Coses a dir

Acabava l’abril amb Meritxell Serret passant pel Tribunal Suprem i sortint-ne sense mesures cautelars. I comença maig com va acabar abril, amb molts estira i arronsa i sense arribar a cap acord sòlid entre ERC i Junts i amb l’ultimàtum de Pere Aragonés sobre la taula per tal d’arrencar la legislatura.

ERC i CUP ja s’havien posat d’acord al març, però l’acord amb Junts trigava molt en arribar. Jordi Sànchez, secretari general de Junts i negociador, havia dit en una entrevista a La Vanguardia que si no es posaven d’acord deixarien que ERC governés si presentava una alternativa. Setmanes més tard, com s’ha dit, Aragonès va posar data límit a 1 de maig, però, arribada la data encara no hi havia acord i es va produir la segona cimera in extremis a Lledoners per intentar desencallar-lo, però no va prosperar.

"La meva paraula la mantinc, és un vici que tinc"

"Si ERC ens presenta una alternativa i necessita alguns vots de Junts, els tindrà"

"No només va ser una declaració en una entrevista sinó que jo vaig dipositar en la taula de converses les condicions d'aquell meu compromís" pic.twitter.com/8jz7xVaIsB

— Jordi Muñoz (@MunozJordiiiii) May 12, 2021

Aquella primera setmana de maig van tornar els contactes entre les dues formacions, però Junts anunciava que no hi hauria acord abans del 8 de maig.

Les xarxes bullien amb informacions per tots els gustos, fins que va arribar el 8 de maig que ho va canviar tot.

(més…)

La segona quinzena de febrer van començar les negociacions entre els partits independentistes per mirar de formar govern, però va ser al març quan van començar a agafar embranzida. Tot i això, just després de les eleccions, el PSC d’Illa reclamava la presidència i demanava a ERC que li donés suport, però ja sabia que allò no era realista; els partits independentistes tenien una àmplia majoria de 74 escons i gairebé un 52% dels vots i això no ho podien deixar escapar. ERC, com a guanyadora dins el bloc independentista, i PSC, com a guanyador de les eleccions, comencen les rondes de contactes per trobar suports a la seva respectiva investidura. El calendari marcava el 12 de març com a data límit per a constituir el nou Parlament i començar la legislatura. I el 26 el darrer per a fer el debat d’investidura.

📍Després de l’Executiva del partit, @Esquerra_ERC designa @martavilaltat, Jové, @sergisabria i @LauraVilagra com a negociadors per configurar govern i començarà per la @cupnacional i seguirà per @JuntsXCat i @EnComu_Podem Volen formar govern el més aviat possible.

— Txell Ortiz Vilaseca (TV3) (@txell79) February 15, 2021

El líder d’ERC Oriol Junqueras, a Els matins de TV3 ha demanat generositat i responsabilitat de tots els partits per fer un govern independentista fort, “ampli, transversal i obert”.[notícia aquí]

(més…)

Una de les fites que s’havia marcat l’independentisme era superar el 50% dels vots en unes eleccions i això va passar el 14 de febrer de 2021 per primera vegada en la història. Fa bo d’explicar malgrat que la participació va ser baixa, però això no dona menys crèdit als resultats. Molta gent es va quedar a casa qui sap si per por a la pandèmia o per esgotament electoral. El cas és que, com s’ha dit, l’independentisme va superar el 50% dels vots vàlids emesos i això és una gran fita es miri com es miri. Més, tenint en compte que la pandèmia ho ha capgirat tot, que l’enclaustrament obligatori al què hem estat (i estem) sotmesos provoca el patiment de molts. Molts amics estan en ERTO o amb poques perspectives de trobar feina. Veníem d’unes festes de Nadal complicades i anar, només, de casa a la feina i de la feina a casa no és bo per a ningú. En fi, que va anar menys gent a votar, i el que ja era una previsió es va convertir en una realitat. Però la realitat és tossuda i l’independentisme creix en percentatge de vots malgrat tots els esforços per a què sigui el contrari.

