Coses a dir

A un quart de deu del matí de dilluns dia 14 d’octubre es va fer pública la sentència a través de diversos mitjans. Ja se n’havia tingut un tastet durant el cap de setmana, i tot seguit, van començar les reaccions. Alguns havien especulat amb la possibilitat que la guardessin per a fer-la pública dimarts dia 15, quan van afusellar a Companys, però no, al matí ja sabíem el què, i tothom es va començar a organitzar.

“No és justícia, és venjança“. Sentim les paraules de Junqueras des de Lledoners. I immediatament surt publicada una carta conjunta dels presos i preses en el mateix sentit.

(més…)

Ha arribat l’octubre i han tornat els militars a Catalunya tot esperant que surti la sentència aviat. Més controls a tot arreu. Ahir, van fer l’habitual exibició de força a Madrid amb la desfilada militar, amb anècdota inclosa. Tal dia com ahir, fa dos anys, es va filtrar que els Jordis anirien a presó; ahir es va filtrar la possible sentència. Ai, la separació de poders i el secret judicial al regne d’Espanya! Martín Pallín i Ernesto Elkaizer en parlen al FAQS.

El cap de setmana és un compàs d’espera, però fa dies que estem més mobilitzats. Com ara fa dos anys, però més i d’una altra manera. A Telegram no em paren d’arribar avisos d’amics que se l’estan instal·lant. El canal de Telegram de Tsunami Democràtic ja té més de 130.000 subscrits, i no para de créixer.

I avui hi ha la primera acció abans de la sentència: centenars de persones es manifesten a Sants i recorren el centre de Barcelona. Els activistes de Pícnic per la República han tallat diversos carrers després de ser desallotjats pels Mossos de l’estació.

I al vespre: La gent es planta davant la porta de la presó dels Lledoners hores abans de la publicació de la sentència.

(més…)

El cap de setmana era a molts indrets llarg i festiu: a Reus la Misericordia, a Tarragona Santa Techa i a Barcelona la Mercè. I dilluns, a les tantes de la matinada, la policia, d’improvís, entrava a casa de 9 persones vinculades a CDRs investigades per terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius (aquest vídeo publicat per la mateixa GC s’ha fet viral i se n’han fet memes i paròdies arreu). A Mollet, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Cerdanyola del Vallès, Sant Fost de Campcentelles i Sant Pere de Torelló. Una ratzia amb un desplegament de 500 Guàrdia Civils que ha portat a 7 persones a Madrid davant l’Audiència Nacional.

(més…)

Avui fa exactament dos anys de l’assalt a la seu d’economia per part del Gobierno espanyol. Buscaven urnes i paperetes, documentació que pogués insinuar alguna mena de sublevació armada contra l’Estat. Recordo bé aquell dia, perquè de sobte va començar tot d’una manera espontània; tots érem de tots! I havíem de defensar la seu d’Economia del nostre Govern enfront un atac inesperat (i desesperat).

(més…)

La primavera va estar monopolitzada pel judici i les eleccions que es van anar succeint. Durant uns mesos, vam poder seguir el judici minut a minut. Va ser vist per sentència al juny després de sessions maratonianes i un temps rècord per un sumari d’aquestes característiques. El 3/24 ho retransmetia en directe i després se’n feien resums del més destacat. Jo, cada matí, en veia un trosset d’11.30 a 12.00, durant la mitja hora de descans. Era la finestra que em permetia veure els presos polítics en directe. Interrogatoris llarguíssims, tècnics, tot molt ranci i solemne, d’un país en blanc i negre, una representació del que és l’Estat. Dies frenètics, mesos frenètics i al juny arriba la calma. S’espera la sentència a l’octubre, al llindar dels dos anys de presó preventiva. Si no hi ha sentència abans, als dos anys haurien de sortir de la presó, però n’hi haurà. Mentrestant, hem passat l’estiu preguntant-nos quina n’ha de ser la resposta, però sense tenir res clar.

(més…)

Encara estem paint els resultats electorals de les eleccions generals que ja estem a punt de començar una altra campanya electoral. És un temps frenètic que produeix un cert vertigen. Mentre tenim presoners per posar urnes ens enfrontem a dues eleccions consecutives, unes generals i altres municipals i europees. Hi tornarà a haver doble urna i haurem de votar. Hem de ser conscients que les urnes sempre són una oportunitat que no podem deixar perdre i menys en les circumstàncies actuals.

Dit això, es constata a les darreres eleccions que la suma de vots dels partits independentistes continua sent majoritària i, per primera vegada, les darreres eleccions generals ens han deixat un mapa tenyit de groc. Per primera vegada ERC ha guanyat unes eleccions generals i tots els independentistes ens n’hauriem d’alegrar i celebrar-ho, tot sabent que la segona volta està a la cantonada i que “tot està per fer i tot és possible” com deia el poeta.

A Móra d’Ebre va anar així:

No és la primera vegada que som primera força en unes eleccions generals, però sí que és la primera vegada que obtenim tanta diferència sobre el segon partit, i també és la primera vegada que superem els 1000 vots, en vam obtenir 1022 per a ser exactes. Tots ells per a Junqueras, que devia tenir un gran somriure a la cel·la, i per a fer que Norma Pujol, de Flix, sigui la primera diputada de les nostres terres que anirà a Madrid; no em sé imaginar ningú millor que ella per defensar-nos! I no oblidem a Romeva, que va obtenir l’acta de senador, ni a Miquel Aubà, de Gandesa, que tornarà al Senat per portar la nostra veu. Estarem més ben representats que mai gràcies a la força dels vots!

(més…)

Dijous era el dia. Després de 15 mesos silenciat, d’entrevistes en paper o d’articles, Junqueras tornava a tenir veu. I m’atreveixo a dir que ens ha tornat l’optimisme i les ganes de fer més que mai. He de dir que tornar-lo a escoltar de nou va ser com respirar altre cop aire fresc, com si no hagués passat el temps. L’energia, l’entusiasme, l’expressió… com s’ha trobat a faltar! Com es troba a faltar! Em vaig emocionar, primer, després a les hores d’escoltar-lo, vaig sentir molta ràbia i impotència que una persona així estigui entre reixes. I amb ell extensiu a la resta d’empresonats i processats. Som nosaltres qui ha rebut un cop d’estat.

Bé, tornem a Junqueras. Ha respost només a les preguntes del seu advocat en una defensa més política que tècnica (Van den Eynde assegura que la defensa de Forn és ‘imprescindible’ per a Junqueras), i ha acusat l’Estat. En canvi, Forn sí que ha acceptat les preguntes de la fiscalia, però no les de l’acusació particular (VOX).

Recomano vívament que els escolteu a tots dos i en tregueu les vostres conclusions. Ja sabem que després, com sempre, cadascú ho interpreta a la seua manera. Més avall hi ha l’enllaç al vídeo sencer, aquí els teniu en 10 frases:

La declaració d’Oriol Junqueras, en 10 frases.

La declaració de Joaquim Forn en 10 frases.

(més…)

Aquesta nit m’ha costat agafar el son, pensava en els nostres presos polítics, en com s’havien de sentir; en els seus advocats, com preparaven les defenses; i en les famílies i amics que ja eren a la capital del reino tot esperant entrar avui a la sala i veure’ls. I nosaltres també els hem pogut veure per primera vegada després de molts mesos. Confesso que m’ha emocionat la imatge. Nou homes i dos dones, tots ells dignes, valents i determinats.

Avui i demà són els preliminars, parlaran els advocats. Després, el primer a defensar-se serà Junqueras. Moltes ganes d’escoltar-lo i ell encara més d’explicar-se, imagino, igual que la resta de companys de govern, líders socials i presidenta del Parlament ara injustament empresonats provisionalment.

El judici es pot seguir en directe per TVE 2 només a Catalunya, a la resta és via internet. Molts periodistes d’arreu acreditats.  I moltes veus que es comencen a alçar: La Comissió Internacional de Juristes afirma que el judici contra el procés posa en perill els drets humans; també, Polítics i partits d’arreu d’Europa denuncien que el judici contra el procés ‘no és un assumpte intern’; o Nicola Sturgeon (primera ministra d’Escòcia) diu que el judici contra el procés ‘hauria de preocupar tots els demòcrates’.

(més…)

Ahir ens vam aixecar amb la notícia del trasllat dels presos, de bon matí ja estava tot en solfa. Amb el pas de les hores es van anar sabent detalls poc edificants: Trasllat en una presó sobre rodes amb 14 cel·les d’un metre d’ample i 1,60 d’alt, o aquesta: Escàndol: un guàrdia civil publica un vídeo en què es riu dels presos i els manifestants des de dins el furgó. La reacció a la xarxa no es va fer esperar i, també, alguns partits polítics van entrar preguntes al Senat (ERC i Bildu). Hores després es sabia que el guàrdia civil que ha enregistrat el vídeo en què es riu dels presos i els manifestants des de dins el furgó havia estat suspès de funcions.

D’altra banda, els Mossos han escortat el vehicle de la Guàrdia Civil fins la sortida del Principat; hi ha un vídeo de l’enorme comitiva que traslladava els presos i el suport que rebien a la carretera. Malgrat tot, van arribar bé a les respectives presons.

El trasllat fins a la presó d’Alcalà-Meco ha estat llarg, però ha anat bé. Amb la Dolors hem tornat al mateix mòdul on érem. Moltes gràcies a tothom que ahir ens va acompanyar. Preparades pel dia 12.💪

— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) February 2, 2019

(més…)

Novembre va acabar amb la primera imatge dels presos polítics dins la presó de Lledoners. Impacta veure’ls després de tant de temps i te n’adones de com es troben a faltar. Vam compartir-ho per tots els mitjans i des de bon matí ja teníem les imatges d’ells altre cop.

Al dia següent de l’impacte de la fotografia, ens despertem amb la notícia de la vaga de fam d’alguns dels presos per denunciar el veto del TC a Europa. Primer, Sànchez i Turull, després Rull i Forn es sumen a la vaga de fam indefinida. L’acció dels presos, que va sorprendre de primer moment, va tenir el suport del carrer en forma de signatures (més de 100.000 en un dia), i també dejunis solidaris. Mentrestant, s’enceta un debat sobre la ideoneitat de la mesura tenint en compte que aviat hi haurà el judici i cal que estiguin forts físicament i mentalment. Alguns assenyalen que la vaga de fam és una mesura de pressió a ERC per fer llista unitària a Europa. Sigui com sigui, la vaga de fam fa camí i catorze dies després, Turull ingressa a la infermeria pel seu estat debilitat. Pocs dies després, els expresidents de la Generalitat i del Parlament demanen la fi de la vaga de fam. Finalment, els presos polítics deixen la vaga de fam el 20 de desembre, han aconseguit que se’n parli a Europa, el TC ha començat a moure papers i s’ha generat una gran solidaritat arreu.

(més…)

Divendres, un any d’empresonament de Junqueras i Forn, surten les peticions de fiscalia i acusacions diverses. No per ser esperada tanta desmesura tenen menys impacte. Un dia molt trist, de ràbia continguda. Tanta injustícia no pot deixar indiferent ningú, qui no la combati en serà còmplice.

El diari alemany Telepolis diu: “És una acusació demencial contra els catalans“.Vilaweb: La fiscalia espanyola acusa de rebel·lió els presos polítics i demana 25 anys per a Junqueras. Diari Ara: La Fiscalia demana 25 anys per a Junqueras i fins a 17 per a la resta. El Nacional: Les peticions de presó als líders del procés dinamiten el crèdit de Sánchez. Ressò mundial de les dures penes reclamades als presos polítics catalans.

Així han reaccionat advocats i polítics després de conèixer les acusacions de la Fiscalia.

Mentrestant, a Lledoners hi va haver un gran acte organitzat per ERC dijous recordant l’any d’empresonament d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Unes 15 mil persones s’hi van reunir. Lluís Llach va fer un parlament molt aplaudit i perfectament resumit en aquest article de José Antich: “La unitat que exigeix Lluís Llach“. Unitat estratègica, diu. No confondre unitat amb uniformitat.

(més…)

Ja ha passat un any. Recordo bé aquella tarda de fires de l’any passat. Octubre és un mes de revolta. L’any passat va ser d’unitat, enguany és de retrets, probablement fruit de la frustració col·lectiva perquè tot vagi més de pressa. Però tot té els seus tempos i cal tenir paciència.

Ara que han passat uns dies podem reflexionar des de la calma. Intento ser positiva i apartar el derrotisme.
Anit al FAQS Elisenda Alamany va explicar en un minut què havia passat al Parlament (a partir del minut 10.36 FAQS).

Em sembla evident que ERC no va aliar-se amb el PSC, va coincidir en vot, que és diferent. El que veig és que ERC va seguir l’acord a què s’havia arribat amb Comuns i PdeCAT. Jordi Muñoz diu: «Hi havia un camí per fer compatible la desobediència política i preservar la institució i la correlació de forces: només calia mirar a Berga». Berga a la Ciutadella.

