Pols d'estels

El mes de setembre permet encara observar el gran triangle estival format per Vega, Deneb i Altaïr, estrelles principals de les constel·lacions de Lira (Lyra), Cigne (Cygnus) i Àguila (Aquila), respectivament. Aquest triangle és senyal inequívoc que estem en estiu i a les hores indicades el tindrem situat aproximadament sobre el nostre cap.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de setembre de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a les vostres espatles en la carta, l’Est (E) es trobarà a la vostra esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

El mes de setembre permet encara observar el gran triangle estival format per Vega, Deneb i Altaïr, estrelles principals de les constel·lacions de Lira (Lyra), Cigne (Cygnus) i Àguila (Aquila), respectivament. Aquest triangle és senyal inequívoc que estem en estiu i a les hores indicades el tindrem situat aproximadament sobre el nostre cap.

Lira es troba, per tant, encara molt alta en el cel. Aquesta petita constel·lació és un record de l’instrument musical que segons la tradició grecoromana inventà Mercuri però que finalment anà a parar a mans d’Orfeu. Aquest va utilitzar la lira en l’expedició dels Argonautes i desprès amb ella amansí a Cerberus, guardià de l’infern, per salvar la bella Eurídice. Els àrabs, però, hi veien un ocell en la constel·lació. Per això hi ha la tradició de parlar de l’ocell lira.

L’estel més important de Lira és Vega. La seua llum blanca de tonalitats blavoses presideix el cel estival pràcticament dalt del nostre cap a la mitjanit. Vega amb un diàmetre d’uns quatre milions de quilòmetres és quasi 3 vegades més gran que el Sol. Lira, però, amaga una sorpresa. Si observem amb un telescopi, entre les dues estrelles del costat inferior del rombe que forma la constel·lació, trobarem la nebulosa de l’Anell, un eteri núvol circular amb aparença de fum. En realitat es tracta del resultat de la mort d’una estrella de poca massa que va expulsar gran part de la seua matèria i va formar una immensa bambolla. El que ha quedat al centre és un estel molt dens, un nan blanc.

El 23 de setembre el Sol creuarà l’equador celeste passant de l’hemisferi nord al sud celeste. Aquest dia el Sol eixirà exactament per l’est i es pondrà exactament per l’oest. Si tenim la curiositat de plantar un pal a terra i anar marcant l’extrem de l’ombra del Sol al llarg del dia veurem que aquesta forma una línea recta que va de l’est a l’oest. Això només passa dues vegades a l’any, aquest dia i el 21 de marc, els dies dels equinoccis. A més, el dia i la nit duren exactament el mateix: 12 hores.

Poc després de la posta del Sol, els primers dies de setembre continuarem veient els planetes Venus i Júpiter, junts, però cada vegada més prop de l’horitzó oest. El dia 7 i 8 de setembre veurem una lluna creixent alineada amb els dos planetes. Venus continuarà situat a prop de l’horitzó durant tot el mes.

A partir de la mitjanit, s’observarà molt bé el planeta Mart sobre l’horitzó est, que anirà augmentant la seua altura dia a dia. El seu color rogenc es veurà cada vegada més brillant fins a la seua màxima aproximació a la Terra a finals d’octubre. Els primers dies de setembre podrem veure Saturn i Mercuri abans de l’eixida del Sol.

Cap al dia 10, Mercuri ja es trobarà molt prop de Sol i serà inobservable. El dia 1 la Lluna estarà entre Mercuri i Saturn mentre que el 28 de setembre la Lluna i Saturn es trobaran a només 4 graus i mig de distància angular.

