Pols d'estels

Un nou any comença i, amb ell, un nou mes de gener. Aquest 2013 pot ser recordat, astronòmicament parlant, com l’any dels cometes. Es preveu l’arribada de dos cometes a l’interior del sistema solar per als mesos de març i novembre respectivament.

El cometa C/2011 L4 Pan-STARRS, descobert el 2011 per investigadors de la Universitat de Hawai, passarà prop del Sol el 9 de març i alliberarà gran quantitat de pols i gas. Això el farà facilment visible des de la Terra durant els mesos de març i abril.

L’altre cometa, el ISON (C/2012 S1), descobert només fa uns mesos, fregarà el Sol a finals de novembre i podrà desplegar una cua espectacular al crepuscle i a l’alba.  Vilaweb ja se’n va fer resó fa uns dies.

Tanmateix cal ser prudents. Moltes vegades les previsions de visibilitat dels cometes no es compleixen ja que en ser cossos heterogenis els dolls de gas són dificils de predir.

Els planetes principals continuaran sent visibles en els cels de gener.

Mart, ben dèbil i ben lluny, es podria veure durant uns mínuts des després de la posta del Sol. Però no cal esmerçar-hi molt d’esforç ja que la visió a través d’un telescopi és, ara mateix, decebedora. Massa allunyat per veure-hi detalls. Caldrà esperar a la pròxima oposició amb la Terra d’ací a un poc més d’un any, el 2014. Aleshores es trobarà a la mínima distància a la Terra i els accidents geografics com la plana de Tarsis o els casquets polars seran altra vegada dins de l’abast dels telescopis mitjans i menuts.

Júpiter continua a la constel·lació de Taure fent parella amb la seua estrella més brillant, Aldebaran. La nit del 21 de gener la Lluna s’aproximarà molt al planeta. És el que s’anomena oposició. Si hi ha algú que encara no es capaç de reconeixer el planeta ara en té l’oportunitat aquest dia. El dia següent encara podrem gaudir d’un bonic triangle celeste entre Júpiter, Aldebaran i la Lluna.

Saturn eixirà molt més tard, ja en la matinada. A principi de mes el veurem eixir per l’horitzó est cap a les 3:30 mentre que a finals de gener Saturn eixirà a les 1:30. El dia 7 la Lluna ens assenyalarà el planeta situant-se al seu costat.

Finalment Venus només serà visible poc abans de l’eixida del Sol mirant cap a l’est. A partir de les 7 del matí i fins a l’alba Venus serà visible prop de l’horitzó, però només durant la primera quinzena del mes. El dia 10 una lluna molt fina i Venus eixiran junts.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Gen	5	4 58
Lluna nova	Gen	11	20 44
Quart creixent	Gen	19	0 45
Lluna plena	Gen	27	5 38

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés.

Imatge del cometa C/2011 L4 (PANSTARRS). Siding Sping-Faulkes Telescope South. C. Rochowicz, E. Guido, N. Howes i G. Sostero.

La fredor s’ha instal·lat i amb ella ha tornat el cel ras que permet una visió clara del firmament. Les pluges passades han netejat l’atmosfera i el nostre país torna a ser lliure de núvols.

La tardor s’acaba a final de mes i al desembre les més belles constel·lacions celestes es faran presents a les hores còmodes del capvespre. Orió, els dos Cans, Auriga, Taure, amb les seues nebuloses i cúmuls estel·lars ens poden donar hores d’observació amb el telescopi o amb uns prismàtics amb trípode per evitar el moviment. No us perdeu l’espectacle d’admirar la Nebulosa d’Orió o els cúmuls d’Auriga.

Fins a cinc planetes seran visibles a ull nu durant aquest mes. Tanmateix la majoria ho seran a la matinada i caldrà veure’ls ben d’hora.

Mart es podrà observar només uns 6 graus per damunt de l’horitzó sud-oest un poc temps després de la posta del Sol. Com ja passa des de fa setmanes, Mart anirà movent-se sobre el cel cap a l’est fent l’efecte que no es mou pel firmament. El seu període de visibilitat serà d’unes dues hores després d’amagar-se el Sol. Ara bé, no cal que feu molt d’esforç per veure’l ja que realment no paga la pena. Actualment es troba prop del punt de la seua òrbita més llunyà a la Terra amb la qual cosa amb qualsevol telescopi d’aficionat només serem capaços de veure un puntet brillant sense taques de relleu ni casquet polars. Caldrà esperar que torne a veure’s bé d’ací un any almenys.

La visibilitat de Mercuri, per contra, serà màxima aquest mes. El planeta fugiser, difícil de veure al cel, es deixarà veure molt bé a la matinada cap a l’est-sud-est, unes dues hores abans de l’eixida del Sol. Aquesta serà la millor vista del planeta d’enguany. Això si, cal alçar-se de bon matí, per admirar-lo en la constel·lació de la Balança.

El 4 de desembre Mercuri es trobarà en el punt de màxima elongació oriental, és a dir, la separació entre Mercuri i el Sol serà màxima, arribant a allunyar-se del Sol fins a 25 graus.

L’observació de Mercuri a l’alba serà possible fins el 21 de desembre en que el planeta comence el camí cap a la direcció solar i desaparega dins de la fulgor solar.

Per cert, fa pocs dies s’ha detectat gel d’aigua en l’interior d’alguns cràters situats en les zones polars de Mercuri mitjançant observacions fent servir la sonda Messenger, actualment en òrbita al voltant del primer planeta.

El resplendent Venus també brilla en el cel de l’horitzó est. A principi del mes, dues hores i mitja abans que isca el Sol, el podrem veure. Situat a la dreta de Mercuri i més baix que Saturn, també es troba a la constel·lació de Balança. A destacar: una fina Lluna decreixent es situarà junt al planeta la matinada del dia 11 de desembre, oferint un espectacle molt bell i digne de foto.

Saturn serà el rei de la segona part de la nit. De matinada el podreu veure en la constel·lació de la Verge, on s’hi ha estat des de fa ja tres anys. Aquesta situació va a canviar aquest mes i el planeta començarà a moure’s pel cel a partir del dia 7 de desembre. I en uns pocs dies Saturn entrarà en la constel·lació de la Balança. Per si no el trobeu al cel, la nit del dia 10 de desembre la Lluna s’hi situarà ben a prop.

El tres planetes Mercuri, Venus i Saturn, des de l’horitzó est cap a amunt, formaran una línea recta de planetes en les últimes hores de la nit, cap allà les 7 del matí, abans de l’eixida del Sol, en la primera quinzena del mes.

Actualment Júpiter és el rei de la primera part de la nit. Ara mateix es troba prop de l’ull roig del Taure, Aldebaran i del cúmul estel·lar de les Hiades i és una meravilla  visual del mes. La nit del 25 de desembre, dia de Nadal, la Lluna s’hi afegirà a la festa situat-se just al costat dret del planeta. Aquest tipus de conjunció és molt usuals i el passat mes de novembre ja en vàren veure dues.

Al telescopi, com sempre, el planeta gegant és un goig de veure, amb la seua cort dels quatre satèl·lits galileans, i el dia de Nadal podeu veure-ho en família…..

Recordeu, també, que l’hivern començarà el pròxim 21 de desembre a les 12:12 h. hora local. A partir d’aquell dia començarà finalment a créixer la durada del dia.

Com a notícia rellevant caldria destacar que entre els pròxims dies 6 al 9 de desembre l’Agrupació Astronòmica de la Safor acollirà el XX Congrés Estatal d’Astronomia a les instal·lacions de la seu de la Universitat Politècnica de València a Gandia. Els astrònoms aficionats de tot l’estat, molts d’ells de Catalunya, s’acostaran a la capital de la Safor per compartir experiències en nombroses activitats. Si esteu per ací, podríeu acostar-vos.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Des	6	16 31
Lluna nova	Des	13	9 41
Quart creixent	Des	20	6 19
Lluna plena	Des	28	11 21

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.

