Pols d'estels

El primer mes complet de la primavera es presenta excel·lent per a l’observació astronòmica. Fins a cinc planetes són ara visibles al llarg de la nit i fins i tot un intent d’eclipsi de Lluna serà observable a mitjan mes.

Mart serà el planeta rei del mes. Finalment arriba a l’oposició al voltant del dia 8 d’abril. Serà el moment de la seua màxima aproximació a la Terra quan el Sol, el nostre planeta i Mart es trobaran alineats. En aquest moment tindrem el planeta roig a només 93 milions de km, una distància massa gran per veure bé els detalls de la superfície amb un telescopi menut. Així i tot el planeta brillarà tan fort en el cel que rivalitzarà amb l’estrella més brillant, Sírius.  Cada 60 segons serem 300 km més prop al planeta Mart. Mentre el mes d’abril comença, la Terra i Mart estan convergint a 5 km/s o 300 km/min fins al moment de màxima aproximació al Sol del dia 8. L’hemisferi nord de Mart està actualment inclinat cap a la Terra i l’estiu marcià va començar a meitat de febrer.

Donat que Mart està en el punt més pròxim a la Terra, és el moment en que el nostre planeta avança a Mart deixant-lo enrere en l’òrbita. Aquest efecte causarà que entre l’1 de març i el 21 de maig Mart es moga de dia en dia en el cel d’est a oest, contrari al moviment usual d’oest a est. Es diu que retrograda, fent una mena de bucles que fins que no s’establí la moderna teoria heliocèntrica de Copèrnic, portà de cap els astrònoms per explicar-ho.

Mart continua en la contel·lació de la Verge, prop de l’estrella principal Spica. La nit del dia 14, una Lluna plena es posarà just entre mig dels dos astres. Teniu en compte que l’objecte superior i més brillant és Mart. Durant la nit la Lluna anirà aproximant-se molt i molt a l’estrella Spica.

L’observació de Saturn va millorant de dia en dia. Situada en la contel·lació de la Balança, a l’esquerra de Mart, rebrà la visita d’una Lluna decreixent la nit del 16 al 17.

Les primeres hores del dia 15 d’abril gaudirem d’un eclipse total de Lluna. Però, malauradament totes les fases de l’eclipse només seran visibles des d’Amèrica i el Pacífic. A casa nostra solament veurem la primera fase penumbral abans que la Lluna es ponga per l’horitzó oest. La Lluna es farà lleugerament grisa i poc més. Ja en parlarem.

I enguany el diumenge de Pasqua caurà molt baix. El dia per revallar la mona com diem a la Ribera serà el 20 d’abril. Una data molt conectada amb el començament de la primavera des del concili de Nicea de l’any 325.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart creixent	Abril	7	10 30
Lluna plena	Abril	15	09 42
Quart minvant	Abril	22	09 52
Lluna nova	Abril	29	08 14

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’abril de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Mart – Durant el mes de març es veu l’augment de la seua mida mentre el planeta s’aproxima a l’oposició. Totes les fotos s’han fet amb el mateix equipament. Telescopi de 12″. Mireu des de baix cap a l’esquerre.  Efrain Morales Rivera, Puerto Rico. Març 2014.

Entrem en l’últim mes d’aquesta paròdia d’hivern i finalment encarem la primavera. Sense ploure pràcticament res des de fa mesos llevat de les comarques de l’interior.

La constel·lació d’Orió, representant de les constel·lacions hivernals, va, a poc a poc, situant-se cada vegada més prop de l’horitzó oest a mesura que ens acostem a l’equinocci de primavera, senyal que l’hivern va fent els últims alés. Per l’est apareixen el Lleó, la Verge, el Corb i la Copa d’Apol·lo.

Justament el fenomen més espectacular del mes tindrà com a protagonista l’estel Regulus, α Leonis, un estel de primera magnitud. La nit del 20 al 21 de març aquest estel brillant desapareixerà de manera temporal del cel. La causa d’aquest fet cal buscar-la en el pas de l’asteroide 163 Erigone per davant de Regulus.

Aquest esdeveniment extraordinari no serà, però visible des del nostre país, ja que l’ombra de l’asteroide caurà sobre la costa oriental dels EEUU, creuant la ciutat de New York i els seus voltants. L’ocultació estel·lar és interessant per determinar de manera precisa la forma i dimensions de l’asteroide. En continuarem parlant.

Actualment Júpiter domina el cel de març. Ja ben alt al cel en pondre’s el Sol, continua pràcticament estàtic als peus dels Bessons. Estigueu atents els dies 9 i 10 de març, en que la Lluna s’hi posarà ben a prop.

Mart es troba prop de Spica, l’estrella principal de Virgo. Cada vegada més la seua brillantor anirà en augment fins que s’assolisca la seua distància mínima (oposició) a la Terra durant el mes d’abril. El podeu veure eixir per l’est a partir de les 23 h. a principis de mes i a partir de les 21h a finals de mes.

La nit del 18 al 19 de març tindrem a l’abast un bonic espectacle celeste. La Lluna es posarà entre Spica i Mart. Una bonica foto amb tres llumeneres.

Saturn, en Balança, es troba uns 30 graus a l’est de Mart. A primeries de mes el podreu veure eixir per l’horitzó est cap a la 1 de la matinada mentre que a finals ja es farà visible a partir de les 23 h.

La matinada de la nit del 20 al 21 de març podrem trobar la Lluna ben prop del planeta Saturn. Qui no troba el planeta a ull nu aquest dia hauria de visitat l’oftalmòleg.

L’equinocci de primavera caurà enguany el dia 20 de març a les 17:57 h. Una  jornada amb la mateixa durada del dia i de la nit a tot el planeta Terra. La primavera començarà a l’hemisferi nord mentre que a l’hemisferi sud començarà la tardor.

Finalment recordar que la nit del 29, darrer dissabte de març, es farà el canvi d’hora per raons d’estalvi econòmic. Quan siguen les dues de la matinada s’afegirà una hora a l’hora oficial, passant a estar llavors dues hores per davant de l’horari del Sol, el que podeu veure reflectit als rellotges solars. Una herència horària que hem heretat del franquisme com ja vaig parlar en una altra ocasió i que algun dia hauriem de reparar.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Març	1	09 00
Quart creixent	Març	8	14 27
Lluna plena	Març	16	18 08
Quart minvant	Març	24	02 46

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de març de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Febrer, mes del fred més dur, és també òptim per observar les constel·lacions de l’hivern, Orió, Geminis, el Taure, mentre ja comencen a veure’s a la matinada les primeres constel·lacions primaverals, el Lleó, la Verge, Hèrcules.

L’objecte més interesant aquest mes serà la supernova SN2014J, que, segons les previsions, augmentarà la seua brillantor fins al dia 2 de febrer. Potser, en aquest moment, siga visible amb prismàtics.

Situada a la galàxia M82, també coneguda com a Galàxia del Cigar, SN2014J es troba situada en la constel·lació de l’Òssa Major. En ser una constel·lació circumpolar serà observable tota la nit.

S’espera que amb telescopis menuts siga encara visible durant tot el mes de febrer.