La Lluna serà nova el dia 3, quart creixent l’11, mentre que el 18 de setembre estarà en fase de lluna plena. Finalment el 25 de setembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

Dos han estat els esdeveniments destacats del mes d’agost. Per una banda la represa dels llançaments dels transbordadors espacials, amb el vol del Discovery i el seu retorn a la Terra. L’estació espacial internacional necessita ser contínuament abastida i els transbordadors són fonamentals a tal efecte. Els problemes descoberts durant el vol han obligat la NASA a ajornar les pròximes missions. És previst que l’any 2010 deixen de funcionar definitivament, i prenguen el relleu una nova generació de transbordadors que els haurà de substituir. L’altre fet important ha estat el descobriment d’un nou cos més enllà de Plutó i més gran que aquest. La seua distància, dues vegades més lluny que Plutó del Sol, el situa en l’anomenat Cinturó de Kuiper, conjunt de milers de cossos gelats que orbiten el Sol i d’on vénen els cometes de curt període.

Que tingueu unes bones observacions. I prepareu-vos per a l’espectacle de l’eclipsi anular de Sol del 3 d’octubre. Ja en parlarem.

Figura: Mapa celeste per al mes de setembre. Vàlid per al dia 1 de setembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’agost de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a les vostres espatles en la carta, l’Est (E) es trobarà a la vostra esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Ja entrats de ple a l’estiu hem de destacar la presència de la constel·lació de l’Escorpí. Aquesta és allargassada, es troba sobre l’horitzó sud i sempre apareix molt baixa a les nostres latituds. En aquesta zona del cel hi ha multitud de sistemes estel·lars binaris i nebuloses, ja que la travessa la Via Làctia.

Mitològicament l’Escorpí està relacionat amb el gegant Orió, el caçador encarregat d’alliberar el món de les bèsties. L’Escorpí el va atacar amb el seu fibló per ordre de Gaia, potser instigat per Apol·lo, temorenc que Orió es relacionara amb la seua germana Artemis. Orió i l’Escorpí, com dos enemics, s’han situat de forma oposada en el cel. Quan un ix per l’horitzó est, l’altre s’amaga per l’oest.
L’estel més lluminós de la constel·lació és Antares (α Scorpii). Del seu color rogenc li ve el seu nom que significa el rival de Mart, planeta conegut també pel seu acusat color roig. Realment Antares és un gegant roig, immens estel que si el situàrem al centre del nostre sistema solar, la seua superfície arribaria a l’òrbita de Júpiter. Es troba a 604 anys-llum de la Terra.

Poc després de la posta del Sol continuarem veient els planetes Venus i Júpiter, cada vegada més prop de l’horitzó oest. El dia 9 d’agost veurem una lluna creixent de 4 dies entre els dos planetes. Els següents dies es veuran alineats la Lluna, Júpiter i Venus. Cap al final de mes Venus i Júpiter ja hauran desaparegut davall de l’horitzó poc després de la posta del Sol.

De bon matí, s’observarà molt bé el planeta Mart en l’horitzó est, que anirà augmentant la seua altura cada dia. Els primers dies d’agost ja podrem veure eixir Saturn uns minuts abans del Sol. Cap al dia 10 Mercuri es podrà veure molt prop de Sol. Aquest anirà aproximant-se a Saturn fins assolir una distància mínima de 5,5 graus el dia 18 d’agost.

Cal destacar, com tots els mesos d’agost, la pluja d’estels de les Perseides, que són restes del cometa Swift-Tuttle que recull la Terra en el desplaçament al llarg de la seua òrbita. El moment culminant de la pluja ocorre la matinada del 12 d’agost. En eixir per l’horitzó est la constel·lació de Perseu, cap a la 1 de la matinada (1:00 del 12 d’agost) i fins l’eixida del Sol, arriben a nosaltres els meteors de la pluja. Estireu-vos en la platja, lluny de llums, cosa difícil a la Safor, i amb paciència en caçareu unes quantes desenes.

