Un altre macroabocador a la Ribera d’Ebre? No, gràcies.
La Ribera d’Ebre és una comarca d’uns 22.000 habitants (Idescat), situada al sud-oest del Principat. Té 14 municipis dels quals Móra d’Ebre n’és la capital (5.642 hab); Riba-Roja d’Ebre és el municipi situat més al nord-oest de la comarca, té poc més de 1.100 habitants. Tivissa és un municipi situat al sud-est de la comarca (1.600 hab.), que disposa d’un macroabocador atorgat el 2004, que havia de tenir una vida útil de 10 anys i continua obert (aquí més dades). Se n’ha ampliat la capacitat fins a triplicar la inicial, i sembla ser que la ràpida tramitació del projecte va ser deguda a pressumptes irregularitats. A la pràctica, el macroabocador havia de servir per recollir residus municipals de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat, i una part del Baix Camp i del Baix Ebre; i els industrials de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Priorat, el Baix Ebre, l’Alt i el Baix Camp, i puntualment del Tarragonès; però en aquest article d’investigació s’explica que “Avui en dia, la brossa que hi entra equival a la que generen conjuntament els municipis de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i l’Hospitalet de Llobregat” (2015).
“La Ribera d’Ebre és una comarca que paga un preu ambiental molt alt amb l’abocador de Tivissa, la nuclear d’Ascó i la contaminació de l’embassament de Flix associat a Ercros. Té el PIB més alt de Catalunya per la central nuclear d’Ascó, tanmateix aquest PIB no es correspon a la realitat econòmica que viu la societat de la comarca, on la renda familiar disponible es troba per sota de la mitjana de Catalunya i amb una creixent despoblació“. Això ho diu Susanna Abella al seu excel·lent article: Terres de l’Ebre: macroabocador de Catalunya? Us el recomano sencer.
A finals de l’any 2018 ens despertàvem amb la notícia d’un altre projecte de macroabocador a la Ribera d’Ebre, aquesta vegada a la zona nord. Evidentment, està estratègicament ubicat dins del terme, lluny del nucli habitat i en zona limítrof a altres municipis de la demarcació lleidatana (Almatret i Maials). Com explica molt bé Roger Heredia al seu article. I diu també: “Els sembla normal posar un macroabocador de residus industrials a pocs quilòmetres d’una reserva natural plena d’aiguamolls i milers d’ocells en un entorn de natura idíl·lic del riu Ebre?”