(més…)

Acaba la campanya electoral més estranya de la història. Estem enmig d’una pandèmia des de fa gairebé un any i tot és prou complicat. El 14 de febrer ens hi juguem molt com a país, però confio que, com sempre, quan tenim una urna anem a votar. Perquè és la nostra arma més potent: el vot. Ho hem demostrat moltes vegades, cal tornar-ho a fer, cal tornar a omplir les urnes de vots independentistes i, si em permeteu, que siguin per a Esquerra per a què lideri el camí, la Via Àmplia, cap a la República Catalana.

Em comprometo a no descansar ni un sol segon per la dignitat, la llibertat i la justícia d’aquest poble. Visca Catalunya lliure! #AlCostatDeLaGent pic.twitter.com/db7a27YIXW

— Pere Aragonès 🎗 (@perearagones) February 12, 2021

(més…)

Han passat uns mesos des de la darrera entrada al bloc, però és que la pandèmia deixa fer pocs canvis. Si per nosaltres ja és prou complicat per les restriccions imposades, dins la presó l’efecte és multiplicador. Durant mesos no han tingut visites, ni vis a vis, i han romàs tancats a la cel·la moltes més hores de les previstes amb el desgast que això suposa; tot per evitar contagis. I, és clar, no només ells sinó tots els presos. Un cop més pensem amb la Carme i la Dolors que afronten la condemna en presons diferents.

D’altra banda, les vacances de Nadal eren temudes pel previsible retrobament de famílies i amics. Malgrat tots els advertiments i les restriccions es va produir una tercera onada, mentre els presos polítics albiraven la sortida al tercer grau confinats a les cel·les. Començava el gener confirmant que Bèlgica no extraditaria al conseller Puig Gordi. Bona notícia perquè aquesta sentència pot fer trontollar tota la repressió, caldrà anar veient com es desenvolupa tot plegat, però fora de l’Estat els jutges no han donat mai la raó a l’acusació espanyola, en aquest cas pel risc a una vulneració dels drets fonamentals.

Uns dies més tard, 11 de gener, una altra bona notícia, s’arxiva la causa d’Adrià Carrasco, un jove CDR que va fugir a Bèlgica esquivant la repressió i ara pot tornar a la seua ciutat, Esplugues de Llobregat. Uns 150 CDR es concentren per donar-li la benvinguda.

I acaba gener amb una altra bona notícia, si més no, esperada: els presos polítics obtenen el tercer grau una altra vegada, aquest cop per haver complert un quart de la condemna (fa uns mesos també l’havien obtingut per suggeriment de les juntes de la presó, però la dels homes va ser revocada poques setmanes després i, amb la pandèmia, van patir un fort confinament; una presó dins la presó. A les dones se’ls va allargar, però també van acabar sense poder sortir).

(més…)

El dia 2 de novembre va fer tres anys que Oriol Junqueras i Joaquim Forn dormen a la presó, més de 1.000 dies. Els Jordis ja fa dos mesos que van passar aquesta fita. Diumenge va ser el torn de Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva. Aviat serà el de Carme Forcadell.

Romeva ha escrit un article a El Punt-Avui: “Els pròxims 1000 dies“: “La nit número 1.000 a la presó també ha estat igual que la primera. Res ha canviat. Les idees, insubornables, persisteixen, i totes les fites polítiques i socials que perseguia aleshores continuo perseguint-les ara”. Segur que aquest paràgraf el subscriuen tots els presos polítics, perquè així ho han anat dient per tots els mitjans que han tingut a l’abast. Persisteixen, sense cap mena de dubte, malgrat els 1.000 dies de presó i tots els que vindran.

1000 dies sense tu. Quina situació tan bèstia. Malgrat tot, milions de gràcies per tota la solidaritat rebuda i per acompanyar-nos en aquest difícil camí. #llibertatpresospolítics #llibertatpresespolítiques https://t.co/UfpFp6odul

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) November 15, 2020

(més…)

L’octubre ha vingut ple i carregat de notícies, algunes bones i altres no tant, anem a fer-ne un repàs.