Foto: Cràter Chao Meng-Fu. Les zones fosques podien tindre gel d’aigua.

Ja som al mes central de la tardor. Una estació plujosa que ennuvola el cel alguna setmana però que permet, moltes vegades, gaudir de firmaments transparents per admirar els objectes celestes i les seues associacions.Mart, que ja fa sis mesos que passà per l’oposició, ara es troba ben lluny de la Terra i vist amb un telescopi modest apareix com un punt feble i sense interés. Com ja vaig dir el mes passat, el planeta continua corrent en el cel de dia en dia cap a l’est. Però ho fa com si correguera sobre una cinta transportadora a una velocitat similar a com es belluguen cap a l’oest les constel·lacions al seu darrere. De manera que, al llarg del mes, Mart, malgrat moure’s sobre el fons del cel, continuarà estant estàtic per a nosaltres cap al sud-oest poc després de la posta del sol.

Ara, Mart, situat en l’extrem del Serpentari i en direcció a la constel·lació de Sagitari, i sobre l’horitzó sudoest, estarà tan baix que només el podrem veure dèbilment amb un horitzó ben lliure d’obstacles com a màxim durant dues hores després de la posta de sol. Per ajudar a trobar-lo, una Lluna molt fina es posarà sobre el planeta el dia 16 de novembre.

Però serà cap a l’est on l’espectacle celeste serà molt més sucós. Les constel·lacions més boniques del firmament comencen a veure’s. Taure, Orió, Ca Menor i Major, Gèminis, associacions estel·lars típicament d’hivern, alcen el cap i ens anuncien ja l’estació propera.

Sobre elles, poc després de la posta de sol, quan ja està ben fosc, podrem veure el brillant planeta Júpiter en la constellació de Taure. Situat a la dreta d’Aldebaran, l’ull roig del Taure, transfiguració del déu Zeus, Júpiter serà protagonista de dos bells encontres celestes. La Lluna voldrà situar-se entremig de Júpiter i Alderaran dues vegades aquest mes. La primera ja és passar. Va ocórrer anit i sent molt no haver pogut avisar-vos a través d’aquest bloc, encara que si que ho vaig fer pel Facebook i per Twitter. La segona oportunitat serà la nit del pròxim 28 de novembre. Estigueu atents aquesta vegada.

El pas de la Lluna entre Júpiter i Aldebaran la nit del 28 serà interessant per constatar el moviment de la Lluna en el cel. Si al principi de la nit el nostre satèl·lit natural començarà a situar-se entre els dos objectes brillants venint del nord, com es pot veure en la primera figura d’aquest apunt, en anar passant els minuts anirà encabint-se cada vegada millor entre els dos fins que cap a la 1 o les 2 de la matinada la Lluna estarà ben a prop del planeta gegant. És un bon moment per fer una fotografia de l’encontre.

I, és que, encara que no es note, la Lluna es mou d’oest a est a una velocitat de 13º d’angle per dia. Utilitzar una referència al cel com Júpiter és una bona ocasió per adonar-nos que aquesta és una gran velocitat.

I que podem veure abans de l’eixida del Sol? Cap a l’est i al voltant de les 6 del matí, abans que la llum del sol ens allumene, podrem observar Venus en la constel·lació de la Verge. Cada dia que passe Venus anirà baixant d’altura, aproximant-se al Sol i recorrent la contel·lació. El dia 18 de novembre se situarà a l’esquerre de Spica, la més brillant de la Verge, mentre que a partir del 25 estarà ben a prop del planeta Saturn. El dia 27 faran un bonic duet celeste, ben juntets. Cal fer una foto!

Novembre és també el mes de la pluja d’estels de les Leònides, les segones pluges més intenses de l’any, després de les Persèides. La nit del 17 al 18, sense Lluna al cel, ¡ des de la constel·lació de Leo, cauran fragments del cometa Tempel-Tuttle. Només hi ha un inconvenient. El millor moment per observar-ho és a partir de les 2 de la matinada quan la constel·lació ja siga ben visible en el cel de l’horitzó est.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora	Constel·lació
Quart minvant	Nov	7	01 35	Leo
Lluna nova	Nov	13	23 08	Escorpio
Quart creixent	Nov	20	15 31	Aquari
Lluna plena	Nov	28	15 46	Gèminis

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de novembre de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.

1a imatge: Encontre Júpiter, Lluna i Aldebaran el 28 de novembre 2012. Stellarium. 2a imatge: Radiant de les Leònides. Meteor Showers online.

Han tornat els cels clars després d’un mes de setembre nuvolós i plujós. Gandia, tot just en el principi de les seues festes en honor a Sant Francesc de Borja, va patir el divendres 28 de setembre un esclafit o ràfega descendent, fenomen produït per una columna d’aire en ràpid descens que després de fer impacte a la superfície s’estén en totes les direccions i genera vents molt forts. La Fira d’actraccions, amb la seua gran nòria, va quedar destrossada, i la plaça del Prado, en ple centre de la ciutat, on s’anava fer un concert amb La Raiz i Crash, tenia un aspecte dantesc quan, mitja hora després de l’esclafit, vaig passar per allí, cap a una reunió de l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Tot això ja ha passat. Ara tenim un temps més tranquil, amb el cel amb pocs núvols. L’observació dels astres serà altra vegada factible.

I és que la mirada als astres serà, com sempre, ben interessant, però aquest mes, amb un valor afegit, podrem ser testimonis de la batalla incruenta de Mart, el déu de la guerra, amb el seu rival l’estel Antares.

El planeta Mart, ben lluny de la seua oposició i, per tant, dèbil, menut  i poc interessant al telescopi, havent abandonat Saturn aquest mes d’agost, ara corre de dia en dia cap a l’est. Però ho fa a una velocitat similar a com es mou l’esfera celeste o com es belluguen cap a l’oest les constel·lacions al seu darrere. De manera que, al llarg del mes, Mart, malgrat moure’s sobre el fons del cel, estarà estàtic per a nosaltres cap al sud-oest poc després de la posta del sol.

I així és com el planeta passarà aquest octubre de Balança cap a l’Escorpí i s’aproximarà al seu gran rival al cel, Antares, l’estel roig que forma l’ull de l’aràcnid celeste.

Mart, que és el déu de la guerra en el Panteó dels deus romans, correspon al déu Ares de la mitologia grega. Entre el 18 al 22 d’octubre el planeta es trobarà a menys de 4 graus de separació, uns 8 diàmetres lunars, de l’estel Antares, l’Anti-Ares.

El dos cossos celestes tenen una brillantor i un color semblant i, per a observadors inexperts poden arribar a confondre’s. Tanmateix l’origen del seu color és ben diferent. Mentre que Mart és roig a causa de l’abundància d’òxids de ferro a la seua superfície desèrtica, Antares és vermell per ser una estrella supergegant que s’ha expandit i està cremant heli al seu nucli. Situat a 600 anys llum de la Terra, aquesta estrella radia la major part de la seua energia en la part roja de l’espectre electromagnètic.

La Lluna en quart creixent s’hi situarà a l’esquerra i ben a prop de Mart el dia 18 d’octubre. Aquell dia a les 20:00 h serà el moment ideal per veure’ls ben junts, prop de l’horitzó sud-oest. Aquest serà un bon moment per fer-ne fotografies.

Serà, però, Júpiter l’astre visible més important del mes. A principis d’octubre encara ix per l’est cap a les 22:00 h però a final de mes ja eixirà cap a les 20:00 h, poc després de la posta de sol. Cap a mitjanit, amb un telescopi, podreu admirar les seues bandes de núvols, i el ball incessant de les seues llunes.

