Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Publicat el 26 d'abril de 2021

Febrer: Més del 50% del vot és independentista

Una de les fites que s’havia marcat l’independentisme era superar el 50% dels vots en unes eleccions i això va passar el 14 de febrer de 2021 per primera vegada en la història. Fa bo d’explicar malgrat que la participació va ser baixa, però això no dona menys crèdit als resultats. Molta gent es va quedar a casa qui sap si per por a la pandèmia o per esgotament electoral. El cas és que, com s’ha dit, l’independentisme va superar el 50% dels vots vàlids emesos i això és una gran fita es miri com es miri. Més, tenint en compte que la pandèmia ho ha capgirat tot, que l’enclaustrament obligatori al què hem estat (i estem) sotmesos provoca el patiment de molts. Molts amics estan en ERTO o amb poques perspectives de trobar feina. Veníem d’unes festes de Nadal complicades i anar, només, de casa a la feina i de la feina a casa no és bo per a ningú. En fi, que va anar menys gent a votar, i el que ja era una previsió es va convertir en una realitat. Però la realitat és tossuda i l’independentisme creix en percentatge de vots malgrat tots els esforços per a què sigui el contrari.

Font: Vilaweb

La nit electoral va estar marcada pel frec a frec de tres forces polítiques: ERC, Junts i PSC. Finalment, ERC i PSC van empatar a escons, si bé el PSC va obtenir 49.251 vots més. Tot i això, ERC és el partit que està més repartit per tot el país, tal com mostra aquesta gràfica del diari ARA. ERC és l’únic que és primera o segona força en totes les comarques del Principat.

 

L’efecte Illa va aconseguir la gran desfeta de Ciutadans, que van passar de 36 a 6 diputats, però no l’objectiu principal de derrotar l’independentisme. Aquesta pèrdua de diputats tan enorme de C’s no va provocar cap dimissió dins la formació taronja. Illa era el guanyador com Arrimadas ho va ser el 2017, però no tenia majoria ni la podia tenir. En realitat, el PSC i VOX van capturar el vot  que havia perdut Ciutadans. I sí, vergonyosament va entrar al Parlament un partit ultradretà que fa que el PP sembli un partit moderat. El PP, per cert, gairebé desapareix del Parlament. El fitxatge de la  número dos de C’s, Lorena Roldan, pel PP havia portat cua, però no va aportar vots. El PP va passar de 4 a 3 diputats i la representació penjant d’un fil. El partit que havia liderat l’aplicació del 155 contra Catalunya era gairebé una força extraparlamentària.

Repassem les xifres:

2021: 74 diputats independentistes enfront els 70 al 2017

2021: 53 diputats unionistes enfront els 57 al 2017

En Comú Podem (ECP) que no el podem posar a cap dels dos sacs, en tenia 8 al 2017 i en continua tenint 8 al 2021.

Així doncs, en conjunt, l’independentisme creix i l’unionisme disminueix.

Mentrestant, els negociadors d’ERC enceten converses en paral·lel amb JxCat i la CUP. La majoria independentista, aquest cop liderada per ERC que ha obtingut un diputat i 30.000 vots més que JxCat, farà que el Parlament sigui presidit per algú de JxCat i la presidència de la Generalitat haurà de recaure en ERC en la figura de Pere Aragonès. Després de 85 anys Catalunya tornarà a tenir un president republicà, si les forces independentistes es posen d’acord, és clar.

Queda la incògnita de si la CUP voldrà entrar a govern o continuarà com fins ara en un paper d’estar al marge. S’enceta un període de dos mesos per a arribar a acords entre les diferents forces. La primera fita important és constituir el Parlament, triar presidència i mesa que marcaran el començament de la XIIIena legislatura.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política, per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent