Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Vincenzo Cardarelli

2

En una pila de llibres per acabar d’encabir a les lleixes n’he retrobat un de poesia que vaig comprar a Perugia (Itàlia), fa vuit anys, tot perquè a la contraportada hi havia un poema de Vincenzo Cardarelli que em va encantar la manera d’expressar en tan poc tantes coses, amb ritme i musicalitat, com un sospir. Mai no havia llegit Cardarelli i per molt que vaig cercar altres poemes seus a l’interior no n’hi havia cap més (el llibre era de poesies d’amor d’autors diversos). Tinc pendent cercar-ne més escrits en el proper viatge a Itàlia, tot i què, com sempre passa, potser altres poesies seues no m’agradaran tant com aquesta:

Attesa

Oggi che t’aspettavo

non sei venuta.

E la tua assenza so quel che mi dice,

la tua assenza che tumultuava,

nel vuoto che hai lasciato,

come una stella.

Dice che non vuoi amarmi.

Quale un estivo temporale

s’annuncia e poi s’allontana,

così ti sei negata alla mia sete.

L’amore, sul nascere,

ha di quest’improvvisi pentimenti.

Silenziosamente
ci siamo intesi.

Amore, amore, come sempre,

vorrei coprirti di fiori e d’insulti.

Casillas vs Valdés

2
M’agrada jugar a futbol i durant uns anys vaig practicar el futbol sala on vaig ocupar principalment la demarcació de portera perquè em permetia jugar tot el partit i, no sé perquè, era la posició menys apreciada…


Zubizarreta
era el meu porter preferit de l’època. Després no hi ha hagut cap porter que em fes el pes fins ara que hi ha en Víctor Valdés. M’agrada el seu estil, el seu caràcter, l’encert, la determinació. És un bon porter, dels millors que hem tingut i no obstant sempre se’l qüestiona; suposo que és normal en un club tan exigent com el Barça.

Diuen que Casillas és el millor porter del món. Ho poso en dubte després de la desafortunada actuació de dissabte. Un esportista d’elit ha de fer honor a aquesta paraula i més quan ets el referent per a molta gent.  Cert és que ha fet molt bones parades, algunes d’una manera increïble. Però l’acció que per a mi l’ha invalidad com a millor jugador del món, com a ídol a seguir, com a esportista, va ser el “teatre” que va fer fent veure que Yeste l’havia agredit quan no era cert. A més es va posar entre el jugador i la pilota, suposo que estava empipat pel gol i va actuar exageradament, antiesportivament, de manera innoble. El futbol és un esport i en el partit del R. Madrid contra l’At. Bilbao hi va haver de tot menys esportivitat, tot s’ha de dir, “gràcies” a un àrbitre a qui se li va veure el llautó. Es pot permetre el “millor porter del món” fingir d’una manera tan descarada? Si fos un bon esportista no ho hagués fet.

En Valdés té un posat xulesc, una mica de perdonavides, però no ha fet mai una cosa similar i espero que no la faci, en nom de l’esportivitat. També ha tingut actuacions molt meritòries, tant o més que les de Casillas, però la seua defensa és més sòlida i normalment té menys feina. Tot i això, potser no tindrà mai el títol de millor porter del món, de moment potser tindrà el Zamora com a menys golejat i el suport i admiració dels que ens agrada l’esport i gaudim de les seues esportives actuacions.

Rodamots, 10 anys

3

Em van passar l’enllaç fa uns tres anys i per a ells ja n’han passat 10. Felicitats! Dia a dia, Rodamots ens dóna una pindoleta en forma de paraula i ens ajuda a enriquir el vocabulari o a recordar-lo, que no és poc. Ara que fa deu anys, el podeu tenir també en paper.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

I tal dia farà un any…

1
Publicat el 9 de març de 2009

Quan he sentit les notícies he vist clar perquè tot el dia que em volta el cap que avui passava alguna cosa: fa un any de la victòria de ZP sobre el PP gràcies als vots de Catalunya o, dit d’una altra manera, si Catalunya fos independent ara a l’Estat Espanyol manaria el PP… i, amb tot, el finançament segueix igual i no sembla que canviaran gaire les coses de moment, no hi ha diferència entre el PP i el PSOE, ens van passant amb passeres, com sempre, i tal dia farà un any. Fins quan?

8 de març

1
Publicat el 8 de març de 2009

Feia temps que un 8 de març no coincidia en dia festiu. Enguany ha estat més reivindicatiu que mai, des de la distància m’afegeixo als diversos actes i manifestacions del que ja és la setmana de la Dona..
La gent d’Esquerra s’ha manifestat sota el lema “menys crisi i més drets” per a què la crisi no la paguin les de sempre. També s’han fet molts més actes com la Caminada per la igualtat a Sant Joan Despí sota el lema: Les dones volem les mateixes oportunitats. Divendres que ve hi haurà el sopar de Dones, un dels actes més multitudinaris i tradicionals de la setmana.