Ara mateix Júpiter es troba entre les banyes de Taure i va movent-se pel cel, de dia en dia, en sentit retrògrad, cap a l’oest. A final d’any i principis de gener del 2013 es trobarà entre els cúmuls estel·lars de les Híades i les Plèiades. De moment, a través del gran camp que ofereixen els prismàtics, o fins i tot a ull nu des d’un lloc fosc, podeu veure el planeta i les dues zones estel·lars ben a prop. La nit del 5 al 6 d’octubre la Lluna se situarà sota el planeta, la qual cosa ens ajudarà a identificar-lo.

Les fases de la Lluna seran les següents ( a l’hora local):

Quart minvant 8 Oct. 9h 33m
Lluna nova 15 Oct. 14h 02m
Quart creixent 22 Oct. 5h 32m
Lluna plena 29 Oct. 20h 49m

Finalment recordar que el dissabte 27, darrer cap de setmana d’octubre, es farà el canvi a l’horari d’hivern, situant els nostres rellotges mecànics una hora per davant de l’hora solar (GMT+1).

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’octubre de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.

Foto: Desastre a Gandia. Plaça del Prado. La barra amb botelles trencades, un cotxe amb el cristall fet miques. La carpa per terra i els responsables dels equips de so i cables amb cara de preocupació. Enric Marco.

Acaba el mes d’agost que ha tingut la particularitat de tindre dues llunes plenes. La segona lluna plena, la del 31 d’agost, rep el nom de lluna blava (Blue Moon), en la tradició anglosaxona. Recordeu la cancó Blue Moon?

El mes de setembre que comença serà un mes en el que serem capaços de veure fins a cinc planetes del sistema solar i que destacarà per les aproximacions o conjuncions entre ells o a altres cossos celestes.

Mercuri, amb la seua òrbita de només 88 dies al voltant del Sol, es troba ara a la dreta del Sol i per tant és observable a la matinada abans de l’eixida del Sol, ara a la seua esquerra, observable després de la posta.

Aquest mes les condicions d’observació seran ben difícils. Ara es veu cap a l’est, pocs minuts abans de l’eixida del Sol, en la constel·lació del Lleó, ben prop de Regulus, la seua estrella principal. Només es veurà a pocs graus per damunt de l’horitzó est i cada dia que passe s’aproximarà més a la lluïssor solar. De fet,  el dia 5 de setembre ja serà invisible, ofegat per la llum solar naixent.

Venus, ben brillant al cel de la matinada, es trobarà en la constel·lació dels Bessons en començar el mes, però es mourà ràpidament pel cel en direcció a Cancer. Els dies 12, 13 i 14 de setembre el planeta passarà ben prop del cúmul obert del Pessebre, Praesepe (del seu nom en llatí), M44 o NGC 2632. L´ús d’uns prismàtics és la millor opció per observar la conjunció. La Lluna també es trobarà ben aprop amb una fase minvant ja molt fina. En conjunt un panorama ben encisador per als més matinadors.

Venus continuarà movent cap a l’est cada dia que passa i, per tant, aproximant-se al Sol. El dia 30 de setembre el planeta estarà a 3 graus i mig de Regulus, del Lleó. Però l’aproximació continuarà fins el 3 d’octubre en que la separació entre els dos cossos serà de només 0.1 graus! Pràcticament els dos astres es fondran en un de sol! Ja ho explicarem millor en l’apunt del mes d’octubre.

Júpiter surt per l’est cap a la 1 de la matinada a principis de mes i a les 23 hores a finals. Serà, és clar, el planeta que millor observarem en la pròxima tardor. Ara es troba en la constel·lació de Taure, prop d’Aldebaran, l’ull roig del toro. El dia 8 de setembre tindrem una altra conjunció espectacular. La Lluna se situarà entre aquesta estrella i el planeta. Tindrem així un trio celeste ben interessant per fotografiar.

Per la vesprada-nit les vistes ja no seran tan boniques. Saturn i Mart, que han estat junts en la constel·lació de la Verge les últimes setmanes, se separen ràpidament. Es troben molt baix en l’horitzó sud-oest i només es veuen durant una hora després de la posta de sol. Mart, a l’esquerre, entrarà en la constel·lació de Libra a finals de mes.

El vespre del dia 18, a partir de les 20:30, podrem veure un minúscul creixent de Lluna entre els dos planetes, Mart, a l’esquerra, i Saturn, a la dreta. El 19 la Lluna, ja més gran, se situarà just al costat de Mart. Altra fotografia és necessària.

Les fases lunars seran les següents, en hora local:

Quart minvant: 8 setembre, 15:15
Lluna nova: 16 setembre, 4:10
Quart creixent: 24 setembre, 21:41
Lluna plena: 30 setembre, 5:18

I recordeu que a finals de mes canviem d’estació astronòmica. El 22 de setembre a les 16:49 el Sol creuarà l’equador celeste. Començarà la tardor. Ja ho festejarem com calga amb un apunt especial.

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.

Imatge: M44, Praesepe: El cúmul obert Messier 44. Origen 2MASS Atlas Image Gallery: The Messier Catalog. Autor: Two Micron All Sky Survey (2MASS), a joint project of the University of Massachusetts and the Infrared Processing and Analysis Center/California Institute of Technology, funded by the National Aeronautics and Space Administration and the National Science Foundation. Wikimedia Commons.

Una calor infame, els nostres boscos cremats de nord a sud (ara Canals, la Costera), l’economia que ens ofega. Però encara tenim el cel per gaudir, lluny, és clar, de la plaga de la contaminació lumínica que malbarata els nostres recursos i ens furta el firmament.

Si aixequem, però el cap cap amunt, ben tranquils, un hora després de la posta del Sol, podrem gaudir del Triangle d’estiu, amb Deneb, del Cigne, Aitaïr, de l’Àguila i Vega, de la Lira, ja pràcticament en el zenit, dalt del nostre cap.

I, cap al sud, la constel·lació gegant de l’Escorpí, guaita per damunt de l’horitzó, amb el seu ull roig encés, Antares, l’estel gegant roig tan gran com l’òrbita de Mart. I al final de la seua cua podem admirar, fins i tot a ull nu, el cúmul estelar M7, també anomenat cúmul de Ptolomeu ja que aquest astrònom grec el descobrí l’any 130 aC.

Aquest mes d’agost no us decebrà astronòmicament parlant ja està ple d’esdeveniments importants que caldrà seguir de prop i dels quals aniré explicant en aquest bloc.

El cap de setmana del 12 d’agost serà els dies del màxim de la famosa pluja d’estels de les Persèides associada al cometa Swift-Tuttle. El moment  culminant de la pluja esdevindrà en les hores diurnes del 12, així que els millors moments per observar-la seran la nit del 11 al 12 i la del 12 al 13. La Lluna estarà en quart minvant i per tant molestarà només a les últimes hores de la matinada. S’esperen, en llocs foscos, uns 100 meteors per hora, així que animeu-vos.

Per si esteu prop de Gandia, podeu observar les Persèides al final de la platja, seguint la plataforma de fusta que hi ha allí, junt amb els companys de l’Agrupació Astronòmica de la Safor el divendres 10, a partir de les 22:00 h. Jo estaré en un lloc més fosc, a Sot de Xera, els Serrans, fent una conferència sobre la contaminació lumínica, dins d’una campanya de concenciació ciudadana que no s’atura a l’estiu. I a partir de les 22:00 h, també, pujarem al mirador del Morrón, per observar la conjunció planetària i les Persèides.

I és que els planetes visibles només fer-se fosc, Mart i Saturn, situats cap al sud-oest, estan convergint per formar amb l’estel principal de Virgo, Spica, una bonica línia recta de tres astres brillants. Aquesta conjunció tan singular, dos planetes i una estrella brillant, ja l’havia avisada jo feia mesos.

Serà al voltant de la Mare de Déu d’agost, però sobretot el 14, quan aquests tres astres s’alinearan com saludant el Misteri d’Elx i tantes altres festes valencianes, catalanes i de ses illes. Una línea perfecta al cel. No us ho perdeu. A veure si li féu fotos.