Començo pel final: el dia 30 van sortir en llibertat els detinguts de l’operació Vólkhov que va començar dimecres 28 i va afectar a una vintena llarga d’independentistes, entre ells, Xavier Vendrell, Oriol Soler i David Madí. Al dia següent Oriol Solé i Xavier Vendrell van ser entrevistats al FAQS (aquí Solé i aquí Vendrell), i Vendrell també a Catalunya Ràdio: Xavier Vendrell: ‘No paeixen que l’1 d’octubre els vam passar la mà per la cara’. Una de les coses més comentades va ser que el jutge va donar credibilitat a unes declaracions en les què Rússia estava disposada a donar suport a la DUI amb deu mil soldats i pagant el deute català, cosa que Rússia es va afanyar a desmentir i a titllar-ho “d’absurditat”.

‼️ Ojo: La información aparecida en los medios 🗞️ españoles 🇪🇸 sobre la llegada de 🔟 mil soldados rusos a Cataluña está incompleta 👇👇👇 pic.twitter.com/Y7v3GjlYVm

— Rusia en España (@EmbajadaRusaES) October 28, 2020

(més…)

Ja es veia a venir i, finalment, ha arribat el dia, acaba setembre amb la inhabilitació del MHP Torra i ja ens hem tornat a quedar sense president de la Generalitat. En el mentrestant, el vicepresident n’agafarà algunes funcions, però ha deixat clar que ara mateix no tenim president. Un altra vegada, sí, perquè algú feia comptes que en el darrer segle només hi ha hagut dos presidents que no han acabat o afusellats o a la presó o inhabilitats o exiliats, el MHP Maragall i el MHP Montilla, els dos socialistes, la resta n’han passat de tots colors. I bé, la legislatura ja va començar accidentada i sembla que acabarà de la mateixa manera. El MHP Torra ha estat inhabilitat per un any i mig i 30.000€ de multa per no despenjar a temps una pancarta del balcó de Palau, una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics i que C’s es va afanyar a denunciar com a propaganda partidista en període electoral. Casado ja es penjava medalles com si hagués estat el PP, però no.  “La sentència és desproporcionada”, diu Martín Pallín. I contrasta encara més quan al dia següent arriba l’absolució per als processats del cas Bankia. La comparació és brutal.

Menos mal que solo robaron 21.000 millones de rescate público. Imagina que hubieran tendido una pancarta. https://t.co/UhOfTsBUMA

— Jonathan Martínez (@jonathanmartinz) September 29, 2020

(més…)

No sé perquè hi ha gent que pensa que no s’ha de barrejar política i esport o que  política i esport no tenen res a veure. Hi penso cada cop que veig Invictus, que explica la història de la Copa del Món de Rugbi a Sud-Àfrica de 1995 després de dècades d’apartheid. Tanmateix, no cal anar gaire lluny per trobar exemples a diari de política i esport. El darrer d’aquesta setmana mateix als Estats Units d’Amèrica del Nord (USA): L’esport s’atura per protestar contra el racisme “La decisió d’alguns jugadors de la NBA de negar-se a jugar s’ha estès a les lligues de futbol i de beisbol i al torneig de tenis de Cincinnati”. I em ve al cap l’1 d’octubre i el Barça jugant a l’estadi buit mentre fora la policia apallissava les persones que havien anat a exercir el seu dret a vot. Gerard Piqué va anar a votar i va fer declaracions valentes en acabar el partit, però ningú se li va afegir. Hagués estat una oportunitat magnífica, però segurament estèril. “Al final no recordarem els insults dels enemics sinó els silencis dels amics” va dir Martin Luther King.

En un altre ordre de coses no està de menys fer-se ressò que “El Granada expulsa de l’equip un jugador basc per haver-se posat una samarreta de suport als joves d’Altsasu”; es veu que VOX ha protestat i han acabat cedint a les pressions. I hi ha moltes protestes a les xarxes, però no en conec cap d’altres jugadors donant-li suport (un cop més la frase de King ve a la ment).

