Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Un altre macroabocador a la Ribera d’Ebre? No, gràcies.

0

La Ribera d’Ebre és una comarca d’uns 22.000 habitants (Idescat), situada al sud-oest del Principat. Té 14 municipis dels quals Móra d’Ebre n’és la capital (5.642 hab); Riba-Roja d’Ebre és el municipi situat més al nord-oest de la comarca, té poc més de 1.100 habitants. Tivissa és un municipi situat al sud-est de la comarca (1.600 hab.), que disposa d’un macroabocador atorgat el 2004, que havia de tenir una vida útil de 10 anys i continua obert (aquí més dades). Se n’ha ampliat la capacitat fins a triplicar la inicial, i sembla ser que la ràpida tramitació del projecte va ser deguda a pressumptes irregularitats. A la pràctica, el macroabocador  havia de servir per recollir residus municipals de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat, i una part del Baix Camp i del Baix Ebre; i els industrials de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Priorat, el Baix Ebre, l’Alt i el Baix Camp, i puntualment del Tarragonès; però en aquest article d’investigació s’explica que Avui en dia, la brossa que hi entra equival a la que generen conjuntament els municipis de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i l’Hospitalet de Llobregat” (2015).

“La Ribera d’Ebre és una comarca que paga un preu ambiental molt alt amb l’abocador de Tivissa, la nuclear d’Ascó i la contaminació de l’embassament de Flix associat a Ercros. Té el PIB més alt de Catalunya per la central nuclear d’Ascó, tanmateix aquest PIB no es correspon a la realitat econòmica que viu la societat de la comarca, on la renda familiar disponible es troba per sota de la mitjana de Catalunya i amb una creixent despoblació“. Això ho diu Susanna Abella al seu excel·lent article: Terres de l’Ebre: macroabocador de Catalunya? Us el recomano sencer.

A finals de l’any 2018 ens despertàvem amb la notícia d’un altre projecte de macroabocador a la Ribera d’Ebre, aquesta vegada a la zona nord. Evidentment, està estratègicament ubicat dins del terme, lluny del nucli habitat i en zona limítrof a altres municipis de la demarcació lleidatana (Almatret i Maials). Com explica molt bé Roger Heredia al seu article. I diu també: “Els sembla normal posar un macroabocador de residus industrials a pocs quilòmetres d’una reserva natural plena d’aiguamolls i milers d’ocells en un entorn de natura idíl·lic del riu Ebre?” 

(més…)

Dia 31. Acaba l’any de transició.

0
Publicat el 1 de gener de 2019

Novembre va acabar amb la primera imatge dels presos polítics dins la presó de Lledoners. Impacta veure’ls després de tant de temps i te n’adones de com es troben a faltar. Vam compartir-ho per tots els mitjans i des de bon matí ja teníem les imatges d’ells altre cop.

Al dia següent de l’impacte de la fotografia, ens despertem amb la notícia de la vaga de fam d’alguns dels presos per denunciar el veto del TC a Europa. Primer, Sànchez i Turull, després Rull i Forn es sumen a la vaga de fam indefinida. L’acció dels presos, que va sorprendre de primer moment, va tenir el suport del carrer en forma de signatures (més de 100.000 en un dia), i també dejunis solidaris. Mentrestant, s’enceta un debat sobre la ideoneitat de la mesura tenint en compte que aviat hi haurà el judici i cal que estiguin forts físicament i mentalment. Alguns assenyalen que la vaga de fam és una mesura de pressió a ERC per fer llista unitària a Europa. Sigui com sigui, la vaga de fam fa camí i catorze dies després, Turull ingressa a la infermeria pel seu estat debilitat. Pocs dies després, els expresidents de la Generalitat i del Parlament demanen la fi de la vaga de fam. Finalment, els presos polítics deixen la vaga de fam el 20 de desembre, han aconseguit que se’n parli a Europa, el TC ha començat a moure papers i s’ha generat una gran solidaritat arreu.

(més…)