A la matinada, poc abans de l’eixida del sol també hi haurà un espectacle celeste per gaudir durant aquests dies. Mirant cap a l’est, alineats, i per sobre de les constel·lacions hivernals de Taure i Orió, els planetes Júpiter, Venus i Mercuri, seran les joies de les darreres hores de la nit. I a partir del dia 11 fins el dia 16, a partir de les 6 de la matinada, la Lluna anirà jugant amb els planetes. Primer, l’11 i el 12 el nostre satèl·lit es situarà al costat del planeta gegant, el 13 i 14 acaronarà la bella Venus i finalment el 15 i 16 la Lluna, prop de l’horitzó ens assenyalarà Mercuri.

Aquest mes d’agost la Lluna serà plena el 2 d’agost, el 9 d’agost serà quart minvant mentre que el 17 serà nova i el 24 quart creixent, per acabar el mes amb una altra lluna plena el dia 31 d’agost. La tradició nord-americana assigna el nom de blue moon (lluna blava o trista) a la segona lluna plena d’un mes. Recordeu aquella cançó Blue Moon? Ara resulta que té relacions astronòmiques.

I finalment el matí del 6 d’agost, a les 7:31 hora local, el MSL, Mars Science Laboratory,  tan gran com un cotxe, més conegut com a robot Curiosity, arribarà al planeta Mart. Joan Ayats, des del seu bloc Camí de Mart ha estat seguint aquests mesos la missió dia a dia com si d’un viatge èpic es tractés. En el pròxim apunt us explicaré les característiques d’aquest nou intent d’exploració marciana de la NASA i com les seues descobertes poden mostrant-nos un nou planeta Mart.

Imatge: El robot Curiosity de la NASA examina una roca marciana amb un conjunt d’instruments situats al final del seu braç robòtic que arriba fins a 2 metres. NASA/JPL-Caltech.

Escric aquest apunt encara enfonsat per la devastació de la meua terra cremada pel foc i abandonada pel mal govern del País Valencià. Sense política forestal no hi ha protecció medioambiental possible.El cel de juliol de moment se’ns presenta gris i ple de cendra però, a poc a poc, quan la cendra acabe de cobrir tot el país, com un vel de dol, podrem tornar a gaudir d’un cel net i clar, apte per a veure les estrelles. Sense arbres, però.

El cel de juliol està ja dominat per les constel·lacions estivals. Cap al Sud, domina, amb tot el seu esplendor, la constel·lació de l’Escorpí. Cap a la mitjanit ja la veurem ben plantada, amb les urpes cap amunt i la cua per dalt de l’horitzó. El seu ull viu brillant roig és l’estel Antares, que com el seu nom indica, pot arribar a confondre’s amb el planeta Mart, també dit Ares, pel seu color. L’escorpí, que, per mandat de Zeus, picà al gegant caçador Orió per matar-lo.

A l’esquerra de l’Escorpí, les constel·lacions de Sagitari, amb la seua forma de cafetera, i Capricorni també són ben visibles prop de l’horitzó sud-est.

En totes aquestes constel·lacions podem trobar, fins i tot a ull nu en un lloc molt fosc, algunes nebuloses brillants i cúmuls estel·lars. Fixeu-vos, per exemple, com a l’esquerra de la cua de l’Escorpí podem veure, una petita nebulositat que resulta ser el cúmul estel·lar M7, també anomenat cúmul de Ptolemeu, ja que aquest astrònom grec el descobrí l’any 130.

Després de la posta de sol, per l’est, ja veiem, en tota la seua magnificiència, el Triangle d’estiu, format per les estrelles principals de les constel·lacions de la Lira, el Cigne i l’Àguila, Vega, Deneb i Altaïr, respectivament. La seua presència al cel és el senyal més inequivoc que l’estiu ja ha arribat.

Cap al nord, durant la primera part de la nit, la constel·lació de l’Òssa Major amb la cua cap amunt és fa molt evident. Si seguim amb el dit la direcció corvada de la seua cua arribarem a l’estel brillant Arcturus, del Bover.

Els planetes més interessant visibles continuaren sent, com ja fa uns mesos, Mars i Saturn. Els planetes, ja al sud-oest en amagar-se el Sol, són els reis de la nit. Ara de dia en dia, i cada vegada més ràpidament, es veu com Mart, que ja ha deixat la constel·lació del Lleó i ha entrat a Virgo, va separant-se del Sol i va convergint amb Saturn i Spica. Aquest moviment serà molt ràpid els últims dies del mes. Una Lluna creixent se situarà sota el planeta, com per assenyalar-lo, la nit del 24 de juliol, mentre que el dia següent, 25, se situarà sota l’estel principal de Virgo, Spica.

Per als altres planetes, vos recomane alçar-vos ben matinet per gaudir de les meravelles celestes visibles prop de l’horitzó est. Poc abans de l’eixida del Sol, continua l’aproximació de Júpiter a Venus en Taure. Al final de la primera setmana de juliol, Venus s’aproxima molt a l’estrella gegant roja Aldebaran, que forma l’ull del Taure, la disfressa animal que usà Zeus per seduir a la bella princesa Europa.

També en aquesta zona del cel, la matinada del dia 15 de juliol a partir de les 4:00, i durant uns 10 minuts, podrem admirar l’eixida del planeta Júpiter de darrere del disc lunar. La Lluna, en el seu moviment al voltant de la Terra, passarà sobre la posició on es troba Júpiter. El moment del cobriment del planeta per la Lluna no serà observable des d’ací ja que els dos astres estaran encara sota l’horitzó est. Només quan isquen per dalt de l’horitzó, serà possible veure l’eixida de Júpiter de darrere del nostre satèl·lit. És realment un eclipsi de Júpiter per la Lluna i us invite a observar-lo a ull nu, amb telescopis o prismàtics amb trípode.

Aquest mes, els dies de les fases principals de la Lluna seran els següents:

Lluna plena: 3 juliol  20:52 hora local (h.l.)
Quart minvant: 11 juliol 03:48 h.l.
Lluna nova: 19 juliol 06:24 h.l.
Quart creixent: 26 juliol 10:56 m

Finalment voldria parlar-vos de la fita astronàutica aconseguida per la Xina. Aquest país de l’orient està celebrant la tornada segura dels tres astronautes que han completat amb èxit una missió que incloïa el primer atracament manual xinès de dues naus en l’espai i la primera astronauta xinesa. Les imatges del retorn de la nau espacial Shenzhou-9 van ser retransmeses en directe a tota Xina divendres passat.

La nau Shenzhou-9 va atracar en la nau laboratori Tiangong-1, que es troba en òrbita al voltant de la Terra a més de 300 quilòmetres d’altura. Liu Yang, la primera dona astronauta xinesa en l’espai, va afirmar haver-se trobat com a casa en Taingong-1, on ella i els altres dos astronautes van viure i van realitzar experiments durant gairebé dues setmanes. Diu que se sent molt feliç, i que està molt orgullosa del seu país.

Imatges: Liu Yang, la primera dona xinesa astronauta en l’espai. JASON LEE (REUTERS). Constel·lació de l’Escorpí amb la posició del cúmul estel·lar M7. Triangle d’estiu. Wikimedia Commons.

Aquest és un mes de juny interessant, sense dubte, pel que respecta a l’observació dels astres al cel. Almenys aquests no ens els poden retallar, que si estigueren més prop ja ho farien…

El show celeste del mes és, per suposat, el pas de Venus per davant del Sol. La nit del 5 al 6 de juny el planeta passarà per davant de la nostra estrella, un espectacle que només es veu dues vegades per segle. L’última vegada que algun esser humà ho va veure va ser el 8 de juny de 2004. Potser alguns de vosaltres ho recordareu. La pròxima serà l’11 de desembre 2117, d’ací a 105 anys i sis mesos.

Aquesta vegada, però, on es veurà bé serà en la zona del Pacífic, i amb dificultats a l’est i al nord d’Europa. Ací, a casa nostra, només el podrem veure a l’eixida del Sol del dimecres dia 6. Si us interessa veure-ho, heu d’anar a un lloc amb l’horitzó est lliure d’obstacles, com ara la platja.  El Sol eixirà cap a les 6:30 però ja amb el planeta Venus, com una taca grossa, a punt de deixar el disc solar. I durant uns 20 minuts acabarà d’eixir del Sol. Però, per favor, NO MIREU EL SOL amb telescopis sense filtres especials solars. Si mireu a ull nu protegiu els vostres ulls de la llum solar amb un filtre de soldador del 14, o amb ulleres especials d’eclipsi. I molt millor si es poseu en contacte amb les agrupacions astronòmiques de la vostra ciutat. Estaran encantats d’ajudar-vos. Esperem que els núvols baixos matinals no ens facen la guitza.

Durant el pròxim cap de setmana i els primers dies de la setmana que ve, aniré escrivint i adjuntant documentació interessant sobre el pas de Venus damunt del Sol.  Ja en parlarem a bastament.

Durant juny el planeta Mercuri deixa les lluentors solars i torna a deixar-se veure per l’oest, després de la posta del Sol. El dia 21 de juny a les 22 hores, encara en mig de la claror solar, el trobareu a la dreta de la Lluna, que mostrarà un perfil molt fi.

Mart, encara en la constel·lació de Leo, es mou de dia en dia i ràpidament, cap a la posició que ocupa Saturn, situat dalt de Spica, en la constel·lació de Virgo. Els dos planetes són poc brillants ara mateix i els fa difícils distingir-los dels estels del fons. La Lluna, com sempre, ens ajudarà a trobar-los. El 26 de juny la veurem prop de Mart mentre que el 28 de juny estarà en les proximitats de Saturn.

I si ens alcem ben prompte al matí, abans de l’eixida del Sol, el 16 de juny veurem la bonica alineació de la Lluna, Júpiter i Venus, aquest ja allunyat del Sol després d’haver passat davant d’ell. Haurem d’estar en un lloc sense obstacles cap a l’est i estar-hi una mica abans de les 6 h.

I el dia següent, el 17, tornant a matinar, veureu la Lluna situada ben aprop del planeta gegant Júpiter.

I dia rere dia, la distància entre Júpiter i Venus anirà fent-se cada vegada més menuda la resta del mes i durant el mes de juliol.

Les fases lunars seran les següents: lluna plena el 4, minvant l’11, nova el 19 i quart creixent el 27.

I recordeu que a finals de mes canviem d’estació astronòmica. El 21 de juny a les 01:09 de la matinada el Sol arribarà al seu punt més alt al cel. Començarà l’estiu. Ja ho festejarem com calga amb un apunt especial.

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juny de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.

Foto: Trànsit de Venus a l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. 8 de juny de 2004. Fixeu-vos en el punt negre sobre el disc solar. Podeu ampliar la foto punxant sobre ella. Enric Marco.

De ple en la primavera podem gaudir per últim cop de les constel·lacions hivernals en les primeres hores de la nit però, per l’horitzó est, ja despunten els estels que formen les constel·lacions estiuenques de l’Escorpí, la Lira, l’Àguila, entre moltes altres.

El cel de maig encara està engalanat pels planetes Saturn, Mart i Venus. Júpiter ja es va perdre en les lluïsors solars a finals del mes passat i ara, amb penes i treballs, es pot veure en les proximitats de Mercuri poc abans de l’eixida del Sol.

Venus continua sent el planeta rei de la nit. Mireu cap a l’oest i el veureu brillar ben alt una vegada ja s’ha post el Sol.

Aquest mes, però, serà quan la seua lluïssor començarà a declinar definitivament. Els primers dies de mes encara veurem brillar el planeta fins a tres hores després de la posta de Sol fins ben bé la mitjanit. Però, de manera gradual els primers dies del mes i de manera molt més ràpida a finals de maig, el planeta anirà perdent altura de dia en dia i la seua separació del Sol anirà minvant. Mireu si serà ràpid el canvi que si a principi de mes la separació Sol-Venus és d’uns 30 graus, a mitjan mes només ho serà de 20 graus. I l’aproximació al Sol serà a partir de llavors ràpida per submergir-se en el fulgor solar.

I és que Venus, en el seu camí al voltant del Sol, s’està aproximant a la Terra i, per tant, la seua grandària aparent anirà augmentant. Els primers dies de mes, el disc de Venus fa uns 30 segons d’arc, el 10 de maig farà 44 segons d’arc i 51 segons d’arc el dia 20 de maig. La part il·luminada del planeta, en forma de creixent lunar, s’anirà fent cada vegada més estreta, com podem veure en la imatge que acompanya a aquest escrit. La fracció il·luminada del disc passa del 26% el 1r de maig, al 17% el 10 de maig mentre és de només del 8% el 20.

És a dir que Venus té fases com la Lluna. De fet aquest va ser un dels grans descobriments de Galileo Galilei i una prova que Venus, i els altres planetes, giren al voltant del Sol.

Aquesta aproximació cap a la Terra i, al mateix temps, minvant la seua separació angular al Sol és només una preparació per al gran esdeveniment astronòmic del mes de juny, el trànsit de Venus per davant del Sol, el pròxim 5 de juny de 2012. El fet de tindre Venus alineat amb la Terra i el Sol, va permetre mesurar per primera vegada de manera acurada la distància Terra-Lluna. I l’obtenció d’aquest resultat va impulsar el primer viatge al Pacífic del capità Cook per observar el pas des de Tahití.

Malauradament quan el planeta passe per davant del Sol el mes que ve, serà de nit al nostre país i, per tant, el trànsit no serà visible. Ara, si voleu viatjar cap al nord, més enllà del Cercle Polar Àrtic, tindreu la sort de gaudir de l’experiència.

Però ja en parlaré a bastament en aquest bloc els primers dies de juny.

Mart continua al peus del Lleó però la seua brillantor comença a declinar mentre que Saturn, en Virgo, se situa a uns 4º al nord de la seua estrella principal, Spica. Esperem a l’agost quan aquests tres objectes s’alineen. Podeu veure a la imatge adjunta la seua posició actual al cel.

La Lluna serà plena el dia 6 a les 5:34 (hora local), un minut abans d’arribar al perigeu, com ja he explicat en l’apunt anterior, quart minvant el dia 12, el 21 lluna nova mentre que el 28 serà quart creixent.

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de maig de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.

Crèdit de la foto: Fases de Venus i evolució del seu diàmetre aparent vist des de la Terra mentre Venus gira al voltant del Sol abans del trànsit de 2004. Des de Tessalònica. Per Statis Kalyvas. Wikimedia Commons.

Entrats ja en la primavera, les primeres pluges han reviscolat els arbres i, des de la finestra admire la verdor renovada de les muntanyes de l’Ombria a la Valldigna.

Els núvols però, m’han fet perdre la conjunció del planeta Venus amb el cúmul de les Plèiades que, a més era difícil de fotografiar per la diferència de lluminositat entre els dos objectes. Tanmateix l’amic Joan Manel Bullón, des d’Aras de los Olmos, si que ho va aconseguir i us mostre el resultat. Sembla que fins el 2020 no es tornarà a produir, així que aquesta vegada he tingut mala sort. Ja passa això massa sovint. Sort tenim d’internet. Si voleu veure més imatges de la conjunció consulteu aquesta pàgina i meravelleu-vos.

Venus serà encara molt brillant al cel de l’oest unes hores després de la posta de sol. A mitjan mes el planeta es pondrà per l’horitzó oest a la mitjanit, prop de 4 hores des que es féu fosc!  Júpiter, per contra, que havia estat el company de jocs del planeta de la bellesa, s’aproxima cada vegada més a la lluïssor solar i durant la segona quinzena d’abril serà ja molt difícil de veure.