El planeta Júpiter regna solemne en la constel·lació de Geminis amb una llum intensa. La nit del 10 al 11 de febrer una lluna quasi plena es posarà als seus peus a poc més de 5º de distància angular. Bon moment per identificar-lo si encara no l’havieu detectat al cel.

Ja a la matinada podrem veure Mart. El planeta roig, que ja està acostant-se poc a poc al punt de la seua màxima aproximació a la Terra en abril, és troba ara mateix en Virgo. La Lluna s’hi posarà al costat la nit del 19 al 20.

Saturn, el planeta dels anells, el podem veure cap a l’est a partir de les 3 de la matinada a principis de mes i a partir de la una a finals. La matinada del 22 la Lluna se situarà a només uns 2º al seu costat.

Venus es veu ara una hora o dos abans de l’eixida del Sol en direcció a l’est. La imatge més bella la tindrem el dia 26, entre les 6 i les 7 del matí, quan Venus es trobe amb una fina lluna minvant a només un grau de distància angular. Fer-ne una foto seria ben interessant.

Finalment Mercuri, sempre situat prop del Sol, estarà en una de les seues aparicions espectaculars fins el 5 de febrer. Busqueu el planeta en direcció sud-oest al capvespre. El dia 31 de gener i el 1 de febrer una lluna ben fina s’hi posarà ben prop. Ara bé, només entre les 18:30 i les 19:30 h. Després serà massa tard. La Lluna i/o Mercuri ja s’hauran post.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart creixent	Febrer	6	20 22
Lluna plena	Febrer	15	00 53
Quart minvant	Gener	22	18 15
Lluna nova	Març	1	09 00

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de febrer de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Cel del 1 de febrer 2014 capa al Sud-Oest poc després de la posta de Sol. Stellarium.

Comença l’any 2014 juntament amb el cicle lunar. Com dius Tomàs Molina, té importància això? no, però fa gràcia.

Comença l’any amb una pluja d’estels poc coneguda, les Quadràntides. Provenen d’una regió del cel en direcció al nord-est, on abans se situava la constel·lació de Quadrans Muralis, avui suprimida, i que ara correspon a una zona entre Bootis i Draco.

La pluja de les Quadràntides es troba associada a l’asteriode 2003 EH i va tindre el seu màxim d’activitat la nit del 3 al 4 de gener, encara que es podran veure meteors fins al dia 12 de gener.

Si us l’heu perduda i en voleu veure una altra, esteu de sort. El cometa C/2012 S1 (ISON) va pràcticament desaparèixer en passar prop del Sol a finals de novembre passat. Tanmateix el dia 14 de gener la Terra passarà a través de la seua òrbita i recollirà materials deixats per la seua cua. Serà una nova pluja d’estels que alegrarà la vida als observadors. La llàstima és que la pluja coincideix amb la Lluna plena, cosa que dificultarà l’observació.

El dia 3 de gener la Terra va passar pel periheli de l’òrbita terrestre a les 16:30 h. Aquest és el punt més pròxim al Sol en el que el nostre planeta s’hi va situar a només 0.983 unitats astronòmiques (ua) (0.983 ua x 150.000.000 km/ua = 147.450.000 km).

No us sorprengueu que en el començament de l’hivern boreal, en el que ara ens trobem, és quan el Sol es troba més prop. És que realment el responsable de les estacions terrestres és la inclinació de la Terra i no la seua proximitat al Sol.

Continuant amb la nostra estrella, si mireu el Sol aquests dies, amb la protecció adequada, o bé espereu a la seua eixida o posta, quan l’atmosfera de la Terra filtra la llum solar, podreu veure una taca gegant en el Sol. La regió activa AR1944, que va aparèixer l’1 de gener, és una de les taques solars més grans d’aquest cicle solar. És tan gran que pot veure’s a ull nu, a l’eixida i posta del Sol. No ho intenteu a ple dia sense protecció, les conseqüències poden ser catasfròfiques per als vostres ulls. Encara que aquesta regió activa sembla tranquil·la, és possible que puga produir algun tipus d’erupció solar en els pròxims dies.

Després d’uns mesos en que el planeta Venus ens ha acompanyat durant els capvespres, ara cada vegada es troba més baix en direcció al sud-oest. De dia en dia anirà acostant-se a les lluors del Sol fins que el dia 11 Venus passarà entre la Terra i del Sol, sent totalment inobservable. Al cap de pocs dies tornarà a ser visible, però ja a la matinada, poc abans de l’eixida del Sol.

El planeta Júpiter rellevarà finalment Venus com a rei del cel. Cada vegada més brillant, arribarà a la seua distància mínima a la Terra el dia 5 de gener a les 22:04 h. Tindrem Júpiter en oposició al Sol, és a dir, Júpiter s’alcarà per l’horitzó est al mateix temps que s’amague el Sol per l’oest. Per això mateix tindrem el màxim d’hores per observar aquest planeta i redescobrir els seus núvols i les seues llunes.
Les condicions per a l’observació del planeta seran ara ideals, ben alt al cel i lluny de les boires de l’horitzó.

La nit del 14 al 15 de gener la Lluna se situarà a uns 5º a la dreta del planeta. Bon moment per a trobar-lo si no ho havíeu fet encara.

Mercuri, sempre situat prop del Sol, farà una aparició espectacular des del 20 de gener fins el 5 de febrer. Busqueu el planeta en direcció sud-oest al capvespre. El dia 31 de gener i el 1 de febrer una lluna ben fina s’hi posarà ben prop. Ara bé, només entre les 18:30 i les 19:30 h. Després serà massa tard. La Lluna i/o Mercuri ja s’hauran post.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Gener	1	12 14
Quart creixent	Gener	8	04 39
Lluna plena	Gener	16	05 52
Quart minvant	Gener	24	06 19
Lluna nova	Gener	30	22 38

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Taca gegant en el Sol. La regió activa AR1944, que va apareixer l’1 de gener, és una de les taques solars més grans d’aquest cicle solar. És tan gran que pot veure’s a ull nu, a l’eixida i posta del Sol, quan l’atmosfera de la Terra filtra la llum solar. Autor: Enric Marco, 4 de gener 2014, 16:55 h. Càmera Canon EOS 1000D, amb zoom 300 mm. ISO 100, 1/750 s amb filtre Mylar.

Les constel·lacions de l’hivern es fan cada vegada més presents al cel de l’últim mes de la tardor.

Els planetes Venus i Júpiter comparteixen reialme al cel del capvespre i són interessants de veure a través d’un telescopi.

Venus, continua com a estel del vespre, brillant cap al Sud-Oest durant dues hores després de la posta de Sol. És fàcil trobar-lo ben alt al cel en fer-se fosc. Tanmateix si encara en teniu dubtes, una Lluna molt prima s’hi posarà damunt el dia 5 de desembre.

Cada dia que passe, el planeta s’alçarà cada vegada menys sobre l’horitzó i s’anirà acostant al Sol. A final de mes ja serà ben dificil de veure en les llums del Sol ponent.