Publicat dins de Dona | Deixa un comentari

Llei del tabac, encara

0
Publicat el 7 de març de 2009

Ja n’he parlat força vegades de la llei del tabac (La Trampa del Tabac és l’entrada més visitada de llarg d’aquest bloc, entre altres apunts del tema), i sembla que ara el ministre del ram vol rectificar, per fi, i prohibir fumar en locals tancats siguin de la mida que siguin. Una bona notícia, doncs, per als que no fumem i no volem que ens obliguin a fer-ho passivament…

Sigui
dit de passada, no estic en contra que la gent fumi, cadascú ha de
ser prou responsable dels seus actes, estic en contra que fumi en llocs
tancats on no ens és possible escapolir-nos del fum als que no el
volem. Dit d’una altra manera, no vull que m’obliguin a fumar passivament als llocs tancats. A més, s’acaba de saber científicament que el fum del tabac és
molt més perjudicial per als fumadors passius:

Xifres per a la reflexió, sens dubte.

Publicat dins de Tabac | Deixa un comentari

Torna L’Ideal de l’Ebre

0
Publicat el 5 de març de 2009

Ja fa uns quants anys, la secció local d’Esquerra de Móra d’Ebre, va tornar a editar un petit i modest díptic reprenent el nom del que havia estat un important mitjà de comunicació durant els anys 30 del segle passat. L’edició en paper va tenir una difució limitada i una curta esperança de vida per motius econòmics bàsicament. Celebro, doncs, que aquesta iniciativa digital reprengui el nom d’un dels que va ser el diaris més importants les Terres de l’Ebre. Naix amb la vocació de ser una eina de comunicació i informació útil. Sigui doncs benvinguda aquesta iniciativa.

Ben tornat Ideal de l’Ebre.
 

Ja era hora

5
Publicat el 4 de març de 2009

Normalment l’urgent sempre passa al davant de l’important. No sé si és urgent o no tenir una llei del cinema que garanteixi el 50% de les pel·lícules en català (segurament s’hagués hagut de fer fa dècades, però potser als polítics de llavors els hi faltava tremp per decidir una cosa del gènere, ara la cosa és diferent, prou que es veu), però segur que és important que així sigui. PP i Ciutadans ja han dit que no, la llei va per bon camí doncs.

El tripartit i CIU donen suport a les bases de la nova llei del cinema
La meitat de les còpies dels films que es projectin a Catalunya hauran de ser en català
La meitat de les pel·lícules dels cines de Catalunya hauran d’estar doblades o subtitulades en català

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

Això del País Basc

0
Publicat el 3 de març de 2009

Potser Patxi López serà el pròxim Lehendakari. El Parlament és sobirà i decidirà qui serà el pròxim president, hem de tenir clar que votem un Parlament no un president, per tant que ho sigui un o altre és legítim. Res a dir per aquesta banda. Però és realment representatiu el Parlament sortint de les eleccions quan hi ha un partit que no s’ha pogut presentar? Aquest 8% de vots nuls que segurament haguessin anat a aquest partit ho haguessin capgirat tot i llavors Patxi López no ho tindria tan a favor. No sé si és legal fer-se les eleccions a mida per tal de guanyar-les (i ni així).

Caldrà veure de quins equilibris són capaços uns i altres per arribar a governar i què en dirà el poble basc de tot plegat.

Pepe Rubianes

1
Publicat el 2 de març de 2009

Feia temps que no en sabia res, però les darreres notícies que havia sentit (fa ja molt temps), era que estava en tractament i li anava bé. M’ha colpit la notícia de la seua mort, no l’esperava. Era un home molt especial, únic, amb un humor personalíssim i irrepetible; se’l trobarà molt a faltar…

Com tanta altra gent, vaig veure un parell (o tres) de cops el Rubianes Solamente. Excel·lent. El primer cop no vaig poder parar de riure des del començament fins al final, no m’havia passat mai una cosa similar. L’havia sentit entrevistat a programes, vist en pel·lícules o en un petit espai que feia a migdia a TV3, potser aquest va ser el primer contacte. Des de llavors l’he anat seguint sempre, de més a prop o més lluny, però sabent que quan ell obria la boca era divertiment assegurat.

Sort que hi ha gravacions d’allò que va fer, en èpoques de nostàlgia ens vindrà bé un repàs de la seua obra, però sempre ens preguntarem què hagués dit en Rubianes sobre això o allò amb l’humor àcid que el caracteritzava.

Déu n’hi do quina manera de començar el març, que reposi en pau ell que ha sabut donar tanta guerra.