Són només exemples de la barreja d’esport i política, però n’hi ha molts més.

(més…)

Després de dos aplaçaments, finalment ha arribat el judici contra els altres membres de la mesa del Parlament i Mireia Boya. Així, Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Mireia Boya han comparegut dimarts 21 de juliol al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Tot just començar, VOX, acusació particular contra els membres de la mesa, ha retirat l’acusació d’organització criminal que els hagués pogut portar a la presó. Aquí podeu veure de què se’ls acusava i quines penes demanaven.

Tots recordem aquell llunyà 6 i 7 de setembre del 2017, Lluís Guinó diu que va ser “una experiència única” i el filibusterisme parlamentari que van practicar les forces unionistes per impedir el normal desenvolupament de la sessió. Van ser sessions llaguíssimes i mesos més tard la Presidenta Forcadell passaria, primer, una nit a la presó i uns mesos més tard hi entraria per afrontar un judici (Judici a la Democràcia, en van dir).

(més…)

Dimarts va saltar la notícia: “La Generalitat avala el tercer grau als presos polítics“. Això, a la pràctica, vol dir que el cap de setmana dormiran a casa (3 nits) i les altres quatre a la presó. No és llibertat, però certament és més suportable i ara cal l’amnistia. Divendres alguns d’ells van sortir ben d’hora de la presó i al vespre es van organitzar tot d’actes de benvinguda amb rebudes multitudinàries i emotives als diferents municipis dels presos polítics.

Junqueras telefona a Torra només sortir de la presó per “posar-se a disposició del Govern”

Mentrestant, la UGT ha demanat l’indult per Dolors Bassa i s’ha habilitat un web per recollir signatures de suport; podeu signar aquí.

(més…)

Des d’inicis de març que gràcies a l’aplicació de l’article 100.2 els presos polítics han pogut sortir més o menys hores, més o menys dies a la setmana, per realitzar tasques diverses, alguns de voluntariat, altres a la Universitat o en despatxos privats d’advocats, etc. Era una bona notícia, doncs, malgrat tot, en espera d’aconseguir més permisos i de continuar demanant l’amnistia per a tots ells. Però va arribar la Covid-19 i el confinament de la població i els presos polítics es van quedar confinats a la cel·la en comptes de fer-ho a casa amb la família, com han fet tants altres presos per descongestionar les presons.

Però, mentre semblava que sí que els presos polítics amb el 100.2 podrien sortir i les xarxes es van omplir de la bona notícia, dos dies després de l’amenaça del Suprem als funcionaris, es deneguen els permisos als presos polítics.

Diari Públic: “El Tribunal adverteix les juntes de tractament i la direcció dels centres penitenciaris que excarcerar-los podria suposar un delicte de “prevaricació”. El Departament de Justícia ha anunciat que les juntes estudiaran que tots els reclusos amb el 100.2 passin el confinament a casa. El 69 % dels presos amb tercer grau passa l’emergència sanitària al seu domicili”.

Carme Forcadell ho diu en una entrevista: “La justícia no és igual per a tots, ara s’ha tornat a evidenciar“.

Per això, uns dies després, Junqueras i Romeva demanen la recusació dels dotze jutges de Tribunal Constitucional.

L’arquebisbe Planellas demana que es permeti als presos que ja gaudeixen de permisos de passar el confinament amb les seves famílies.

Presos polítics d’arreu del món emplacen Bachelet a “salvaguardar” els drets dels interns durant el confinament. Conjuntament amb presos polítics d’arreu del món, Cuixart, Sànchez, Romeva, Forn, Bassa, Junqueras, Rull, Turull i Forcadell, han enviat una carta a l’Alta Comissionada de Drets Humans de l’ONU, l’ex-presidenta de Xile Michelle Bachelet.