Júpiter, per contra, s’aixeca a primers de mes cap a les 9 de la nit per l’horitzó est i cada dia que passe s’alçarà més prompte. Així, a finals de mes, el podreu veure ja per l’est, poc després de la posta de Sol, cap a les 18:30.

Per si us perdeu i no el trobeu al cel, una Lluna quasi plena s’hi posarà al seu costat el dia 18.

Els altres planetes s’han de veure a la matinada.

Mart, el mes matiner, es pot veure en Virgo a partir de les 2 del matí a principis de mes. Les nits del 25 i 26 la Lluna se situarà ben aprop del planeta roig.

Saturn i Mercuri es veuen prop de l’horitzó est en la constel·lació de Libra. Heu d’alçar-vos ben prompte si voleu observar-los ja que només seran visibles durant una hora abans de l’eixida del Sol. El primer dia de desembre la Lluna es trobarà a només 2º de Saturn, ajudant a la seua identificació.

Saturn s’anirà allunyant del Sol, alçant-se cada vegada més prompte, mentre que Mercuri,  tornarà a submergir-se en els llums del Sol naixent i a partir de la segona desena del mes ja no serà visible.

I del cometa C/2012 S1 ISON que em podem dir? Després de la seua mort en passar pel periheli el passat dijous 28 de novembre, de la seua ressurecció posterior, ara sembla que el que va sobreviure a l’encontre solar va apagant-se ràpidament. Les últimes imatges dels coronògraf de SOHO ens mostren un objecte ben dèbil ja pròxim als extrems del camp visible de les imatges de l’instrument LASCO.

Si tot hagués anat bé, ara seria l’hora de veure’l ben brillant poc abans de l’eixida del Sol. Però a hores d’ara cap observador terrestre l’ha pogut fotografiar. El que està clar és que, en ser tan dèbil, potser algun astrofotògraf experimentat ho fa però oblideu-vos de veure’l a ull nu. S’ha acabat el “Cometa del Segle“.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Desembre	3	01 22
Quart creixent	Desembre	9	16 12
Lluna plena	Desembre	17	10 28
Quart minvant	Novembre	25	14 47

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2013, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Una de les últimes imatges del cometa en el camp d’un dels coronògrafs de SOHO. Ja es veu que pràcticament només queda pols cometària. SOHO ESA/NASA.

El mes presenta dos esdeveniments astronòmics importants: l’eclipsi de Sol del diumenge 3 i l’arribada a l’interior del Sistema Solar del cometa ISON a final de mes.

El planeta Saturn ens abandona temporalment en les lluïssors del capvespre. En aquesta zona del cel, però, continua ben visible el planeta Venus. Llum constant i blanca que romandrà ben bé dues hores visible després de la posta del Sol en direcció al sud oest. Si teniu la sort d’observar-lo amb un telescopi podreu admirar les seues fases semblants a les de la Lluna. Aquestes són causades per l’enllumenat lateral per la llum solar. Aquest fet només es pot explicar si Venus gira al voltant del Sol. Galileo Galilei ho descobrí l’any 1610 i això el convencé que el Sistema Solar està format pel Sol al mig d’una cort de planetes que giren al seu voltant.

Júpiter agafa el relleu com a rei de la nit a partir d’aquest mes. Si a primers de mes surt per l’est a les 23 hores,  cap al final ho farà ja ben aviat, a les 21 hores. No tenim excusa per veure el ball dels satèl·lits jovians i traure’n boniques fotos. Desempolseu els oblidats telescopis i encareu-vos al rei de l’Olimp. No vos decebran els seus núvols canviants ni l’eterna Gran Taca Roja.

Aquest mes Júpiter es troba en la constel·lació dels Bessons, ben a prop de l’estel Pòl·lux. I si amb això encara no el trobeu al cel, la Lluna s’hi posarà al costat el dia 21 de novembre. No us el perdeu.

Mart, que es troba ara mateix als peus del Lleó i que es mou ràpidament de dia en dia, no es podrà veure eixir per l’est fins a les 3 de la matinada a principis de mes i a partir de les 2:30 a finals.

Finalment Mercuri no es podrà veure bé fins el dia 7 de novembre a les 7 del matí, poc abans de l’eixida del Sol. Es mourà ràpidament al cel. Els primers dies anirà augmentant la seua altura però després aquesta minvarà fins a reunir-se amb el planeta Saturn en una trobada molt pròxima aparent els dies 25 i 26 de novembre. Serà digne de veure.

Diumenge 3 de novembre es produirà un estrany eclipsi de Sol hídrid o mixt. La Lluna, en el seu camí pel cel taparà el cel. Però no cobrirà totalment el disc del Sol al principi del fenomen i l’eclipsi serà anular, amb un anell de llum solar al voltant de la Lluna. Tanmateix mentre la Lluna es mou en la seua òrbita i la Terra gira, la distància Terra-Lluna s’escurçarà una mica i l’eclipsi es convertirà en total.

La llàstima és que la banda de totalitat de l’eclipsi començarà prop de la costa est dels Estats Units, continuarà per l’Atlàntic, entrarà en Àfrica pel golf de Guinea i acabarà a Somàlia. No passarà prop de nosaltres, per tant. Només el podrem veure com a parcial i serà ben poca cosa. A la nostra latitud la Lluna cobrirà menys d’un 5% del disc solar. Serà ben poc però interessant de veure. D’aquest eclipsi n’he parlat extensament al meu anterior apunt, Un eclipsi de Sol minúscul.

Recordeu que cal observar l’eclipsi de manera segura. En un eclipsi de Sol la llum solar disminueix però pot encegar-nos si el mirem directament. Per això no s’ha de mirar mai directament el Sol. No hem d’utilitzar tampoc telescopis ni prismàtics sense protecció. Aquests aparells són lupes sofisticades que recullen molta llum i la concentren en un punt. Si mireu amb ells el Sol la retina del vostre ull es cremarà en menys d’un segon. I la lesió és irreversible.

Però l’esdeviment del mes que estem esperant tot l’any serà l’arribada a l’interior del Sistema Solar del cometa C/2012 S1 ISON.

El cometa va ser descobert el 21 setembre de 2012 per Vitali Nevski, Bielorússia i Artyom Novichonok, Rússia, amb un telescopi de 40 cm d’abertura de la xarxa científica òptica internacional rusa (International Scientific Optical Network) ISON.

El seu pas pel periheli està previst per al 28 de novembre de 2013 passant a només a 0.012 ua (1.800.000 km) del centre solar, és a dir a 1.100.000 km de la superfície del Sol. Per aquest fet, C/2012 S1 Ison se’l considera un cometa rasant. Passarà tan a prop de la nostra estrella que s’espera que l’intens calor solar sublime gran part dels seus elements volàtils. Serà llavors quan es faça més brillant i la brillantor siga tan gran com la de la Lluna plena. Però malauradament serà també el pitjor moment per a veure’l ja que en estar tan prop del Sol la lluïssor d’aquest no ens el deixarà veure.

Després del seu pas pròxim pel Sol, si ISON sobreviu a les forces de marea solar i al calor intens sense disgregar-se ni trencar-se, serà llavors quan podrem gaudir de debò de la vista de la cabellera i la cua o cues del cometa.

