Pols d'estels

Agost, el mes central de l’estiu, és el més adient per l’observació astronòmica. És quan tenim més temps lliure, quan hi ha, en teoria, nits més fresques i més possibilitats de fugir lluny de la ciutat per tal d’observar el cel des de llocs més foscos. A més a més, és el mes de la pluja d’estels de les Perseides, l’observació de la qual es presentarà enguany d’una forma molt favorable.

Saturn és l’únic planeta interessant d’observar aquest mes d’agost. Actualment el podem trobar a la constel·lació de la Balança ben prop de les urpes de l’Escorpí. Poc després de la posta de Sol el podem veure brillar cap al sud-oest a uns 30º graus d’alçada. Observat amb uns prismàtics se’ns presenta allargassat però ja amb un petit telescopi podrem veure el seu disc i l’anell, acompanyat per un petit punt lluminós, el satèl·lit Tità. Com sempre comente, la Lluna ens ajudarà a trobar-lo al cel. La nit del 22 d’agost un quart creixent de Lluna s’hi situarà a sobre, un bonic encontre que serà difícil de fotografiar donada la diferència de brillantors.

Venus serà inobservable durant la primera part del mes ja que es troba just en la direcció del Sol. Tanmateix, les últimes matinades del mes podrem observar-lo uns minuts abans de l’eixida del Sol, a partir de les 7 del matí, ben prop de l’horitzó est. Just a l’esquerra de Venus podrem veure el planeta Mart en Cancer. Serà, però, molt dèbil i difícil d’observar.

El que fa especial el mes d’agost per als amants de l’observació astronòmica és la pluja d’estels de les Perseides, que podrem veure la matinada del 12 al 13 d’agost.

El cometa Swift-Tuttle va ser descobert per Lewis Swift el 16 de juliol de 1862. De manera independent Horare Parnell Tuttle el redescobrí 3 dies més tard. Per això el cometa porta el nom dels seus dos codescobridors. Va ser més tard quan s’associà el cometa a la pluja d’estels de les Perseides.

Donat que la zona de residus del cometa és ben ampla, la Terra està rebent impactes des del 17 de juliol i en continuarà rebent fins el 24 d’agost amb pocs meteors visibles els primers dies, pujant poc a poc el nombre de meteors a un màxim la nit del 12-13 d’agost, per a després caure cap a valors baixos a mesura que ens aproximem al dia 24. La pluja d’estels es veurà molt millor en l’hemisferi nord quan la constel·lació de Perseu, on es troba el radiant – la zona del cel d’on sembla que isquen els meteors – estiga alt sobre el horitzó nord-est.

La Terra creurà la nit del 12 al 13 d’agost la part central de l’òrbita del cometa i recollirà els grans que ha anat deixant Swift-Tuttle al llarg dels diversos passos. Aqueixa nit, en un lloc fosc i amb paciència, podrem arribar a comptar fins a 70 meteors per hora. Si teniu una càmera reflex deixen obert l’objectiu uns minuts a la màxima sensibilitat i tracteu de caçar-ne algun d’ells. Aprofiteu, doncs la pluja d’enguany. Sort.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Agost	7	04 02
Lluna nova	Agost	14	16 53
Quart creixent	Agost	22	21 31
Lluna plena	Agost	29	20 35

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’agost de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:
1.- Meteors de les Perseides sobre la Via Làctia.  Red Rock Canyon – Kern County, California, 13 agost 2010. Ian Norman de Los Angeles, CA. Wikimedia Commons.
2.- Posició de Saturn durant el mes d’agost de 2015. De freestarcharts.com
3.- Direcció de les Perseides. NASA.

L’estiu calorós ha arribat per quedar-se. De dia una xafogor immensa ens deixa sense esma però de nit la calor més suau ens permet passar més hores al ras per admirar el cel estrellat sense presa, recorrent les constel·lacions estiuenques i recordant les baralles dels déus amb els mortals.

Al vespre, en fer-se fosc, la imponent constel·lació de l’Escorpí se’ns presenta sencera mirant cap al sud-est. Les tres urpes de l’aràcnid tracten d’agafar l’anellat Saturn mentre l’ull roig d’Antares, l’estel principal, mira de reüll a la constel·lació del gegant Orió, que ja matà fa mil·lennis però, llesta com és, ja ha fugit per l’horitzó oest.

A la mateixa hora, per l’est, ja podem admirar el Triangle d’Estiu, format per Vega, l’estel principal de Lira, Deneb de Cigne i Altaïr de l’Àguila. L’observació d’aquest triangle al cel ens confirma que estem ja a l’estació més seca de l’any.

El mes ha començat amb l’encontre de Venus i Júpiter al cel del capvespre d’anit. En realitat el màxim acostament, d’1/3 de grau, va ocórrer la matinada passada a les 6 del matí, una hora en que els dos planetes ja feia temps que s’havien amagat rere l’horitzó. De tota manera l’espectacle va ser grandiós, com mostraré amb fotos els pròxims dies. Dos planetes en el mateix ocular del telescopi no es veu tots els dies. Els pròxims capvespres encara podreu observar com de pròxims es troben els dos planetes.

En realitat tots dos planetes estan convergint cap a l’estel Regulus, l’estel més brillant de la constel·lació del Lleó situada una mica més alta i cap a l’est de Júpiter. Tanmateix Venus, amb una velocitat orbital molt major (35 km/s) que Júpiter (13 km/s) arribarà molt més prompte per situar-se prop de l’estrella el pròxim 18 de juliol, just al costat d’una fina lluna creixent. Una altra ocasió per admirar un triangle celeste com el del dia 20 de juny passat. Aquesta vegada, però, els tres objectes celestes es veuran molt prop de l’horitzó oest i molt poc després de la posta de Sol, amb massa llum ambiental. Serà una observació difícil.

Els planetes Venus i Júpiter deixaran de veure’s els últims dies de juliol en endinsar-se en els llums del Sol ponent. Aprofiteu, doncs, aquests dies per admirar-los.

Saturn quedarà, per tant, ben prompte com el planeta de la nit. Ancorat entre l’Escorpí i Balança, serà visible durant tota la primera part de la nit al llarg de l’estiu. Si teniu l’oportunitat de veure’l amb un telescopi, podreu admirar com els anells destaquen en el fons fosc del cel, al costat d’un punt brillant, l’enigmàtica lluna Tità. Els dies 26 i 27 de juliol una lluna gibosa creixent s’hi situarà a prop. Bon moment per identificar el planeta.

I que dir de l’exploració espacial? Aquest mes pot ser ben emocionant. Recordeu que el 14 de juliol arribarà a Plutó, després de més de 9 anys de viatge, la nau de la NASA, New Horizons. Tot un nou món per descobrir. Ja van veient-se coses però encara no massa clares. L’emoció es va fent cada vegada més forta en l’equip de científics que hi treballen des de fa tant de temps. Només queden 13 dies…

L’estiu ens saluda ja des del final del mes, esperant-nos. I per confirmar-ho, l’estiuenca constel·lació de l’Escopí ja guaita pel sud-est, mentre el planeta anellat Saturn ben prop, fuig a poc a poc de les urpes de l’aràcnid celeste.

El mes comença amb la presència destacada dels planetes Venus i Júpiter al cel de capvespre. Si mirem cap a l’oest, poc després de la posta del Sol, veurem dues brillants llumeneres. La llum més brillant i més baixa és el planeta Venus. La més alta és Júpiter. Si al mateix moment ens girem cap al sud-est, veurem prop de l’horitzó, entre les banyes de l’Escorpí el planeta Saturn. El primer dia del mes, el dia 1 de juny al vespre, la Lluna es situarà just al seu costat, com assenyalant-lo. No us podeu perdre l’espectacle.

Però aquests planetes (com el seu nom originari grec indica, els errants) no es quedaran quiets al cel. Venus, que al principi de mes es troba alineat amb les estrelles Castor i Pòl·lux de la constel·lació dels Bessons, anirà movent-se ràpidament en el cel. Cada dia que passe es trobarà més prop del planeta Júpiter. En la seua carrera embogida, el dia 13 creuarà el centre de la constel·lació del Cranc (Cancer), ben prop del cúmul estel·lar del Pessebre. Una foto del moment seria ben bonica.

Més avançat el mes, el dia 20 de juny, la Lluna creixent s’hi situarà ben prop de Júpiter i Venus i formarà amb ells un bonic triangle celeste. Però serà en els últims dies del mes quan l’encontre entre els dos planetes serà molt més interessant. Prepareu-vos per a la mascletà celeste. Des del 27 de juny al 4 de juliol l’aproximació dels dos planetes serà un fet i, els dies 30 de juny i 1 de juliol semblaran quasi un únic objecte brillant al cel. Cal no perdre-s’ho. Ja anirem parlant del show planetari.

I, per acabar, finalment el 21 de juny a les 18h 38m el Sol se situarà en el seu punt més al cel, a 23º27′ per dalt de l’equador celeste. Serà el dia del solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any. L’estiu començarà. I, ja sabeu, a l’estiu tot el món viu….

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna plena	Juny	2	18 19
Quart minvant	Juny	9	17 42
Lluna nova	Juny	16	16 05
Quart creixent	Juny	24	13 02

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juny de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge:
1.- Fa tres anys ja. Conjunció entre Júpiter i Venus des de Ca les Senyoretes a Otos. Març 2012. Enric Marco.
2.- Esquema de la conjunció Saturn-Lluna la nit de l’1 al 2 de juny. Stellarium.

La primavera avança inexorable i les nits es van tornant més càlides. Ja no fa nosa passar-se unes hores admirant la grandària de l’Univers i descobrir que som tan petits i insignificants.

El duo planetari dels últims mesos format per Venus i Júpiter vindrà reforçat aquest mes per dos planetes més: el fugisser Mercuri que es deixarà veure la primera setmana del mes després de la posta de Sol i l’anellat Saturn, que situat al costat de les urpes de l’Escorpí, sembla una defensa més de l’aràcnid celeste.

Venus és la reina del cel durant tot el mes. Ja des de la posta de Sol se la veurà brillar ben alta, entremig de les banyes esteses de la constel·lació de Taure mentre va movent-se en direcció als Bessons. El dia 21 de maig una Lluna ben fina s’hi situarà a l’esquerra assenyalant la deessa de la bellesa. Al telescopi Venus presenta fase de creixent com la Lluna donat que, en aquesta època de la seua òrbita, la llum del Sol li arriba per la dreta.

Júpiter, el gegant, es troba ara mateix en Cancer, constel·lació que abandonarà a principis del mes de juny per entrar en Leo. Amb telescopi, el planeta és insuperable. Encara que el vostre instrument siga petit podreu veure fàcilment el seu disc planetari amb les dues bandes de núvols principals, així com quatre punts brillants en línia, les seues llunes. Les nits del 23 i 24 de maig la Lluna us assenyalarà la posició del planeta.

Saturn, el planeta de l’anell, es troba a les urpes de la constel·lació estiuenca de l’Escorpí. Si bé a principi de mes ix per l’est cap a les 23 h, a finals de mes ja serà visible tota la nit. I és que el dia 22 de maig el planeta es trobarà en oposició al Sol, és a dir a 180º del Sol, estant la Terra al mig. Serà quan millor se’l podrà veure ja que és quan es trobarà més pròxim a la Terra, aproximadament. El 5 de maig la Lluna s’hi posarà al costat.

Finalment el fugisser Mercuri es deixarà veure molt bé la primera setmana del mes cap a l’oest.  El dia 1 es col·locarà al costat del cúmul estel·lar de les Plèiades però anirà augmentant la seua separació del Sol del dia en dia. Però això no durarà molt. La segona setmana de maig tornarà enrere per endinsar-se en la lluïssor solar.

La missió Messenger que orbitava Mercuri des del 18 de març de 2011 es va estavellar ahir sobre el planeta. Mancat de combustible per maniobrar, la sonda va acabar les operacions amb l’enviament de les últimes dades científiques a través de l’antena de 70 m del Deep Space Network de la NASA situada a Robledo de Chavela, prop de Madrid. Amb Messenger van poder veure de prop el cràter Ausias March, del qual tant parlàrem fa un temps.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna plena	Maig	4	05 42
Quart minvant	Maig	11	12 36
Lluna nova	Maig	18	06 13
Quart creixent	Maig	25	19 19

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de maig de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Última foto de la superfície de Mercuri enviada per la sonda abans d’estavellar-se. La resolució és de 2,1 metres/pixel i l’escala és de 1 km x 1 km. NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Carnegie Institution of Washington.

Estem ja de ple en la primavera i després de la setmana de pluges que ens ha impedit veure l’eclipsi de Sol, l’oratge se’ns presenta més suau i benigne per a l’observació del cel.

Orió, Taure, els Bessons, les grans constel·lacions de l’hivern ja ens abandonen per l’oest poc després de la posta del Sol mentre que les constel·lacions estivals més interessants com ara l’Escorpí ja guaiten per l’est a les primeres hores de la matinada.

Mart, finalment, després de molts mesos prop de l’horitzó oest es troba tan baix que es fa difícil observar-lo.  Per compensar-ho, a partir de la segona quinzena del mes, el planeta Mercuri començarà a pujar en altura a mesura que passen els dies.

Venus, per contra, es troba molt lluny del disc brillant del Sol i encara lluirà tot el mes com a estel del vespre. La nit del dia 11, Venus passarà  prou a la vora del cúmul estel·lar de les Plèiades (a 2,6º). Serà bon moment per identificar els dos famosos objectes celestes. A més a més, l’últim dia del mes, el 30, Mercuri farà la mateixa jugada que Venus.  S’acostarà molt al cúmul de les Plèiades però l’encontre no serà tan interessant ja que es farà ben prop de l’horitzó. Necessitarem, per tant, espais sense obstacles per admirar-ho.

El planeta Júpiter, de moment encara és el planeta rei del cel. Es troba actualment a la constel·lació de Cancer però se n’està allunyant cap a la veïna constel·lació de Leo. Per si no sabeu on trobar el planeta, la Lluna en quart creixent del 26 d’abril se situarà al seu costat i vos indicarà la seua posició.

Finalment el planeta Saturn, situat actualment en les urpes de l’Escorpí, ja guaita per l’est a partir de la una de la matinada a principi del mes d’abril i a les 23 hores a final de mes.

Seguint les inexorables  lleis celestes, la Lluna passà finalment sobre la nostra estrella el passat dia 20 de març causant un bonic eclipsi de Sol. La majoria dels valencians i illencs no ho vam poder veure a causa del mal temps. Una mica més de sort van tindre els catalans.  El Sol, però, li tornarà la jugada ben prompte a la Lluna. El 4 d’abril, la Lluna, la Terra i el Sol es tornaran a alinear perfectament. Però en aquest cas, la Lluna en fase de plena, entrarà de cap en l’ombra de la Terra i el nostre satèl·lit es farà fosc durant unes hores. Aquesta vegada no tindrem tampoc el goig de gaudir d’aquest eclipsi total de Lluna ja que només serà visible en l’àrea del Pacífic.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna plena	Abril	4	14 05
Quart minvant	Abril	12	05 44
Lluna nova	Abril	18	20 57
Quart creixent	Abril	26	01 55

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’abril de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Venus s’aproximà també a les Plèiades el 31 de març de 2012. Fotografia del professor d’astronomia Jimmy Westlake de Stagecoach, Colorado, Estats Units de Nord-Amèrica.

Quasi sense adonar-nos-en, hem arribat a l’últim mes de l’hivern, març, amb temperatures més suaus que les setmanes precedents però encara amb el maleït vent bufant….

Les nits més suaus inviten a mirar el cel i continuar gaudint de les constel·lacions hivernals com Orió o Taure però també d’altres que ja guaiten per l’est anunciant el bon temps de l’estiu.

Venus i Mart encara es mostren cap a l’oest, el primer brillant sobre l’altre molt més dèbil, poc després de la posta de sol. En febrer van protagonitzar un dels més bells encontres dels últims mesos, de vegades acompanyats per una fina tallada de Lluna.

Però aquests dies un altre planeta també ha fet acte de presència en l’encontre còsmic: el planeta Urà. Però la seua brillantor és tan dèbil que és difícil veure’l a ull nu en entorns urbans. Però si disposeu d’un telescopi, per petit que siga, tracteu d’observar-lo aquests dies ja que tindrem una referència fàcil per trobar-lo. Urà es posarà els primers dies de març tan prop de Venus, que, mirant-ho pel telescopi, els dos planetes es veuran en el mateix camp de visió!

Si voleu observar aquests planetes, recordeu que només seran visibles fins a unes dues hores després de la posta de Sol mirant cap a l’oest.

Júpiter es troba actualment en la constel·lació del Cranc prop de la nebulosa del Pessebre. El podreu veure tota la nit i per ajudar-vos a trobar-lo, durant les nits del 29 i 30 de març la Lluna s’hi situarà ben prop.

Però l’espectacle celeste més important del mes serà, sense dubte, l’eclipsi parcial de Sol que podrem veure des d’ací el matí del 20 de març. Començarà a les 10:09 hora local i acabarà a les 11:21 hora local amb un quasi 70% d’ocultació del disc solar per la Lluna. Recordeu però que mirar el Sol amb un telescopi o uns prismàtics directament o a ull nu, està totalment desaconsellat si no es vol perdre la vista immediatament. Hi ha mètodes fàcils, barats i segurs per mirar el Sol. No perdeu l’oportunitat d’aprendre i d’admirar-vos d’uns dels espectacles més bonics de la natura. Estigueu atents, ja en parlarem.

Finalment, recordar-vos que el mateix dia 20 de març, a les 23:45 començarà la primavera.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna plena	Març	5	19 05
Quart minvant	Març	13	18 48
Lluna nova	Març	20	10 36
Quart creixent	Març	27	08 42

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de març de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Eclipsi solar a la platja de Gandia. 4 de gener 2011. 8:40. Enric Marco. Canon EOS 1000D, focal 300 mm, Temps d’exposició: 1/10 s.

L’anticicló del mes passat ens ha deixat veure el cel sense problemes i, sense núvols, hem pogut gaudir de l’observació del cometa Lovejoy i també del pas de l’asteroide 2004 BL 86.

Les figures celestes van movent-se i encara que les constel·lacions de la saga d’Orió encara dominen el cel de febrer, per l’est ja en guaiten d’altres en avançar la nit, com ara el Lleó, la Verge, el Bover o més tard Hèrcules.

A més a més, aquest mes estem de sort. Tenim la possibilitat de veure fins a cinc planetes al llarg de la nit. D’oest a est, Venus, Mart, Júpiter, Saturn i, fugaçment Mercuri.

Al capvespre mirant cap a l’oest, poc després de la posta de Sol, la brillant lluminària de Venus serà impossible d’ignorar. Si mirem una mica cap amunt de Venus podem veure un punt brillant dèbil. És el planeta Mart.

Mart, ara en la constel·lació d’Aquari, continua fugint del Sol i se situarà sobre Peixos en la segona quinzena de febrer. Tanmateix, Venus també augmenta la seua separació del Sol però ho fa molt més ràpidament que Mart. Per això, la trobada serà inevitable. Des del 18 al 25 de febrer els dos planetes estaran realment junts al cel. La separació serà només de 0.4º les primeres hores del dia 22 de febrer, tan junts que cabrien dins d’una Lluna plena. Mirant-los amb un telescopi els dos planetes caben junts en el camp de l’ocular. Bona ocasió per fer-los una foto de família. A més a més, tindrem l’afegit que una fina lluna creixent formarà un trio amb els dos planetes el capvespre del dia 20 de febrer.

Júpiter ja és visible per l’est a partir de les 19 h. Situat entre el Cranc i el Lleó, rebrà la visita de la Lluna el 3 de febrer. No us podeu perdre l’espectacular eixida conjunta dels dos si mireu a l’est durant el crepuscle del dia 3. Bon moment per identificar-lo.

Saturn, el planeta dels anells, que es troba situat en les urpes de l’Escorpí, eixirà per l’est cap a les 4 de la matinada a principi de mes però a final de mes ja el podrem veure a partir de les 2:15.

I finalment, el darrer planeta visible aquest mes, Mercuri, havent eixit ja de la lluentor solar, serà visible a partir de la segona setmana de febrer per l’est. Això si, cerqueu un lloc ben lliure d’obstacles ja que no s’alçarà massa de l’horitzó.

Però l’objecte més interessant del mes continua essent el cometa C/2014 Q2 Lovejoy. I és que per fi tenim un cometa visible a ull nu. Tanmateix, sense telescopi, només se’n veu una boirina si sabem com trobar-lo amb una carta com la que pose en aquest apunt. És a dir la visibilitat d’aquest cometa no té res a veure amb la del Hale Bopp o el C/2011 L4 Panstarrs.

El cometa C/2014 Q2 Lovejoy va ser descobert el 17 d’agost passat per l’experimentat observador australià Terry Lovejoy i des de fa unes setmanes ja ha estat vist per nombrosos observadors d’arreu del món. Els amics més experimentats en fotografia astronòmica han aconseguit espectaculars fotografies del cometa i de la seua cua. Us en pose un exemple en aquest apunt. Actualment el cometa està situat al sud de la constel·lació d’Andròmeda i on passarà prop de la seua estrella γ (gamma) el 5 de febrer. Lovejoy continuarà dirigint-se cap al nord. La trajectòria del cometa sobre el cel el portarà a l’interior de la constel·lació de Cassiopea a meitat del mes de març. En continuarem parlant.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna plena	Febrer	4	00 09
Quart minvant	Febrer	12	04 50
Lluna nova	Febrer	19	00 47
Quart creixent	Febrer	25	18 14

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Cometa C/2014 Q2 Lovejoy i les Plèiades. Observatori La Cambra, Aras de los Olmos, els Serrans. 16 de gener 2015, 20:32 TU. Telescopi 80 mm, 8,5 minuts exposició, ISO 4000. Autor Joanma Bullón. Amb permís.

Imatge: Camí del cometa C/2014 Q2 Lovejoy del 28 de gener fins l’1 de març. De freestarcharts.com

L’any comença amb un cel lliure de núvols però amb un intens fred que treu les ganes d’observar els fenòmens celestes. I és una llàstima, ja que aquest mes de gener el passar unes hores al res per veure les meravelles de cel s’ho valdrà.

Ja estem en ple hivern i les constel·lacions hivernals com l’Orió, el Taure, el Ca Major i el Menor i els Bessons ens endinsen en els fets més bonics de la mitologia grega però també ens mostren diversos i interessants objectes astrofísics, com nebuloses, estels supergegants o cúmuls estel·lars.

Durant el mes de gener els planetes seran cada vegada més fàcils d’observar. Si ens fixem en l’horitzó oest, tot just després de la posta de Sol, podrem veure la parella Venus (dalt) i Mercuri (baix) ben prop de l’horitzó. Evidentment cal un horitzó oest lliure d’obstacles. Els dos planetes s’aniran allunyant del Sol de dia en dia i, al mateix temps convergint, fins que els dies 10 i 11 de gener es trobaran ben aprop al cel. A partir d’aquest dia, Mercuri s’anirà separant de Venus. El dia 15 de gener Mercuri assolirà la màxima elongació oriental amb una angle de separació del Sol de 18,9º i després tornarà a submergir-se en la lluentor solar. Una molt fina lluna creixent de només un dia se situarà al costat del primer planeta el vespre del 21 de gener. Serà difícil de veure però si ho aconseguiu podreu estar ben contents.

Mentrestant, Venus continuarà allunyant-se del Sol i serà, per tant, cada més visible i brillant en direcció sud-oest poc després de la posta del Sol.

Un poc més amunt de Venus, després de la posta del Sol, Mart serà encara visible al cel del capvespre. El planeta roig continua la seua carrera desenfrenada cap a l’est, com fugint del Sol i per això durant aquest mes conservarà l’altura cada dia mentre passarà des de la constel·lació de Capricorn a la d’Aquari. Mart és, ara mateix, molt poc brillant a causa de la seua distància a la Terra. Per això la seua observació amb el telescopi no serà gens espectacular.

Per fi Júpiter ja és el planeta de la nit. Situat entre les constel·lacions del Cranc i el Lleó, ja es pot veure a l’est en la primera part de la nit a partir de les 21:30 a principis de gener, mentre que a finals de mes el planeta gegant ja serà visible a partir de les 19:30. Serà, per tant, fàcilment assequible per a observar-lo durant les hores posteriors al capvespre. La nit del 7 al 8 de gener una lluna minvant se situarà al costat del planeta. Bon indicador per trobar-lo sense dubtes.

Però l’objecte més interessant del mes és el cometa C/2014 Q2 Lovejoy. I és que per fi tindrem un cometa visible a ull nu!

El cometa C/2014 Q2 Lovejoy va ser descobert el 17 d’agost passat per l’experimentat observador australià Terry Lovejoy i des de fa unes setmanes ja ha estat vist per nombrosos observadors d’arreu del món. S’espera que els primers dies de gener podrà ser observat ja a ull nu. Alguns ja han aconseguint fer-ne fotografies directament amb la càmera, sense telescopi,  situats en llocs ben foscos. Actualment està situat al sud de la constel·lació d’Orió i al contrari del que sol succeir, la trajectòria del cometa sobre el cel serà ascendent, amb la qual cosa cada nit estarà a més altura sobre l’horitzó. És a dir, cada vegada serà més fàcil de veure!  La Lluna ja està creixent i dificultarà l’observació els pròxims dies. Ja en parlaré més els pròxims dies.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna plena	Gener	5	05 53
Quart minvant	Gener	13	10 47
Lluna nova	Gener	20	14 14
Quart creixent	Gener	27	05 48

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Cometa C/2014 Q2 Lovejoy. Observatori La Cambra, Aras de los Olmos, els Serrans. Telescopi 300 mm, càmera Canon EOS 600 Da, 90 segons d’exposició. ISO 12800. Autor JoanMa Bullón. Amb permís.

Imatge: Camí del cometa C/2014 Q2 Lovejoy en el cel al sud de la constel·lació d’Orió fins el 6 de gener 2015. De freestarcharts.com

Ja tenim pluges abundants al nostre país, pluges que són benvingudes però que ens impediran, durant els primers dies de desembre, gaudir de les constel·lacions més vistoses de la tardor i l’hivern, Orió, Taure, Auriga i els Bessons.

Guadir al cel de les constel·lacions de la saga d’Orió és un espectacle que no s’ha de perdre. Orió mateix se’l veu grandiós en eixir per l’est per damunt de les cases.

I que podem dir dels planetes?

Durant dues hores després de la posta del Sol, cap a l’oest, Mart serà encara visible al cel del capvespre. El planeta roig continua la seua carrera desenfrenada cap a l’est, com fugint del Sol i per això durant aquest mes conservarà l’altura cada dia mentre passarà des de la constel·lació de Sagitari a Capricorn. Mart és, ara mateix, molt poc brillant a causa de la seua distància a la Terra. Per això la seua observació amb el telescopi no serà gens espectacular. Només podrem distingir la seua forma circular, el seu disc, però sense distingir cap tret físic rellevant. Per descobrir-lo al cel, res millor que esperar els dies 24 i 25 de desembre quan un fi tall de lluna es situarà al seu costat.

Venus començarà a ser visible per l’horitzó oest, poc després de la posta de Sol a partir de la segona quinzena del mes. També, a partir del dia de Nadal, començarà a veure’s el fugisser Mercuri molt prop de Venus. Tots dos junts es veuran cada vegada millor ja que aniran guanyant en altura de dia en dia, al mateix temps que aniran acostant-se entre ells cada vegada més. Ja serà el 10 de gener quan la seua separació siga mínima, 37 minuts d’arc, una mica més que un diàmetre lunar.

Per fi Júpiter ja es podrà veure en la primera part de la nit. Si bé a principis de desembre eixirà per l’est cap a les 11 de la nit, a finals d’any ja el podreu veure a partir de les 9. Serà, per tant, fàcilment assequible per a observar-lo durant les festes de Nadal. La nit de l’11 a l’12 de desembre una lluna minvant se situarà als peus del planeta. Bon indicador per trobar-lo sense dubtes.

I per arrodonir el menú astronòmic, aquest any la pluja d’estels de les Gemínides pot ser molt interessant. S’espera que els seus meteors siguen visibles durant la nit del dissabte 13 al diumenge 14.  Poden arribar a veure’s fins a 120 meteors/hora encara que l’eixida de la Lluna minvant cap a la matinada reduirà molt la visibilitat. Així que caldrà buscar-los en les primeres hores de la nit.

I on està el radiant? Com el seu nom indica, els meteors semblaran eixir d’un punt molt pròxim a l’estrella Castor, de la constel·lació de Geminis o del Bessons., just al costat d’Orió. Aquesta és una pluja moderna. La primera vegada que s’observà va ser durant la Guerra Civil americana, l’any 1862 i l’objecte origen d’aquesta pluja no està molt clar encara que sembla estar associada a l’asteroide Phaeton, com vaig explicar fa uns anys. És Phaeton un antic cometa? Siga com siga, abrigueu-vos bé, busqueu un lloc fosc ben lliure d’obstacles cap a l’est i espereu.

Finalment cal recordar que el 22 de desembre a les 00:03 el Sol assolirà el seu punt més baix en el cel. Serà el moment d’entrada en l’hivern, el que anomenem solstici d’hivern.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna plena	Desembre	6	13 27
Quart minvant	Desembre	14	13 51
Lluna nova	Desembre	22	02 36
Quart creixent	Desembre	28	19 31

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: De Geminid Meteor Shower Peaks, Texas University

Malgrat ser ja en la tardor i amb novembre començat, la calor no ens deixa. Els cels romanen lliures de núvols, la qual cosa ens permet admirar les constel·lacions tardorals i els moviments dels planetes.

Tanmateix aquest mes de novembre no hi haurà gran esdeveniments celestes. Ni eclipsis, ni grans conjuncions. Potser alguna pluja de meteors…

I és que la visibilitat dels planetes no serà l’òptima aquests dies. Per començar Venus i Saturn estan situats actualment en la direcció solar i seran, per tant, inobservables.

Mart, actualment a la constel·lació de Sagitari, continua en la seua carrera desenfrenada cap a l’est. El planeta anirà movent-se cap a l’est de dia en dia, com fugint del Sol i, per tant, el podrem veure pràcticament cada vespre, en fer-se fosc, a la mateixa altura, cap al Sud Oest. Ara, a principi de mes, es troba en Sagitari però el desplaçament el portarà a les proximitats de Capricorni a final de mes. Un fi creixent de Lluna s’hi situarà a sobre el capvespre del dia 26 de novembre. I si, a més a més, disposeu d’un telescopi, no us perdeu l’encontre pròxim (0.8º) entre Mart i l’objecte M22, un cúmul globular en Sagitari la nit del 6 de novembre. Però l’observació directa de Mart amb telescopi resulta, a hores d’ara, decebedora. Cap detall és possible observar dels seus casquets polars, ni cap taca a la superficie. No debades es troba ben allunyat, a uns 255 milions de quilòmetres de la Terra.

A la matinada, poc abans de l’eixida del Sol serà possible veure el fugisser Mercuri. Precisament, avui dia 1 de novembre, assoleix la seua màxima elongació occidental, és a dir la seua màxima separació per la dreta del Sol, vista des de la Terra. Cap a les 6:30 i fins que la claror del Sol eixint apague la seua llum, si mirem cap a l’est el podreu veure al mig de la constel·lació de la Verge. Aprofiteu aquests primers dies de novembre ja que el primer planeta s’anirà enfonsant en la claror del Sol ràpidament a mesura que passen els dies.

Júpiter, com ja vaig dir el mes passat, serà l’espectacle del cel dels mesos a venir.  Ara és un objecte ben brillant a la constel·lació del Lleó. El rei dels planetes surt per l’horitzó est aquests primers dies de novembre passada la una de la matinada, mentre que a final de mes ja el podrem veure a partir de la mitjanit. La lluminositat del planeta el fa difícil de confondre amb qualsevol altre objecte. Però si teniu problemes en trobar-lo, la Lluna vos ajudarà situant-s’hi al seu costat la nit del 13 al 14 de novembre.

Amb uns prismàtics de 7×50 o 10×50 podreu veure el seu disc i les seues quatre llunes més grosses. Ara, heu d’agafar els prismàtics ben ferms o utilitzar un trípode per evitar el moviments de les mans que farien bellugar la imatge.

I just en la constel·lació del Lleó, on actualment podem trobar Júpiter, es troba el radiant de la pluja de meteors de les Leònides, residus del cometa 55P/Tempel-Tuttle. Serà observable la nit del 17 al 18 de novembre. Enguany la visió por ser interessant ja que la Lluna no eixirà fins a tard en la matinada. Ja sabeu, no cal telescopi. Només mirar al cel i esperar que caiguen. Busqueu un lloc fosc, lliure de llums i sense edificis. Abrigueu-vos bé que pot fer fred… I gaudiu-los. En aquest enllaç d’Earth Sky podeu trobar més informació.

I l’exploració del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko per la sonda Rosetta continua. El 12 de novembre el mòdul de descens Philae tractarà d’aterrar sobre el cometa, en el que pot ser un veritable èxit de la enginyeria europea. Estarem espectants i ja en parlarem.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna plena	Novembre	6	23 23
Quart minvant	Novembre	14	16 16
Lluna nova	Novembre	22	13 32
Quart creixent	Novembre	29	11 06

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de novembre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge 1: Lloc d’aterratge del mòdul de descens Philae sobre el cometa 67P/C-G previst per al 12 de novembre 2014. Crèdit: ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA.

