El cap de setmana del 15-16 de maig es va generar un principi d’acord entre ERC i JxCat per tal de tirar endavant el govern i la legislatura. Les darreres setmanes havien estat agòniques i fins i tot la CUP s’hi havia posat pel mig en el paper de mediador entre els dos partits polítics (veure post anterior). El 21 de maig de 2021 passarà a la història com el dia en què la Generalitat torna a tenir un president d’ERC 82 anys després. El MHP Pere Aragonès i Garcia va estar proclamat president amb 74 vots a favor i 61 en contra. Serà el 132è president de la Generalitat. Desprès de Macià i Companys, Irla i Tarradellas a l’exili.
Les negociacions van donar un tomb el cap de setmana del 15 i 16 de maig. Jordi Sànchez i Pere Aragonès van tenir reunions llargues i secretes en el que s’anomenà “pacte de les masies”. L’escenari van ser dues masies diferents, una a Prats de Lluçanès i l’altra a Alella, i unes 19-20 hores de reunió. Dilluns al matí ens aixecàvem amb la notícia que hi havia pacte i s’anunciava roda de premsa per a les 13 hores. ERC i Junts anuncien un acord per formar un govern fort i cohesionat. El pacte era in extremis atès que el termini per elegir un president era el 26 de maig.
I així va ser. En primera volta aquest cop, a la tercera, va ser elegit. Finalment els Comuns també hi van votar en contra amb l’excusa que no podien admetre el pacte amb Junts. Ara tocava saber el nou govern i quins consellers acompanyarien al president. El degoteig de noms fins a la presa de possessió seria constant. Primer, però, calia la presa de possessió del president, que no va deixar indiferent a ningú, plena de simbolismes amb especial enrenou a la interpretació de l’himne. El discurs de Pere Aragonès, però, va ser molt sòlid. El president més jove va estar a l’alçada.
Els consellers trigariem una mica més a conèixe’ls. El què sabíem, però, era que l’executiu seria paritari, que totes dues formacions tindrien el mateix nombre de consellers tret del president, que decantaria la balança en favor d’ERC, el partit més votat. La conselleria de salut passaria a mans de Junts i el Dr. Argimon en seria el responsable (Laura Borràs ho va anunciar durant la campanya). La resta va anar sortint en degoteig fins al dia de la presa de possessió. Al final, van prendre possessió 14 consellers (8 dones i 6 homes), només repetien Teresa Jordà i Jordi Puigneró; aquest darrer en funcions de vicepresident després de la (sonada) renúncia d’Elsa Artadi.