Coses a dir

Ja fa tres setmanes que vam poder gaudir de Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc. La veritat és que he tingut poc temps per dedicar-me a escriure, però no volia deixar passar l’oportunitat de fer-ho. Van ser tres dies molt intensos!

Anoteu aquests noms: Maria Cabrera i Bikimel. Ens havien encantat a la primera part de l’estada, una descoberta interessant. Aquí en teniu un tast.

I aquí a la llibreria Bassa.  I aquí Maria Cabrera llegeix La Taronja Borda

Però encara n’hi ha més sobre aquesta trobada. Aquí la ressenya a Núvol.

Divendres, certament, va ser el dia més intens d’espectacles, començant al matí amb unes paraules de Montserrat Roig que van captivar tothom i acabant diumenge amb una mica de jazz amb Divadams, amb literatura de Montserrat Abelló. Molt agradable i relaxant.

I llibres, molts llibres per triar i remenar. Ebrencs, és clar. Aquí uns que em vaig firar.

Aquí teniu informació per si en voleu saber més. I no us perdeu la propera edició, segur que val molt la pena. Ara serà el darrer cap de setmana de maig, en comptes del primer de juny com fins ara. Es prova d’esquivar la calor (tropical), de juny, però a vegades la primavera juga fort i cauen aiguats imprevistos. Res important si et pots aixoplugar sota una carpa i tens les tapes de Le Loup i cervesa o vi per anar tirant.

Divadams

 I fins l’any que ve!

Aquest passat cap de setmana es va celebrar el 40 aniversari dels Jocs Escolars de la Ribera d’Ebre. Són els més antics de Catalunya i fa goig això, la veritat. Recordo quan van començar, ens feia molta il·lusió participar també en la desfilada, ho havíem vist a la tele a les Olimpíades, i ens feia sentir importants. Clar que llavors ho férem al camp de futbol de Móra, ara, a Ascó, hi ha un estadi molt ben dotat per a totes les proves.

Jo hi vaig participar algunes vegades amb salt de longitud, amb escàs èxit, tot s’ha de dir. Ens ho passàvem bé entrenant fora d’hores. Els companys de martell i de curses llargues, van tenir més sort aconseguint sempre pujar al podi. Més tard, amb l’equip de bàsquet vam aconseguir la medalla d’or. Però no és important guanyar medalles, és el fet de participar-hi, de seguir unes pautes d’entrenament, de la pinya que fas amb els companys. L’esport com a vehicle d’inclusió social, també hi participen alumnes de Jeroni de Moragas, o altres alumnes amb certa discapacitat física. A banda que l’esport proporciona beneficis als estudiants, els ajuda a tenir disciplina de treball. Alumnes de la meua tutoria em comenten que fan handbol més per trobar-se amb les companyes que per competir seriosament. És un moment de joc i relax de les activitats diàries, a banda que es mouen. Fer esport, doncs, i participar en esdeveniments esportius com aquest, ajuden a tothom.

En fi, l’esport sempre ha estat una part important de l’escola i també de la Ribera d’Ebre on, darrerament, les noies d’handbol estan aconseguint notables èxits.

Dissabte vam veure als petits de tots els pobles carregats d’il·lusió per participar-hi, tot i la calorada immensa (la cubeta de Móra és el lloc més calorós de Catalunya). Sempre hi ha coses a millorar, això rai, però cal molta gent per a poder realitzar amb èxit tots aquests jocs. Així que, moltes felicitats a tots els que ho heu fet possible durant aquests 40 anys i que sigui per molts anys més!