Si bé a principis del mes de novembre el cometa es troba en les proximitats del planeta Mart, en passar els dies s’anirà acostant ràpidament a l’horitzó est. El dia 18 passarà molt a prop de l’estel Spica de la constel·lació de la Verge. Una foto a les 6 de la matinada dels dos objectes pot ser molt interessant.

El dia 22 de novembre es posarà molt prop de Mercuri. Poc abans de les 7 del matí, si la cua del cometa és ja apreciable, la fotografia junt al petit planeta pot ser també espectacular.

A partir d’aquesta data serà difícil observar el cometa ja que s’endinsarà en les lluïssors del Sol. Com ja he dit abans, el dia 28 passarà per darrere de la nostra estrella i caldrà esperar unes hores per veure si sobreviurà a l’encontre. Si ho fa, si que el podrem considerar el cometa del segle.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Novembre	3	13 50
Quart creixent	Novembre	10	06 57
Lluna plena	Novembre	17	16 15
Quart minvant	Novembre	25	20 28

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de novembre de 2013, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Foto: Cometa C/2012 S1 Ison, Observatori d’Aras de los Olmos, per Vicent Peris i Óscar Brevià, 16 d’octubre a les cinc de la matinada.

Tot esperant “el cometa del segle”, de moment ens conformem amb el planeta Júpiter i un eclipsi de Lluna.

Amb un oratge de ple estiu ha començat el mes d’octubre. Ara les constel·lacions de l’estiu ja comencen a abandonar-nos i les de l’hivern ja guaiten el cap per l’orient.

El planeta Saturn ja ha deixat de ser un objecte fàcil d’observar. La poca brillantor i la proximitat a l’horitzó oest el fan poc atractiu poc després de la posta solar.

Per contra, la brillant deessa Venus és la reina del cel del crepúscle. Encara que es troba baix a l’horitzó la seua forta brillantor la fa clarament distingible. Durant aquest mes el planeta anirà movent-se cap a les urpes de l’Escorpí i es trobarà molt prop del seu ull vermell, Antares, els dies del 14 al 17 d’octubre. Per facilitar el trobar-lo, la Lluna s’hi posarà al damunt el dia 8 d’octubre.

Però mentre Saturn desapareix per l’oest, Júpiter ens compensa per l’est. El planeta gegant es troba prop dels estels Càstor i Pol·lux, en els Bessons, formant un triangle d’astres amb ells. Serà el rei de la nit els pròxims mesos, però de moment, a principi d’octubre encara ix per l’horitzó est cap a les 2 de la matinada. A final de mes ja el podrem veure brillar a partir de les 23 hores.

El planeta Mart serà visible a la matinada. Allà a les 5 el podreu veure pràcticament als peus del Lleó i fins i tot entre els dies 14 al 16 d’octubre si posarà al costat de l’estrella principal de la constel·lació, Regulus.

Però el més interessant vindrà de la Lluna. Durant aquest mes tindrem la sort de gaudir d’un eclipsi penombral de Lluna, encara que no massa espectacular.

La Lluna plena travessarà la penombra de la Terra la nit del 18 al 19 d’octubre. El nostre satèl·lit només s’enfosquirà una miqueta però no es farà totalment fosc.

El primer contacte, moment en que el disc de la Lluna toca la penombra, es produïrà a les 23:50 h. del 18 d’octubre. I l’eixida de la Lluna de la penombra, últim contacte serà a les 3:50 h. de la matinada del 19.  El màxim està previst per a la 1:50 h. quan tindrem un 76% de la Lluna en la penombra. No és un eclipse molt espectacular però s’ha de notar la baixa de la brillantor de la Lluna. Un bon exercici seria fer una sèrie de fotos de la Lluna, abans, durant i després del fenomen, i fer-ne una pel·lícula després.

El cometa C/2012 S1 ISON, del qual ja vaig parlar a principi d’any, s’està acostat a l’interior del Sistema Solar. De moment va brillant el suficient per a assolir una brillantor de -4 a -12 magnituds quan estiga prop del Sol a finals de novembre. Això vol dir, quan siga de dia o als moments de l’eixida i posta del Sol. Però ja vaig dir que en aproximar-se tant a la nostra estrella no és segur que se’n salve de ser engolit i ens quedem sense cometa quan l’esperem veure’l en separar-se del Sol. Ja veurem.

De moment el podem veure el dia 18 d’octubre, el dia de l’eclipsi de Lluna, a només 1º de Mart. Tanmateix caldrà tindre un telescopi ja que la magnitud visible serà de 10.

El que serà interessant serà observar C/2012 S1 ISON des de Mart. Ara mateix tenim un munt d’instruments al planeta roig preparats per a l’encontre amb el cometa ISON. Veure un cometa al cel marcià pot ser espectacular. Ja us posaré fotos.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Octubre	5	02 34
Quart creixent	Octubre	12	01 02
Lluna plena	Octubre	19	01 37
Quart minvant	Octubre	27	01 40

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’octubre de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa del firmament el podeu tindre en francés.

Imatge: Una visió hipotètica del cometa C/2012 S1 ISON en el cel marcià. Starry Night/Stuart Atkinson.

El mes de setembre ha començat amb unes temperatures suaus després de les tempestes de finals d’agost. Aquest és un clar anunci que l’estiu s’acaba i prompte ens vindrà la tardor.

El planeta Saturn continua entre les constel·lacions de la Verge i Libra. Després d’haver-se observat els darrers mesos cap a l’horitzó oest poc després de la posta de Sol, la seua observació serà cada vegada més difícil. Anirà acostant-se de dia en dia al Sol i situant-se a la vora del planeta Venus. Els dos planetes es trobaran finalment a menys de 4 graus de separació (l’espai que ocupa 8 llunes plenes) entre els dies 16 al 19 de setembre. Finalment, però, el planeta dels anells desapareixerà en les lluentors del sol del crepuscle.

Com sempre passa, la Lluna ens ajudarà a trobar el planeta en el cel oest del capvespre. Un creixent lunar es situarà al costat de Saturn la nit del 9 de setembre.

Malgrat que Venus romandrà ben baix a l’horitzó tot el mes, la seua brillantor el fa ben discernible en el cel oest després de la posta de Sol. És ben bé l’estel del vespre. Una fina tallada de Lluna es situarà a la seua dreta la vespra del 8 de setembre. Però, a més a més, al mateix moment, Spica (α Virgo) es podrà veure a la dreta de la Lluna, mentre que Saturn es veurà una mica més a l’esquerra. Una foto de record de la línea de quatre objectes celestes (de dreta a esquerra, Spica, Lluna, Venus, Saturn) pot ser ben bonica.

Els altres planetes s’han de veure a la matinada, abans de l’eixida del Sol.

Júpiter, que ha anat separant-se del Sol durant tot l’estiu, es veu ara en un cel totalment negre unes 4 hores abans de l’eixida de la nostra estrella, en direcció est, tot just enmig dels dos Bessons. Aquest planeta ens donarà visions espectaculars dels seus núvols en les observacions populars del proper hivern.