La Lluna ens donarà aquest mes alguna configuració bonica amb aquest dos planetes. El capvespre del 22 d’abril un creixent de Lluna molt fi es situarà just a la dreta de Júpiter. Busqueu-los amb prismàtics i us resultarà més fàcil trobar-los. L’horari d’observació molt justet: de 20:45 a 21:15, mirant prop d’un horitzó oest lliure de núvols i de muntanyes.

La Lluna guanyarà altura dia rere dia i el 24 d’abril un creixent més gran i, per tant, més fàcil de veure, se situarà prop de Venus. No serà, però, una visió espectacular.

El dia següent, 25, la Lluna es posarà al costat de l’estel Z de Taure, el final de les banyes de la disfressa de Zeus per conquerir la bella Europa, i a molt poca distància de la Nebulosa del Cranc (M1), remanent de la supernova observada pels xinesos l’any 1054. Es necessita, però un telescopi per observar l’objecte.

El planeta Mart continua en Leo, prop de l’estel Regulus. A la posta del Sol ja es troba ben alt en el cel, cap al Sud-Est al principi del mes i cap al Sud a finals. A poc a poc s’anirà allunyant de l’estel principal del Lleó. L’últim dia del mes, el 30, la Lluna forma un trio amb Regulus i Mart. Necessitem foto….

El planeta a seguir els pròxims mesos és Saturn. Fins més enllà d’agost es trobarà en les proximitats de Spica, l’estel principal de Virgo. Aquests mesos són els millors per a veure’l. Saturn es trobarà tota la nit al cel, eixint per l’est a la posta de Sol, culminant a la mitjanit i ponent-se en començar el dia. El dia 15 d’abril es trobarà en oposició a la Terra, és a dir a la seua distància mínima. Només es trobarà a 8.7 vegades la distància Terra-Sol, només uns 1301 milions de quilòmetres de res. La inclinació dels seus anells, uns 14 graus, els farà molts atractius i fotogènics. A veure si us pose algunes fotos meues del planeta…

Com trobar el planeta? Molt fàcil. La Lluna us ajudarà també aquesta vegada. El dia 6 d’abril es situarà al costat d’Spica mentre que el 7 la veuren exactament sota el planeta. Va! A buscar-los al cel. No teniu pèrdua.
 
Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’abril de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.

Crèdit de la foto: Venus en les pròximitats del cúmul de les Plèiades. Joan Manel Bullón, Observatori La Cambra, Aras de los Olmos, els Serrans. Amb permís.

Aquest mes de març és molt especial per a l’observació del cel i per això mateix cal fer l’esforç, ara que no fa tant de fred, d’eixir al carrer i mirar l’espectacle del ball dels planetes.

I és que aquest mes, CINC (5) planetes podran veure’s a ull nu durant la primera part de la nit i això realment no passa tots els anys. Tindrem una veritable alineació de planetes!

Com ja vaig contar el mes passat i en l’apunt anterior, és mirant cap a l’oest on tindrem espectacle assegurat. Poc després de la posta de Sol ja podem veure les lluminàries de Mercuri, molt baix com sempre, Venus i Júpiter. Però, Júpiter, rei del cel nocturn des de l’estiu passat, s’anirà aproximant cada vegada més a l’horitzó oest cada dia que passe. Al principi del mes el trobarem dalt de Venus però de mica en mica s’hi anirà acostant fins que els dies 12 i 13 de març tindran un encontre molt pròxim que hauria de ser l’objectiu dels amants de la fotografia astronòmica. Evidentment l’encontre no serà real ja que només serà un problema de perspectiva. Venus es trobarà realment a 122 milions de quilòmetres mentre que Júpiter estarà llavors a 844 milions de quilòmetres, unes 7 vegades més lluny.

Els dos planetes estaran a una separació d’uns 3º i, tal com es diu en el vídeo de l’apunt anterior, la NASA anuncia que aquesta separació angular cabrà dins de la zona més sensible de la retina, la fòvea, i la visió serà fisiològicament hipnòtica. I els planetes són tan brillants que els podrem veure fins i tot des de l’interior de la ciutat o amb núvols fins.

I si després, en tenim més ganes, girem-nos i mirem cap a l’est. Una lluminària rogenca serà visible als peus del Lleó. El planeta roig estava en conjunció amb la Terra ahir dia 3, encara que la distància al nostre planeta serà mínima el dia 5 de març. Serà ben brillant i el podrem veure millor cap a mitjanit en direcció sud [mapa celeste].

Aquest mes acaba finalment l’hivern astronòmic. El 20 de març a les 6h14m, hora local, el Sol creuarà l’equador celeste donant lloc a l’equinocci de primavera. Aquest dia tindrem 12 hores de llum i 12 de nit.

Març és també el mes del canvi d’hora. La nit del 24 al 25 de març passarem de l’horari d’hivern al d’estiu afegint una hora al rellotge. D’aquesta manera estarem 2 hores per davant de l’horari solar.

Finalment parlem de Saturn que eixirà per l’horitzó est cap a les 22:30 h a principis de mes i uns dues hores més prompte a finals de març. La inclinació dels seus anells és realment favorable a l’observació i el tractar de veure’ls amb telescopi s’ho val.

La Lluna que ha estat jugant amb els planetes a final de febrer tornarà a fer-ho a finals de març. El dia 25 fregarà Júpiter i el dia següent Venus. No podreu dir que no trobeu els planetes! Bon moment per a fer fotos.

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de març de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.

Imatge: Vista del cel nocturn del dia 12 de març de 2012. Stellarium.

Ja hi som al febrer. L’hivern ja ha fet notar el seu rigor a Catalunya i a les Illes. Palma és blanca per la neu. Al País Valencià neva a les comarques d’interior mentre a la costa la neu cau només als pics elevats com el Montdúver, ben a prop de casa.

I el fred sec ens deixa un cel clar i ras on destaquen els estels i les constel·lacions de l’hivern, com Taure, Orió, els Bessons, Sírius, Aldebaran, Rigel…. Totes aquestes formen un gran asterisme al cel, no tan conegut, però, com el triangle d’estiu.

La gran figura del cel hivernal és l’hexàgon d’hivern, que partint de l’estel més brillant del cel, Sírius, al Can Major, continua pel taló del gegant Orió, Rigel, arriba a l’ull roig del Taure, disfressa del déu Zeus, enllaça amb Capella, que forma part de la figura de l’Auriga, continua cap a l’est amb Càstor i Pol·lux, germans d’Helena de Troia, passa per Proció, del Can Menor fins tornar al sud, a Sírius.

Aquest gran asterisme engloba totes les estrelles brillants del cel de l’hivern i us invite a observar-les vosaltres mateixa aixecant el cap. Són objectes tan brillants que l’hexàgon d’hivern el podeu veure fins i tot des de dins d’una ciutat.

En aquest mes anirem veient com els planetes van a poc a poc acostant-se els uns als altres fins que en març els veurem ben agrupats, formant la gran conjunció planetària.

Venus és, ara mateix, l’objecte més brillant al cel. Només pondre’s el Sol i baixar la brillantor celeste, ja comença a veure’s ben alt, en direcció al sud-oest. I en avançar el mes veurem el planeta cada vegada més separat del Sol. A final de mes es trobarà a 43º d’altura en el moment de la posta del Sol, i per tant, serà visible durant més de 3 hores.

El 25 de febrer un fi creixent de la Lluna es trobarà només a 3º a la dreta del planeta Venus. Aquesta distància angular és igual a 6 llunes plenes. No us perdeu l’observació dels dos objectes, en el cel blau fosc del capvespre.