La Lluna es trobarà en lluna nova el dia 5, en quart creixent el 13, mentre que el 19 d’agost estarà en fase de lluna plena. Finalment el 26 d’agost la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

L’esdeveniment destacat del mes de juliol ha estat l’arribada de la sonda Deep Impact de la Nasa al cometa Tempel 1. Aquest, com tots els cometes, està format per un conglomerat de gels, pols i roques. En les proximitats del Sol els gels superficials es descongelen passant a gas i formant una atmosfera i una cua. L’interior, però, no és conegut. El propòsit d’aquesta sonda ha estat estudiar-lo mitjançant el llançament i l’impacte sobre el cometa d’una espècie de míssil d’un 350 kg de massa. El dia 4 de juliol passat l’acció va ser tot un èxit: aconseguí fer un cràter de la grandària d’un camp de futbol a la massa del cometa. D’aquest van eixir gran quantitat de materials que van ser analitzats pels instruments de la Deep Impact, pel telescopi espacial Hubble en òrbita i per nombrosos observatoris terrestres. Els materials dels cometes són molt interessants d’estudiar ja que no han estat alterats des del naixement del sistema solar i ens poden donar molta informació de com era el nostre entorn en l’època que es va formar la Terra i els altres planetes.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes d’agost. Vàlid per al dia 1 d’agost a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

La constel·lació del Cigne domina el cel. Està associada al mite de Faetó. Aquest, que era fill d’Apol·lo i de Climene, va voler guiar el carro del Sol.El dia 8 de juliol, ja desaparegut Saturn davall de l’horitzó, veureu un magnífic encontre de Mercuri i Venus amb un xicotet creixent de Lluna de 2 dies.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juliol de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) darrere vostre en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

El dia 21 de juny el Sol assolí la seua màxima altura al cel. Ja hem entrat a l’estiu. Això es nota, astronòmicament parlant, per la presència al cel nocturn del triangle estival. Aquesta figura està formada per tres de les estrelles més brillants: Vega (alfa Lyrae) de la constel·lació de Lyra; Altair (alfa Aquilae) de la constel·lació de l’Àguila i Deneb (alfa Cygnus) de la constel·lació del Cigne. Uniu mentalment aquests estels i formareu un immens triangle que us acompanyarà tot l’estiu.

La constel·lació del Cigne domina el cel. Està associada al mite de Faetó. Aquest, que era fill d’Apol·lo i de Climene, va voler guiar el carro del Sol. La seua inexperiència, però, va provocar una catàstrofe còsmica, amb l’incendi de la volta celeste i de la superfície terrestre. Júpiter va castigar Faetó ofegant-lo al riu Po. Les súpliques del seu amic Cnido van aconseguir que Faetó pujara al firmament. Júpiter va recompensar l’amic fidel transformant Cnido en un cigne blanc i posant-lo sobre la Via Làctia, restes de l’incendi celeste. Altra llegenda lliga la constel·lació del Cigne amb l’au en què es transformà Júpiter per conquerir Leda.

A la posta del Sol, els primers dies del mes, Mercuri, Venus i Saturn continuaran trobant-se molt junts prop de l’horitzó oest. Busqueu un lloc alt i sense núvols baixos i fixeu-vos bé. No sempre es poden veure 3 planetes d’un sol cop d’ull. L’ús d’uns prismàtics pot ajudar molt per veure’ls fàcilment.

El dia 8 de juliol, ja desaparegut Saturn davall de l’horitzó, veureu un magnífic encontre de Mercuri i Venus amb un xicotet creixent de Lluna de 2 dies. El 22 de juliol Venus es veurà junt a l’estel Regulus (alfa Leo). Aquest estel d’un 4 radis solars forma part, en realitat, d’un sistema de dues estrelles. Júpiter serà visible durant la primera part de la nit. En la carta estel·lar s’ha representat només per al dia 1 de juliol. Com els planetes tenen un moviment bastant ràpid en el cel, la seua posició canvia de dia en dia.

De bon matí, s’observarà molt bé el planeta Mart en l’horitzó est, que anirà augmentant la seua altura cada dia. A partir del dia 30 de juliol, Saturn eixirà uns minuts abans del Sol, cap a les 6:45 del matí.

