum. Efectivament, en vaig trobar un. Un entre tota la immensitat, la resta eren plens de fum i de gent, el sense fum només era ple de gent.

La meua alèrgia al tabac és cada cop més i més gran. Quan fa una estona que respiro aquell aire viciat se’m tanquen els pulmons i no puc respirar, he de sortir al carrer a inhalar l’aire menys contaminat i, almenys, sense olor a tabac. No suporto la pudor que fa la roba després d’haver estat en un bar d’aquestes característiques, és superior a les meues forces.

Fa més d’un any vaig escriure “La trampa del tabac
i és de bon tros l’entrada que ha tingut més èxit de lectures, si he de
fer cas al comptador. I, rellegint-lo, em ratifico amb les sensacions
que em va donar i em dóna aquesta llei del tabac poc ambiciosa i
decretada per “quedar bé amb tothom, sense quedar bé amb ningú”.

Quan siguem un país com cal (em refereixo a Catalunya, clar), el més normal serà que no es pugui fumar a llocs tancats, siguin quins siguin, com passa a altres repúbliques veïnes amb menys manies a l’hora de posar lleis.

I els fumadors? els fumadors podran seguir fumant (tot i què no els convé gens), en espais habilitats o al carrer; si a Suècia fumen al carrer també ho poden fer aquí que segur que fa menys fred.

Divendres en l’espai de ciència de El Club, es va fer una demostració prou interessant per a fumadors i no fumadors, no us la perdeu.

Com sempre, les coses amb la seua justa mesura no fan mal, però si ens entestem a encendre una cigarreta darrera una altra la cosa canvia. Sincerament penso que si no es pogués fumar a cap local tancat, independentment dels metres quadrats, tothom hi sortiriem guanyant.

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

La trampa del tabac

5

Burilles penedides poblen el carrer. La foscor deixa esmunyir les cigarretes a peu de les magnòlies del carrer major. Quina llàstima que no hi hagi cendrers. Vianants no fumadors, com jo, busquen algun bar on no es deixi fumar. És inútil, la trampa de llei ha permès que els locals petits puguin escollir. Ai las, pocs són els que no ho permeten, suposadament pot ocasionar pèrdua de clients.

 

Segons el gremi comarcal del Baix Llobregat, només un 10% dels bars i restaurants petits no permeten fumar. També diuen que els grans que ho han prohibit han perdut un 50% de la clientela. Això darrer em costa de creure. El bar-restaurant que freqüento els dijous no deixa fumar i sempre és ple i ho continua estant, com em corrobora una de les propietàries, que m’adverteix que gener és un més fluix sempre per l’enorme despesa feta durant les festes. Cert és que algun dels fumadors habituals de cigarreta i cafè pateixen, acabat el dinar, per no poder gaudir del seu petit plaer. Això és per poc temps. El local té terrassa i en pocs mesos podrem dinar al carrer, allà podran fer la tant desitjada cigarreta i mentrestant els que no ens agrada menjar amb fum estarem una mica més contents.


Només una mica, perquè la llei és una trampa. La majoria de bars són petits i continuen com sempre, així que no hi he trobat gaire millora. Això sí, a la feina és un plaer. Però em demano quan estarem a nivell de Gran Bretanya, Bèlgica o Itàlia, per posar tres exemples propers. Allà no es pot fumar enlloc tancat i la gent continua sortint i fent cerveses com abans, bé, potser millor i tot, perquè som uns quants els que no sortim a bars plens de fum.

Segurament el país que m’ha sorprès més és Itàlia. Allà que en tantes coses són tan “hippies”, han decidit prohibir del tot el tabac. No hi he estat des de la prohibició, però sembla que el nivell de compliment és alt i el descens de vendes del tabac i de nombre de fumadors notori, com corroborava una noticia al diari LA REPUBBLICA recentment. Així mateix informava que el 90% de la població italiana està d’acord amb la prohibició.

Segurament no tardarem gaire a que la llei cobreixi tots els locals, màxim dos anys, quan entrarà en vigor la directiva europea. Per tant, segurament aquest temps de coll és bo i necessari per a què tothom se’n faci una idea i ho pugui preveure amb antelació. Tot i què, els no fumadors recalcitrants no veiem l’hora que el no fumar en llocs tancats sigui de llei a tot arreu.

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari