Pols d'estels

Septembre comença amb calor després d’un mes d’agost ben estrany, amb poques pluges al País Valencià però amb molt de núvols, cosa que ha dificultat algunes de les activitats previstes d’observació. Setembre és, també el darrer mes de l’estiu, i, de fet el dia 23 l’equinocci de tardor ens marca el canvi d’estació.

La visibilitat dels planetes va canviant, de mica en mica. Poc després de la posta del Sol, Saturn, en la constel·lació de Balança des de fa mesos, ja va deixant de ser l’objecte més interessant del cel, mentre va acostant-se a la direcció del Sol, fet que el farà inobservable en octubre. De moment, però, encara podeu gaudir dels seus anells i de la brillant lluna Tità a través dels telescopis.

També al capvespre podeu veure Mart, amb la seua carrera desenfrenada cap a l’est, com fugint del Sol. Aquest trigarà encara molt en ser engolit per les lluïsors solars. Fugint de Saturn, després de la conjunció espectacular del 18 d’agost, ara es dirigeix a la veïna constel·lació de l’Escorpí. El vespre del 28 de setembre podreu veure el planeta roig situat dalt d’Antares, l’ull roig de l’aràcnid, separats uns 3º. Serà curiós veure Mart (Ares en grec) al costat de l’estel del mateix nom però oposat (Anti-Ares). Tots dos vermells però de natura ben distinta, un, un planeta, l’altre, un estel gegant roig. El dia següent, el 29, la festa celeste continuarà ja que si afegirà la Lluna. Tots tres cossos, la Lluna, Mart i Antares formant una línia recta de llumeneres.

Aquest mes de setembre Mercuri tornarà a ser visible al cel del capvespre. Molt pocs minuts després de la posta del Sol, podreu veure el fugisser Mercuri ben prop de l’horitzó. El 21 de setembre el planeta es trobarà a la seua màxima elongació occidental, a la màxima separació angular del Sol (26.3º). Tracteu de trobar-lo en direcció a l’oest en un horitzó lliure d’obstacles.Poc abans de l’eixida del Sol, mirant a l’est, a partir de les 6:30, podeu veure Júpiter en Càncer i Venus acostant-se a Leo. Però mentre el planeta gegant cada vegada es veurà més hores al cel ja que es manté estable en la seua posició, el planeta de la deessa de l’amor s’enfonsarà ràpidament en la lluïssor solar i, ben aviat desapareixerà de la vista en la segona quinzena del mes.

L’estiu ens deixarà el 23 de setembre. La matinada d’aquest dia, a les 4:29, el Sol creuarà l’equador celeste. Serà l’equinocci de tardor.

Després de mesos sense veure cap cometa a ull nu, és possible que setembre ens permeta veure’n un. Encara que jo sóc molt escèptic amb els tema de l’observació cometària.

Un equip d’astrònoms aficionats mantenen l’observatori automàtic Oukaïmeden situat a les muntanyes de l’Atlas al Marroc. L’any passat,  el 12 de novembre, Michel Ory de l’equip MOSS va descobrir el nou cometa C/2013 V5 (Oukaimeden) a través del telescopi de 0,5 m. de l’observatori. Les característiques i l’evolució des del descobriment donen pistes per que siga el nou cometa del segle i que puga ser observat a ull nu les pròximes setmanes. Durant el mes d’agost s’ha anat aproximant al Sol i a la Terra amb el resultat d’un augment de brillantor que l’ha fet passar d’una magnitud 10, només a l’abast dels telescopis fins a la magnitud 7, ja a l’abast dels prismàtics. Actualment se’l pot veure prop de l’horitzó est, poc abans de l’eixida del Sol. s’ha apropat molt ràpidament tant al Sol com a la Terra, per la qual cosa el seu increment de lluentor ha estat molt pronunciat des de la magnitud 10 a primers de mes i fins a prop de la magnitud 7 a la fi de mes quan va poder ser ja observable amb prismàtics, molt baix a l’alba cap a l’Est. Però no podrem gaudir d’ell molt de temps ja  que la seua declinació, separació respecte a l’equador celeste) anirà minvant i, quan assolisca la seua màxima lluentor, ja serà un objecte austral. En aquell moment el cometa aconseguirà la seva màxima magnitud de 5.5 mag. a meitat de setembre. Passarà pel periheli, la seua màxima aproximació al Sol, el 28 de setembre a una distància de 0.625 ua. Les imatges de l’objecte ens el mostren amb una coma gasosa verda i una cua de pols d’uns 10′ de longitud. Ja el veurem quan isca altra vegada per damunt l’horitzó en octubre.

Aquest mes el seguiment de la Lluna també serà interessant. El 9 de setembre podrem gaudir de la  tercera “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit més gran del normal degut a dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 8 al 9 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà unes 22 hores després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. La matinada del dia 8 de setembre a les 05:29 la Lluna haurà arribat al perigeu, a la distància a la Terra de 358389 km, una mica més lluny de la Terra que la SuperLluna d’agost. Així que, unes hores després, veurem la Lluna ben gran encara que no tan gran com la del mes passat. Aquesta és la darrera SuperLluna de l’any, així que és l’última oportunitat per fer-li fotos.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Foto: Comet Oukaimeden, pot ser vist poc abans de l’eixida del Sol, mirant cap a l’est, els primers dies de setembre. Imatge de Damian Peach. -De Sky and Telescope.