La Lluna es trobarà en lluna nova el dia 6, en quart creixent el 14, mentre que el 21 de juliol estarà en fase de lluna plena. Finalment el 28 de juliol la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

S’acaba de publicar a la revista científica Nature un estudi detallat sobre l’estrella Fomalhaut, estrella principal de la constel·lació de Piscis Austrinus. Aquest estel, situat a 25 anys llum de la Terra, i amb només 200 milions d’anys de vida, ha estat fotografiat per les càmeres del telescopi espacial Hubble. La sorpresa ha estat trobar un anell de xicotets trossos de gel envoltant l’estrella. Aquest anell és similar a l’anomenat cinturó de Kuiper del nostre sistema solar, on pertany Sedna i d’on provenen els cometes de curt període. L’anell de Fomalhaut, però, és molt més gran i a més es troba descentrat respecte a l’estrella. Aquest fet indica que segurament un planeta amb una òrbita excèntrica, encara invisible per als nostres instruments, hi és també present. La comparació d’aquest cinturó d’objectes de gel amb el nostre cinturó de Kuiper permetrà comprendre el procés de la seua formació i com va afectar el naixement del nostre sistema solar.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de juliol. Vàlid per al dia 1 de juliol a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Aquest mes parlarem de la constel·lació de Virgo, que s’observa a la part central del mapa estel·lar. Representa Astrea, deessa de la innocència i de la puresa i filla de Zeus i Temis. Després de mesos seguits sense veure cap planeta a la posta del Sol, tornarem a veure Venus. Els planetes Venus, Saturn i Júpiter apareixeran visibles simultàniament en el cel.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juny de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) darrere vostre en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Aquest mes parlarem de la constel·lació de Virgo, que s’observa a la part central del mapa estel·lar. Representa Astrea, deessa de la innocència i de la puresa i filla de Zeus i Temis. En el principi els déus vivien entre els humans, però quan la guerra i la maldat es van estendre entre les persones, aquests van fugir a la seua nova residència de l’Olimp. Astrea va ser l’última a romandre-hi fins que, finalment, també va abandonar la humanitat. Se la va posar entre les estrelles, formant la constel·lació de Virgo. Aquesta forma la segona constel·lació del cel després d’Hydra. La seua estrella més brillant, Spica, és en realitat, un sistema doble d’estrelles situat a 260 anys llum de nosaltres. També hi trobem el supercúmul de galàxies de Virgo a una distància de 65 milions d’anys llum. Aquest mes Júpiter es troba sobre la constel·lació.

Júpiter i Saturn seran visibles durant la primera part de la nit. En la carta estel·lar s’han representat només per al dia 1 de juny. Com els planetes tenen un moviment bastant ràpid en el cel, la seua posició canvia de dia en dia.

Després de mesos seguits sense veure cap planeta a la posta del Sol tornarem a veure Venus. Els planetes Venus, Saturn i Júpiter apareixeran visibles simultàniament en el cel. Des del mateix dia 1 i durant tot el mes, a la posta de sol, la vista serà fantàstica. Venus estarà molt prop de l’horitzó oest mentre que juntament amb els altres dos planetes formarà una gran alineació. El dia 8, la Lluna, amb un dèbil fil de llum, es trobarà només a 4º de Venus. El dia 10, per fi, veurem aparèixer Mercuri només uns minuts després de la posta del Sol. Mercuri anirà veient-se cada vegada més temps i a més altura, fins el dia 23 de juny. A partir del 24 Venus i Mercuri es trobaran molt prop un de l’altre, fins a final de mes.

Entretant el planeta Saturn anirà acostant-se a aquests planetes. El dia 25 de juny s’observarà una concentració de planetes en direcció a l’oest. En només 1º i mig de cel tindrem Mercuri, Venus i Saturn. El millor moment per a observar el fenomen serà cap a les 22 h.