Imatge 2: Carta celeste de Mart per a novembre de 2014. De freestarcharts.com

Pluges benvingudes en començar la tardor. Nits nuvoloses, però, que ens impedeixen mirar el firmament i seguir la cursa dels planetes per la volta celeste. Però com que les pluges passaran tant si com no, caldrà fer el repàs de la posició dels planetes i els esdeveniments més importants que tindrem al cel aquest mes de reivindicacions.

Al capvespre Saturn i Mart són els planetes que seran visibles. Però durant aquest mes tindran un comportament ben diferent a causa de la gran diferència de velocitats orbitals. Així Saturn, tan lluny de nosaltres i amb un període orbital d’uns 30 anys, sembla clavat enmig de la constel·lació de Balança on s’hi està des de fa mesos. I que són uns mesos front a la immensitat temporal d’una òrbita saturniana? Així que el moviment del Sol en l’esfera celeste cap a l’est ( moviment anual ) acabarà per engolir-lo dins de la seua lluentor a finals del mes d’octubre. De fet, a partir del 20 d’octubre serà ja molt difícil observar-lo després de la posta de Sol ja ben prop de l’horitzó.

Per contra, Mart, amb una velocitat orbital molt més gran, anirà movent-se cap a l’est de dia en dia, com fugint del Sol i, per tant, el podrem veure pràcticament cada vespre, en fer-se fosc, a la mateixa altura, cap al Sud Oest. Si ara, a principi de mes, es troba en l’Escorpí, prop de l’estel Antares, ràpidament es mourà al Serpentari i arribarà a Sagitari a final de mes. Un quart creixent de Lluna s’hi situarà a sobre el capvespre del dia 28 d’octubre. I, si disposeu d’un telescopi, no us perdeu l’encontre pròxim (0.6º) entre Mart i l’objecte M8, també conegut per la Nebulosa de la Llacuna. Serà la nit anterior, la matinada del 28 d’octubre a les 00:41. Es podria fer una foto ben bonica.

La visibilitat de Mercuri serà molt difícil aquest mes. El 16 d’octubre es trobarà en conjunció inferior amb el Sol. És a dir, estarà alineat amb ell i serà, per tant, inobservable. Ara bé, a partir d’aquest moment, s’anirà apartant de la nostra estrella i podrà ja ser visible uns 45 minuts abans de l’eixida del Sol en la constel·lació de la Verge, mirant cap a l’est.

El rei de la nit, i que serà l’objecte més interessant del pròxim hivern i primavera, és el planeta Júpiter. Actualment ix per l’est cap a les 4 de la matinada. Però cada vegada eixirà més aviat. A final de mes sortirà ja a 1:30. El dia 18, una Lluna minvant s’hi situarà a la dreta. Un bon ajut per descobrir-lo.

I que ens porta l’exploració espacial? Fa uns dies la nau Mangalyaan de l’Índia i la MAVEN de NASA se situaren en òrbita marciana. Just a hora per observar, conjuntament amb altres satèl·lits com el Mars Express europeu i els robots marcians Oportunity i Curiosity, l’arribada a les proximitats de Mart del cometa Siding Spring. Una oportunitat de veure un cometa passant a només uns 140.000 km de distància de Mart des de la seguretat i comoditat de la Terra. Ja en parlarem més endavant.

Finalment, recordeu que la nit del dissabte 25 al 26 d’octubre passarem a l’horari d’hivern, restant una hora al rellotge i aproximant-nos una hora (GMT+1) a l’hora del fus horari on realment ens trobem (GMT).

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart creixent	Octubre	1	20 33
Lluna plena	Octubre	8	11 50
Quart minvant	Octubre	15	20 12
Lluna nova	Octubre	23	22 57
Quart creixent	Octubre	31	03 48

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’octubre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Dibuix artístic del cometa C/2013 A1 Siding Spring, vist des de Mart. NASA.

Septembre comença amb calor després d’un mes d’agost ben estrany, amb poques pluges al País Valencià però amb molt de núvols, cosa que ha dificultat algunes de les activitats previstes d’observació. Setembre és, també el darrer mes de l’estiu, i, de fet el dia 23 l’equinocci de tardor ens marca el canvi d’estació.

La visibilitat dels planetes va canviant, de mica en mica. Poc després de la posta del Sol, Saturn, en la constel·lació de Balança des de fa mesos, ja va deixant de ser l’objecte més interessant del cel, mentre va acostant-se a la direcció del Sol, fet que el farà inobservable en octubre. De moment, però, encara podeu gaudir dels seus anells i de la brillant lluna Tità a través dels telescopis.

També al capvespre podeu veure Mart, amb la seua carrera desenfrenada cap a l’est, com fugint del Sol. Aquest trigarà encara molt en ser engolit per les lluïsors solars. Fugint de Saturn, després de la conjunció espectacular del 18 d’agost, ara es dirigeix a la veïna constel·lació de l’Escorpí. El vespre del 28 de setembre podreu veure el planeta roig situat dalt d’Antares, l’ull roig de l’aràcnid, separats uns 3º. Serà curiós veure Mart (Ares en grec) al costat de l’estel del mateix nom però oposat (Anti-Ares). Tots dos vermells però de natura ben distinta, un, un planeta, l’altre, un estel gegant roig. El dia següent, el 29, la festa celeste continuarà ja que si afegirà la Lluna. Tots tres cossos, la Lluna, Mart i Antares formant una línia recta de llumeneres.

Aquest mes de setembre Mercuri tornarà a ser visible al cel del capvespre. Molt pocs minuts després de la posta del Sol, podreu veure el fugisser Mercuri ben prop de l’horitzó. El 21 de setembre el planeta es trobarà a la seua màxima elongació occidental, a la màxima separació angular del Sol (26.3º). Tracteu de trobar-lo en direcció a l’oest en un horitzó lliure d’obstacles.Poc abans de l’eixida del Sol, mirant a l’est, a partir de les 6:30, podeu veure Júpiter en Càncer i Venus acostant-se a Leo. Però mentre el planeta gegant cada vegada es veurà més hores al cel ja que es manté estable en la seua posició, el planeta de la deessa de l’amor s’enfonsarà ràpidament en la lluïssor solar i, ben aviat desapareixerà de la vista en la segona quinzena del mes.

L’estiu ens deixarà el 23 de setembre. La matinada d’aquest dia, a les 4:29, el Sol creuarà l’equador celeste. Serà l’equinocci de tardor.

Després de mesos sense veure cap cometa a ull nu, és possible que setembre ens permeta veure’n un. Encara que jo sóc molt escèptic amb els tema de l’observació cometària.

Un equip d’astrònoms aficionats mantenen l’observatori automàtic Oukaïmeden situat a les muntanyes de l’Atlas al Marroc. L’any passat,  el 12 de novembre, Michel Ory de l’equip MOSS va descobrir el nou cometa C/2013 V5 (Oukaimeden) a través del telescopi de 0,5 m. de l’observatori. Les característiques i l’evolució des del descobriment donen pistes per que siga el nou cometa del segle i que puga ser observat a ull nu les pròximes setmanes. Durant el mes d’agost s’ha anat aproximant al Sol i a la Terra amb el resultat d’un augment de brillantor que l’ha fet passar d’una magnitud 10, només a l’abast dels telescopis fins a la magnitud 7, ja a l’abast dels prismàtics. Actualment se’l pot veure prop de l’horitzó est, poc abans de l’eixida del Sol. s’ha apropat molt ràpidament tant al Sol com a la Terra, per la qual cosa el seu increment de lluentor ha estat molt pronunciat des de la magnitud 10 a primers de mes i fins a prop de la magnitud 7 a la fi de mes quan va poder ser ja observable amb prismàtics, molt baix a l’alba cap a l’Est. Però no podrem gaudir d’ell molt de temps ja  que la seua declinació, separació respecte a l’equador celeste) anirà minvant i, quan assolisca la seua màxima lluentor, ja serà un objecte austral. En aquell moment el cometa aconseguirà la seva màxima magnitud de 5.5 mag. a meitat de setembre. Passarà pel periheli, la seua màxima aproximació al Sol, el 28 de setembre a una distància de 0.625 ua. Les imatges de l’objecte ens el mostren amb una coma gasosa verda i una cua de pols d’uns 10′ de longitud. Ja el veurem quan isca altra vegada per damunt l’horitzó en octubre.

Aquest mes el seguiment de la Lluna també serà interessant. El 9 de setembre podrem gaudir de la  tercera “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit més gran del normal degut a dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 8 al 9 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà unes 22 hores després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. La matinada del dia 8 de setembre a les 05:29 la Lluna haurà arribat al perigeu, a la distància a la Terra de 358389 km, una mica més lluny de la Terra que la SuperLluna d’agost. Així que, unes hores després, veurem la Lluna ben gran encara que no tan gran com la del mes passat. Aquesta és la darrera SuperLluna de l’any, així que és l’última oportunitat per fer-li fotos.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart creixent	Setembre	2	13 11
Lluna plena	Setembre	9	03 38
Quart minvant	Setembre	16	04 05
Lluna nova	Setembre	24	08 13

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Foto: Comet Oukaimeden, pot ser vist poc abans de l’eixida del Sol, mirant cap a l’est, els primers dies de setembre. Imatge de Damian Peach. -De Sky and Telescope.

Just al bell mig de l’estació de l’estiu, acabant projectes i feines diverses abans de tancar la paradeta i agafar vacances, el cel s’entesta a romandre clar i seré, tacat de tant en tant d’algun núvol fugisser. Ja sé que a Catalunya els núvols i les tempestes s’ensenyorejaran dels cels els pròxims dies però, això és un afer del qual no puc fer-hi res. Tant de bo, pugués portar-ne unes poques pluges cap al meu País Valencià, a hores d’ara tant assedegat.Mirant cap al Sud, només fer-se fosc, aquest mes podrem gaudir de la vista de les constel·lacions zodiacals, l’Escorpi, Sagitari i Capricorn. De l’Escorpi dir que va ser el monstre que envià Zeus per acabar amb el pesat i repel·lent gegant caçador Orió, assejador de les belles Plèiades. L’ull rogenc del monstre rivalitza en brillantor i color amb el planeta Mart, Ares per als grecs. D’aquí que el nom de l’estel reba el nom d’Antares, és a dir l’anti-Ares.Si seguim la figura de l’Escorpi des d’un lloc elevat i fosc i amb l’horitzó sud ben lliure d’obstacles, podreu endevinar la seua forma corba amb l’agulló enrollat al final del cos. Just al costat de l’agulló, un observador normal en bones condicions d’observació podrà endevinar a ull nu una boireta difusa, que amb el telescopi es revela en tot el seu esplendor. És el cúmul obert de Ptolomeu, M7, ja que la descobrí l’astrònom grec allà per l’any 130. El cúmul consta d’unes 80 estels i es troba a uns 980 anys llum de distància.Els planetes continuen fent els seus moviments errants pel cel.Saturn, prou estàtic, en la constel·lació de la Balança, continuarà sent el planeta més interessant d’observar durant l’agost. Al telescopi la seua visió és espectacular aquests dies. Els anells ben dibuixats encerclen el disc planetari on s’hi poden endevinar núvols, tot acompanyat per la lluna gegant Tità i les més menudes Rea i Dione.

Però l’últim dia del mes podreu gaudir d’un interessant fet. La nit del 31 d’agost a l’1 de setembre la Lluna s’hi aproximarà força a Saturn. A les 21:59 del 31 d’agost serà a només 0,4º (distància centre-centre), per tant a menys d’un radi lunar de la vora de la Lluna. Dues llumeneres brillants al cel, ben pròximes!

El planeta Mart continua amb la cursa esborrejada pel firmament. El planeta roig es troba prop de la Terra i, per tant, el seu moviment sobre el fons del cel és molt ràpid. De dia en dia anirà movent-se cap a l’est. Si a meitat de juliol es trobava al costat de Spica (Virgo), ara al principi del mes d’agost es troba a mitjan camí entre aquesta estrella brillant i Saturn. Serà, però, el 25 d’agost, quan el planeta vermell i el dels anells facen un encontre ben pròxim, situant-se a 3,4º l’un de l’altre, Saturn dalt i Mart baix.

A més a més, els primers dies d’agost, de l’1 al 4, la Lluna s’anirà situant entre els planetes i Spica. Per tant, serà un bon referent per trobar-los al cel.

Els altres planetes s’hauran de veure a la matinada. Mirant cap a l’est, a partir de les 6 del matí, a primeries de mes o més tard en passar els dies, podreu veure la lluminaria de Venus, com a estel del matí. Cada dia que passe anirà eixit cada vegada més tard  mentre va aproximant-se al Sol. El dia 18 d’agost, a partir de les 6:30, s’hi trobarà a només 0,2º del planeta Júpiter. Serà com dues llums foses en una única llumenera. Interessant de veure i de fotografiar. Caldria destacar que en aquell moment els dos planetes passaran per damunt del cúmul estel·lar M44, el Pessebre. Però, és clar, això només serà visible amb telescopi. Ara bé, veure un planeta envoltat de centenars d’estels és una visió que no s’oblida.

La nit del 12 al 13 d’agost la Terra travessarà l’òrbita del cometa Swift-Tuttle i des d’un lloc fosc es podrien veure fins a 100 meteors per hora. Serà la tradicional pluja d’estels de les Perseides. Tanmateix enguany la Lluna plena haurà sigut només dos dies abans i, per tant, el cel estarà molt brillant, amb la qual cosa la visibilitat dels meteors serà molt dificil. Caldrà esperar un altre any.