Júpiter, rei del cel nocturn des de l’estiu passat, s’anirà aproximant cada vegada més a l’horitzó oest cada dia que passe. Al principi del mes el trobarem a l’esquerra de Venus però de mica en mica s’hi anirà acostant fins que el dia 13 de març faran un encontre molt pròxim que hauria de ser l’objectiu dels amants de la fotografia astronòmica. Evidentment l’encontre no serà real ja que només serà un problema de perspectiva. Venus es trobarà realment a 122 milions de quilòmetres mentre que Júpiter estarà llavors a 844 milions de quilòmetres, unes 7 vegades més lluny.

El dia 26 de febrer la Lluna creixent es situarà entre el planeta gegant i el planeta Venus. Un altre moment per fotografiar el cel.

I si ara mirem cap a l’est veurem ja poc abans de les deu de la nit la lluïssor rogenca del planeta Mart eixir de sota l’horitzó. Però això serà a principis de febrer ja que a finals ja el podrem veure a partir de les vuit per la part est del cel. Cal seguir Mart, ara situat a la constel·lació del Lleó, ja que el pròxim dia 3 de març estarà en oposició i, per tant, a la seua distància més curta. És per això que ara el planeta és tan brillant. Bon moment per treure el telescopi i fer-hi una ullada. El dia 9 de febrer la Lluna se situarà en les pròximitats de Mart.

El dia 8 de febrer podrem gaudir de la pluja d’estels de les Centàurides. Són realment ben pobres ja que només s’esperen uns 6 meteors per hora. Una misèria comparada amb les Persèides d’agost, per exemple. Si no sou realment fanàtics de les pluges d’estels no cal que es refredeu esperant que caiguen.

A partir del dia 10 de febrer i fins el dia en que la Lluna comence a molestar es pot veure la llum zodiacal, que és una llum dèbil, de forma gairebé triangular, que es pot veure al cel nocturn, estenent-se al llarg del pla de l’eclíptica on hi ha les constel·lacions del zodíac. És el resultat de la reflexió de la llum solar sobre milions de partícules que formen la pols interplanetària. Per a poder-ho observar caldrà buscar un lloc realment fosc.

Ara mateix Saturn es troba molt a prop de Spica, l’estel principal de la constel·lació de la Verge, formant una mena de duo. Ja a partir de la mitjanit serà possible veure el planeta sobre l’horitzó est a principis de mes.  A finals de mes ja serà visible a partir de les 22:00 h.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de febrer de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Agraïsc la informació de la llum zodiacal a l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Dibuix. De Stellarium de la web Astro Bob.

Aquest any 2012 comença amb unes perspectives molts interessants per a l’obervació dels planetes. Si Venus i Júpiter són actualment visibles ja des de la posta del Sol, serà a partir del mes de març quan podrem gaudir de la presència simultània de cinc planetes visibles al cel. A més a més, si viatgeu a principis de juny a la zona del Pacífic podreu gaudir del pas del planeta Venus per davant del Sol tal com ho veiérem ací nosaltres el dia 8 de juny del 2004. Però tot això ja vindrà i en parlarem més endavant. De moment centrem-nos a parlar de les efemèrides observables al cel de gener.El cel de l’hivern ja es desplega amb tota la seua bellesa. Si la deesa Venus destaca a l’horitzó oest tot just a partir de la posta del Sol, la vella història del gegant caçador Orió, els seus gossos fidels Can Major i Minor i les belles Plèiades protegides per la massa i força del Taure, una de tantes representacions del déu Zeus, destaquen al cel de la nit, just al costat dels Bessons, Càstor i Pòl·lux, germans d’Helena de Troia.

Com he dit abans, cap al sud oest el planeta Venus es veu aquest dies ben alt tot just després de la posta del Sol. Aquest astre brillant destacarà sobre tots els objectes celestes i, seguint la seua òrbita al voltant del Sol, vist des de la Terra, anirà assolint major altura en avançar gener i se situarà a uns 35º a finals de mes.

Júpiter, que es troba ben quiet junt a l’estrella ο Piscis durant tot el mes, brilla intensament. La Lluna, ja passat el quart creixent, es situarà al seu costat el dia 2 de gener. Tornarà, però, a repetir la trobada el dia 30. Bons moments per tractar de fotografiar-los conjuntament.

El planeta Mart, als peus del Lleó, començarà veure’s a partir de les 23:20 a principis de mes i a partir de les 21:20 a finals. Mart serà cada vegada més brillant a mesura que vaja acostant-se a la Terra. El moment de màxima aproximació serà el dia 3 de març.  Serà l’anomenada oposició del planeta ja que es quan es trobarà just en la direcció oposada al Sol. Aleshores Mart serà a la seua distància mínima, en aquest cas, a només 101 milions de quilòmetres. El dia 14 de gener la Lluna es situarà en les proximitats del planeta roig.

Saturn, també estàtic durant tot el mes en la constel·lació de la Verge, es trobarà prop del seu estel principal, Spica.  Es veurà a la matinada i el dia 16 de gener la Lluna serà al costat de l’estel i formarà amb el planeta una línia de tres astres brillants fàcil de reconèixer al cel.

Finalment Mercuri es veurà fugaçment cap al sud est en la matinada, poc abans de l’eixida del Sol. Això serà, però, només durant la primera quinzena del mes ja que el planeta s’anirà submergint de mica en mica en les lluïsors solars en avançar el mes.

És curiós però el dia de l’arribada dels Reis d’Orient, el 5 de gener la Terra es trobarà al periheli, o a la seua distància més curta, a uns 147,5 milions de quilòmetres. Que ara estiguen en hivern en l’hemisferi nord no té res a veure amb la proximitat o llunyania del Sol sinó amb la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte del Sol.

Ara mateix hi ha dos cometes “brillants” al cel però per a observar-los calen uns prismàtics, com a mínim.

El cometa periòdic C/2006 T1 Levy tindrà la seua màxima aproximació a la Terra el dia 21 de gener. Es pot trobar al sud de Júpiter amb una magnitud de 8.

I el cometa C/2009 P1 Garradd, observable a cel des de l’estiu passat, continua en la constel·lació d’Hèrcules i amb una magnitud de 6.

I si voleu veure, amb prismàtics o telescopi, l’asteroide Vesta el podreu trobar el dia 10 de gener a només 3 minuts d’arc de l’estel de quarta magnitud Tau Aquarii. Un repte fotogràfic per als meus lectors més experimentats.

L’any ha començat amb un quart creixent de Lluna, al qual el dia 9 es convertirà en lluna plena. La fase anirà a partir d’aquest moment minvant fins el dia 16 de gener en que la Lluna estarà en fase de quart minvant. La lluna nova serà el dia 23 i tornarem a tindre quart creixent l’últim dia del mes, el 31 de gener.

I com ja vaig contar el passat mes, la sonda russa Phobos-Grunt no ha aconseguit escapar-se de l’atracció terrestre i continua donant voltes a la Terra. És previst que caiga cap el dia 11 de gener. Una llàstima ja que la missió havia de portar mostres de la superfície de la lluna de Mart, Fobos, a la Terra.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Agraïsc la informació dels cometes a l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Foto: Aproximació a 3 minuts d’arc de l’asteroide Vesta a l’estel Tau Aquarii que es produirà el pròxim 10 de gener. De Stellarium. Enric Marco.

Arxiu: Vista de l’encontre Vesta-Tau Aquarii més amplia a The Night Sky January 2012, compilat per Ian Morison del Jodrell Bank Centre for Astrophysics.

El fred ja es fa sentir en les nits més llargues. I amb això les possibilitats d’explorar el cel nocturn també augmenten en l’últim mes de l’any si ens abriguem bé. La posta de Sol es produeix cap a les 18:00 hores i tenim moltes hores per endavant per agafar el nostre telescopi o prismàtics amb trípode per buscar la Nebulosa d’Orió, els cinc planetes visibles a ull nu, els cúmuls oberts com les Plèiades, les Híades, el Pessebre o allà dalt, a Hèrcules, el cúmul globular d’M13. I també els milers d’objectes que les nostres cartes o ordinador ens indique.Per començar, just a la posta de Sol tenim ja presents dues grosses lluminàries al cel.