Mart, que a principi de mes eixirà cap a les 5 de la matinada per l’horitzó est, serà protagonista de l’esdeveniment més interessant del mes. A finals del mes d’agost el planeta entrà en la constel·lació de Cancer i les matinades dels dies 8 i 9 de setembre Mart creuarà per sobre del seu més conegut cúmul estel·lar, el Pessebre, també anomenat M44. Els dos objectes es veuen superposats però les distàncies en que es troben cadascun d’ells és molt diferent. Mart es trobarà a 338 milions de quilòmetres de la Terra mentre que el cúmul es trobarà 16,5 milions de vegades més lluny.

L’objecte M44 es pot veure a ull nu en nits clares i fosques. Va ser uns dels primers objectes del cel profund estudiats per Galileu Galilei amb el seu telescopi allà pel 1610. M44 es troba situat a uns 590 anys llum de distància i el formen unes 1000 estrelles.

Durant les nits del 8 i del 9 de setembre, uns prismàtics o un telescopi petit us permetrà veure el contrast en el color ataronjat del planeta Mars amb el blanc blavós de les estrelles del cúmul.

La Lluna farà acte de presència al costat de Mart la matinada del dia 2 de setembre.

Finalment Mercuri, situat en una direcció pròxima al Sol, serà invisible durant aquest mes.

Setembre és també l’últim mes de l’estiu. El dia 22, a les 22:44 h, (hora local) el Sol, en el seu camí sobre el firmament, creuarà la línia de l’equador celeste. Serà el dia de l’equinocci, amb 12 h. de llum diürna i 12 h de nit. Acaba l’estiu i comença la tardor.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Setembre	5	13 36
Quart creixent	Setembre	12	19 08
Lluna plena	Setembre	19	13 13
Quart minvant	Setembre	27	05 55

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa del firmament el podeu tindre en francés.

El mes ha començat amb un cel encara no massa estable, on la calitja i els núvols ens dificulten l’observació de la porció estiuenca del firmament que és ben interessant. La presència del Triangle d’estiu, ja quasi dalt del cap en fer-se fosc, de les constel·lacions de l’Escorpí i Sagitari prop de l’horitzó sud i de la més present saga d’Andròmeda formada per les constel·lacions de Cassiopea, Cefeu, Perseu i Andròmeda que ja surten per l’est en les primeres hores de la matinada, ens permet recuperar el gaudi de l’observació de cel.

Aquest agost, els únics planetes visibles a ull nu, en les primeres foscors del capvespre, són Venus i Saturn. Poc després de la posta del Sol els podren veure prop de l’horitzó oest.

Venus, apareix molt brillant i és fa notar una vegada el Sol ja s’ha amagat. El problema és que en aparèixer ja es troba molt baix i la seua observació no dura més d’una hora. Aquesta poca altura fa que la seua visió telescòpica siga pobra. La seua visió a través de les turbulències atmosfèriques causades per l’aire calent que puja des de terra ens el mostra distorsionat i poc atractiu. Tanmateix, si el mirem amb calma amb un telescopi podrem descobrir que el planeta presenta fases com la Lluna. Com que l’òrbita del planeta és interior a l’òrbita de la Terra, vist des del nostre planeta, la llum del Sol li incideix de costat.

Saturn és molt més interessant al telescopi. Ara es troba situat en la frontera entre les contel·lacions de la Verge i Balança. Al cel forma parella, durant una temporada, amb Spica, la principal estrella de Virgo i amb qui competeix en brillantor. Saturn es troba més alt i més cap a l’est i Spica més baix i cap a l’oest. Els anells de Saturn estan inclinats uns 17º i una mirada a través d’un instrument òptic us deixarà amb la boca oberta. No deixeu passar l’oportunitat d’observar-lo en alguna de les moltes observacions populars d’aquest estiu. Al costat del planeta podreu veure també Tità, la seua gegantina lluna, amb rius, mars i llacs de metà líquid.

Caldrà aixecar-se ben d’hora per observar els altres planetes. Júpiter, Mart i Mercuri, una vegada han passat per darrere del Sol, ja es deixen veure una hora abans de l’eixida del Sol, cap a l’est, sobre la constel·lació dels Bessons.

A partir de les 5 de la matinada eixirà Júpiter, seguit minuts després per Mart i ja cap a les 6, dins de les primeres lluïssors del Sol eixint, Mercuri. L’alineació dels tres planetes és digna de veure i més si hi sumem la Lluna, amb una fase molt fina, que hi serà present la matinada dels dies 3, 4 i 5 d’agost.

El 24 d’agost els satèl·lits de Júpiter Ganímedes, Europa i Calisto es trobaran molt pròxims i alineats. Dignes d’una foto.

Però agost és també el mes de la pluja d’estels de les Perseides. Encara que aquesta pluja serà el tema d’un nou apunt els propers dies (Perseides 2013), ja podem avançar alguna cosa.

Enguany, els especialistes no es posen d’acord per afinar quina serà la nit òptima per veure caure les restes del cometa Swift-Tuttle sobre la Terra. La nit del 11 al 12 d’agost sembla la més favorable per a veure caure els estels però la nit següent (12-13) no sembla tampoc massa dolenta. Una Lluna creixent, que ja s’haurà amagat a l’hora del màxim de la pluja, no ens molestarà enguany gens. Mireu el cel entre els 22:00 h i les 4:30 h per captar-los. Això sí, busqueu llocs foscos lluny de la contaminació lumínica de les ciutats per gaudir de la pluja d’estels amb tot el seu esplendor.

Bon estiu.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Agost	6	23 50
Quart creixent	Agost	14	12 56
Lluna plena	Agost	21	03 45
Quart minvant	Agost	28	11 35

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de agost de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa del firmament el podeu tindre en francés.

Imatge: Cel de l’horitzó est del dia 4 d’agost 2013 a les 6:30. Stellarium.

Cel ras i calor creixent és el que ens dóna l’estiu, salpebrat per polsims de tempestes potents però efímeres com la que patirem a València el primer dia de l’estiu.

L’estació invita a eixir al camp, a gaudir de la nit envoltat d’amics o familiars. Però, a més a més, si ens trobem en un lloc fosc, lluny de les molèsties de les llums de les ciutats, podrem gaudir del cel dels nostres avantpassats i recordar la cultura que hem perdut.

Si aixequem, però, el cap cap amunt, ben tranquils, una hora després de la posta del Sol, podrem gaudir del Triangle d’estiu, amb Deneb, del Cigne, Altaïr, de l’Àguila i Vega, de la Lira, dalt del nostre cap a finals de juliol. El dia 1 d’agost podrem veure Vega exactament en el zenit a les 12 de la nit.

I, mirant cap a l’horitzó sud, la constel·lació gegant de l’Escorpí, guaita per damunt de l’horitzó, amb el seu ull roig encés, Antares, l’estel gegant roig tan gran com l’òrbita de Mart. I al final de la seua cua podem admirar, fins i tot a ull nu, el cúmul estel·lar M7, també anomenat cúmul de Ptolomeu ja que aquest astrònom grec el descobrí l’any 130.

