Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

No ha pogut ser…

2
Publicat el 29 d'abril de 2010
I és una llàstima, perquè el Barça es mereixia estar a la final per segon any consecutiu. Potser ha faltat la sort de l’any passat amb el gol al darrer minut d’Iniesta, potser uns àrbitres més encertats en algunes decisions que, curiosament, han acabat perjudicant al Barça. Tot i això, el Barça continua sent l’equip que juga a futbol, que crea, que genera ocasions, que fa vibrar als seguidors… No m’imagino un Barça (no)jugant com l’Inter. Ni m’imagino un Mourinho dirigint-lo, amb el seu tarannà fatxenda, xulesc i un pèl poca-solta, està molt més a prop del Madrid.

Guardarem en la memòria col·lectiva els sis títols de l’any passat com un tresor; de tant en tant, perdre et fa veure el difícil que és guanyar, la multitut de factors que hi intervenen i la immensa sort que vam tenir l’any passat. Ara toca lliga i continuar recolzant al millor equip del món. Visca el Barça!

L’Espanyol-Barça

0
Publicat el 24 d'abril de 2010
Ha passat gairebé una setmana de l’Espanyol-Barça i entre aquest partit i el de Champions de dimarts encara em dura l’emprenyada. No entenc com el futbol és l’únic esport majoritari que no té un quart àrbitre a la banda davant un televisor per veure les jugades polèmiques i ajudar l’àrbitre del camp. Tampoc entenc als jugadors de l’Espanyol, es veu que només corren un cop l’any: contra el Barça. Generalment veure l’Espanyol no em provocava rebuig, fins dissabte passat. Una cosa és anar a guanyar un partit (això cal fer-ho sempre), l’altra provocar al rival, emprenyar-lo al límit, buscar la bronca contínua, l’insult… enfi, suposo que és l’única manera d’intentar guanyar al Barça, no jugant a futbol. Dissabte passat no vaig veure un partit de futbol, sinó la ràbia dels jugadors Blanc-i-blaus sobre la gespa i a la grada. Suposo que l’altre equip de la ciutat guanyi sis copes l’any que (també) estàs a punt de baixar a segona, no fa cap gràcia. I empatant es van veure contents, com una victòria, perquè el Barça és el millor equip del món…

I després l’Inter. Bé, l’Inter no, l’àrbitre. Si el Barça juga a futbol i hi ha un àrbitre just, té totes les de guanyar… per això no tenia gens clar que pogués guanyar al Bernabeu i sí, 0-2 inapel·lable i l’àrbitre, tot i què ho va intentar, no va poder fer res.

En fi, esperem que dimecres hi hagi remuntada, tot és possible si el Barça juga a futbol i l’àrbitre pita quan toca, sense favoritismes. Per cert, tampoc entenc que Kameni pogués jugar després d’una vermella i Alves no després de dues grogues. Ai, que ha fet molt mal això de guanyar-ho tot i enguany no volen que passi el mateix, a la Copa ja es va veure.

Que avui tingui sort el Barça amb un àrbitre just.

Estadi Lluís Companys

0
Publicat el 24 d'abril de 2010

Sembla que l’alcalde ha rebutjat la proposta del PPC (qui sinó?), per posar José Antonio Samaranch a l’Estadi Lluís Companys. Tot i això anuncia que un altre equipament de la ciutat durà aquest nom. No sé si la Barcelona olímpica li deu molt a Samaranch, devia ser bona la candidatura, perquè Madrid ha tingut el mateix padrí en dues ocasions i no ho ha aconseguit. Posats a situar a la balança els pros i els contres del personatge, em sembla evident que només aquest anunci de la Barcelona olímpica és la part positiva. Això ja compensa tota la resta de la vida? Es veu que estem en època de rebaixes, serà per la crisi…

Feliç Diada

0
Publicat el 22 d'abril de 2010

La Diada és un dia ben especial, m’encanta, sento una efervescència difícil d’explicar. M’encanta veure les parades de llibres i roses, passejar, tafanejar, descobrir… és un dia que sembla que sigui festa sense ser-ho… El ritual comença de bon matí, m’agrada comprar diaris, l’AVUI imprescindible i segurament demà voldré veure Públic a veure com és. Es combina molt bé que a l’institut és mig matí de feina, però també d’activitats diverses, de concursos literaris, de venda de llibres i roses, d’establir complicitats amb els alumnes… com cada Sant Jordi hi haurà llibres i roses per tot arreu i alumnes que et perseguiran per vendre-te’n i aconseguir diners pels viatges diversos…
 
Desitjo que tingueu un bon dia de Sant Jordi i, si voleu, podeu aprofitar per fer conèixer els nostres costums als amics forasters i felicitar-los el dia a través d’aquesta web, o explicar-los en què consisteix la festa a través d’aquesta altra, jo ja he fet els deures.