Al sud-oest el planeta Venus s’hi presenta resplendent i magestuós. I en avançar el mes anirà guanyant en altura de dia en dia.

I també a la posta de Sol, mirant alt cap al sud-est veurem altra lluminària, el planeta gegant Júpiter. Ara mateix el podem trobar en Piscis. Des del mes d’agost ha anat fet un gran llaç al cel, en un moviment d’est a oest anomenat retrògrad, però tornarà a moure’s en sentir directe (d’oest a est) a partir del dia de Sant Esteve.

L’observació del planeta a través d’un sistema òptic és, ara mateix, espectacular, i realment s’ho val. Veure el seu sistema de satèl·lits, les seues bandes de núvols, i amb sort la gran taca roja és una experiència molt gratificant.

Aquest dos planetes són dos punts ben brillants al cel i qualsevol persona amb un poc d’interés les pot trobar fàcilment. Fins i tot tenim la sort que el 6 de desembre la Lluna creixent es situarà exactament sobre el planeta Júpiter indicant-nos la seua posició.

El planeta Mart comença a ser interessant des del punt de vista astronòmic. Situat als peus del Lleó, el seu diàmetre aparent va creixent de mica en mica així com la seua brillantor. Ara mateix el planeta ix passades les 12 de la nit però a finals d’any el podrem veure ja a partir de les 22:30 h. La Lluna ens ajudarà a identificar-lo ja que es situarà al seu costat la nit del divendres 16 al dissabte 17 de desembre.

Saturn es veurà molt més tard a la nit. Continua, com fa mesos a la constel·lació de la Verge, amb un anell inclinat que el fa molt atractiu fotogènicament. La Lluna, altra vegada, ens el assenyalarà el dia 20, situant-se al seu costat.

Finalment Mercuri s’arribarà a veure la segona quinzena del mes poc abans de l’eixida del Sol per l’est. El dia 22 de desembre, a partir de les 7:00 h hi haurà un encontre amb Antares, l’estel principal de l’Escorpí, i amb una dèbil lluna minvant. El dia següent encara serà més pròxima la trobada. El trio de Mercuri, la Lluna i Antares formarà una lletra L al cel matutí just a sobre de l’horitzó. El millor lloc per veure-ho és la platja però també és el lloc on s’hi poden presentar les boires i núvols baixos.

Aquest mes de desembre és també el mes dels meteors de les Gemínides. El dia 14 de desembre tindrem el màxim d’activitat de la pluja d’estels. La previsió és observar unes 120 meteors per hora en el zenit. Tanmateix la presència de la Lluna en la constel·lació veïna de Cancer dificultarà enormement l’observació. No tenim sort últimanent amb les pluges d’estels.

La Lluna presenta avui dia 2 de desembre fase de quart creixent. El dia 10 de desembre serà plena, mentre que el 18 se’ns mostrarà com a quart minvant. Finalment la nit de Nadal, 24 de desembre, serà lluna nova.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

I com a actualitat astronòmica podem parlar dels enlairaments de dues missions a Mart.

La primera, la de la Phobos-Grunt rusa, ha estat finalment fallida. Un problema amb els coets propulsors l’ha deixada en una òrbita baixa terrestre, sembla que sense possibilitat de recuperar-se. La seua reentrada descontrolada es calcula que ocorrerà a finals de gener del 2012. La missió era realment innovadora i espectacular: aterrar a Fobos, una lluna de Mart, agafar mostres del sòl i tornar-les a la Terra. Una veritable llàstima ja que el programa d’estudis planetaris de Rússia i que tant d’èxits va tindre en el passat, ha quedat greument afectat. Pensem en les glòries espacials soviètiques com l’aterratge a Venus, la primera circumvalació de la Lluna i l’exploració de Mart.

L’altra missió és la Mars Science Laboratory, de la NASA, que du el robot explorador Curiosity. La seua tasca és substituir els rovers Spirit i Opportunity que han estat estudiant el planeta roig des del 2004 amb molt d’èxit.

Imatge artística de la nau Fobos-Grunt aproximant-se a la lluna marciana Fobos. Crèdit: Roscosmos.

De ple en la tardor hem gaudit d’uns dies esplèndids per observar el cel. Alguns ho han aprofitat per fotografiar el planeta Júpiter que continua essent el rei del cel de la nit.

Ja, poc després de la posta de Sol, el podem veure sortir per l’est. Ara mateix, Júpiter és l’astre més brillant, llevat de la Lluna. Observeu-li les seues bandes nuvoloses i el moviment constant dels seus satèl·lits. Aquests passen per davant del disc jovià i li projecten les seues ombres que són ben visibles com uns punts negres circulars.

Cap al sud-oest podeu veure la parella de planetes Venus i Mercuri. Molt poc després de la posta de Sol, a partir de les 6 de la vesprada, els podeu observar junts ben a ran de l’horitzó i durant una mitja hora o 45 minuts. Mentre van passant els dies es veuran cada vegada més alts fins el dia 15 en que Mercuri tornarà a aproximar-se al Sol mentre que Venus se’n allunyarà i serà cada vegada més fàcil veure’l. Durant tot el mes Venus no pujarà molt més de 10º i, per tant, serà necessari observar-lo des de llocs lliures de muntanyes cap al sud-oest.

El dia 26 un creixent molt fi de la Lluna es situarà entre els dos planetes. Bona ocasió per fer una fotografia al triplet amb els colors rogens del crepuscle. El dia següent tindrem la Lluna més alta i formarà una linea amb Venus i Mercuri.

Mart serà visible a la matinada cap al sud en la constel·lació de Leo. El seu ràpid moviment l’ha portat des del Pessebre en Cancer, on estava a principis d’octubre, fins a Regulus, als peus del Lleó. Des del 10 al 14 d’octubre es trobarà molt prop d’aquesta estrella formant un duet còsmic al cel. Bon moment per a una altra foto… El dia 19 de novembre la Lluna formarà amb els anteriors un bonic triangle.

Saturn s’alça unes dues hores abans del Sol en direcció sud-est. Actualment es troba situada prop de l’estrella α Virgo, Spica, i als quals s’unirà el dia 22 de novembre la Lluna minvant molt fina.

Novembre és també el mes de les Leònides que tan bon record em porten. L’any 1999 vaig observar una autèntica tempesta amb més de 500 meteors a l’hora. Malauradament la nit del 17 al 18 la Lluna estarà situada en Cancer, just al costat de Leo, i per tant, dificultarà l’observació dels meteors.

Cal destacar que es preveu que l’asteroide 2005 YU55, amb uns 400 metres de diàmetre, passarà a només 340000 km de la Terra. Aquesta distància és menor que la separació Terra-Lluna. La nit del 8 al 9 de novembre, a les 00:28 d’hora local, el veurem com un objecte molt dèbil, de només magnitud 12, no visible a ull nu però accessible a telescopis modestos. Tanmateix en passar tan prop, recorrerà el cel a una velocitat de 15º per hora, que és més o menys la grandària d’un pam amb el braç estés. Els astrònoms asseguren que la seua òrbita no intersectarà amb la de la Terra en les pròximes centúries i, per tant, no hi ha risc de xoc amb el nostre planeta.

La Lluna presenta avui dia 2 de novembre, fase de quart creixent. El 10
serà plena, mentre que el 18 se’ns mostrarà com a quart minvant i el 25
serà finalment lluna nova.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Imatge: Aquesta imatge de radar de l’asteroide 2005 YU55 va ser generada amb dades del radiotelescopi d’Arecibo en abril del 2010. NASA/Cornell/Arecibo (Cortesia NASA/JPL-Caltech).