El que hem viscut avui, no ho oblidarem mai. L’estat ha embrutat el referèndum com va embrutar el Parlament el 6 i 7 de setembre. No tenen arguments, només ho saben fer lleig.
L’1 d’octubre ja va començar divendres a mitjanit, quan voluntaris van personar-se davant el local de votació per impedir que les forces de seguretat precintessin el local i no es pugués votar diumenge. No era exclusiu del nostre poble, clar, per tota Catalunya es van organitzar jornades als centres de votació per tal que no els tanquessin. Famílies senceres feien torns de quatre hores viscudes entre anécdotes, companyonia i solidaritat. Dissabte s’hi va anar afegint més gent, però ha estat avui a les 5 del matí quan hi han arribat més de 100 persones. Corria la brama que els Mossos havien de passat a precintar el local cap a les 6 i havíem de ser molts. Quan hi he anat, m’he trobat a dues ex-alumnes que tornaven de festa, després farien cap a votar i s’hi han estat tot el dia. La gent jove es mereix un 10 avui, han estat al peu del canó com els primers.
Quan he arribat ja havien organitzat la primera tanda de cafès, tes i pastes per anar mostegant alguna cosa durant l’espera. No feia fred, per sort. El nostre local de votació és al centre mateix de la població i durant tot el dia a partir de les 9 hi havia previstes activitats festives.
A les 6,30 han vingut el Mossos a comprovar quants érem. Gairebé uns dos-cents. Entre ells, asseguts dignament, tres venerables republicans que esperaven votar a primera hora. Homes que havien viscut la foscor de la dictadura i que feien el gest de defensar el col·legi per a què tothom pugués votar. Emocionant veure’ls tossudament alçats amb els cossos fragils mentre les urnes i material de votació han entrat al col·legi al voltant de les 7.
A les 8 han entrat els presidents i vocals de mesa, i els suplents, enmig d’una gran ovació, igual que havia passat amb les urnes i paperetes. Què emocionant poder exercir el dret a vot en una qüestió tan cabdal per al nostre futur.
A les 9 han obert les portes i s’ha decidit deixar votar primer als ancians que esperaven torn des de feia més d’un parell d’hores. I s’ha format una cua llarguíssima. Alguns han trigat tres hores a votar. El sistema informàtic no funcionava sempre i això feia que el procés fos lent. La cua tenia uns dos-cents metres de llarg i un gruix de tres o quatre persones. Fal·lera per votar! Tothom tenia paciència per la llarga espera. Mentrestant, fora, els nens jugaven, alguns feien partides d’escacs i altres miraven notícies. I sí, hem vist la brutalitat policial i la violència emprada contra pacífics ciutadans desarmats que només volien exercir el seu dret a vot. Les imatges feien molta por i hem tingut més convenciment encara que ens calia ser molts. Per sort, érem molts.
Les hores passaven, lentes. Hem tingut una falsa alarma d’aparició de la Guàrdia Civil i hem hagut de desalotjar el local. En 15 minuts ha tornat tot a la normalitat. I així ha anat durant tot el dia. Cap a les 12 ma mare m’ha trucat feliç perquè havia votat. Estava molt neguitosa pel que havia vist a la televisió i volia exercir el seu dret quan abans millor. Jo era fora del local comprovant la llargària de la cua que em semblava increïble. Mai n’havia vist una així.
A les dues s’ha tornat a reactivar la cua que no ha afluixat en tot el dia. Les urnes han fet la funció perfectament, i sí, molts ens hem fet la fotografia conscients del moment històric. Mentrestant, ens arribaven imatges d’una crueltat esgarrifosa. Si un estat perpetra això contra els seus integrants és que no és el nostre estat. Homes armats fins a les dents atacant a gent pacífica i desarmada amb una violència impròpia del s. XXI. A migdia la mare ho ha dit: “això no pot ser que estigui passant ara, és massa gros”.
Incrèduls, nerviosos, amb mal cos, hem continuat atenent a la gent que venia a votar, hem continuat organitzant-nos per a què fos una jornada festiva, dins del possible. Hores lentes que han estat de calma tensa a partir de les 6 quan ens han anunciat que la Policía havia entrat al poble del costat i s’havien endut una urna. Protegim el vot! S’ha sentit. I sí, la gent havia votat, però no marxava a casa, només la gent molt gran. La resta, hem estat allí, mirant notícies provant de no espantar-nos. Un ha decidit posar un tractor a l’entrada del carrer i a l’altra banda contenedors. En aquell tros de carrer només hi havia gent i un graller (Ferran) que ha decidit fer música per calmar els ànims. Hem cantat els segadors i hem acabat amb crits de “ja hem votat” i “independència”. Hi havia gent de tots els racons del poble, de totes les edats, famílies senceres. Els mirava i em preguntava com podia ser que algú armat ataqués a gent pacífica, cívica que només volia exercir un dret fonamental. A migdia algú ha portat síndries i melons per a fer més plàcida l’espera. Germanor.
I a les 7 els bombers han vingut amb el camió per posar-lo també de barrera. Han estat aclamats amb els crits de “no passaran”. Quina bestiesa haver de protegir-nos de les forces que (suposadament) ens han de protegir. Pel whatsapp corrien notícies com la pòlvora: que venen, que són a l’entrada del poble, que és imminent… El carrer era ple, a la plaça els nens jugàven aliens (hi havia un pla d’evacuació previst per a ells), i la resta anàvem fent corrúa comentant la jugada. Mal cos en teníem tots, però uns s’ho prenien més bé que altres.
I han arribat les 8. Hora màgica de tancar el col·legi. Urnes i vots salvats, calia fer el recompte. Ho havíem aconseguit!
Puc dir que m’he sentit molt orgullosa de la gent del meu poble. Tanta gent tan implicada, tan solidària, tanta gent defensant el punt de votació, dignament, pacíficament, solidàriament. Cap incident, només germanor i tensió per les notícies que arribàven que han posat aigua al vi.
I orgull del meu país, que ha demostrat fermesa, valentia i serenor davant aquest exercici de violència gratuïta.
Tot just ara s’ha publicat el primer resultat provisional del referèndum: guanya el Sí per un 90% dels vots que s’han pogut comptat, amb 400 punts que han estat assaltats per les forces d’ocupació. Més de 2,2 milions de vots emesos en total.
Un país digne, un govern digne. Sí, president, “Ens hem guanyat el dret de tenir un estat independent‘.
Actualització: 155 vídeos de la repressió viscuda a Catalunya l’1 d’octubre.
Actualització: balanç de les càrregues policials 1 d’octubre: 1066 ferits, 23 d’ells més grans de 79 anys i dos menors d’11