La Lluna serà més interessant. El 10 d’agost podrem gaudir de la  segona “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit més gran del normal degut a dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 10 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà només 26 minuts després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. El 10 d’agost a les 19:43 la Lluna arribarà al perigeu, a la distància a la Terra de 356896 km, 1364 km més prop que la SuperLluna de juliol. Així que veurem la Lluna una mica més gran encara. A fixar-s’hi.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart creixent	Agost	4	02 49
Lluna plena	Agost	10	20 09
Quart minvant	Agost	17	14 26
Lluna nova	Agost	25	16 12

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’agost de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Ara el firmament se’ns presenta fantàstic amb el retrobament de la visió de la Via Làctia, l’acomiadament de Júpiter, els lents adéus de Saturn i Mart i el gaudi per als sentits d’una Super Lluna.

El mes de juliol és ideal per observar la nostra galàxia, la Via Làctia. Només ens cal esperar que es faça fosc i un cel lliure de contaminació lumínica i net de núvols per admirar-la. Mireu llavors cap al sud, cap a les constel·lacions de l’Escorpí, Sagitari, Àguila, Cigne,… Uns prismàtics són suficients per admirar les nebuloses brillants, però també les zones fosques, bandes de pols superposades a les zones brillants. Just en direcció a Sagitari es troba el centre de la Galàxia. Però, malauradament, no podem veure-hi res a causa de l’existència de densos nuvols de gas. Calen mètodes ben sofisticats per saber que s’amaga al centre de la Via Làctia.

En aquests primers dies del mes de juliol tindrem la darrera oportunitat de veure Júpiter al capvespre. Mirant cap al sud-oest, pocs minuts després de la posta de Sol encara el podreu veure arran de l’horitzó, enmig de les últimes lluïssors del dia. En pocs dies passarà per darrere del Sol i, per tant, per tornar a gaudir de la seua visió, caldrà esperar a les matinades del mes d’agost. Ja en parlarem més endavant.

Saturn serà el planeta de l’estiu. Ara està pràcticament immòbil en la constel·lació de Balança. A la posta del Sol el podreu trobar cap al Sud durant el mes de juliol però de dia en dia, a causa del moviment de la Terra al voltant del Sol, Balança anirà perdent altura i amb ella el planeta dels anells.

Mart, situat a la dreta de Saturn, en la constel·lació de Virgo, es troba ara, a principis de mes prop del seu estel principal, Spica. Però el planeta roig es troba prop de la Terra i, per tant, el seu moviment sobre el fons del cel és molt ràpid. De dia en dia anirà movent-se cap a l’est. Els dies 13 i 14 es trobarà al costat de Spica, però al final de mes ja es trobarà a mitjan camí entre aquesta estrella brillant i Saturn. Serà, però, el 25 d’agost, quan el planeta vermell i el dels anells facen un encontre ben pròxim.

La Lluna jugarà amb els dos planetes anteriors. Si el dia 4 de juliol, una Lluna pràcticament creixent se situarà a la dreta de Mart, formant Saturn, Mart i la Lluna una línia recta, els dies següents continarà l’espectacle. El dia 5, la Lluna es posarà al costat de Mart, el 6 se situarà entre Saturn i Mart i el 7, finalment, la Lluna se situarà al costat de Saturn.

Venus és el planeta de la matinada. Mirant cap a l’est, el veureu en la constel·lació de Taure, rivalitzant en lluïssor amb l’estel roig d’Aldebaran, el principal de la constel·lació.

Una mica més avall, ja dins de les llums matinals, tindreu el sempre fugisseu Mercuri. De dia en dia anirà allunyant-se del Sol. La matinada del 13 juliol el planeta assolirà la seua màxima elongació occidental. Això significa que, vist des de la Terra, el veureu a la màxima separació del Sol (20.7º), i, per tant, serà quan siga més fàcilment observable.

Finalment cal dir que el 12 juliol podrem gaudir de la  primera “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit més gran del normal degut a dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 12 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà unes 21 hores abans del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. El 13 de juliol a les 10:27 la Lluna arribarà al perigeu, a la distància a la Terra de 358260 km.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart creixent	Juliol	5	13 59
Lluna plena	Juliol	12	13 25
Quart minvant	Juliol	19	04 08
Lluna nova	Juliol	27	00 42

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juliol de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

El mes final de la primavera comença i els planetes continuen amb el seu ball celeste a partir de la posta de Sol.

Júpiter, que ja es troba situat ben prop de l’horitzó oest en fer-se de nit, ja oferirà una imatge ben bonica el primer dia del mes. L’1 de juny, al voltant de les 10 de la nit, el planeta gegant, situat a la cintura dels Bessons, tindrà a una lluna ben prima a l’esquerra, mentre que a la seua dreta podrem admirar l’esquiu Mercuri, ben prop de l’horitzó. Una bella geometria de tres llumeneres que mereix una fotografia.

El planeta gegant no es mourà massa de la seua posició però cada dia que passe es trobarà més prop de l’horitzó. A finals de mes, per exemple ja només serà visible a l’oest pocs minuts després de la posta de Sol. El 29 de maig la Lluna tornarà a situar-se al seu costat però serà un gaudi molt fugisser. Els dos cossos s’enfonsaran en l’horitzó a les 22:30.

Mart continua a la Verge, prop de l’estrella Porrima i serà observable tota la nit. El planeta roig que ja ha acabat la seua retrogradació, es mou ara en sentit directe, d’oest a est, i avança cada dia en direcció a Spica, l’estel principal de la Verge on hi arribarà a mitjan juliol. La Lluna es situarà al costat de Mart la nit del dia 7 de juny. Bon moment per identificar-lo al cel. Noteu com de rogenc és. Amb un telescopi podríeu veure els casquets polars i les foscors de Tharsis Terra.

Saturn, en la constel·lació de Balança, també serà observable tota la nit. Una lluna quasi plena es situarà al seu costat la nit del dia 10 de juny. Una altra oportunitat per posar nom a una de les principals llumeneres del cel.

Venus, aquest mes, no ens proporcionarà grans espectacles en haver iniciat ja la davallada cap al Sol i no veure’s més enllà de l’horitzó est a partir de les 5:30 del matí, poc abans d’eixir el Sol.

Finalment recordar que l’estiu comença el dia 21 de juny a les 12:51 hora local. És l’anomenat Solstici d’estiu. El dia més llarg de l’any i la nit més curta. Temps de gaudir del sol i de la natura…..

Però que ploga també un poc que ho necessitem.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart creixent	Juny	5	22 39
Lluna plena	Juny	13	06 11
Quart minvant	Juny	19	20 39
Lluna nova	Juny	27	10 08

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’abril de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Simulació del cel que es podrà veure l’1 de juny a les 22:00 h. en direcció a l’oest ben prop de l’horitzó. A partir del programa Stellarium.