El planeta Venus serà l’estel del vespre. Si mirem cap a l’oest després de la posta de Sol el veurem prop de l’horitzó. El dia 25 de juny passat el planeta formà una línia recta amb les estrelles Castor i Pòl·lux, (els Bessons) estant Mercuri situat a uns 6º al sud d’aquest estel.

Serà, però, en juliol quan el planeta bessó en grandària de la Terra jugue un joc de llums amb la Lluna i Regulus.

Els dies 10 i 11 de juliol una Lluna creixent molt fina se situarà en les proximitats del planeta. Heu d’esperar-vos, però, a que es faça fosc cap allà a les 22 h.

En el seu moviment sobre el cel nocturn, el dia 22, Venus se situarà molt prop de Regulus, l’estel principal de la constel·lació del Lleó. Estaran tan a prop que semblaran un estel doble, visible a simple vista.

El rei de la nit continuarà sent Saturn, el planeta dels anells. Ara mateix es troba sobre la constel·lació de Virgo i, per tant, només el podrem veure la primera part de la nit cap a l’oest ja que es pondrà ben prompte. El dia 16 de juliol la Lluna se situarà entre el planeta situat a l’esquerra i l’estel més brillant de Virgo, Spica, a la dreta (observeu la imatge d’aquest apunt). Un bon moment per aixecar el cap i identificar el planeta i l’estel Spica. Spica és, en realitat una estrella binària espectroscòpica. El seu nom fa referència a l’espiga de blat de la Verge. Per als romans l’estel simbolitzava la deessa de l’agricultura Ceres.

Finalment, per al matinadors, si mireu cap a l’est poc abans de l’eixida del Sol, cap a les 6:00 h del matí, podreu veure Mart que ja s’ha separat de les lluïssors solars. A final de mes, entre el 20 i el 24 de juliol el planeta Júpiter se situarà al seu costat. Matiners, podreu veure dos planetes d’una sola mirada!

Bon estiu.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Juliol	8	09 14
Quart creixent	Juliol	16	05 18
Lluna plena	Juliol	22	20 16
Quart minvant	Juliol	29	19 43

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juliol de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa del firmament el podeu tindre en francés.

Foto: Configuració de Saturn, Lluna i Spica el 16 de juliol 2013. Stellarium.

 

Encara que l’oratge no s’adiu a l’estació en que estem, la primavera acabarà en aquest mes mentre que l’estiu ja guaita l’última setmana de juny.

El capvespre ens continuarà mostrant el bonic espectacle del ball dels tres planetes, Júpiter, Venus i Mercuri. Tanmateix Júpiter ens abandonarà molt prompte en endinsar-se en la lluentor solar i només romandrà visible el moviment relatiu dels dos planetes interiors en fer-se fosc, uns vint minuts després de la posta de Sol. El dia 10 de juny, una fina Lluna creixent s’afegirà a l’espectacle i formarà un triangle de llums celestes en el cel occidental, ben prop de l’horitzó com es pot veure en la imatge adjunta.

Aprofiteu per observar Mercuri, el planeta furtiu que és tant difícil de veure. Ara es troba molt alt al cel, per damunt, fins i tot, de Venus, al capvespre, després de la posta de Sol. El dia 13 de juny Mercuri es trobarà a la seua màxima elongació oriental. El podreu veure a la seua màxima separació del Sol, uns 24º, més o menys com l’amplària d’un pam amb el braç extés.

El rei de la nit serà sense dubte el planeta Saturn. Amb el seu anell caracterísitic, mirar-lo a través d’un telescopi bé s’ho val, encara que siga un instrument menut. Es veu aïllat, acompanyat de la gran lluna Tità. Aprofiteu aquesta setmana ja que amb la lluna nova el cel és més negre i la visió millora molt. Durant aquest mes Saturn ja està alt i quasi en direcció sud en fer-se fosc.

Saturn, però, no és massa brillant i, per a un observador inexpert pot passar desapercebut. La Lluna, com sempre, ens ajudarà a identificar-lo. El dia 18 la Lluna se situarà a la seua dreta, molt a prop de l’estrella Spica (α Virgo) mentre que el 19 la trobarem sota el planeta dels anells.

La Lluna mostrarà aquest mes una coincidència curiosa. El dia 9 de juny el nostre satèl·lit natural es trobarà en l’apogeu, màxima separació al centre de la Terra, a només 406.486 km. Aquest fet coincidirà aproximadament amb la lluna nova. Més interessant serà, però, quan el dia 23 de juny, amb fase de lluna plena, la Lluna arribarà al perigeu de la seua òrbita, el punt més pròxim al centre de la Terra. En aquell moment se trobarà a només 356.991 km.

Aquesta coincidencia (lluna plena i perigeu, al mateix temps) causarà marees altes vives i dificultarà la navegació. Un fenomen similar l’any 1912 sembla que causà el desastre del Titànic. Esperem que aquesta vegada no hi haja cap problema.

Finalment el dia 21 de juny a les 07h 04m (hora local) acabarà la primavera i començarà l’estiu. Però d’axò ja en parlarem.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Juny	8	17 56
Quart creixent	Juny	16	19 24
Lluna plena	Juny	23	13 32
Quart minvant	Juny	30	06 53

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juny de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa del firmament el podeu tindre en francés.

Imatge: Triangle format per Venus, Mercuri i un tall finet d’una Lluna creixent sobre la constel·lació dels Bessons. 10 juny a les 22:00 h. Stellarium.

Últim mes complet de la primavera, aquest maig ens presentarà l’acomiadament durant uns mesos del planeta Júpiter i l’arribada definitiva de Saturn com a planeta rei del cel.Sembla que la volta celeste deixa enrere les boires i va a permetre’ns l’observació asserenada dels objectes celestes.

Tenim sort ja que aquests primers dies del mes, amb una lluna prop de la fase de nova es deixarà veure la principal pluja d’estels de la primavera. El màxim de la pluja Eta Aquàrides serà el dilluns 6 de maig. S’esperen uns 55 meteors per hora. La pluja té la particularitat que els grans de pols que es cremaran en l’atmosfera provenen de la sublimació dels gels que el cometa Halley ha anat deixant pel camí de la seua òrbita, zona que la Terra travessa a principis de maig.

Saturn ja serà visible per l’horitzó est quan la foscor comence després de la posta de Sol. I si a principis de mes, cap a les 21:00 h ja serà visible prop de l’horitzó, a finals de mes, en fer-se fosc, el planeta dels anells ja es veurà ben alt al cel oriental. El passat 28 d’abril Saturn se situà en oposició a la mínina distància a la Terra. Ara és, per tant, el moment òptim per observar-lo ja que el podrem gaudir a qualsevol hora de la nit. Per ajudar a trobar-lo cal comentar que el dia 22 de maig una Lluna quasi plena se situarà a la seua dreta.

Júpiter es veurà cap a l’oest poc després de la posta de Sol. Tanmateix a mesura que passen els dies s’anirà aproximant cada vegada més a l’horitzó en direcció al Sol i els últims dies de mes serà dificil veure’l. El dia 12 una Lluna molt fina es posarà al seu costat i ens ajudarà a trobar-lo.

