Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 22 de juny de 2021

Acaba el curs més difícil

Fa dies que tenia ganes d’escriure sobre com ha anat aquest curs, però he esperat fins a acabar les classes i les sortides de colònies; ara ens queden les recuperacions i el volum d’alumnat al centre ja és molt menor. Podem dir que hem superat la prova, hem fet classes presencials tot l’any, amb restriccions per la pandèmia, però hem pogut fer classes amb més o menys normalitat, i això malgrat alguns experts vaticinaven el pitjor i demanaven no tornar a les aules. Sabem que en altres països han estat confinats o han fet classes telemàtiques per evitar contagis, per tant, cal reconèixer la tasca del Departament d’Educació, de les direccions dels centres i del professorat i alumnat que han fet el possible per tornar la normalitat a les aules tant de primària com de secundària. I no és un fet menor. Assistir presencialment ajuda a tot l’alumnat, el que té recursos i el què no en té tants i, de retruc, als pares que poden treballar (o teletreballar) mentre els fills són a l’escola.

Vídeotrucada amb els partners francesos de l’Erasmus+. Ells estaven confinats a casa.

Ara fa 10 mesos començàvem el curs de manera presencial. Després del tancament inesperat del 13 de març de 2020 els nens i adolescents tornaven a omplir les aules de les escoles i els instituts. Les mesures de seguretat per la COVID-19 incloïen grups bombolla, mascaretes, entrades i sortides dels edificis per llocs específics i diferenciats per tal d’evitar aglomeracions, eliminació de crèdits variables que implicaven la barreja d’alumnes de diverses aules… Una de les coses bones que també ha portat la pandèmia és que ara es pot trobar sabó i paper a tots els lavabos, juntament amb cartells que especifiquen que és important el rentat de mans. Tots començavem amb moltes ganes de tornar a fer presencial, perquè (de moment) l’ensenyament telemàtic és molt feixuc tant per a l’alumnat com per al professorat i no hi ha res com el directe, però també admeto que tenia prou respecte per la situació i ningú les tenia totes.

I bé, això deia el llavors director general de Centres Públics del Departament d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray que treballava conjuntament amb Marc Ramentol, secretari general del Departament de Salut: “El tancament de les escoles no està sobre la taula“. I això va generar tota mena de polèmiques, molts pares alleugerits de saber el retorn a l’escola; molts mestres i professors també, de tornar a fer classes presencials i molts experts mediàtics posant el crit al cel i carregant contra el govern (i especialment contra ERC, el partit que dirigia Salut i Educació).

Per exemple, Àlex Arenas, professor de física de la URV i conegut al principi de la pandèmia per haver fet els càlculs de l’evolució de la malaltia, deia això:

Però la realitat ha estat molt diferent, sortosament. Conec la nostra comunitat comarcal i de les comarques veïnes i més enllà. Anàvem intercanviant informació (els primers a fer presencial van ser al País Valencià); com feu les pràctiques? Com va la neteja? Quina mascareta porteu?… al principi hi havia molts dubtes, però es van anar esvaint a mesura que passaven les setmanes. Confesso que al principi em vaig armar amb un desinfectant i una baieta i anava netejant tota superfície que era susceptible de ser ocupada per alguna de les meues pertinences. Em va durar fins Nadal. Llavors ja es sabia que la transmissió per contacte era molt poc freqüent i què l’important era la ventilació dels espais, la mascareta i la distància. I va arribar la neu! Mai havia vist nevar tant a Móra com aquell hivern del 2021 en plena pandèmia. Allò va anar bé perquè es va endarrerir una mica més la tornada als centres i sí, alguns no va tornar per estar aïllats a casa. Tot i això, vam tornar a les classes i va anar prou bé, malgrat el fred, però ho combinàvem bé per ventilar i no passar gaire fred. Jo anava amb abric, guants i, sortosament, la mascareta anava bé per tapar una mica més. Ens en vam sortir. I a la primavera ja vam poder anar al laboratori, no tant com hauriem volgut, però per fer un tast. I vam sortir al camp a veure natura i fins i tot vam anar de colònies a final de curs. Impensable al principi de tot.

Així que el balanç és positiu. Malgrat tot, ens n’hem sortit. Cert és que no ha estat un curs normal, però almenys més normalitzat que el final de l’anterior. I el proper esperem que sigui encara millor. La vacunació avança, potser al setembre arribarà als instituts i, si bé la mascareta encara hi serà en espais tancats, segurament podem fer un curs més normal que enguany; almenys és l’esperança que tenim.

I ara, que l’alumnat faci unes bones vacances i que puguem preparar el proper curs amb la màxima normalitat possible. Enguany a 2n d’ESO hem estat treballant un Erasmus+ amb França, Portugal i Eslovàquia, però només ens hem vist virtualment a causa de la pandèmia; tan de bo el curs que ve puguem fer-ho presencial si tot està sota control. Som quatre instituts d’una àrea rural i és una meravella descobrir coses de l’entorn. Tenim un entorn privilegiat que val la pena conèixer, però això voldria un post molt més llarg, m’ho reservo per al proper dia.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Educació i Ensenyament, Parlant de Política, per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent