Coses a dir

El cap de setmana era a molts indrets llarg i festiu: a Reus la Misericordia, a Tarragona Santa Techa i a Barcelona la Mercè. I dilluns, a les tantes de la matinada, la policia, d’improvís, entrava a casa de 9 persones vinculades a CDRs investigades per terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius (aquest vídeo publicat per la mateixa GC s’ha fet viral i se n’han fet memes i paròdies arreu). A Mollet, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Cerdanyola del Vallès, Sant Fost de Campcentelles i Sant Pere de Torelló. Una ratzia amb un desplegament de 500 Guàrdia Civils que ha portat a 7 persones a Madrid davant l’Audiència Nacional.

(més…)

Avui fa exactament dos anys de l’assalt a la seu d’economia per part del Gobierno espanyol. Buscaven urnes i paperetes, documentació que pogués insinuar alguna mena de sublevació armada contra l’Estat. Recordo bé aquell dia, perquè de sobte va començar tot d’una manera espontània; tots érem de tots! I havíem de defensar la seu d’Economia del nostre Govern enfront un atac inesperat (i desesperat).

(més…)

Feia molt que no tenia temps per dedicar-me a llegir les novel·les que s’havien anat acumulant a la pila. Llegir només pel plaer de llegir històries diverses, que et portin a altres mons. Ha estat un estiu lector, de tancar un llibre i obrir-ne un altre, un plaer que feia massa que no tastava i ara espero no deixar-lo. Aquí van les lectures i les recomanacions.

(més…)

La primavera va estar monopolitzada pel judici i les eleccions que es van anar succeint. Durant uns mesos, vam poder seguir el judici minut a minut. Va ser vist per sentència al juny després de sessions maratonianes i un temps rècord per un sumari d’aquestes característiques. El 3/24 ho retransmetia en directe i després se’n feien resums del més destacat. Jo, cada matí, en veia un trosset d’11.30 a 12.00, durant la mitja hora de descans. Era la finestra que em permetia veure els presos polítics en directe. Interrogatoris llarguíssims, tècnics, tot molt ranci i solemne, d’un país en blanc i negre, una representació del que és l’Estat. Dies frenètics, mesos frenètics i al juny arriba la calma. S’espera la sentència a l’octubre, al llindar dels dos anys de presó preventiva. Si no hi ha sentència abans, als dos anys haurien de sortir de la presó, però n’hi haurà. Mentrestant, hem passat l’estiu preguntant-nos quina n’ha de ser la resposta, però sense tenir res clar.

(més…)