50 anys de l’institut Julio Antonio
Aquests dies estem de celebració a l’institut. De fet, dilluns hi haurà l’acte oficial, però fa mesos que s’està recopilant informació que va sortint per diferents mitjans: hi ha un grup al Facebook, hi haurà un monogràfic a La Riuada i enguany el calendari que ha repartit l’ajuntament està dedicat a l’institut. 50 anys de la inauguració de l’edifici ideat, segons consta a l’ordre Ministerial de 13 d’agost de 1963, per un equip d’arquitectes integrat per Francesc Basso, Joaquín Gili, Oriol Bohigas i Josep M. Martorell que redacten el projecte de construcció del Instituto Técnico de Enseñanza Media (ITEM) de Móra d’Ebre [per saber-ne més cliqueu aquí]. El nom Julio Antonio no és casual, fa referència a un dels escultors més il·lustres de la població.
Poc imaginava quan hi vaig estudiar, entre el 81-85, que hi tornaria gairebé trenta anys més tard tenint el privilegi d’ensenyar en aquelles aules on havia après tant.
L’edifici està molt ben dissenyat i ha aguantat perfectament el pas dels anys. Amb algunes ampliacions, això sí, sobretot arran d’encabir-hi els nous cursos d’ESO. Però és una ampliació que no trenca l’harmonia. Personalment, m’agrada molt més la part antiga, potser perquè encara m’hi veig com a alumna. Certament, calcigar les aules ara com a professora té un regust especial.
Recordo molt bé els laboratoris i particularment el professor de ciències que ens va fer una EATP de llavors (ara se’n diria crèdit variable), de genètica. Encara hi ha els mateixos forns on fèiem els encreuaments amb la drosophila melanogaster per a comprovar les lleis de Mendel, i continuen funcionant! Com xalàvem en aquell laboratori! I es conserva molt bé. Fins i tot he trobat un armari amb la inscripció feta a mà “Drosophila” i tot de flascons de vidre amb cotó fluix i altre estris de ceràmica que ben bé podien ser d’aquella època. Ara és el laboratori de biologia. Entre el de biologia i el de física i química hi ha un espai més petit on ara hi ha un altre laboratori habilitat que s’ha convertit en el de geologia. Allà hem continuat posant les col·leccions de roques i minerals endreçades, hem posat microscopis adaptats a petrogràfics per observar preparacions, lupes binoculars i una col·lecció de sorres de diversos llocs del món per tal veure’n les diferències. Tocar, manipular, observar, fer preparacions… en definitiva gaudir de les ciències naturals i comprovar en directe allò que hem vist als llibres.
Bé, cinquanta anys donen per a molt i hi ha històries per a tots els gustos (que m’ho diguin a mi que som de la mateixa quinta!). Cadascú tindrà la seua història particular per a explicar. Molts ex-alumnes també són ara, o han estat, professors del centre; altres són coneguts per la feina que fan de músics, o presentadors de televisió, ràdio… però el triomf és, sobretot, haver dotat, a la població i a la comarca, d’un centre de referència que ha fet de trampolí imprescindible a moltes generacions, i que molts d’aquests que vam marxar hem tingut la sort de poder tornar per treballar a la comarca o comarques veïnes.
Personalment, a banda de les classes, recordo amb molta estima la sala d’actes que encara conserva les mateixes estructures de l’inici. Allà hi hem vist (i fet) moltes representacions, no només de l’institut sinó que era la sala de teatre del poble quan encara no hi havia un lloc específic. L’institut sempre ha donat aixoplug a activitats culturals. A més, la sala és gran, còmoda i el vestíbul d’accés també. Es nota el bon disseny dels arquitectes que han fet un edifici funcional.
Però també la part humana és important, no només he trobat un bon nivell de professorat sinó que l’alumnat és excel·lent, dels millors que recordo d’haver-me trobat mai. Tot el conjunt fa que ser-hi sigui molt plaent, de les millors experiències laborals de la meua vida.
Institut Julio Antonio, d’avui a molts anys!