Venus també s’observarà poc després de la posta del Sol, molt prop de l’horitzó oest. Tanmateix, a diferència de Júpiter, a mesura que passen els dies s’anirà observant cada vegada millor ja que anirà pujant de dia en dia.

La Luna es situarà entre els dos planetes el dia 11 de maig.

Mercuri començarà a veure’s, tot just per dalt de l’horitzó oest, a partir del 18 de maig. Anirà separant-se del Sol i augmentarà la seua altura en passar els dies.

Aquest ball de planetes (Júpiter, Venus i Mercuri) ens proporcionarà durant uns dies una geometria variable d’astres en el cel occidental.

Tots aquests planetes es troben en el que s’anomena conjunció. Aquest fenomen celeste s’esdevé quan es troben dos o més objectes celestes molt junts, de manera aparent,  en una regió petita del cel. En aquest cas, de cap de les maneres els planetes s’acosten entre si. El que ocorre, com es pot veure al gràfic adjunt, és que vist des de la Terra, aquests objectes celestes es troben en la mateixa direcció.

Mercuri i Venus, amb les òrbites interiors a l’òrbita terrestre, ara mateix es troben darrere del Sol.  A final de mes s’alinearan amb la Terra.

Al mateix temps, molt més enllà, Júpiter, amb una òrbita exterior a la de la Terra, també es troba a l’altra banda del Sol. Entre el 23 i 28 de maig també s’alinearà amb els altres planetes i la Terra.

Aquest tipus de conjunció amb Júpiter, Venus i Mercuri és prou difícil de veure ja que, en mitjana, es produeix només cada quatre anys i mig.

Així que durant uns quants dies veuerem un veritable ball de planetes. Mentre Júpiter anirà baixant de dia en dia, buscant el fulgor solar, Mercuri i Venus se n’anirant separant. Tot plegat serà un continu de figures geomètriques dibuixades amb planetes. Un fenomen que és interessant fotografiar.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Maig	2	13 14
Lluna nova	Maig	10	02 28
Quart creixent	Maig	18	06 34
Lluna plena	Maig	25	06 25
Quart minvant	Maig	31	20 58

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de maig de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa del firmament el podeu tindre en francés.

Foto 1: Cel del 27 de maig de 2013 cap a l’oest a les 21:15 h. Sky Safari.
Foto 2: Espace pour la vie, Montréal. Mercure, Vénus et Jupiter en vedette au crépuscule.

Ja de ple en la primavera, el mes d’abril comença ventós, ennuvolat i amb pluja. Les observacions previstes resten pendents a l’arribada dels cels clars i rasos.

Abril és un mes de transició en el que podem encara veure, durant les primeres hores de la nit, les constel·lacions de l’hivern com Orió, Taure, Geminis i en la matinada comencen a aparèixer les constel·lacions estiuenques com el Cigne, la Lira, l’Àguila, l’Escorpí…

Entre aquestes apareixen les constel·lacions primaverals típiques que són el Lleó, la Verge, el Corb, l’Hidra i la Copa.

El planeta Júpiter continua en Taure i, per tant, serà visible ja des de la posta de Sol en direcció cap a l’oest. A mesura que avance el mes es veurà cada vegada més a prop de l’horitzó i cap a final del mes es podrà ja veure només una hora després de la posta del Sol. El dia 14 d’abril, una Lluna creixent es situarà ben aprop del planeta. Un bona oportunitat per saber on es situa el planeta.

Tanmateix, Saturn el rellevarà aquest mes com a principal planeta visible del cel d’abril. Ja des de principis de mes es podrà veure cap a l’est ja des de la posta del Sol. I anirà augmentant la seua altura i visibilitat en passar els dies d’abril. El dia 25 d’abril, dia assenyalat per als valencians, la lluna plena s’acostarà al planeta i podrem estar ben certs de la seua identitat. El 28 d’abril Saturn es trobarà en oposició a la Terra i, per tant, se situarà a la seua mínima distància. Cap a les 2 de la matinada (00:00 h, hora solar) es trobarà justament en la direcció del sud geogràfic. Aquests dies d’abril, un petit telescopi ens permetrà admirar els seus espectaculars anells vistos des de dalt, amb una inclinació d’uns 18º respecte a la nostra línea de visió.

Mercuri s’ha de buscar per l’horitzó est, pocs minuts abans de l’eixida del Sol, cap a les 7:00 del matí. Tanmateix això només serà possible durant la primera quinzena del mes ja que Mercuri s’acostarà, de dia en dia, cada vegada més al Sol i llavors serà inobservable.

Mart i Venus es troben ara mateix en la direcció solar i, són, per tant totalment inobservables. La situació de Mart, situat darrere de la nostra estrella, fa que la comunicació amb les missions marcianes com Curiosity siguen, durant un temps, molt difícils, sinó impossibles.

El cometa C/2011 L4 Panstarrs no ha estat tan espectacular com s’esperava. És el que tenen els cometes nous. Mai no pots saber con reaccionaran a l’escalfor del Sol. Tanmateix s’ha aconseguit un munt de fotos, algunes de les quals s’han presentat en aquest bloc. Un bon telescopi i les efemèrides corresponents et permetran encara trobar-lo.

Aquest mes d’abril els observadors de cometes ens prometen una altre oportunitat amb el cometa C/2012 F6 Lemmon, (efemèrides). Va ser descobert el març de 2012 per Alex Gibbs a l’Observatori de Mont Lemmon, en Arizona. A final de març passà a menys de 110 milions de quilòmetres del Sol que és quan assolí la seua brillantor màxima. Ara va allunyant-se del Sol i cada dia que passe estarà més i més dèbil. Fins ara s’ha observat molt bé des de l’hemisferi sud però a partir de la tercera setmana d’abril començarà a veure’s des d’ací. Això sí, a la matinada, poc abans de l’eixida del Sol.

Si de veritat s’ho val i aconseguesc fer-li alguna foto ja en parlarem més.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Abril	3	06 36
Lluna nova	Abril	10	11 35
Quart creixent	Abril	18	14 31
Lluna plena	Abril	25	21 57

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’abril de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés.

Foto: Tempesta de grandària terrestre en Saturn. Hubble Space Telescope. Desembre 1994, Crèdit: Reta Beebe (New Mexico State University), D. Gilmore, L. Bergeron (STScI) i NASA.

