Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Racons de Móra (19): Bars i Restaurants que m’agraden

0
Publicat el 3 de maig de 2013
Móra (d’Ebre) sempre s’ha destacat per ser un punt de trobada, una petita ciutat dins una petita comarca on hi conviuen morencs de generacions que es perden en el temps amb nouvinguts vinguts d’arreu. El què no trobes a Móra ja has d’anar a buscar-ho a Reus o més enllà. Així, el comerç, sempre ha format part del seu paisatge i del seu encant, és un dels atractius principals de la població. Hi ha botigues i botiguers per triar i remenar, nous i dels de “tota la vida”, botigues grans i petites i també bars i restaurants per per a tots els gustos i tots els preus i butxaques.
Aquí n’he fet una tria dels que m’agraden i em fan sentir còmoda quan hi vaig i que us recomano si us deixeu caure per aquest verals…

Un clàssic: Bar-Restaurant del Poliesportiu. Té un gran avantatge: no tanca mai. Ofereix un menú assequible entre setmana als migdies i plats variats als vespres. El local ha estat remodelat i és molt agradable. També té terrassa. El tracte, familiar. Té menú infantil i un parc i terrassa per jugar. A l’estiu les piscines estan al costat i fan de bon anar-hi.

Un “de tota la vida”: Bar-Restaurant 9Turú. El “9” és perquè ha hagut de canviar d’ubicació després de vés a saber quants anys estant al mateix lloc. Abans era Fonda Turú, ara és un petit bar amb un restaurant al fons presidit per una gran fotografia de la vista que tenien sobre el pont i el riu en l’ubicació anterior. No sé quantes generacions fa que es dediquen a la restauració, però hi ha molt ofici al darrera. El menú entre setmana és assequible i complert com l’anterior i és molt transitat per tota mena de personal divers.

Le Loup: és un local nou, molt ben decorat amb un tracte molt amable i una cuina excel·lent. La relació qualitat-preu fa de bon anar-hi. Només obre els migdies entre setmana i també les nits del cap de setmana. Té també una carta variada i exòtica que pot fer les delícies dels més gurmets. [web]

Restaurant Cafè L’Embarcador: els puristes diran que no està ben bé a Móra, sinó a la carretera que va de Móra cap a Garcia. És, de llarg, el més gran i més acollidor: una casa de fusta enclavada al costat de l’Ebre (ara que el riu baixa tan gros, mentre hi menges, el veus), i envoltada de bosc de ribera. Bucòlic i regenerador. Un dels meus llocs preferits. Ha canviat de direcció fa poc i ha canviat la carta i menús, val la pena redescobrir-lo. [web]

Acabo el recorregut amb un híbrid ja clàssic: El Sota de Copes. Ja en vaig parlar aquí, però ara, a més, s’hi pot menjar, i molt bé, els caps de setmana. És el lloc ideal per acabar la nit… o començar-la, tot depèn. S’hi fan exposicions temporals de pintura o fotografia, bàsicament d’artistes locals o comarcals. Duran tot el maig hi exposa la il·lustradora Helena Frias, val la pena fer-hi un cop d’ull. També s’hi fan concerts de petit format i té terrassa, com gairebé tots els locals vora el riu, què més voleu? [web]

Tèxtil: comerç just?

0
Publicat el 1 de maig de 2013
Les notícies sobre les morts a la fàbrica de Bangla Desh m’han trasbalsat, però encara més el que s’ha sabut de les precàries condicions de treball dels treballadors del tèxtil en aquell país asiàtic en concret. És cert que fa anys que se’n parla, però ara tenim l’evidència davant els nostres ulls. Miquel Carrillo ho explica molt bé al seu recomanable article: Les injustícies del nostre armari: “Bangla Desh, amb els costos laborals més baixos del món: salaris al voltant de 30 euros mensuals, quan una família necessita un mínim de 50 euros per sobreviure. Jornades habituals de més de 12 hores, penalitzacions de tres dies sense cobrar per cada jornada de feina perduda… “. No sé vosaltres, a mi se’m regira l’estómac. I continua: “les empreses del tèxtil s’han adaptat a la perfecció i han demostrat una mobilitat extraordinària que les ha dut a implantar els seus centres de producció arreu del món, del Marroc al Sud-est Asiàtic. Només en aquest sector, entre el 2008 i el 2010, aquesta reestructuració ha costat 15.000 llocs de feina a Catalunya.“… i podríem continuar.
Són xifres que ens haurien de fer reflexionar, sobretot un dia com avui, que reivindiquem drets socials i laborals, aquí i arreu…

Un amic, que treballa fa més de 30 anys en el sector tèxtil, ha trobat feina en una petitíssima empresa familiar que sobreviu sense comprar el material a Àsia, oferint qualitat al millor preu possible. Malauradament no és l’habitual, però els clients aprecien que el material és bo i durador enfront d’altres més barats i de dubtosa qualitat (lo barat és car). Potser ens hauríem de mirar més què comprem i on ho comprem.

A Catalunya, des de 1997, el SETEM és l’ONG que dóna a conèixer el comerç just en la roba. També fa difusió de notícies d’actualitat i denuncia empreses que fan aquesta pressió insuportable als treballadors: A la fàbrica de Bangla Desh recentment accidentada una sèrie d’empreses ja han reconegut la producció en aquestes fàbriques Primark (Regne Unit/Irlanda), Bon Marche (Regne Unit), Joe Fresh (Loblaws, Canadà), El Corte Inglés (Espanya) i Mango (Espanya). També es van trobar etiquetes de Benetton entre les restes de la fàbrica que estan sent identificades. Segurament moltes altres empreses que encara no coneixem, per això és tan important la tasca de SETEM de difusió i denúncia. Quan compreu comerç just, no us fixeu en el preu, penseu que la persona que l’ha fet pot guanyar-se la vida sense ser víctima d’una explotació aberrant.

I, com diu Miquel Carrillo: Penseu un moment en això, també, quan us poseu la disfressa de consumidors. Obriu els ulls, trieu bé i feu que les injustícies surtin del vostre armari”.

Un altre article d’interés sobre aquest tema: “El cost de la roba barata”.
Recomanable: “Potser és millor comprar una samarreta menys a l’any“. Article de Auri Garcia Morera.
Intermón-Oxfam. Comerç Just.
FAIRTRADE: comerç just de roba.