Coses a dir

La particular aritmètica parlamentària ha propiciat un nou escenari que pot reactivar el malmès ànim independentista després dels estira i arronsa entre els partidaris de les diverses opcions polítiques. Amb el (celebrat) canvi d’estratègia de Junts que ara s’avé a negociar amb el Gobierno, han tornat a passar coses interessants per la necessitat del PSOE dels vots independentistes per a tirar endavant la legislatura. A l’altra banda hi ha PP i VOX i aquests 14 vots tenen encara més valor. Els resultats electorals han permès una reordenació de les prioritats, no deixar sola a ERC en la negociació amb l’Estat i anar tots a una dona més força per aconseguir millors resultats.

Primer va ser el català al Congrés (juntament amb les altres llengües cooficials), i la lluita per l’oficialitat del català a la UE pressionant des de partits, entitats i particulars; paral·lelament, les denúncies presentades ara fa 4 anys han fet el seu recorregut i ara el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) admet a tràmit els recursos dels 9 presos polítics contra la sentència del Suprem, cosa que pot beneficiar l’amnistia, segons Josep Casulleras Nualart.

La justícia és lenta, però poc a poc es va obrint camí i quedarà clar que no pertocava resoldre als jutjats el que calia afrontar fent política. Per això seguim insistint que la clau és #amnistia i #autodeterminació. https://t.co/j57HiIk3UE

— Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) September 22, 2023

Raül Romeva no ho pot dir més fort i clar, és una via lenta, però que posarà negre sobre blanc la injustícia del què va passar ara fa 4 anys. De fet, el tribunal demana al regne d’Espanya que s’expliqui abans del 13 de gener sobre les diverses vulneracions de drets humans denunciades. Això ha produït reaccions dels presos polítics arran de la notícia: Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Quim Forn.

(més…)

Reconec que m’ha emocionat el discurs en català al Congreso de Gabriel Rufian. No és el primer que l’hi sento, però sí que ha estat el primer en fer-lo sencer des de l’hemicicle del Congrés de Diputats. Es miri com es miri és una fita històrica que porta reivindicant ERC des de fa anys i panys. Celebro que l’aritmètica parlamentària i les necessitats pactistes hagin donat aquest fruit importantíssim. Regularitzar les llengües a parlar al lloc on tothom hi és representat hauria de ser el més normal del món i motiu de celebració per un Estat que s’autoanomena “plurinacional”. La llengua és l’expressió d’una cultura i respectar-la és també una manera de respectar els seus parlants. Arriba tard, potser, però arriba i que després de gairebé cinquanta anys de “normalitat democràtica” es pugui fer des del faristol del parlament ens hauria d’alegrar a tots.

Benvinguts, també, a les altres llengües de l’Estat que avui també es poden expressar al Congrés: Euskera, Galego i Aranès.

“Jo vinc d’un silenci

Antic i molt llarg

Jo vinc d’un silenci

Que no és resignat

Jo vinc d’un silenci

Que la gent romprà

Jo vinc d’una lluita

Que és sorda i constant”.

I Rufian ha acabat amb aquest tros dels versos de Raimon, meravellós!