De bon matí, s’observarà molt bé el planeta Mart, que anirà augmentant la seua altura cada dia.

La Lluna es trobarà en lluna nova el dia 6, en quart creixent el 15, mentre que el 22 de juny estarà en fase de lluna plena. Finalment el 28 de juny la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

Ja s’han publicat a la revista científica Science els primers resultats de l’exploració de la lluna de Saturn, Tità, per la nau nord-americana Cassini i la sonda europea Huygens. Aquest satèl·lit que té una atmosfera de nitrogen i metà, presenta també rius on corre el metà líquid. Utilitzant un radar a bord de la nau Cassini s’han fet mapes d’un tros de la seua superfície. S’ha descobert un volcà d’uns 180 km de diàmetre al qual se li ha donat el nom de Ganesa Macula. En aquest tros explorat no s’han detectat cràters produïts per l’impacte de cossos celestes com s’observa a la Lluna i altres satèl·lits de Júpiter i Saturn. Es creu que aquests cràters han estat enterrats per materials portats pel vent o han desaparegut per l’erosió que produeix la pluja. Els components de l’atmosfera de Tità són similars a les de la Terra primitiva abans que l’activitat microbiana transformara l’atmosfera terrestre i a partir de la qual es va formar la vida.

Que tingueu unes bones observacions.

(La figura és un mapa celeste per al mes de maig. Vàlid per al dia 1 de juny a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Per veure’l bé cal guardar-lo a l’ordinador i obrir-lo amb un programa gràfic. A partir d’una figura del programa Cartes du Ciel).

Aquest mes parlarem de la constel·lació de Leo, que s’observa a la part central del mapa estel·lar. És una constel·lació gran i impressionant que forma la figura d’un lleó a punt de saltar sobre la seua presa. La seua estrella més brillant, Regulus, està situada pràcticament sobre l’eclíptica, o camí que fa el Sol sobre el cel. Júpiter i Saturn seran visibles durant la primera part de la nit.La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de maig de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació.  Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) darrere vostre en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Aquest mes parlarem de la constel·lació de Leo, que s’observa a la part central del mapa estel·lar. És una constel·lació gran i impressionant que forma la figura d’un lleó a punt de saltar sobre la seua presa. Representa el lleó de Nemea, país que assolava menjant-se els seus habitants i ramats. Hèrcules va lluitar amb ell i el va matar. Amb la seua pell es va vestir i el seu cap li serví de casc. La seua estrella més brillant, Regulus, està situada pràcticament sobre l’eclíptica, o camí que fa el Sol sobre el cel. Aquest fet produeix que el Sol passe sobre ella (l’oculte) cada 23 d’agost. A més a més, des del centre del cap del Lleó sembla que isquen els meteors que formen la pluja d’estels anomenada Leònides que es produeix cada 17 de novembre.

Júpiter i Saturn seran visibles durant la primera part de la nit. En la carta estel·lar s’han representat només per al dia 1 de maig. Com els planetes tenen un moviment bastant ràpid en el cel, la seua posició canvia de dia en dia.

El planeta Saturn farà una bonica aproximació a una Lluna creixent el dia 13 de maig.  Els millors moments per veure-ho serà des de les 22 a les 24 hores. Cap dels altres planetes no és observable a poqueta nit en la direcció de l’oest.

De bon matí, continuarem amb l’alineació còsmica dels planetes Mercuri, Urà, Mart i Neptú. Els primers dies del mes, la Lluna en quart minvant també s’afegirà al seguici planetari.

La Lluna es trobarà en quart minvant l’1 de maig, en lluna nova el 8, en quart creixent el 16, mentre que el 23 de maig estarà en fase de lluna plena. Finalment el 30 de maig
la Lluna tornarà al quart minvant.

L’exploració del planeta Mart ens porta sorpreses cada dia que passa. S’han publicat a la revista científica Nature les darreres evidències sobre la possibilitat de trobar aigua a la superfície del planeta roig. La nau europea Mars Express ha descobert la possible existència d’un mar d’aigua congelada prop de l’equador marcià. La seua grandària és 800 per 900 km la qual cosa el fa comparable al mar del Nord. El més curiós del cas és que l’aigua hi circulava lliurement fins fa uns 5 milions d’anys, així que, si estem interessats en buscar fòssils marcians, aquest sembla ser un bon lloc per començar.

Que tingueu unes bones observacions.
(La figura és un mapa celeste per al mes de maig. Vàlid per al dia 1 de maig a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Per veure’l bé cal guardar-lo a l’ordinador i obrir-lo amb un programa gràfic. A partir d’una figura del programa Cartes du Ciel)

Aquest mes parlarem de la constel·lació d’Hydra. La seua forma serpentejant en el cel, sota les constel·lacions de Cancer i Leo, s’endinsa en el cel austral fins a la constel·lació de Centaurus. Júpiter i Saturn seran visibles durant gran part de la nit.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’abril de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) darrere vostre en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Aquest mes parlarem de la constel·lació d’Hydra, Hidra, que s’observa a la part inferior del mapa estel·lar. És la major de les constel·lacions del cel però, tot i això, no és molt visible ja que està formada per estrelles de poca brillantor. La seua forma serpentejant en el cel, sota les constel·lacions de Cancer i Leo, s’endinsa en el cel austral fins a la constel·lació de Centaurus. La seua longitud total arriba a ser d’uns 90 graus. Representa el monstre mitològic de molts caps, d’un dels quals, tallat, li’n naixien dos o més. Va ser criat per la deessa Hera a les zones pantanoses de Lerna. Un dels dotze treballs d’Hèrcules va ser matar aquest monstre. Durant la lluita, l’heroi va ser atacat per un carranc, que es representa a la constel·lació de Cancer.

Júpiter i Saturn seran visibles durant gran part de la nit. En la carta estel·lar s’han representat només per al dia 1 d’abril. Com els planetes tenen un moviment bastant ràpid en el cel, la seua posició canvia de dia en dia.

Els altres planetes no són observables a poqueta nit en la direcció de l’oest. Cal alçar-se ben d’hora per veure els altres planetes. Així tenim que Mercuri serà observable poc abans de l’eixida del Sol a partir del dia 13. També Mart es veurà en l’horitzó est, aquest però, durant tot el mes. Aquests dos planetes, junt amb Urà i Neptú, que són observables amb telescopis, formaran una alineació còsmica la segona quinzena del mes.

La Lluna es trobarà en quart minvant el 2 d’abril, en lluna nova el 8, en quart creixent el 16, mentre que el 24 d’abril estarà en fase de lluna plena.

Com a notícia astronòmica podríem parlar de la sonda Rosetta de l’Agència Espacial Europea (ESA). Va ser llançada l’any passat amb l’objectiu de posar-se en òrbita i explorar durant dos anys el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko l’any 2014. També disposa d’una nau auxiliar, Philae, que tractarà d’aterrar a la seua superfície de gel i d’analitzar els seus materials. En el seu llarg viatge pel Sistema Solar, per aconseguir arribar a la velocitat del cometa, ha d’aprofitar la gravetat de la Terra i de Mart per impulsar-se. Així el passat dia 5 de març va passar molt prop del nostre planeta, a només 1900 km d’altura. El 4 de juliol observarà els efectes del llançament del projectil que enviarà la nau Deep Impact de la NASA sobre el cometa Tempel 1 que ens permetrà d’obtenir, per primera vegada, dades de l’estructura interna cometària. Els cometes ens poden donar informació sobre l’origen del Sistema Solar ja que són els objectes més primitius i la seua composició química ha variat molt poc des de la seua formació. Bon viatge!

Que tingueu unes bones observacions.

(Figura 1. Mapa celeste per al mes d’abril. Vàlid per al dia 1 d’abril a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.)