(més…)

Ja fa un any de l’1 d’octubre i fa més d’un any que vaig començar a (d)escriure el que anava passant com una manera de recordar i també de reivindicar (com diu Bladé Desumvila: “L’essencial és lluitar, és a dir, escriure“). Des de llavors he anat publicant entrades regularment quan hi havia prou fets per explicar i tenia prou temps per a fer-ho. La sèrie arrenca a principis de setembre, però avui vull recordar aquesta entrada: 1 d’octubre. El dia més llarg.

Un any dona perspectiva. Aquest cap de setmana ha estat llarg d’actes per commemorar la fita. A Móra s’ha inaugurat l’Espai 1 doctubre, en record del lloc on, més gent que mai no havíem vist, vam resistir, vam defensar i vam votar. Va ser arran d’una proposta recolzada per l’ANC i CDR que ERC vam presentar una moció que va rebre el suport de CIU-PdeCAT, l’abstenció del PP i el vot en contra del PSC.

L’1 d’octubre vam votar i vam guanyar.

L’1 d’octubre l’Estat va actuar contra nosaltres com si fossem una colònia.

L’1 d’octubre no el podrem oblidar mai, per com ens vam organitzar, per com ens van fer sentir… els nervis, l’angoixa, la calma tensa de tot el dia i la felicitat en tancar el col·legi i saber que havíem salvat els vots.

L’1 d’octubre, a Móra d’Ebre, vam votar 1802 persones (sí 1662 / no 103 / nul 7 / blanc 30), i més de 2,2 milions de persones arreu de Catalunya.

L’1 d’octubre només volíem votar; votar no és cap delicte; votar no et fa independentista, votar et fa demòcrata.

L’1 d’octubre vam trencar emocionalment amb Espanya, l’Estat ens va perdre per sempre.

(més…)

Diada esplèndida, radiant, esclatant. Riuades de gent de color corall amb banderes, pancartes, estelades… Gent de totes les edats. Gent vinguda d’arreu del país, entre ells més de 3.000 ebrencs que vam arribar en busos o amb altres mitjans públics o privats. Una comunió de gent per un objectiu clar: República Catalana!

No defallim, seguim reivindicant l’alliberament dels presos polítics i el retorn del exiliats. Seguim amb la trobada festiva, pacífica, cívica. Tot ben organitzat. Alguns volent fer la guitza penjant l’estanquera al balcó. Com sempre, ball de xifres. Com sempre, gernació omplint aquest cop la Diagonal en 6,5km.

En amarillo la manifestación unionista mas multitudinaria de la historia (29oct2017). Los españolistas de @Societatcc y medios de Madrid dijeron que había màs de 1millón de personas.

En rojo, la #Diada2018 hoy…

De nada… pic.twitter.com/xKuHOQekFX

— Jordi Pu1gnerO (@jordiPuignero) September 11, 2018

Enguany he vist molta més tranquil·litat en la gent. Hi hem arribat fent un bon tros a peu i anavem confluint amb samarretes i banderes. Complicitat entre nosaltres tot i que no ens coneixíem de res. Ja sabem com es fan aquestes manifestacions (concentracions), ja ho hem fet cada any des del 2012. Som experts. Som pacífics. Somriem. Cantem. Reivindiquem. Fem silenci quan ens diuen (impressionant moment!). Fem cas omís dels provocadors (davant del Princesa Sofia un senyor amb una bandera enorme de Tabarnia, buscant confrontació. Ningú li va fer cas. Als 15 minuts va marxar avorrit que ningú li digués res).

(més…)

Dissabte va saltar la notícia tot i que va passar dijous a la nit: “Els mossos identifiquen un grup ultra amb mapes i instruccions per a retirar estelades, eren catorze persones que van atacar els símbols grocs a Tivissa i Móra la Nova“.

El departament d'Interior ha iniciat accions per la pressumpta infracció greu de la Llei 4/2015 de seguretat ciutadana que sanciona aquestes accions amb multes de 601 a 30.000€ https://t.co/NW8YAa9uDg

— VilaWeb (@VilaWeb) August 18, 2018

Un dels detinguts identificat com a guàrdia civil… sense comentaris https://t.co/G5uHiHseP7

— Josep Lluís Alay 🎗 (@josepalay) August 18, 2018

A les Terres de l’Ebre el groc domina el paisatge. Els CDRs i l’ANC han fet bona feina i han fet accions per tintar de groc els municipis. A les darreres eleccions els partidaris de la República Catalana van guanyar per àmplia majoria a la majoria de municipis ebrencs i a l’entrada de molts d’ells es troba el cartell “Municipi de la República Catalana”.

(més…)