Després d’uns dies de pluja i d’unes nevades breus però intenses a l’interior del País Valencià han arribat les primeres mascletades però, sobretot, l’allargament de les hores de llum. Tot açò ens anuncia que la primavera s’acosta. I la sorpresa esperada d’aquest mes de març serà, finalment, l’arribada als nostres cels del cometa PanSTARRS (C/2011 L4).El cometa C/2011 L4 Panstarrs, descobert el 6 de juny de 2011 en un programa de cerca d’objectes potencialment perillosos  per a la Terra (NEO), sembla provenir del núvol d’Oort. En el seu pas pel periheli, la mínima distància al Sol, el cometa passarà a només 0.3 ua del Sol, és a dir a 45 milions de quilòmetres, més a prop del Sol que el planeta Mercuri. Aquest dia, el 10 de març, serà invisible per als habitants de la Terra, donada la proximitat de C/2011 L4 Panstarrs al Sol. Però pocs dies després ja se’ns farà visible, en plenes Falles. Els experts en cometes esperen que llavors ja haja desenvolupat una cua llarga i que expulse molt de gas. Tanmateix els cometes són imprevisibles, doncs poden ser espectaculars, però també ens poden decebre. Ja ho veurem.
El cometa començarà a veure’s a ull nu des del 14 de març, poc després de la posta de Sol, per l’oest i molt prop de l’horitzó. En passar els dies anirà guanyant en altura i es podrà arribar a observar unes dues hores després de la posta de Sol, ja en el mes d’abril i maig. Però en separar-se del Sol la seua brillantor minvarà ràpidament i ja, al final, només serà visible amb telescopis.Ara mateix només és visible per als habitants de l’hemisferi sud, però ràpidament està augmentant la seua declinació, de tal manera que el podrem visualitzar des d’ací al voltant dels dies de la festa fallera. Podeu veure una galeria d’imatges d’aquest cometa i d’altres en aquesta web de Spaceweather.com.

Ja faré un apunt específic sobre el cometa quan el tinguem més a prop.

Mentre el cometa arriba i ens posa les falles al cel, podem continuar gaudint de la presència de Júpiter a la constel·lació de Taure, ben a prop d’Aldebaran. S’hi està ja des de fa mesos… La nit del 17 de març una lluna creixent preciosa se situarà a només 1º (com l’amplada de dues llunes plenes) al sud del planeta. Amb l’estel principal de Taure, el nostre satèl·lit i Júpiter tindrem una altra vegada la formació d’un bell triangle al cel. Una altra mostra del que s’anomena geometria celeste.

Saturn continua retrogradant i va aproximant-se al cor de la constel·lació de la Verge. Ho continuarà fent fins a final de juliol en què tornarà a moure’s d’oest a est, que és el moviment usual. La Lluna s’hi acostarà a 3º el dia 2 de març i ens permetrà identificar-lo.

El començament de la primavera serà enguany el dia 20 de març: exactament a les 12:02 hora local el Sol creuarà l’equador celeste passant de l’hemisferi sud al nord. Ja en parlarem.

Recordeu que pocs dies després vindrà el ja famós canvi d’horari d’hivern a estiu. La matinada del dissabte 30 al diumenge 31 de març haurem d’avançar una hora el nostre rellotge.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Març	4	21 53
Lluna nova	Març	11	19 51
Quart creixent	Març	19	17 27
Lluna plena	Març	27	09 27

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de març de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés.

Imatge portada: Tot i el crepuscle vespertí i la presència de la Lluna, el passat dia 27 de febrer el cometa C/2011 L4 Panstarrs era un objecte fàcil de tercera magnitud amb una cua de pols fi de color taronja, observat amb prismàtics i un petit telescopi. Presa amb una Canon 450D amb un objectiu de 300 mm f/5.6 a 30 segons d’exposició a ISO 400 guiat per un muntatge equatorial. Per Ian Cooper,  Glen Oroua, Manawatu, Nova Zelanda.

Foto 2: Posició del cometa C/2011 L4 Panstarrs poc després de la posta del Sol del dia 14 de març de 2013. Simulació amb Stellarium.

Estem ja al mes central de l’hivern i encara no ha fet ni una mica de fred. Els ametllers ja han florit pels camps del País Valencià animats per les primaverals temperatures. Tanmateix, tem per ells perquè segur que alguna setmana ens tocarà patir fred de veritat i per a la primavera de debò encara ens manquen 48 dies.

En aquests dies de vent, el cel nocturn es mostra sublim en nits sense lluna. Les constel·lacions hivernals com Taure, Orió o els Cans ens mostren tota la seua bellesa.

Mercuri i Mart es poden observar en l’horitzó oest poc després de la posta del Sol. Cap a les 19 hores i durant uns minuts es poden veure, Mart més alt i Mercuri més baix, en un horitzó oest lliure d’obstacles, ja que es situaran a menys de 10º d’alçada.  Mercuri anirà separant-se del Sol cada dia que passe, augmentant en altura i aproximant-se a Mart. El dia 8 de febrer es trobaran a només 20′ de separació angular, tan a prop com la tercera part de la grossària d’un dit.

El capvespre del dia 11 de febrer una Lluna molt prima se situarà ben a prop dels dos planetes fent un bonic trio astral. Cal remarcar, però, que la proximitat temporal de la posta del Sol deslluirà el fenomen a causa de les restes de la llum solar present.

Els planetes que de veritat cal veure, i on s’ho valdrà que perdem una estona, són Júpiter i Saturn.

Júpiter regna ja des de la primera part de la nit, només amagar-se el Sol. Aleshores es veu ben al cel en direcció sud-est. Present des de fa mesos en la constel·lació de Taure és vint vegades més brillant que el seu estel principal Aldebaran, l’ull roig d’una de les disfresses animals del déu Zeus.

L’observació de Júpiter és un objectiu fàcil per a qualsevol persona amb un petit telescopi. Però també es pot observar amb uns prismàtics acoblats a un trípode fotogràfic. L’adaptador és barat i es pot aconseguir en les tendes de fotografia ben proveïdes. Es pot veure com els satèl·lits envolten el planeta gegant.

Saturn és el rei de la segona part de la nit. A principi del mes eixirà per l’est cap a la 1:30. La matinada del dia 3 (és a dir aquesta mateix nit) el planeta eixirà juntament amb la Lluna i serà fàcil identificar-lo. A finals de mes eixirà cap a les 12 de la nit.

La Lluna creixent jugarà també amb Júpiter, Aldebaran i les Plèiades les nits del 17 i 18 de febrer. Aquesta última nit el nostre satèl·lit s’hi situarà entre el planeta i l’estel gegant roig de Taure.

Tres dies més tard, la nit del 21 de febrer, la Lluna se situarà entre Càstor i Pol·lux, dels Bessons, i Proció, l’estel principal del Ca Menor. Bona ocasió per conèixer aquestes estrelles tan importants.

L’esdeveniment astronòmic del mes, però, és el pas de l’asteroide 2012 DA14 el pròxim divendres 15 de febrer. 2012 DA14, descobert l’any passat a l’Observatori La Sagra que pertany a l’Observatori de Mallorca, passarà a només 0.0002 UA o siga a 35.000 km de la superfície terrestre. Orbitarà por dins de les òrbites dels satèl·lits geoestacionaris, com ara el Meteosat o l’Astra. Assolirà una magnitud de 7.5 i, per tant, no serà visible a ull nu però sí amb uns prismàtics. El seu diàmetre és d’uns 45 metres. Sembla que no hi ha cap perill de xoc amb el nostre planeta. Com que encara falta temps per al seu pas pròxim prepararé un apunt especial de l’asteroide en uns pocs dies.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Feb	3	14 56
Lluna nova	Feb	10	08 20
Quart creixent	Feb	17	21 30
Lluna plena	Feb	25	21 26

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de febrer de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés.

Imatge: Simulació artística del pas de l’asteroide 2012 DA14.