Pols d'estels

Ara el firmament se’ns presenta fantàstic amb el retrobament de la visió de la Via Làctia, l’acomiadament de Júpiter, els lents adéus de Saturn i Mart i el gaudi per als sentits d’una Super Lluna.

El mes de juliol és ideal per observar la nostra galàxia, la Via Làctia. Només ens cal esperar que es faça fosc i un cel lliure de contaminació lumínica i net de núvols per admirar-la. Mireu llavors cap al sud, cap a les constel·lacions de l’Escorpí, Sagitari, Àguila, Cigne,… Uns prismàtics són suficients per admirar les nebuloses brillants, però també les zones fosques, bandes de pols superposades a les zones brillants. Just en direcció a Sagitari es troba el centre de la Galàxia. Però, malauradament, no podem veure-hi res a causa de l’existència de densos nuvols de gas. Calen mètodes ben sofisticats per saber que s’amaga al centre de la Via Làctia.

En aquests primers dies del mes de juliol tindrem la darrera oportunitat de veure Júpiter al capvespre. Mirant cap al sud-oest, pocs minuts després de la posta de Sol encara el podreu veure arran de l’horitzó, enmig de les últimes lluïssors del dia. En pocs dies passarà per darrere del Sol i, per tant, per tornar a gaudir de la seua visió, caldrà esperar a les matinades del mes d’agost. Ja en parlarem més endavant.

Saturn serà el planeta de l’estiu. Ara està pràcticament immòbil en la constel·lació de Balança. A la posta del Sol el podreu trobar cap al Sud durant el mes de juliol però de dia en dia, a causa del moviment de la Terra al voltant del Sol, Balança anirà perdent altura i amb ella el planeta dels anells.

Mart, situat a la dreta de Saturn, en la constel·lació de Virgo, es troba ara, a principis de mes prop del seu estel principal, Spica. Però el planeta roig es troba prop de la Terra i, per tant, el seu moviment sobre el fons del cel és molt ràpid. De dia en dia anirà movent-se cap a l’est. Els dies 13 i 14 es trobarà al costat de Spica, però al final de mes ja es trobarà a mitjan camí entre aquesta estrella brillant i Saturn. Serà, però, el 25 d’agost, quan el planeta vermell i el dels anells facen un encontre ben pròxim.

La Lluna jugarà amb els dos planetes anteriors. Si el dia 4 de juliol, una Lluna pràcticament creixent se situarà a la dreta de Mart, formant Saturn, Mart i la Lluna una línia recta, els dies següents continarà l’espectacle. El dia 5, la Lluna es posarà al costat de Mart, el 6 se situarà entre Saturn i Mart i el 7, finalment, la Lluna se situarà al costat de Saturn.

Venus és el planeta de la matinada. Mirant cap a l’est, el veureu en la constel·lació de Taure, rivalitzant en lluïssor amb l’estel roig d’Aldebaran, el principal de la constel·lació.

Una mica més avall, ja dins de les llums matinals, tindreu el sempre fugisseu Mercuri. De dia en dia anirà allunyant-se del Sol. La matinada del 13 juliol el planeta assolirà la seua màxima elongació occidental. Això significa que, vist des de la Terra, el veureu a la màxima separació del Sol (20.7º), i, per tant, serà quan siga més fàcilment observable.

Finalment cal dir que el 12 juliol podrem gaudir de la  primera “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit més gran del normal degut a dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 12 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà unes 21 hores abans del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. El 13 de juliol a les 10:27 la Lluna arribarà al perigeu, a la distància a la Terra de 358260 km.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juliol de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.