(més…)

Amb tot el que està passant ens queda una mica lluny tot això, però miraré de fer una mica de resum d’aquests dos darrers mesos sense bloc. La pandèmia tindrà capítol a banda.

En l’apunt anterior havíem anunciat que el tribunal europeu reconeixia Junqueras com a Eurodiputat. Hi havia expectació pel que passaria el dia 13, quan havien de ser al Parlament Europeu el president Puigdemont, el conseller Comín i el vicepresident Junqueras. Després d’haver publicat la fotografia al web, el Parlament Europeu se’n va desdir i va acceptar la resolució de la JEC. Així doncs, Junqueras continuaria a la presó, mentre Puigdemont i Comín sí que assitien al ple europeu i en reclamen la llibertat.

Hi ha certa confusió en tot plegat. Junqueras apareix al web del Parlament Europeu com a eurodiputat, però uns dies després desapareix. La pressió de l’Estat devia ser forta. Havien guanyat una partida, però encara hi havia joc.

(més…)

Comença el gener mogut. Els dies 4, 5 i 7 hi ha previstos els plens d’investidura després que PSOE i ERC han arribat a un acord i ERC s’abstindrà; això i les abstencions d’EH-Bildu, i el sí de PNB, Més País, Compromís, Nova Canàries, Terol Existeix i el BNG faran que hi hagi nou govern de coalició presidit per Sánchez. En el No a Sánchez hi ha PP, Vox, Cs, JxCat, UPN, CUP, PRC, Foro Astúries i la diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, que va canviar l’abstenció pel no. Les posicions més refractàries a investir Sánchez són de PP, VOX i Cs, aquesta última formació demanant un “Tamayazo” per activa i per passiva; tots tres al·legant que no es pot pactar amb els independentistes. Es dona la circumstància que la CUP serà l’únic partit d’esquerres que votarà en contra de la investidura, i ho farà perquè diu que facilitar la governabilitat de l’Estat Espanyol no aportarà solucions. JxCat, tot i què ha criticat ERC, anuncia una reunió amb Sánchez després de la investidura i, mentrestant, votarà no perquè Sánchez no ofereix “garanties” d’apostar per la política i desjudicialitzar el conflicte català.

(més…)

Al desembre teníem unes dates marcades al calendari. Tsunami Democràtic havia anunciat una gran acció per al Clàssic del dia 18 al Camp Nou, en dimecres. El Barça-Madrid ja s’havia posposat per la manifestació contra la sentència, malgrat era al carrer Marina, lluny del Camp Nou. Tsunami va dir que l’acció es veuria en directe per televisió i seria, com sempre, pacífica i reivindicativa. Mentrestant, a Madrid hi havia nervis, continuaven  escampant que Tsunami Democràtic són terroristes, per espantar, i mantenien als CDRs detinguts en presó preventiva, tot i que en van deixar anar amb comptagotes fins a final de mes reconeixent que no tenien explosius i no eren perillosos, això sí, amb fiança, no fos cas (a l’acabar l’any encara en queden dos en presó incomunicada, Germinal i Jordi Ros).

Però tornem al dia 18. Tsunami va repartir 100.000 cartolines de “Spain Sit and Talk” entre els aficionats que van entrar al camp. Havien demanat encerclar el camp quatre hores abans del partit. Així, després del mosaic de rigor, se’n feia un altre amb aquest lema. No van ser tot, però, flors i violes, en moltes entrades els guardes de seguretat van requisar els cartells. Miraven, fins i tot, dins els entrepans, segons la crònica radiofònica (#ElsEntrepansSeranSempreNostres). I després hi van haver càrregues dels Mossos. A l’exterior, Tsunami va projectar el partit a un edifici per a què tothom qui ho volgués ho pogués veure, tot i què no va anar prou bé. I a l’interior van aconseguir aturar el joc durant dos minuts, malgrat no ho van deixar veure per TV. Tan se val, el partit va ser dels pitjors dels que es recorden, empat a zero, una nit prou amarga entre unes coses i altres.

(més…)